Explore every episode of the podcast Una tarda a l'òpera

Mezzosoprano grega de mitjans sobrats, Agnes Baltsa va ser una Carmen de refer�ncia i una exquisida int�rpret de papers de Mozart i de Verdi, sense fer lletjos a la Kundry de "Parsifal", un dels �ltims papers que va incorporar a la seva prol�fica carrera.

L'�pera �s un art d'origen itali� i �s precisament a It�lia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els m�sics tardoveristes s�n els �ltims representants de la tradici�, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Montemezzi, Zandonai, Respighi o Wolf-Ferrari, entre d'altres.

L'�pera �s un art d'origen itali� i �s precisament a It�lia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els m�sics tardoveristes s�n els �ltims representants de la tradici�, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Leoncavallo, Cilea, Giordano, Franchetti o Wolf-Ferrari, entre d'altres.

Qui ho havia de dir, per� s�, Puccini tamb� �s un compositor del segle XX. Repassem avui "Madama Butterfly", les tres �peres d'"Il Trittico" i "La rondine".

Repassem algunes genialitats a�llades de les �peres del segle XX: "L'anell de Pol�crates" (Korngold), "Karl V" (Krenek), "El casament al convent" (Prok�fiev) i "The Duenna" (Gerhard).

Tot i que el segle XX �s el de la innovaci� dels llenguatges musicals, aquests han mantingut ocasionalment un arrelament en la tradici�. Un bon exemple �s part de l'obra de Richard Strauss, de qui recordem les �peres �Die �gyptiche Helena", "Arabella", "Die Schweigsame Frau", "Dafne" i "Capriccio".

Tot i que el segle XX �s el de la innovaci� dels llenguatges musicals, aquests han mantingut ocasionalment un arrelament en la tradici�. Un bon exemple �s part de l'obra de Richard Strauss, de qui recordem les �peres "Feuersnot", "Der Rosenkavalier", "Ariadne auf Naxos", "Die Frau ohne Schatten" i "Intermezzo".

Indubtablement, els Estats Units han representat una de les principals aportacions de la cultura del segle XX. Avui repassem els darrers cinquanta anys de segle amb una selecci� d'obres de Bernstein, Adams, Glass, Corigliano, Barber i Previn.

Indubtablement, els Estats Units han representat una de les principals aportacions de la cultura del segle XX. Avui repassem els primers cinquanta anys amb una selecci� d'obres de Joplin, Gershwin, Weill, Menotti i Barber.

Determinats t�tols oper�stics s�n veritables genialitats, allunyades d'est�tiques alienes i amb una personalitat pr�pia. Ho comprovem amb obres com "La ciutat invisible de Kit�ge" (Rimski-K�rsakov), "H�ry Jan�s" (Kod�ly), "Von heute auf morgen" (Sch�nberg) i "Amelia al ballo" (Menotti).

Quines s�n les claus per entendre l'�pera del segle XX? Quins han estat els compositors o t�tols m�s significatius? Avui us proposem la segona part d'una visi� sint�tica, amb fragments de Deschewow, Poulenc, Menotti, Nono, Reimann i Boesmans.

Un altre dels nostres tenors m�s estimats. Nascut al barri de Sants, la de Carreras ha estat una de les veus m�s destacades de la d�cada dels anys 70 i 80. Protagonista de representacions d'�pera, concerts i recitals arreu del m�n, el tenor catal� va protagonitzar nombroses gravacions dirigides per les millors batutes del m�n.

Quines s�n les claus per entendre l'�pera del segle XX? Quins han estat els compositors o t�tols m�s significatius? Avui us proposem la primera part d'una visi� sint�tica, amb fragments de Charpentier, Debussy, Richard Strauss, Zemlinsky, Stravinski i Krenek.

Acomiadem la 21a temporada a Catalunya M�sica. I ho fem repassant sint�ticament el que hem anat veient aquesta temporada, amb una mirada a vista d'ocell de l'�pera del segle XX des del 1945 i fins a les portes del segle XXI.

Repassem sint�ticament el que hem anat veient aquesta temporada, amb una mirada a vista d'ocell de l'�pera del segle XX des del 1900 fins al 1945.

20 anys d'"Una tarda a l'�pera" han perm�s la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de t�cnics fins al realitzador, passant per diversos col�laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa m�s longeu de Catalunya M�sica. I �s hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets dels segles XX i part del XXI.

20 anys d'"Una tarda a l'�pera" han perm�s la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de t�cnics fins al realitzador, passant per diversos col�laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa m�s longeu de Catalunya M�sica. I �s hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets del segle XIX.

20 anys d'"Una tarda a l'�pera" han perm�s la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de t�cnics fins al realitzador, passant per diversos col�laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa m�s longeu de Catalunya M�sica. I �s hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets dels segles XVII, XVIII del primer ter� del XIX.

En vint anys de programa hem assistit a l'emerg�ncia i a la consolidaci� de divos i dives que avui s�n referents en el m�n de l'escena oper�stica mundial. Beczala, Camarena, Fl�rez, Netrebko, Kaufmann, Yoncheva, Garan�a, Villaz�n i Pape s�n els noms de qu� tractarem.

Hi ha �peres per a nens? Pot arribar a ser l'�pera un espectacle infantil? A les portes del final del curs escolar ens apropem a la relaci� entre els petits i les petites de casa i les �peres que han dialogat amb el m�n de la mainada.

La tradici� musical anglesa t� dos grans noms: Henry Purcell i Benjamin Britten. Aquest darrer (1913-1976) ha estat una figura senyera de l'�pera al segle XX. En repassem l'obra i la traject�ria, que inclou creaci�, gesti� i difusi� oper�stiques.

Civilitzaci� i barb�rie han estat els dos eixos que han marcat la hist�ria del segle passat. I l'�pera n'ha estat bon reflex. En parlem en un programa que no ser� precisament gaire optimista�

Pulcra, delicada i vers�til, la soprano Mirella Freni va desplegar al llarg de la seva carrera una coher�ncia gens renyida amb un repertori prol�fic, des de Mozart fins a l'�pera russa, passant pel Romanticisme, el verisme i l'�pera francesa.

Rep�s per la tradici� l�rica espanyola, al marge de la sarsuela: de Torrej�n i Velasco a Garc�a Abril, passant pel nacionalisme d'Arrieta i Bret�n, a m�s de les aportacions de Manuel de Falla.

Amb "Wozzeck", Alban Berg va posar damunt de l'escenari les contradiccions de l'�nima humana amb una m�sica i un personatge d'alt voltatge.

Una hist�ria de l'�pera amb ulls de dona: compositores com Caccini, Jacquet de la Guerre, Viardot, Musgrave, Saariaho o Garc�a-Tom�s revelen que l'�pera tamb� ha estat femenina, tot i els lamentables silenciaments. (Foto de Maarit Kyt�harju)

Des del segle XX fins als nostres dies: les �peres de Man�n, Pahissa, Morera, Toldr�, Montsalvatge, Soler, Guinjoan, Benguerel, Santos, Magran� i Garc�a-Tom�s.

Repassem ara la hist�ria de la m�sica catalana, des dels or�gens amb "Il pi� bel nome" fins a la figura de Felip Pedrell, amb una atenci� especial als compositors catalans d'influx itali� i la presa de consci�ncia del nacionalisme.

Unides per primer cop al Liceu en una temporada, "Le nozze di Figaro", "Don Giovanni" i "Cos� fan tutte". En (re)descobrim els secrets que ja no ho s�n tant (o s�?).

Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, units per primer cop i prefigurant la gran trag�dia b�l�lica europea: han fet ren�ixer "Electra" i la gran trag�dia dels Atrides. I amb ella, una �pera de singular i sanguinolenta virul�ncia.

Melodisme, preciosisme i virtuosisme, tres "ismes" al servei de la summa sacerdotessa Norma enmig de les G�l�lies enva�des pels romans i amb la millor banda sonora possible: la de Vincenzo Bellini.

L'�nica �pera de Claude Debussy �s la veritable banda sonora de la Fran�a del tombant del segle XIX al XX. I us explicarem per qu�.

Molt m�s que una escena de bogeria, repassem una de les �peres m�s rom�ntiques del repertori itali� i un t�tol emblem�tic de l'�ltim bel canto.

Segurament, el cantant m�s estimat dels que han trepitjat els nostres escenaris. La de Jaume Aragall ha estat definida per molts com la "veu d'or". Admirat per p�blic, cr�tica i col�legues, la robustesa i el lirisme de la vocalitat del tenor barcelon� fan que sigui de les que deixen empremta.

El que sabem i sobretot el que no sabem sobre una de les �peres m�s conegudes de la hist�ria del g�nere.

Comencem febrer amb un plat fort: la mort del tsar Bor�s al darrer acte de "Bor�s Godunov" de Modest Mussorgski. L'analitzem i en comparem diverses versions. Baixos, a escena!

Repassem el bo i millor del H�ndel oper�stic a partir de "Giulio Cesare". �peres anteriors i posterios d'aquest alemany rendit als peus de la pompositat de la cort anglesa.

Repassem els noms d'alguns dels millors cantants oper�stics traspassats durant els darrers vint anys.

Rossini i el sentit de l'humor. La converg�ncia perfecta en "El barber de Sevilla", una obra mestra absoluta de l'humor rossini�.

Repassem els noms d'algunes de les millors cantants oper�stiques traspassades durant els darrers vint anys.

Amb "Turandot" acaba la gran tradici� de l'�pera italiana? Qu� representa l'�pera p�stuma de Puccini? El final escrit per Berio �s leg�tim, o ho �s el de Luciano Berio, estrenat el 2002, precisament l'any en qu� arrencava "Una tarda a l'�pera" a Catalunya M�sica?

La revoluci� de la tonalitat i la revoluci� amorosa. Avui ens fixem en algunes peculiaritats del llenguatge wagneri� d'una de les seves �peres considerades de maduresa.

Repassem una de les obres mestres indiscutibles de la hist�ria de l'�pera i, segurament, la millor creaci� de Claudio Monteverdi. Una �pera que, a m�s, �s la primera inspirada en esdeveniments hist�rics.

Per qu� "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata" s'apleguen sota el t�tol de "trilogia popular", quan no tenen res a veure entre elles? Descobrim com �s el Verdi de la inflexi� cap a la maduresa, una setmana abans de la transmissi� de "Rigoletto" des del Liceu.

Si la Callas era la Divina, l'australiana Joan Sutherland va ser la Stupenda. Int�rpret del bel canto rom�ntic itali�, va ser una soprano liricolleugera d'inq�estionable destresa t�cnica i sensibilitat de rellotgeria. Al costat del seu marit, el director Richard Bonynge, va protagonitzar vetllades inoblidables d'�pera arreu del m�n.

Analitzem l'�ria "Dove sono", que canta la Comtessa d'Almaviva al tercer acte de "Le nozze di Figaro" de Mozart, i n'escoltem diverses versions... tot i que les comparacions siguin sempre odioses...

Us heu aturat mai a saber la difer�ncia entre obertura i preludi? I qu� podem dir sobre els recitatius secs o acompanyats? Sabeu qu� �s una stretta? I algun cop heu sentit, despullats, els leitmotivs wagnerians? Ho descobrim en aquest programa.

Ho sab�eu, que Orfeu marca els inicis de l'�pera com a espectacle? De Peri i Monteverdi a Gluck, passant per l'"Orpheus" de Telemann que veurem al Liceu, ens fixarem en el tractament que l'�pera ha fet d'aquest mite d'origen grec que ha esdevingut universal.

Qu� �s una �ria? I una cavatina? I una cabaletta? Bel canto �s sin�nim d'�pera? I qu� �s un concertant? I per qu� el paper del cor en l'�pera? Descobrim el primer episodi d'all� que podem anomenar "Glossari oper�stic".

Radiografiem una �ria, "Celeste Aida", del primer acte d'Aida. Corelli, Bergonzi, Tucker, Caruso i Del Monaco ens marcaran la pauta a partir de diferents interpretacions no sempre d'acord amb all� que hi havia escrit a la partitura de Giuseppe Verdi.