Explore every episode of the podcast Una tarda a l'òpera

Tot i ser de Finl�ndia, Martti Talvela es va caracteritzar per una veu profunda i c�lida a la vegada. Baix rotund, es va destacar en �pera alemanya (Wagner, Mozart), italiana (Verdi) i russa (Mussorgski), amb interpretacions d'intensa volada. La seva mort prematura no va impedir que, encara avui, sigui un int�rpret de refer�ncia de tot el que va cantar.

La simpatia personal del bar�ton itali� Giuseppe Taddei es tradu�a en la dels personatges que abordava, des de Leporello fins a Falstaff, passant per Dulcamara. Per� la versatilitat de la seva veu tamb� li va permetre ser un p�rfid Iago, un s�dic Scarpia o un sinistre Macbeth. Una veu senzillament �nica.

El tenor mexic� Francisco Araiza ha estat un dels int�rprets m�s s�lids per cantar Mozart durant les d�cades dels 80 i els 90 del segle XX, sense oblidar les seves incursions memorables en �pera francesa. En aquest programa, descobrim les claus dels seus �xits en escenaris d'arreu del m�n i en estudis discogr�fics.

Nascuda a Nova Zelanda per� educada a Anglaterra, la de Kiri Te Kanawa ha estat una carrera de gran coher�ncia, marcada pel refinament i per unes interpretacions aristocr�tiques. Aix� l'ha feta una soprano ideal per a rols mozartians i per als papers m�s l�rics de les �peres de Richard Strauss.

Considerada per a molts la millor reina de la nit del segle XX, la traject�ria de la soprano Edda Moser va anar molt m�s enll� de Mozart. Soprano l�rica sfogato, va excel�lir en tot el que va cantar i va exercir el seu mestratge a diverses generacions de cantants.

Seri�s i meditatiu, Siegfried Jerusalem ha estat un dels millors tenors dram�tics de la seva generaci� i un dels m�s il�lustres int�rprets de Wagner, a m�s d'altres compositors rom�ntics alemanys. En aquest programa repassem la seva exitosa carrera.

Cantant i director esc�nic, la de Paolo Montarsolo va ser una hist�ria d'amor amb el cant rossini�: eminent basso buffo, va excel�lir en abundants interpretacions d'�peres com "Il barbiere di Siviglia", "L'italiana in Algeri" o "La Cenerentola", entre d'altres, tant en teatres d'arreu com en diverses gravacions d'estudi.

Fidel i militant del r�gim sovi�tic en el context de l'URSS, aix� no va impedir que la mezzosoprano Elena Obraztsova fos una de les preferides arreu per abordar papers dram�tics, especialment de Giuseppe Verdi, que va representar i enregistrar durant d�cades.

Especialitzat en el repertori de basso buffo de compositors com Mozart, Donizetti o Rossini, Sesto Bruscantini va ser mestre de mestres. Ocasionalment, va abordar tamb� rols dram�tics i el programa en repassa la carrera, farcida d'�xits.

Fos pel timbre de la seva veu, per les particularitats de la seva sobtada mort o pel tipus de repertori que va abordar, el tenor Richard Tucker va ser dels m�s estimats de la seva generaci�. I al Liceu encara avui se'l recorda per una m�tica Juive d'Hal�vy. Lleial al seu judaisme, mai cantava en s�bat.

Compromesa amb les llibertats individuals i col�lectives i parella de Mstislav Rostrop�vitx, la soprano Galina Vixn�vskaia va viure el jou sovi�tic al llarg de d�cades. Defensora de Dmitri Xostak�vitx, va fer una gravaci� de refer�ncia de "Lady Macbeth" de Mstsensk. Per� el seu repertori abra�ava igualment �pera italiana. En repassem la traject�ria.

El timbre fosc de Renato Bruson l'ha fet l'int�rpret perfecte de les grans creacions baritonals de Verdi: Germont, Macbeth o Iago de Referencia. Tamb� ha estat ovacionat arreu per les seves interpretacions de Donizetti o del Don Giovanni mozarti�.

Brigitte Fassbaender representa la seriositat, el rigor i l'autoexig�ncia, a m�s de la personalitat i el car�cter polifac�tic de la seva carrera. Int�rpret de lied i d'�pera, la mezzo alemanya ha estat igualment professora i directora d'escena.

El pas de Luigi Alva pel m�n de l'�pera li va permetre abordar el repertori lleuger d'�peres de Mozart, Rossini o Cimarosa (entre molts altres) en una �poca d'esplendor discogr�fica i de revisions cr�tiques de moltes de les �peres que va interpretar i enregistrar.

El baix-bar�ton George London va ser un dels grans int�rprets de rols per a aquesta tessitura fosca i flexible. Ho va demostrar al llarg i ample d'una carrera curta, estroncada per la malaltia, amb Wagner com a centre neur�lgic.

R�gine Crespin va ser la mezzosoprano m�s estimada de les cantants franceses. La seva versatilitat i un timbre caracter�stic la van fer la int�rpret ideal per a un repertori ampli, que va incloure Wagner i, �s clar, molta �pera francesa.

La puresa, l'eleg�ncia i la pulcritud t�cnica han estat les constants de la traject�ria art�stica de Gundula Janowitz. De timbre caracter�stic, les seves interpretacions en escena i en estudi li van valer denominacions vinculades a la puresa i a l'enc�s musical. Beethoven, Mozart i Wagner van ser compositors que en boca de Gundula Janowitz van resultar imprescindibles.

Rockwell Blake ha estat un dels millors tenors liricolleugers de la seva generaci�. Els aguts estratosf�rics o les endimoniades agilitats del cant rossini� no se li han resistit, i el tenor nord-americ� ho ha demostrat durant d�cades. El bel canto rom�ntic itali�, l'�pera francesa del primer ter� de segle XIX i Mozart han estat els seus principals cavalls de batalla.

El baix-bar�ton Jos� van Dam ha estat un dels millors int�rprets dels Pa�sos Baixos. Estrella de La Monnaie de Brussel�les, i membre integrant del cercle proper a Herbert von Karajan, actuacions en escenaris i festivals d'arreu, gravacions en estudi i plat�s de cinema testifiquen el pas d'un cantant senzillament �nic.

Arrenquem la 24a temporada d'"Una tarda a l'�pera" amb un monogr�fic dedicat a la soprano afroamericana Jessye Norman. De veu i pres�ncia tel�l�riques, va excel�lir en �pera i en lied, amb un repertori que va de Mozart a Richard Strauss, passant per Berlioz, Verdi i Wagner. Una veu irrepetible.

Acomiadem la temporada amb el menorqu� m�s universal: el bar�ton Joan Pons. Ha estat una veritable estrella al Metropolitan de Nova York i al Gran Teatre del Liceu, on va iniciar la carrera com a baix i com a membre integrant del cor. Ja com a solista i com a bar�ton, ha centrat la seva carrera en Giuseppe Verdi.

Passional i apassionat, la carrera del tenor itali� Giuseppe di Stefano va ser genialment desigual, amb moments d'esplendor en teatres i estudis de gravaci�. Va ser company habitual d'escena de Maria Callas, amb qui va mantenir sempre una bona amistat.

Aristocr�tica i refinada, la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade ha estat una int�rpret de refer�ncia en �peres de Rossini i Mozart, a m�s d'haver-se posat a la pell de l'Octavian a "El cavaller de la rosa", de Strauss. Dotada amb un timbre i color vocal preciosos, ha estat tamb� una actriu excel�lent.

Sens dubte, Cesare Siepi va ser un dels baixos m�s rotunds de la seva generaci�. El seu repertori va ser ampli i prol�fic gr�cies a la versatilitat i flexibilitat d'una veu caracter�stica i perfectament reconeixible. En el programa que us hem preparat, descobrim les claus de volta de les seves interpretacions.

Durant gaireb� dues d�cades, la soprano hongaresa Eva Marton va ser una de les reines indiscutibles del Liceu, on va desplegar gran part del seu repertori: de Verdi a Jan�cek, passant per Wagner o Puccini. El cant expressiu d'aquesta soprano amb veu de ferro �s objecte d'un programa que hem preparat amb devoci�.

Sens dubte, Franco Corelli va ser el tenor itali� amb la veu m�s bonica de les d�cades del 1950 i 1960. Dotat, a m�s, d'una robustesa extraordin�ria, va destacar en papers de tenore di forza amb versions de refer�ncia de papers rom�ntics o del primer verisme.

Potser va ser la millor mezzosoprano espanyola, especialitzada en Mozart i Rossini, tot i que a mitjans dels anys setanta va irrompre com una de les grans int�rprets del paper de Carmen, a la que va donar una nova dimensi�.

Hi destaca la rotunditat del baix, tot i que la veu de Samuel Ramey �s flexible i vers�til. Nord-americ� de socarrel, ha estat igualment un referent en els teatres europeus. Una de les seves especialitats: papers diab�lics d'�pera francesa i italiana.

Llegenda ja en vida, la seva mort va ser de les m�s comentades del m�n de l'�pera. Per�, per damunt de tot, queda un llegat discogr�fic de primer ordre gr�cies a les grans capacitats interpretatives de la soprano nord-americana d'origen grec.

Bar�ton cantactor, va ser un int�rpret de refer�ncia de rols sibil�lins com l'Scarpia de la "Tosca" pucciniana. El seu va ser un repertori prol�fic gr�cies a la versatilitat expressiva d'aquest gran artista itali�.

Segurament, el tenor m�s prol�fic de la seva generaci�, que va llegar-nos m�s de tres-cents enregistraments que van de Mozart fins a Barber, passant per Rossini, Donizetti, Verdi i Xostak�vitx. La seva condici� de poliglot li va permetre abordar un repertori en lleng�es que dominava.

La soprano alemanya per excel�l�ncia que va convertir en eleg�ncia tot el que cantava. Inoblidable Mariscala d'"El cavaller de la rosa" i referencial int�rpret de rols mozartians com els de la comtessa d'Almaviva o la Donna Elvira de "Don Giovanni". La carrera d'Elisabeth Schwarzkopf va ser incontestable i inapel�lable.

Va ser reina indiscutible al Liceu, reina donizettiana, Reina de la Nit de "La flauta m�gica", una de les millors sopranos l�riques de coloratura, que va convertir en or tot el que cantava. El seu ampli repertori anava de Mozart a Strauss, passant per Donizetti, Bellini o fins i tot Verdi.

Rival en un principi de Boris Christoff, el tamb� b�lgar Nicolai Ghiaurov va ser un dels millors "bassi cantante" i dels m�s destacats de la seva generaci�, especialment per la seva dedicaci� als papers verdians, passant per l'�pera russa i francesa. Les seves s�n versions de refer�ncia.

Mezzosoprano grega de mitjans sobrats, Agnes Baltsa va ser una Carmen de refer�ncia i una exquisida int�rpret de papers de Mozart i de Verdi, sense fer lletjos a la Kundry de "Parsifal", un dels �ltims papers que va incorporar a la seva prol�fica carrera.

Un altre dels nostres tenors m�s estimats. Nascut al barri de Sants, la de Carreras ha estat una de les veus m�s destacades de la d�cada dels anys 70 i 80. Protagonista de representacions d'�pera, concerts i recitals arreu del m�n, el tenor catal� va protagonitzar nombroses gravacions dirigides per les millors batutes del m�n.

Pulcra, delicada i vers�til, la soprano Mirella Freni va desplegar al llarg de la seva carrera una coher�ncia gens renyida amb un repertori prol�fic, des de Mozart fins a l'�pera russa, passant pel Romanticisme, el verisme i l'�pera francesa.

Segurament, el cantant m�s estimat dels que han trepitjat els nostres escenaris. La de Jaume Aragall ha estat definida per molts com la "veu d'or". Admirat per p�blic, cr�tica i col�legues, la robustesa i el lirisme de la vocalitat del tenor barcelon� fan que sigui de les que deixen empremta.

Si la Callas era la Divina, l'australiana Joan Sutherland va ser la Stupenda. Int�rpret del bel canto rom�ntic itali�, va ser una soprano liricolleugera d'inq�estionable destresa t�cnica i sensibilitat de rellotgeria. Al costat del seu marit, el director Richard Bonynge, va protagonitzar vetllades inoblidables d'�pera arreu del m�n.

Una joguina trencada, per la mort prematura i per accident, pocs dies abans de complir 36 anys. Fritz Wunderlich tenia una veu bell�ssima i es va convertir en int�rpret incontestable d'�peres de Mozart, de les quals va deixar gravacions inoblidables.

Heldentenor per antonom�sia, el seu timbre heroic tenia brillantor i lirisme. I va ser un int�rpret wagneri� de refer�ncia, dins i fora de Bayreuth. Les seves versions de papers com Tannh�user, Parsifal, Siegmund, Siegfried o Walther van deixar empremta.

Considerada una de les millors mezzosopranos alemanyes de tots els temps, aquesta berlinesa internacional va protagonitzar glorioses representacions oper�stiques i liederabend arreu. El repertori, ampli, va incloure m�sica germ�nica, italiana i francesa.

Romanesa universal, Ileana Cotrubas �s un dels exemples de soprano l�rica m�s perfectes, gr�cies a una t�cnica depurada i a una exquisida sensibilitat. T�cnica i sensibilitat que va saber posar al servei d'un repertori ampli i vers�til, de Mozart al verisme, passant pel romanticisme de Verdi.

Per molts, el gran mestre, pel rigor, la t�cnica i la perman�ncia als escenaris sense mostres de decad�ncia. Tot un catedr�tic al servei del drama l�ric franc�s, de moltes p�gines del belcanto rom�ntic i, ocasionalment, de Verdi i de Mozart, amb un timbre i una personalitat �niques.

Una de les sopranos m�s vers�tils de la seva generaci�, sempre al servei de l'expressi� dram�tica, sense deixar de banda la musicalitat i la fidelitat al que estava escrit a les partitures. Una soprano de projecci� internacional i de repertori prol�fic que va incloure tamb� �pera del segle XX.

Tenor de veu d�ctil i de timbre preci�s, va ser l'equilibri perfecte entre Corelli i Del Monaco pel vellut del seu color vocal. De vida art�stica llarga i coherent amb el gran repertori itali�, va ser per molts el gran mestre que va marcar futures generacions.

Un dels millors bar�tons de la seva generaci�, amb una vida llarga damunt dels escenaris i sempre militant de la coneguda com a "parola scenica" de Verdi. Precisament, el compositor itali� ha estat el principal referent en les interpretacions d'aquest gran artista.

Va despertar passions arreu on cantava i molts li van bastir una rivalitat amb Maria Callas m�s exagerada que no pas real. Els qui la van escoltar en directe sempre han dit que les gravacions no han fet just�cia a la seva veu poderosa, voluminosa i rica en harm�nics.

Exemple protot�pic de baix bar�ton o basso cantante, Raimondi exemplifica tamb� les grans virtuts del "cantactor". I aix� s'ha demostrat en diverses col�laboracions cinematogr�fiques, especialment el m�tic "Don Giovanni" dirigit per Joseph Losey el 1979. Per� Raimondi ha estat molt m�s que aix� i ho explorem en aquest programa.

Baix profund, podia abordar repertori c�mic (Osmin, Ochs) o dram�tic (Gurnemanz, Sarastro) amb seguretat, aplom i rotunditat gr�cies a greus cavernosos. Aplaudit en una banda i l'altra de l'Atl�ntic, el cantant alemany va ser un int�rpret de veu d�ctil i melosa.