Explore every episode of the podcast Memento

Memento #346. Recordem la traject�ria d'un actor molt exigent, que va comen�ar fent papers de guaperes en com�dies com "Top secret!", per� que ben aviat va donar mostres del seu perfeccionisme encarnant personatges al l�mit com Jim Morrison i tamb� es va reivindicar com a heroi d'acci�. La seva fama de tenir mal car�cter i un c�ncer de gola que li va fer perdre la veu van acabar de complicar el final de la seva carrera. En l'�ltim "Memento" d'iCat, homenatgem Val Kilmer amb l'escriptor Sebasti� Bennasar.�

Memento #345. Volien que fos el successor de Bruce Lee, per� ell va transformar el cinema d'arts marcials aportant-li una comicitat inspirada en els genis del cinema mut, i tamb� en les habilitats acrob�tiques de Gene Kelly. El director del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, Quim Crusellas, repassa amb nosaltres la llarga traject�ria de l'actor, productor, director, cantant i especialista Jackie Chan, que als 71 anys continua plenament actiu. Ens aturem especialment al rodatge de "Los supercamorristas" a Catalunya.

Memento #344. L'�xit de la s�rie "Friends" el va encasellar en un tipus de personatge c�mic semblant a ell mateix, el graci�s del grup que vencia els silencis inc�modes a base d'acudits. Les seves addiccions i el tipus de pel�l�cules que li oferien van estroncar massa aviat una carrera prometedora, tamb� en el drama. L'actriu Paula Vives, que estrena "La furgo" als cinemes, ens proposa repassar la biografia atzarosa de Matthew Perry, l'home que s'amagava darrere de la m�scara d'un tal Chandler Bing.� �

Memento #343. Rebem el nou director de la Filmoteca de Catalunya, Pablo La Parra, amb motiu de la retrospectiva que li dediquen a un dels cineastes asi�tics m�s personals. El taiwan�s Tsai Ming-Liang desafia l'espectador amb un cinema cada vegada m�s radical en qu� mostra com influeix el pas tedi�s del temps en personatges alienats i perduts en la gran ciutat, sempre ajudat pel seu actor fetitxe, Lee Kang-Sheng. A m�s, els amics de la Filmoteca ens han portat un regal sonor inesperat que passa a la petita hist�ria del programa.� �

Memento #342. Aquesta aut�ntica icona del cinema franc�s va tenir una vida intensa tant davant com darrere de les c�meres. Sense militar en cap partit, en plena guerra freda no va dubtar a denunciar les injust�cies a totes dues bandes. Al cinema es va erigir en portaveu de personatges marginals i desarrelats, i tamb� va acabar triomfant a Hollywood, tot i que durant molts anys havia tingut vetada l'entrada als Estats Units. La periodista i escriptora J�ssica del Moral ens convida a resseguir la biografia apassionant de Simone Signoret.�

Memento #341. Volia ser escriptor, va comen�ar a fer guions i ha acabat dirigint les seves pr�pies hist�ries d'amors, desamors i homes m�s aviat melanc�lics i un p�l maldestres, portant al seu terreny la com�dia rom�ntica, per� tamb� molt interessat en el documental. La dramaturga Marta Buchaca ens proposa repassar la carrera totterreny de David Trueba, membre d'una nissaga distingida�i�tot un artes� a l'hora de construir di�legs carregats d'enginy.�

Memento #340. Amb el seu domini de les arts marcials i un estil de lluita coreogr�fic, gaireb� acrob�tic, va aconseguir imposar-se com un dels grans herois del cinema d'acci� dels 80 i dels 90 completant la tr�ada del g�nere al costat de Stallone i Schwarzenegger. Tot i que amb els anys ha anat encadenant produccions de s�rie B destinades al mercat dom�stic, tamb� ha pogut reivindicar el seu vessant dram�tic en pel�l�cules com "JCVD". Repassem la seva carrera amb el cr�tic Alfons Gorina.

Memento #339. No ha de ser f�cil iniciar una carrera al cinema encarnant un dels personatges m�s famosos de la literatura juvenil, al costat del bo i millor de l'escena brit�nica. Amb els anys, Emma Watson ha aconseguit conviure amb el record de l'Herm�one Granger, apostant per cineastes com Sofia Coppola i Greta Gerwig, i tamb� per alguna altra icona tan popular com la Bella. Ara que fa uns anys que est� apartada de les c�meres, la comunicadora Elisenda Pineda ens convida a revisar els pros i els contres de la seva filmografia.� � ��

Memento #338. En l'obra d'Abbas Kiarostami, sempre pr�xim a la gent del poble, les fronteres entre ficci� i documental no eren mai clares. Amb el seu estil po�tic i reposat, solia fer picades d'ullet metacinematogr�fiques convertint les an�cdotes d'un rodatge en l'excusa argumental de la seva�seg�ent pel�l�cula. Repassem la carrera d'un dels grans ambaixadors del cinema irani� arreu del m�n amb la cineasta i cr�tica Laura Blanco.��

Memento #337. S'havia retirat feia m�s de vint anys, per� els cin�fils no podrem oblidar mai les seves actuacions llegend�ries. Era capa� de fer cre�ble qualsevol paper, des de malvats abominables fins a personatges serens i entranyables, i va treballar amb els m�s grans: Friedkin, Coppola, Donner, Eastwood, Parker, Anderson... Retem a Gene Hackman l'homenatge que sens dubte es mereix, ajudats pel cr�tic de cinema H�ctor�Garcia.�

Memento #336. La gran dama del crim literari, una de les escriptores m�s populars i m�s llegides de la hist�ria, va tenir una relaci� contradict�ria amb el cinema. A la reina del "qui ho va fer" la gran pantalla no l'atreia gens, i en canvi han estat molts els cineastes que han volgut adaptar alguna de les seves intrigues. L'escriptor i periodista expert en comunicaci� pol�tica Toni Aira ens ajuda a repassar un munt de pel�l�cules protagonitzades per Miss Marple, Hercule Poirot i algun altre investigador de c�l�lules grises privilegiades.�

Memento #335. Sabia conjugar l'�pica del pla general i la introspecci� psicol�gica del primer pla com pocs altres cineastes. Despr�s d'una primera etapa brit�nica, aparentment m�s intimista, en les seves grans superproduccions a tota pantalla ens va portar de viatge a la jungla birmana, el desert, l'estepa siberiana, la costa irlandesa i l'�ndia, sense perdre mai de vista els sentiments dels personatges. L'actriu Mar�a Pujalte ens proposa repassar la filmografia monumental de David Lean.�

Memento #334. Encara que el seu cinema �s molt est�tic, l'objectiu de Luca Guadagnino no �s quedar-se en la forma ni en la bellesa de les coses, sin� arribar al fons dels nostres desitjos i de les passions m�s ocultes a trav�s de l'inconscient. Amb David Moragas, cineasta i escriptor, repassem l'obra del director de "Call me by your name", molt m�s ecl�ctica del que pot semblar a primera vista.��

Memento #332. D'actor infantil Richard Quine va passar a ser un dels directors de Hollywood m�s dotats per a l'humor intel�ligent i sofisticat, que fa riure per� tamb� fa pensar. Va tocar tots els g�neres, per� algunes de les seves millors obres les va fer abordant la guerra de sexes en la seva concepci� m�s cl�ssica, amb la complicitat de comediants de la talla de Jack Lemmon, Peter Sellers, Kim Novak i Virna Lisi. Repassem la filmografia de Quine amb un altre cineasta nascut per a la com�dia, Borja Cobeaga.�

Memento #331. Ha demostrat ser una int�rpret amb un gust especial pel risc i per la vessant m�s l�dica de l'ofici. En donen bona fe la complicitat amb cineastes�tan personals com Derek Jarman, Sally Potter, Jim Jarmusch, Luca Guadagnino i Joanna Hogg, i la seva tend�ncia a transformar-se f�sicament, a interpretar dos o m�s papers en una mateixa pel�l�cula... Poques vegades adjectius com camale�nica o exc�ntrica resulten tan adequats. Repassem la carrera de Tilda Swinton amb l'actriu Sandra Moncl�s.�

Memento #330. Entre el 1967 i el 1982 va dirigir m�s de quaranta pel�l�cules, sempre envoltat del mateix equip t�cnic i art�stic. Va evolucionar des de l'admiraci� pel cinema negre fins als melodrames m�s rabiosos i passionals, on se solia acostar als personatges situats als marges del sistema: prostitutes, proxenetes, immigrants, homosexuals, transsexuals... Repassem la filmografia de Fassbinder, tan avan�ada al seu temps, amb el cineasta Marc Ferrer, que acaba d'estrenar una pel�l�cula inspirada en l'obra del gran cronista de l'RFA.

Memento #333. Als 19 anys rodava la seva primera pel�l�cula, premiada a Canes, i als 33 va anunciar que dirigir ja no el motivava m�s. Sigui cert o no, Xavier Dolan ha acumulat en pocs anys una filmografia carregada de r�bia juvenil, amb esclats de maduresa, i tamb� d'empatia amb les persones que se situen fora dels rols establerts. Qui ens convida a repassar l'obra d'aquest home orquestra, amb pel�l�cules com "Laurence anyways" o "Matthias & Maxime", �s �lex Monner, un altre talent preco�.

Memento #329. "Wilkommen, Bienvenue, Welcome..." L'�xit estratosf�ric de "Cabaret" va quedar com un llist� dif�cil de superar, i potser per aix� les seves intervencions al cinema han estat intermitents. Tot i aix�, ha mantingut la mateixa energia encomanadissa en tots els seus treballs, al teatre, les sales de concerts i davant de la c�mera. Ens visita Diana Roig, una de les nostres millors actrius de musicals, per repassar la vida i obra d'aquesta for�a de la natura que respon al nom de Liza Minnelli.�

Memento #328. Actor, director, pilot de cotxes, empresari, activista pol�tic, filantrop... Conscient que amb el seu atractiu f�sic no n'hi havia prou per construir una carrera duradera, Paul Newman va treballar en diversos fronts fins a convertir-se en una de les estrelles m�s ic�niques de la hist�ria de Hollywood. La periodista Margarita Chapatte ens ajuda a commemorar el seu centenari, recordant els moments m�s destacats d'una carrera llegend�ria.�

Memento #327. �s un dels cineastes catalans m�s internacionals, tan conegut per les seves declaracions provocadores com per un cinema exigent amb l'espectador, que sol renunciar a la narrativa i la posada en escena convencionals. El cr�tic de cinema Agus Izquierdo ens proposa repassar la filmografia de l'autor de pel�l�cules com "Honor de cavalleria" i "Pacifiction", ara que est� a punt d'estrenar el seu documental sobre la taurom�quia, "Tardes de soledad".�

Memento #326. N'ha tingut prou amb deu anys, tres pel�l�cules i dues Palmes d'Or per convertir-se en un autor fonamental del cinema europeu, l'assot de la burgesia i les classes benestants, amb unes trames destinades a posar de manifest la hipocresia rid�cula que presideix les relacions socials. L'escriptora Carlota Gurt ens proposa revisar la filmografia encara curta del suec Ruben �stlund, guanyador absolut a Canes tant amb "The square" com amb "El triangle de la tristesa".�

Memento #325. Pels�seus treballs amb Almod�var, Ch�varri i Villaronga, pel suport que va donar sovint als directors novells, i per la capacitat d'exposar sense filtre les angoixes i les passions dels seus personatges, sense perdre l'eleg�ncia, Marisa Paredes �s fonamental per entendre el cinema espanyol de l'�ltim mig segle. Li retem homenatge amb la cineasta Zaida Carmona, directora de "La amiga de mi amiga", que somiava poder treballar-hi algun dia.�

Memento #324. Gaireb� tots els personatges de ficci� actuen impulsats per algun tipus d'obsessi�, m�s o menys com qualsevol �sser hum�: per l'amor, pel sexe, pels diners, per l'�xit i la popularitat... I encara que hi pot haver obsessions sanes, al cinema li han interessat sobretot les m�s patol�giques, que freguen l'addicci� o la psicopatia. Aquest �s el tema, tan ampli com fascinant, que ens ha proposat l'escriptor i dramaturg Gerard Guix. �s l'excusa perfecta per recordar obres mestres com "Peeping Tom" i "Blow up".

Memento #323. Tant en les seves primeres pel�l�cules rodades als Pa�sos Baixos, amb m�s imaginaci� que recursos, com en les grans produccions de Hollywood, Paul Verhoeven sempre ha tingut l'objectiu de provocar l'espectador, desafiant totes les convencions pel que fa a la representaci� del sexe i de la viol�ncia. En la seva etapa americana va firmar joies del cinema fant�stic com "Robocop" i "Desafiament total". En parlem amb Octavi Pujades, actor i soci del Museu Alien�de ci�ncia-ficci� de Barcelona.� �

Memento #322. Des que va despuntar amb "Reservoir Dogs" a inicis dels noranta, ha estat un dels actors m�s sol�licitats a Hollywood, tan efica� donant vida a criminals amb un p�sit tr�gic que a individus llun�tics i solitaris. Es troba tan a gust treballant amb els germans Coen o Jim Jarmusch com en les com�dies d'Adam Sandler i els blockbusters d'acci�. Repassem la llarga carrera de Steve Buscemi amb l'escriptora i comunicadora cultural Of�lia Carbonell, que acaba de publicar l'assaig "Les catalanes no es pinten".

Memento #321. Les noves generacions la tenen molt present per la saga de Harry Potter i la s�rie "Downton Abbey", per� la carrera de Maggie Smith s'est�n al llarg de gaireb� setanta anys, amb pel�l�cules tan recomanables com "Los mejores a�os de Miss Brodie", on ja havia fet de professora, o "Una habitaci� amb vista". El periodista Pau Torres Pag�s analitza la filmografia d'aquesta actriu amb dos Oscars, famosa per un tipus de personatges que no acostumaven a mossegar-se la llengua, sense perdre per aix� l'eleg�ncia.�

Memento #320. En un any en qu� diverses produccions catalanes han batut r�cords de taquilla, especialment "El 47" i "Casa en flames", fem el nostre balan� de les estrenes m�s destacades, d'aqu� i de fora. Aquesta vegada ens hi ajuden el cr�tic �lex P�rez de Arenaza i tamb�, com ja �s tradici�, alguns dels convidats il�lustres que han passat pel "Memento" al llarg de vuit temporades.

Memento #319. Amb motiu del cicle que la Filmoteca de Catalunya est� dedicant a Dario Argento, analitzem l'obra del mestre del giallo, un cineasta especialment dotat per imaginar els crims m�s retor�ats i dotar-los d'una atmosfera teatral, amb moviments de c�mera sempre sorprenents. En parlem en un programa especial enregistrat a la Filmoteca, ajudats pel cr�tic Gerard Casau i acompanyats per un grup d'oients.��

Memento #318. Els seus retrats de dones maltractades per la vida, marcades per la resignaci� i la ingenu�tat, per� amb una fortalesa sempre present, la van convertir en una de les actrius fonamentals de la hist�ria del cinema itali�. La guionista, humorista i presentadora Oye Sherman ens convida a repassar la carrera de Giulietta Masina, la inoblidable protagonista de "La strada" i "Les nits de la Cabiria", una dona que fins i tot en els papers m�s dram�tics exhibia una gestualitat i un talent c�mic excepcionals.

Memento #317. Convertida en un dels mites m�s populars del segle XX, en la biografia de Marilyn Monroe es fa dif�cil destriar entre realitat i llegenda. Al llarg de la seva carrera, i gr�cies a pel�l�cules tan diferents entre si com "Els senyors prefereixen les rosses", "Ning� no �s perfecte" o "Vides rebels", Monroe va saber reivindicar-se com una actriu molt completa, m�s enll� de l'etiqueta de sex-symbol. Repassem una filmografia intensa, i una vida personal complicada, amb l'actriu Bea Segura.

Memento #316. La seva rigorosa formaci� teatral li ha perm�s despuntar com a int�rpret shakespeari�, per� tamb� en tota mena de g�neres. Ralph Fiennes �s d'aquells actors capa�os d'encarnar la maldat m�s subtil i els personatges m�s fr�gils --dels que t'emportaries a casa-- resultant igual de convincent. Repassem la carrera de l'actor de "La llista de Schindler" i "El pacient angl�s", entre algunes altres joies, amb Marcel Barrena, director d'una de les pel�l�cules catalanes de la temporada: "El 47".

Memento #315. En el terror, les bandes sonores s�n fonamentals, ja sigui en forma de climaxs orquestrals que potencien els ensurts, acompanyats d'un cop de percussi� o de violins, o b� de manera m�s subtil, creant atmosferes inquietants amb sintetitzadors, murmuris... i algun crit. L'escriptora Elisenda Solsona, que recentment ha publicat la novel�la "Mammalia", una reflexi� sobre la maternitat en clau de g�nere, ens proposa repassar algunes de les m�siques m�s esborronadores de la hist�ria del cinema.�

Memento #314. Va ser una de les actrius de repartiment imprescindibles del Hollywood cl�ssic, que va donar vida a personatges d'aparen�a dura per� amb un cor immens, tant disposada a deixar anar un comentari �cid com a ajudar els altres. Thelma Ritter era la mare, l'amiga, la infermera, la criada... La recordem sobretot pels seus papers a "Tot sobre Eva" i "La finestra indiscreta", per� l'�lex Gorina, que de finestres en sap una estona llarga, repassa amb nosaltres tota la carrera de l'actriu preferida de la seva mare.��

Memento #313. En els �ltims vint anys l'hem vist resoldre amb la mateixa solv�ncia drames rom�ntics ensucrats, dist�pies futuristes i musicals de prestigi. Amanda Seyfried �s d'aquelles actrius que s'han format com a cantants, i que sense tenir la millor t�cnica saben com emocionar-nos explicant una hist�ria a trav�s d'una can��. No �s estrany que sigui un dels mites cin�fils de la nostra convidada, Al�xia Pascual, igual de convincent fent de Blanca al vaixell de "Mar i cel" com ho va ser al plat� d'"Euf�ria".

Memento #312. A banda de produir m�s de 500 pel�l�cules, l'hiperactiu Roger Corman en va dirigir m�s de 50. El seu instint negociador li permetia rodar amb els pressupostos m�s ajustats i sovint en menys de deu dies, al marge dels grans estudis. Se'l recorda especialment pel seu cicle d'adaptacions d'Edgar Allan Poe, per� va conrear tots els g�neres populars i va ser un mentor per a la generaci� de cineastes del Nou Hollywood. Repassem aquesta carrera monumental amb el cin�fil Ovidi Dom�nech.

Memento #311. De les nou pel�l�cules que va dirigir l'hongar�s B�la Tarr, nom�s l'�ltima, "El cavall de Tor�", va tenir estrena comercial entre nosaltres. L'actor Francesc Garrido ens convida a repassar la filmografia d'un cineasta auster i rigor�s, explorador de la monotonia de la vida quotidiana dels m�s desafavorits i de la lluita per la seva dignitat, en plans seq��ncia cada vegada m�s llargs i meticulosos.�

Memento #310. En diferents �poques, la preocupaci� pels problemes del present ha derivat en hist�ries futuristes de to pessimista i apocal�ptic: cat�strofes mediambientals, r�gims totalitaris, tecnologies amena�adores, crisis de fertilitat... Curiosament, qui ens proposa parlar de les millors distopies�viscudes en una pantalla �s una cineasta que deu molt a la mirada cap al nostre passat: Patr�cia Font, directora de l'exitosa "El mestre que va prometre el mar".�

Memento #309. La dels guerrers samurai ha estat una de les figures m�s exportades de la cultura japonesa. Amb els anys, s'ha envoltat d'una aura llegend�ria que ha idealitzat el seu suposat sentit de l'honor i la lleialtat. El cinema ha contribu�t a engrandir el mite, tot i que algunes de les pel�l�cules del g�nere m�s famoses, de Kurosawa i d'altres cineastes, eren molt cr�tiques amb la societat feudal. Repassem els millors samurais de pel�l�cula amb Oriol Estrada, coautor del llibre "Samurai pop. Entre la historia y la cultura popular".�

Memento #308. Encara que tenia totes les qualitats per assumir papers protagonistes, molt sovint era el secundari que aconseguia fer brillar qualsevol escena. L'escriptor i traductor Krmpotic comparteix amb nosaltres la seva admiraci� per la carrera de Donald Sutherland, a qui sempre recordarem per pel�l�cules com "Amena�a a l'ombra", "La invasi� dels ultracossos", "JFK" o "Orgull i prejudici", per posar-ne uns pocs exemples, entre gaireb� dos centenars de treballs per al cinema i la televisi�.

Memento #307. El 2010, una de les sensacions del Festival de Sitges va ser "Rubber", la hist�ria d'un pneum�tic assass�. Des d'aleshores, el guionista i director Quentin Dupieux, que tamb� �s DJ i productor musical, ha continuat treballant en la mateixa l�nia de la comicitat surrealista, amb pel�l�cules de pressupost redu�t i durada curta que cada vegada atrauen m�s estrelles del cinema franc�s. L'artista visual, escriptora i cr�tica de cinema Marla Jacarilla ens introdueix en l'univers marci� d'un cineasta sorprenent.

Memento #306. Va ser un dels actors shakespearians m�s importants del segle XX, un int�rpret consagrat al teatre que va acceptar ser estrella de Hollywood a canvi de tenir sempre un peu posat a l'escenari. Pel casament amb Vivien Leigh i per la participaci� en pel�l�cules com "Cims borrascosos", "Rebeca", "Ricard III" o "El animador", va ser una aut�ntica celebritat del seu temps. La traductora i historiadora teatral Margarida Araya ens ajuda a repassar la llarga traject�ria de Sir Laurence Olivier.

Memento #305. No �s un nom gaire conegut pel gran p�blic, per� �s fonamental per entendre el cinema nord-americ� dels anys setanta i vuitanta. Ja fos a partir de novel�les seves o de material ali�, William Goldman va escriure guions tan rodons com els de "Dos hombres y un destino", "Tots els homes del president" i "La princesa promesa". Qui ens en parla �s un col�lega de professi�, Enric Pardo, guionista de les s�ries "Arr�s covat", "Mira lo que has hecho" i la recent "Vintage", entre moltes d'altres.

Memento #304. Qui ens havia de dir, quan triomfava entre el p�blic adolescent gr�cies a la saga "Crepuscle", que Kristen Stewart s'acabaria convertint en una de les actrius m�s interessants i inconformistes del cinema actual. El cert �s que ha sabut combinar sense problemes les pel�l�cules m�s comercials, les produccions independents i les obres d'autors tan destacats com Olivier Assayas, Pablo Larra�n i Rose Glass. Repassem la seva carrera amb l'actriu que la dobla habitualment al catal� i al castell�: Isabel Valls.

Memento #303. A trav�s d'una concepci� l�dica de la viol�ncia i d'un humor negre marca de la casa, Quentin Tarantino ha esdevingut un dels directors m�s populars del cinema contemporani. Arrenquem la vuitena temporada amb un aut�ntic festival d'imatges i m�siques ic�niques, gentilesa d'un creador molt h�bil a l'hora de reciclar els g�neres i els referents que formen part de la seva extensa cultura audiovisual, des del cinema negre al western i les arts marcials. En parlem amb l'actor i humorista Txabi Franquesa.

Memento #302. Acomiadem la setena temporada del "Memento" homenatjant un dels directors brit�nics m�s inclassificables. En les seves pel�l�cules, Terence Davies componia aut�ntiques simfonies visuals, ajudat per la m�sica, per una concepci� c�clica del temps i, molt sovint, pels records d'inf�ncia i joventut al Liverpool de postguerra. Repassem la filmografia de Davies amb un dels cr�tics m�s prestigiosos del pa�s, Quim Casas.

Memento #301. La gent que es dedica a la m�sica, com la nostra convidada d'avui, sap perfectament que assolir l'�xit pot passar per superar diversos entrebancs, personals i professionals, i que est� molt lluny de ser el cam� de roses que ens volen vendre alguns concursos televisius. Diverses pel�l�cules ens han mostrat la duresa dels inicis de moltes carreres musicals, basant-se en biografies reals o fict�cies. En volem repassar unes quantes amb la cantant Paula Valls.

Memento #300. Celebrem l'arribada als tres-cents Mementos amb un programa especial enregistrat a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, aprofitant una altra xifra rodona: el centenari de Sidney Lumet. El cr�tic Eduard de Vicente ens ajuda a repassar la filmografia d'un mestre absolut, autor d'un cinema intens, vibrant i prof�tic, expert a exposar la corrupci� i les febleses morals de les principals institucions nord-americanes, de la just�cia a la policia, passant pels mitjans de comunicaci�. I, evidentment, la nostra nova intocable �s... "300".

Memento #299. En novel�les com "El llibre de les il�lusions", Paul Auster ja havia deixat clara la seva fascinaci� pel cinema. Aquell atzar sobre el qual tan sovint fabulava el va portar a ser guionista i director d'unes quantes pel�l�cules, en qu� va poder expandir el seu univers narratiu, una mena de joc de nines russes, d'hist�ries dins d'hist�ries. El traductor al catal� de bona part de l'obra d'Auster, Albert Nolla, ens ajuda a analitzar aquest vessant cinematogr�fic, especialment recordat per "Smoke".

Memento #298. Quan una dona mostra un comportament que socialment no es considera acceptable, �s habitual atribuir aquest desafiament a un trauma o alguna malaltia, com si aquesta fos l'�nica manera leg�tima d'alliberar-se de les convencions de g�nere. Analitzem algunes pel�l�cules que han explorat la fina l�nia que va de la rebel�lia femenina a la follia amb la directora de "Mam�fera", Liliana Torres.

Memento #297. Encara que no ha estat tant reivindicat com altres companys de generaci�, l'obra de Norman Jewison �s fonamental per explicar les tend�ncies imperants a Hollywood entre els anys seixanta i els vuitanta: des del thriller amb consci�ncia social "En la calor de la nit" fins a la com�dia rom�ntica "Enc�s de lluna", passant per alguns dels musicals m�s importants dels setanta. Repassem la seva obra amb el veter� periodista cinematogr�fic Pepe Nieves.