Explore every episode of the podcast So de cobla

Obrim l'any amb un rep�s d'algunes de les produccions discogr�fiques que aquest 2025 ens ha deixat al voltant de la cobla. Propostes que passen per aniversaris com el de la Cobla la Bisbal Jove, efem�rides com la de Pau Casals o discos molt esperats com els de Jes�s Ventura. I no hi faltaran propostes de fusi� com la Marinada amb Guillem Roma, la Bisbal amb Newen Tahiel i les sempre sorprenents versions de la Contempor�nia.

El "So de cobla" es vesteix de Nadal i us ofereix un repertori de sardanes i obres ben adient per a aquests dies, com una postal musical. I �s que hi ha molt repertori de m�sica per a cobla pensat per a aquests dies, amb tem�tiques i melodies que fan refer�ncia a les festes, potser, m�s musicals de l'any.

Recuperem un dels episodis m�s curiosos de la m�sica per a cobla: els aplecs de la Costa Brava. Fins a 6 cobles s'enfilaven a un vaixell que anava fondejant a cales i pobles d'aquesta costa mentre interpretaven obres d'autors de primer ordre, bona part d'estrena. Repassem, tamb�, algunes de les obres del compositor Ramon Serrat, visitant el seu arxiu personal.

Aquesta setmana sentirem un dels instruments m�s fer�stecs de la cobla, el tible. A trav�s dels seus int�rprets, encadenarem obres i composicions on aquesta doble canya t� un paper destacat. Un rere l'altre, membres de moltes cobles d'arreu del pa�s aniran fent aquest encadenament.

Anem tancant l'any i volem fer una aturada en una de les plomes m�s peculiars de l'�mbit de la m�sica per a cobla: Xavier Boliart, que ens ha deixat aquest 2025. Seguirem la seva obra, sentirem companys i amics, i, com no pot ser d'altra manera, recuperarem algun fragment de l'estona que vam passar amb ell en aquest mateix programa el 2023.

Els esbarts han sigut un dels motors de composici� per a cobla. I avui en fem mostra, repassant algunes de les peces m�s celebrades per ser ballades. De diferents tipus i compositors. Us parlarem d'una de les persones que m�s van treballar el g�nere i que fa poques setmanes ens ha deixat, Jordi N��ez. Gran director, amic de tots els esbarts, va saber fer de frontissa entre cobla i grups de dansa d'una manera �nica.

Anem de concert i compositors, per parlar de la Biennal Jes�s Ventura de composici� que es va celebrar al mes d'abril i que comen�ava amb un curs d'instrumentaci� i que acabava amb la presentaci� de les peces que en van resultar. I avui en sentim les peces, de compositors molt diferents. Sentirem les seves reflexions, i tamb� com sonen amb la Cobla Sant Jordi, Joan Torres a la percussi� i Miquel Massana a la direcci�.

Anem al cicle del Casino de l'Alian�a del Poblenou i recuperem un dels concerts m�s populars que s'hi ha programat: sardanes populars, ben fetes i d'autors cl�ssics i contemporanis. Una mica de tots els temps. Anirem a un dels concerts del cicle de de cobla del Casino de l'Alian�a del Poblenou. Concretament el 17 d'abril del 2023, amb la Cobla Sant Jordi.

Aprofitant l'any Garreta, avui parlem amb el comissari de l'esdeveniment, en Quim Rabaseda. A m�s de descobrir tot el qu� s'ha gestat amb motiu de la commemoraci�, ens aproximarem a l'obra del geni de Sant Feliu de Gu�xols. La seva obra per a cobla, les seves peces per a simf�nica, per a piano o la seva relaci� amb Pau Casals s�n alguns dels eixos que desgranem.

I segona visita de Xavier Pag�s al programa. Parlem amb ell de la seva obra per a cobla. Ja ho diem: trencadora, experimental en molts casos, innovadora i sense marges ni fronteres. Amb ell comentem obres i parlem de la seva producci� i la direcci� per a cobla.

Xavier Pag�s �s un dels compositors actuals del nostre pa�s m�s experimentals. Amb ell, en l'�mbit de la cobla, hem pogut gaudir de sardanes originals i trencadores (des de la primera) a propostes per a bases electr�niques i orquestra, en format sardana. Per� quins s�n els seus referents? Doncs avui ho descobrim.

Un dels reptes que ens hem marcat al "So de cobla" d'enguany �s sentir els int�rprets. Per� no nom�s la interpretaci�, sin� tamb� amb les seves f�lies musicals. Aix� que obrim una finestra, aquesta temporada, als encadenats d'instruments. I comencem pel principi: 10 flabiolaires que es van passant la pilota entre ells, mentre proposen obres i enregistraments.

Una estrena d'Antoni Ros Marb�, peces de Garreta i homenatges, i autors d'avui, a una i a dues cobles. Aquests s�n alguns dels elements del Concert de F'Estiu, de Calonge, que van protagonitzar aquest agost les cobles Sant Jordi i Principal del Llobregat. I que avui, al "So de cobla", repassarem.

Obrim temporada amb la visita d'Arnau Tordera. Aquest inquiet creador assegura haver descobert tard la cobla, per� que aix� no fa que no la valori. Amb ell repassem referents, tant cl�ssics com contemporanis de l'�mbit, i ens fixem, tamb�, en les seves composicions on la cobla t� un paper important, ja sigui com a banda de vent dels Obeses o com a creaci� lliure. Tamb� reflexionem sobre la m�sica d'arrel, amb qu� Tordera tamb� est� vinculat.

Vam fer un programa on els compositors de l'�mbit de la cobla es passaven la pilota els uns als altres, destacant alguna de les seves obres. Doncs b�, com que en van quedar molts per dir, avui, per tancar la temporada, agafem ben fort aquesta cadena i hi afegim unes quantes baules m�s.

Si la setmana passada entr�vem en el m�n Joan Albert Amarg�s a partir dels seus referents, avui passem per algunes de les seves obres per a cobla. De sardanes, alguna. Sorprenent, fresca i atrevida (de joventut, tamb�) i obres... descomunals les que ha presentat per a la formaci� de cobla.

Per acabar, gaireb�, la temporada, us oferim dos programes amb una interessant conversa amb el m�sic, compositor i director Joan Albert Amarg�s. Amb ell, repassem algunes obres per a cobla que considera de refer�ncia. Autors cl�ssics o disruptius contemporanis que ens proposa repassar.

Un concert de morro fi, obres de Juli Garreta, coetanis i alumnes. Un directe que es va poder viure aquest abril a Manresa, al teatre conservatori, amb una immillorable Cobla de Cambra de Catalunya i amb la batuta sempre s�via i afinada d'Antoni Ros Marb�. No sempre es pot escoltar un concert aix�.

Dos blocs, en aquest "So de cobla" d'avui. Primer, les obligades. Sobretot les obligades de tenora. Qu� s�n i quin �s el seu origen? Virtuosisme o focs d'artifici? Repassem algun dels grans t�tols amb int�rprets ben diferents, cl�ssics i actuals. I us parlem de Vicen� Bou, el mestre de la sardana pop que va conquerir Paral�lels i places d'arreu del pa�s.

Aquest mes de maig s'ha tancat una nova edici� al concurs de la popularitat per a la m�sica per a cobla. Un certamen d'eliminat�ries, finals i semifinals, que arriba, cada maig, a la seva fi per trobar quina �s la sardana estrenada l'any anterior que m�s agrada al p�blic. Aquesta 35a edici�, a m�s, celebrada a Figures, t� regust de canvi de cicle. Parlarem amb els guanyadors i amb els responsables de Som Sardana per con�ixer quins s�n aquests canvis que s'apunten.

Ens afegim a la setmana que Catalunya M�sica dedica als compositors Ricard i Joan Lamote de Grignon. Des de dilluns que ho fem i avui ho tanquem amb aquest concert. Un directe enregistrat al Palau de la M�sica Catalana dins el cicle "Tardes al Palau". La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona interpreta un programa �nic: la integral de sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, dos dels noms fonamentals de la hist�ria de la m�sica contempor�nia de Catalunya.

Avui anem de concert. En l'�ltim any Josep Antoni S�nchez, �nima de la Cobla Sant Jordi, va haver de deixar els escenaris, enmig de les celebracions del 40� aniversari de la formaci�. Per agrair-li la feina feta durant tots aquests anys, els seus companys de la Sant Jordi van pensar a donar-li "carta blanca" per escollir el contingut d'aquest concert. Avui podreu escoltar deu sardanes seleccionades per ell mateix, d'autors que, per diferents motius, ha volgut que formessin part d'aquesta tria tan especial.

�s a dir, quin paper tenen instruments de la cobla quan s'ajunten amb la banda? o amb l'orquestra? Avui parlem d'organologia. Joan Lamote de Grignon, director de la Banda Municipal de Barcelona, va impulsar la inclusi� d'aquests instruments dins la plantilla de forma estable a partir de 1921, defensant que oferien una "sonoritat catalana caracter�stica i una riquesa t�mbrica �nica al m�n". Doncs b�, amb aquesta premissa, s'ha elaborat tot un repertori (Lamote mateix, i contemporanis) que ha demostrat quina �s la fina l�nia que ajunta i separa aquestes sonoritats. I tamb� indaguem en la combinaci� orquestral amb instruments com la tenora amb la doble canya.

Ens visita el m�sic bagenc, cardon�, Xavier Ventosa. Instrumentista de clarinet, viol� i tible, director i compositor. Parlarem de les seves obres, de les combinacions amb Banda i Cobla, de la seva carrera per diverses cobles del pa�s i dels seus referents musicals. I no parlarem del "CotixCoti", tot i que en va ser el primer a fer-ne la versi� per a cobla i ballable.

Com que tots els sants tenen vuitada, avui ens vestirem de Jordi i de Montserrat. Dues fites que se celebren aquesta setmana i que, m�s enll� del car�cter votiu, han donat molta obra per a cobla que avui repassarem. Com s�n les sardanes de l'ofrena estrenades a l'Aplec de Montserrat, per exemple, aix� com obres inspirades en dracs, roses i donzelles.

La producci� discogr�fica al voltant de la m�sica de cobla �s �mplia i diversa. Avui repassem alguns dels nous enregistraments que han sortit aquest primer ter� de l'any. �s el cas del disc "Col�legues: sardanes de Jes�s Ventura", que s'ha presentat a tall d'homenatge a l'autor. Tamb� us explicarem el treball de les dues bar�tones, produ�t per La Principal del Llobregat, un projecte que posa en la mateixa gravaci� un instrument que ha estat 90 anys fora dels escenaris i la bar�tona de l'IEC, que ja ha complert deu anys de vida. I la Cobla de Cambra de Catalunya, que ha presentat una nova entrega dels seus monogr�fics al voltant de Josep Serra.

Que Juli Garreta, del qual estem de celebraci� enguany, va fer una ingent obra de gran qualitat per a cobla, no �s una descoberta. Avui ens centrarem, per�, en aquelles composicions, potser no gaire conegudes, per� que agafen de referent t�tols literaris: de Verdaguer a Rusi�ol. Personatges d'aquests t�tems de la literatura catalana que surten esmentats en el cat�leg Garreti�. De Ruera, dona la seva particular visi� de Barcelona, en el tr�ptic laiet� que va escriure el 1970 i que van ser premiades al concurs Ciutat de Barcelona.

Si una persona coneix b� les funcions i possibilitats de la cobla �s Bernat Castillejo. A ell li devem un arranjament per a cobla del "Rhapsody in blue" (Gershwin) brillant. O la banda sonora de la cobla acompanyant Pascal Comelade. O infinitat de ballables. Per� tamb� �s un flabiolaire i flautista excel�lent. I director d'un munt de formacions. Aix� que avui tenim un dels personatges m�s poli�drics del camp de la cobla. Ah! I l'�nica matr�cula d'honor que va posar Manuel Oltra.

De concert, aquest dissabte, amb el que es va celebrar l'octubre passat a Banyoles. Titulat "La gran festa de la m�sica per a cobla" i que cada any se celebra durant les festes de Sant Martiri�. Avui repassem el contingut de l'edici� del 2024 amb les cobles Ciutat de Girona, la Principal de la Bisbal i els Montgrins, sota la direcci� d'Esteve Molero, Francesc Cass� i Jordi Molina.

Iniciem avui una s�rie de peces al voltant de Juli Garreta en el marc de la commemoraci� del 150� aniversari del seu naixement. Garreta, nascut a Sant Feliu de Gu�xols el 1875, va contribuir significativament a la renovaci� de la m�sica catalana, i va deixar una empremta profunda que va marcar diverses generacions de m�sics, arribant encara a avui en dia. Garreta per un costat i organologia d'instruments per un altre.

El Memorial Joaquim Serra �s la gran fita de tardor de la m�sica per a cobla a Barcelona. Avui fem un recorregut pel repertori i estrenes de la darrera edici� d'aquest concert, que organitza l'Agrupaci� Cultural Folkl�rica Barcelona. Un concert celebrat el 25 de novembre passat, amb les cobles Sant Jordi i Mediterr�nia, sota la direcci� de Marcel Sabat� i amb David Dom�nguez a la percussi�. I estrenes de Vicen� Mart�n, a qui sentirem.

D'Algeciras a Viena passant per Barcelona. Aquest �s un recorregut esquematitzat de la carrera de la (jove) directora Irene Delgado-Jim�nez. Una de les batutes m�s buscades que aquest mes de gener l'hem pogut veure davant la cobla de l'Esmuc. I atenci�, perqu� el seu coneixement i estima per aquesta formaci� (d'una manera tan natural com desacomplexada) us deixar� garratibats. Foto: Eul�lia Prat

En el repertori de m�sica per a cobla ,hi ha for�a (tampoc gaire) obra relacionada amb l'�mbit del Carnaval i el cicle festiu que representa. Des de sardanes desenfadades a grans composicions per a recreacions en dansa. Farem un recorregut per algunes de les obres que, en un cap de setmana com aquest, s'escau repescar.

Entrevistem un dels compositors amb m�s projecci� internacional, ara mateix, al nostre pa�s. Amb un peu a Los �ngeles i un altre a Castell� d'Emp�ries, Marc Timon �s l'exponent d'una de les ments m�s inquietes i brillants dels nostres temps. Compositor, per� tamb� escriptor, int�rpret, director i creador de bandes sonores, que far� les del�cies de tota l'audi�ncia. Per la seva obra, per la que ha triat i pels seus comentaris.

Els autors contemporanis de l'�mbit de la cobla es coneixen els uns als altres. Molts hi interactuen com a instrumentistes o directors, i altres, senzillament, admiren les peces de companys i amics. Avui sentirem compositors que suggereixen obres d'altres. Un repertori format, per tant, per les predileccions d'aquells qui fan m�s ample, cada vegada, el repertori per a cobla.

Aquest "So de cobla" us parlarem de sardanes per a dues cobles. Un format pot habitual, molt de concert, i que ens ha deixat grans obres. I tamb� us parlarem de Joaquim Serra, per� ho farem amb les seves pr�pies paraules. Un relat que explora l'entramat i les emocions que van inspirar cadascuna de les seves sardanes i que ell mateix descrivia.

Josep Antoni S�nchez i Mart�nez ha estat fundador i instrumentista de tenora a la Cobla Sant Jordi fins a aquest 2024. Abans havia tocat tamb� a la Ciutat de Terrassa, La Principal de Collblanc i La Principal de Barcelona. Ha sigut un dels art�fex del projecte Sant Jordi, que ha posat de relleu el llegat de la m�sica per a cobla al nostre pa�s i que ha obert cam� en la cerca de noves propostes musicals.

Concert exigent i de nivell. En aquest programa us oferim un concert celebrat al Palau de la M�sica Catalana el 12 de novembre del 2024, un monogr�fic dedicat a l'obra per a cobla de Pau Casals i que va comptar amb la direcci� d'Antoni Ros Marb�, davant d'una cobla de cambra extraordin�ria, que en molt poques ocasions s'ha deixat veure en p�blic. I amb Pau Casals, tamb� sonar� el seu germ� Enric i el seu amic Juli Garreta.

Cada vegada que canviem d'any, cal posar ordre i saber quines s�n les efem�rides m�s destacades. N�meros rodons, xifres exactes, vinculats a autors. En aquest cas, aquest 2025 ens proposa noms per revisitar autors coneguts i d'altres que conv� aprofitar per desempolsar. De Juli Garreta a Pep Ventura, passant per Manel Saderra i Puigferrer, que segur que far� revalorar la tasca de tots ells.

Que la m�sica per a cobla viu un dels moments musicalment m�s interessants �s un fet. I ho demostra la gran quantitat d'estrenes que hi ha. Sobretot, i ho destaquem, en l'�mbit concert�stic. Un testimoni d'aquest moment, i de la seva evoluci� des dels anys 70, �s el fons que conserven i fan cr�ixer, setmana rere setmana, la Merc� Herrero i en Josep Maria Sunyer, uns infatigables ca�adors de bona m�sica en els concerts que es fan arreu del pa�s. Sentirem peces que nom�s tenen ells, ens explicaran les seves viv�ncies i parlarem de la seva relaci� amb m�sics com Sal�, Viladesau o Vil�, per citar-ne alguns.

Aquest 2025 comen�a amb bones not�cies, i sobretot la proposta del nou cicle de cobla a L'Alian�a del Poblenou de Barcelona. S�n 15 concerts amb formacions com la Marinada, la Mediterr�nia, la Sant Jordi o la Vila d'Olesa (entre moltes d'altres) que aniran acompanyades de noms com Albert Guinovart o Salvador Brotons. Un cicle que repassem avui amb algun dels seus protagonistes.

Aquest dissabte 28 de desembre, enmig de festes, ens posem al dia amb novetats que s'han sabut les darreres setmanes. Sorprenents, moltes d'elles, i amb un alt grau de q�estionada transcend�ncia. Tot per obrir aquest Sants Innocents.

No hi ha gaires excuses per poder posar m�sica de Nadal amb la cobla de fons. I per aix� nom�s aquests dies podem repassar i escollir algunes obres de la discoteca de Catalunya M�sica que fan refer�ncia a aquest per�ode. Sardanes cl�ssiques i obres m�s recents, que combinen sovint veu, cor i cobla. Entre les quals, una pe�a de les grans de Manuel Oltra, un rep�s de nadales d'arreu del m�n, i, m�s modern, una estrena del Memorial Joaquim Serra, "Cum novo cantico", de Jordi Dom�nech.

Ens acompanya moss�n Valent� Miserachs, que ha estat responsable de l'Escola Superior de M�sica del Vatic� durant un munt d'anys. Amb m�s d'un miler de composicions (religioses, en bona part), fa gala al programa de l'estima cap a la m�sica i el pa�s que l'ha vist n�ixer. Amb ell parlem d'influ�ncies, parlem de referents i, fins i tot, de Nino Rota. Un catal� d'aquells universals.

La muntanya de Montserrat i la Moreneta han sigut un referent, des de fa temps, a l'hora d'inspirar i donar nom a composicions per a cobla. Avui repassem algunes de les m�s celebrades. Grans cl�ssics com Viladesau, Carceller, P�rez Moya i un compositor contemporani. Tot plegat repassant, ara que fa 1.000 anys de la fundaci� del monestir, aquesta relaci� estreta amb el sardanisme.

El violinista Joan Man�n i l'actriu i compositora Pepita Llunell centraran el "So de cobla" d'aquest dissabte. Dos noms que formen part dels grans cl�ssics. I, a l'altre costat, us parlarem de la nova convocat�ria del concurs de composici� que organitza la colla Mirant al Cel, i tamb� sentirem el jove compositor que va guanyar l'any passat, Mart� Delgado.

Al "So de cobla", de tant en tant, fem una immersi� en els enregistraments de Catalunya M�sica al voltant de la cobla. Aquesta setmana, a poques hores del Memorial Joaquim Serra 2024, hem revisitat la setena edici� del Memorial organitzat per l'Agrupaci� Cultural Folkl�rica de Barcelona, celebrat al Petit Palau de la M�sica Catalana el novembre del 2005, amb les obres de Joan Elies i Albert Garcia Demestres, que van ser els compositor convidats del Memorial Joaquim Serra 2005.

El compositor Joan Magran� �s una de les figures que m�s guardons han rebut en premis de composici� nacionals i internacionals. Ell, fill de la Selva del Camp (Baix Camp, 1988), ens acompanya avui i parla, sense cap mena de mania, de com l'autoodi al nostre pa�s fa que oblidem els compositors de casa. I defensa, tamb�, la seva visi� de la composici� per a cobla.

Enric Morera, compositor, director i pedagog catal�. Sens dubte, un dels m�sics m�s significatius de la primera meitat del segle XX a Catalunya. I un dels qui va idear la sardana i la m�sica de cobla com a element de construcci� nacional. Avui us parlem d'ell i de la seva obra. Ho fem a trav�s del concert que la cobla Sant Jordi va oferir l'octubre del 2015 amb motiu dels 150 anys del seu naixement.

Pau Casals t� una obra per a cobla interessant�ssima. Avui us portem uns enregistraments que aviat sortiran al mercat i que ha endegat M�sics per la Cobla amb la Cobla de Cambra de Catalunya, sota la direcci� d'Antoni Ros Marb�. I �s que toca reivindicar la seva obra per a aquesta formaci�, ja que a Catalunya no �s prou coneguda, per� algunes de les seves sardanes, i nom�s com a exemple de la repercussi� internacional del seu llegat, han estat programades als principals auditoris del m�n, interpretades per formacions com la New York Philarmonic i per m�sics tan reconeguts com Mstislav Rostrop�vitx o Andr� Kostelanetz. Tamb� us parlarem de la relaci� entre el m�n dels gegants i la literatura musical sardanista, i ens farem ress� de les novetats en l'�mbit de la m�sica per a cobla.