Explore every episode of the podcast L'ofici de viure

S'hi pot veure sense ulls? Qu� �s la visi� intu�tiva o extraocular? Qu� hi diu la ci�ncia? A "L'ofici de viure" en parlem amb T�nia Agorreta i Jordi Imbert, autors del llibre "Ver sin los ojos es posible", de l'editorial Vergara, i fundadors de l'Institut Intuitu.

Moltes crisis ens agafen desprevinguts. Fins a quin punt ens podem preparar per als tr�ngols de la vida, abans no ens passin? En parlem a "L'ofici de viure", amb Emma Barthe, Daniel Gabarr� i M�riam Subirana. Amb la col�laboraci� de Sergi Torres

Per entendre realment qu� �s la IA, abans hem de mirar els algoritmes profunds de la vida, dels quals va emergir la intel�lig�ncia col�lectiva humana. En parlem amb Antoni Lozano, monjo zen i doctor en Sociologia, que acaba de publicar el llibre "Els algoritmes de la vida", de l'Editorial Kair�s.

El m�n est� preocupat per l'augment de les addiccions. N'hi ha de molts tipus: a les pantalles, al sexe, a les compres, a les drogues. En parlem amb el�prestigi�s fil�sof Jos� Antonio Marina, que al seu llibre "La vacuna contra las adicciones" alerta que vivim en un fr�gil equilibri entre la recerca de felicitat i amplificar les nostres possibilitats.�

Despr�s de l'�xit internacional d"Ikigai", Francesc Miralles i H�ctor Garcia proposen descobrir "La font de prosperitat real", a partir de la "passi� de la nostra vida". A "Ikigai dels diners", proposen guanyar diners amb prop�sit per fer realitat la nostra ra� de ser. Al programa en parlem amb un dels seus coautors, Francesc Miralles.

El programa s'ocupa de les persones que viuen molt abstretes en elles mateixes, que tendeixen a sobrepensar i viuen com si estiguessin tancades en una habitaci�, diu Laia Sabat� al seu llibre "Como dejar de dar vueltas a todo". En parlem amb l'autora del llibre; el psiquiatre Antoni Bulbena, i la psic�loga Noem� Calvo. Amb la col�laboraci� de Sergi Torres.

En contraposici� al c�lebre FOMO, la por a perdre's quelcom i l'ansietat que provoca no participar en l'esfera social, el JOMO celebra tot el contrari: la desconnexi� i el fet de no actuar. Gaspar Hern�ndez en parla amb Joan Evaristo Valls Boix, que ha publicat "JOMO", de l'editorial Anagrama.

Sembla que l'ego �s l'enemic, diu la doctora en psicologia Jenny Moix, que ha publicat el llibre "Olv�date de ti", on proposa observar la nostra ment per con�ixer el nostre ego. Gaspar Hern�ndez en parla amb la Jenny Moix i la psic�loga Joana Frigol�. Amb la col�laboraci� de Sergi Torres.

Hi ha persones que conviuen amb tensi�, bloqueig, desconnexi� i dificultat per al plaer, vergonya corporal o una sensaci� persistent d'estar en alerta, sense acabar d'entendre del tot qu� els passa. El programa analitza algunes possibles causes d'aquests desequilibris, amb Xavier Serrano, psic�leg i sex�leg.

Diu l'empresari Elon Musk que es penedeix, en el passat, d'haver contractat molts treballadors pels coneixements o habilitats. Si fos ara, diu, ho faria segons el car�cter. Gaspar Hern�ndez en parla amb els psic�legs Joan Quintana, Thais Casals i Joana Frigol�.

El tantra va m�s enll� de les lectures superficials que se'n fan actualment. Avui el tantra s'ha banalitzat, sobretot a nivell sexual. A "L'ofici de viure" anem a l'arrel per aclarir dubtes d'aquesta ci�ncia mil�len�ria amb origen a l'�ndia.

La no maternitat pot ser un dol. Va ser el cas de Gloria Labay, que va intentar ser mare, sola i amb parella. Tot aix� mentre exercia la seva professi� de llevadora, convivint amb la maternitat aliena i sostenint la seva ferida silenciosa. Per donar a con�ixer la seva experi�ncia i ajudar altres dones, ha escrit el llibre "Ser sin ser madre", de l'editorial Lunwerg.

Diu la doctora en Filosofia Silvia Bardel�s que el gran problema de l'�sser hum� modern no �s la infelicitat, sin� la desafecci�, a la qual ha dut una societat profundament tecnol�gica i individualista. Gaspar Hern�ndez en parla arran de la publicaci� del llibre "Una conciencia nueva, la urgente pregunta de qui�nes somos", de l'editorial Alcantilado.

Parlem del perd� des d'un punt de vista psicol�gic per alliberar-nos de c�rregues feixugues. El perd� ens pot ajudar a viure amb m�s llibertat, m�s conscients i m�s connectats. Amb les psic�logues Helen Flix i Assumpci� Salat. I la col�laboraci� de Sergi Torres

En un m�n en crisi, el concepte d'unitat �s essencial. El jo deixa d'ocupar el centre absolut i es posa al servei d'una realitat m�s gran i dels altres. L'escriptor Jordi Sap�s ens parla de la visi� d'unitat de l'Associaci� per al Desenvolupament de la Consci�ncia i l'autorealitzaci�, que defensa el despertar de la consci�ncia per arribar a la unitat col�lectiva.

Hi ha persones que estan tot el dia de mal humor i crispades. I ho fan pagar als altres. �s el que es diu tenir "mala h�stia". Per� qu� hi ha al darrere? Quan �s m�s que un simple mal humor? Com ens hem de relacionar amb aquestes persones? En parlem amb la psic�loga Tessa Vila, la coach i escriptora M�riam Subirana i Berta Meneses, religiosa filipense i mestra zen. Amb la introducci� d'Assumpci� Salat.

"Kit de supervivencia emocional. Como superar el miedo, la ira y la frustraci�n" �s el llibre que acaben de publicar Joan Pi�ol i Miquel Capell a l'editorial Kair�s per ajudar-nos a superar situacions que ens provoquen estr�s, ja sigui com a individus o com a col�lectiu. Un recull de testimonis, situacions i eines per poder afrontar i gestionar les emocions que m�s ens fan patir i ens bloquegen. I aprendre a viure-hi perqu� no ens arrosseguin.

"Busco alg� intel�ligent." Aquesta afirmaci� que gaireb� tots hem fet alguna vegada �s el punt de partida per descobrir qu� vol dir realment ser intel�ligent. Hi ha una intel�lig�ncia? Som un conjunt d'habilitats en qu� destaquem unes m�s que en d'altres? Ho analitzem amb les psic�logues Emma Barhte, Anna Serra Dolcet i el xerpa espiritual Daniel Gabarr�.

Viure cercant sempre la perfecci� ens pot portar a l'obsessi�, que no �s el mateix que patir trastorns obsessius, tal com ens diu la psic�loga S�lvia Caballol, que alerta de les conseq��ncies de ser massa r�gid. En parlen, tamb�, la psiquiatra Elena Cases i Mar Muro, psic�loga. Amb la introducci� del doctor Antonio Bolinches

Protegir-nos davant l'allau de not�cies negatives que patim. �s la recomanaci� de la psic�loga Anna Romeu en el seu article "Un m�n que tremola: conviure amb la incertesa". Una sobreexposici� informativa ens pot dur a la inseguretat, el patiment i l'ansietat. Per aix�, recomana fer un bon �s de la informaci� i regular-ne l'acc�s per garantir el nostre benestar. Amb la col�laboraci� d'Antoni Calvo i Guillermo Mattioli.

La motivaci� �s el motor intern que ens fa avan�ar com a persones i com a societat. Ho diuen Olga Ca�izares i Cristina Miaja al llibre "�Y a ti que te motiva?", on asseguren que automotivar-nos canvia els nostres pensaments i sentiments i modifica les nostres conductes. Amb un plantejament filos�fic, repassen com i per qu� motivar-nos, quins s�n els seus beneficis i ens donen petites indicacions de com fer-ho. Amb la pres�ncia de la psic�loga Thais Casals.

El so �s una eina terap�utica. Aix� ho assegura Jordi A. Jauset al llibre "Sonidos para el bienestar", que acaba de publicar a l'editorial Plataforma en col�laboraci� el Dr. Miquel Samarra, especialista en mantres. Al llarg de la hist�ria, el so sempre ha estat considerat un mitj� que pot ajudar la persona a transformar-se de manera profunda. Al llibre, exploren com el so i la vibraci� ens ajuden en el nostre benestar i ens ofereixen eines i exercicis per aconseguir-ho.

L'expert en finances i formador empresarial Miquel Pino acaba de publicar el seu darrer llibre, "Nunca digas a mi no me va a passar", a l'editorial Profit. El Miquel va tenir un greu accident de bicicleta que el va deixar durant unes setmanes en una cadira de rodes i la recuperaci� va ser llarga. Aquesta experi�ncia li ha servit per reflexionar com per recuperar-se va fer servir t�cniques empresarials. Com demostra el llibre, les crisis personals i empresarials tenen molts m�s paral�lelismes del que sembla. Amb el comentari introductori d'Albert Bosch.

La meitat de les persones en algun moment de la seva vida seran infidels a la seva parella. Per� qu� hem de considerar infidelitat i qu� no? Somiar amb una altra persona, tontejar o tenir secrets amb la parella es pot considerar una infidelitat? La psic�loga S�lvia Severino considera que aix� ja se'n podria considerar. Reflexionen sobre quan estem davant una infidelitat, per qu� passa i com es pot superar amb la mateixa S�lvia Severino i els psic�legs Antoni Bolinches i Mati Segura. Amb l'espai final de Sergi Torres.

Cada vegada hi ha m�s dones que no troben homes amb els quals poder crear una relaci� de parella estable i igualit�ria. La majoria d'elles tenen un perfil concret: dones amb carreres professional s�lides i amb valors feministes. No volen homes que les "salvin", sin� que volen una parella amb qui compartir responsabilitats. En parlen amb les creadores del p�dcast "Sexessive", Cl�udia Arias i Melissa Jonker. Tamb� hi participen la psic�loga Mati Segura i el llicenciat en Psicologia i m�ster en Sexualitat, Antoni Bolinches.

El passat condiciona la manera en qu� vivim el nostre present. Hi ha persones que encara no han pogut acceptar fets del seu passat. De fet, costa molt ser feli� i viure tranquil amb un mal passat. Per� no cal estar ferit per mirar enrere. �s important entendre d'on prov� la manera de mirar el m�n que un mateix t�. En parlem amb la coach M�riam Subirana i el psic�leg Xavier Guix, que acaba de publicar el llibre "El reto de soltar el pasado". Amb l'espai final de Sergi Torres.

Hi ha persones que s�n molt ing�nues, �s a dir, que es creuen tot all� que veuen i tot all� que els diuen. Podr�em dir que van amb el lliri a la m�. Aquest exc�s d'ingenu�tat, per�, pot convertir-se en un problema en una era en qu� les xarxes socials s�n omnipresents i en qu� tothom �s expert en tot i es venen consells en m�ltiples �mbits. Parlem de quan la ingenu�tat pot ser un problema amb la coach M�riam Subirana i el psic�leg Xavier Guix.

Hi ha creadors de contingut que busquen cridar l'atenci� mitjan�ant la cr�tica, el judici constant; o assenyalant culpables. Aquests creadors acostumen a ser narcisistes, i basen el seu poder en el domini de la compet�ncia. Si sortim de les xarxes socials trobarem que el nostre m�n real tamb� n'�s ple. Tamb� recordem els trets diferencials dels narcisistes fora de les xarxes, amb les psic�logues J�lia Pascual i Sara Sarmiento. Amb l'espai final de Sergi Torres.

La vergonya no hauria de dirigir la nostra vida, ni les nostres decisions, malgrat que pot ser una bona aliada, perqu� ens ajuda a sobreviure en societat. La coach Meritxell Garcia Roig, que �s una PAS (persona amb alta sensibilitat), ens explica el seu propi cas a partir del llibre que acaba de publicar: "Sin verg�enza". Amb un apunt de la psic�loga Merc� Conangla.

Saber dir "no" a una relaci� quan acaba de comen�ar �s dif�cil. Ens sentim culpables o tenim por de la reacci� de l'altra persona? Com ho hem de fer quan no veiem clara una relaci�? Ens ho expliquen les psic�logues S�lvia Llop i Laia Sabat�, a m�s de la coach Noem� Seva. Amb l'espai final de Sergi Torres.

Diu la psic�loga Sandra Ferrer, que patia migranya des del 12 anys, que durant d�cades s'ha ent�s la migranya nom�s com una malaltia, per� que avui la ci�ncia comen�a a mostrar-ne una mirada diferent. La neuroci�ncia i la psicologia han fet grans aven�os en aquest camp, i ara s'ent�n el dolor sense lesi� com una projecci� que ve del cervell. Aprendre o desaprendre el dolor, diu la Sandra Ferrer, �s la clau per desfer-se dels episodis d'aquest mal tan invalidant.

La pregunta la fa el doctor en Sociologia i mestre zen Antonio Lozano, per a qui t� molta import�ncia el fet de la socialitzaci� a l'hora de sobreviure. Saber que necessitem els altres, i no pas ser m�s forts que ells. L'acompanya el coach director de l'Institut Relacional Joan Quintana. Amb l'espai final de Sergi Torres.

Hi ha imatges interiors que ens empobreixen, diu Miriam Subirana, doctora en Belles Arts i coach, i d'altres que ens alliberen i ens desperten. Ens ho explica parlant del seu nou llibre, "El paisaje interior". Amb un comentari introductori de S�nia Fern�ndez-Vidal, escriptora i cient�fica.

Ens escoltem prou? I ens autoconeixem? Si ho f�ssim, potser podr�em practicar l'autocura, tant de les emocions com del cos. La metgessa Carme Mombiedro ens explica al seu llibre "Escolta't, mira't i toca't" com ho podem fer, acompanyada del tamb� metge Miquel Samarra. Amb l'espai final de Sergi Torres.

El dol migratori �s un proc�s que pateixen en m�s o menys grau les persones que deixen el seu pa�s d'origen per anar a viure a un altre pa�s per diferents circumst�ncies. Ens expliquen com es transita aquest dol la psic�loga Ares Zamora i el coach Aaron Hill, aix� com l'experta en relacions internacionals Judit Ros, amb una introducci� de Blanca Busquets, guionista de l'"Ofici de viure" i escriptora, que va cr�ixer lluny de Catalunya en la seva infantesa.

Les persones diagnosticades de TDAH quan s�n adultes es treuen un pes del damunt perqu� almenys saben per qu� se senten diferents i identifiquen els seus sentiments i pensaments, molt m�s dispersos que els de la majoria de la poblaci�. T� avantatges el TDAH? Quins? I com podem regular-nos si sabem que tenim aquest trastorn? Ens ho expliquen la psic�loga Mertxe Pasamontes i l'afectada amb TDAH Mireia Ferrer. Acabem amb l'espai de Sergi Torres.

La psic�loga S�lvia Congost ha escrit el llibre "El arte de amar bien", on explica en qu� consisteix l'amor de veritat i com hem de gestionar els conflictes que sorgeixen en una parella, a m�s de preservar la nostra identitat, que �s clau per poder estimar una altra persona.

Rectificar �s de savis. I donar la ra� a l'altre �s un gest que ens honra. Per�, en general, costa molt canviar d'opini� quan ens hem aferrat a una idea, i l'hem aguantat contra el vent i marea. Ens expliquen quan i com ho hem d'afer la coach M�riam Subirana i el terapeuta Antonio Jorge Larruy. Amb una introducci� del psic�leg Xavier Guix i l'espai final de Sergi Torres.

Tots tenim defenses internes que protegeixen la nostra part m�s vulnerable. El psic�leg i psicoterapeuta Mario C. Salvador diu que tenim una ciutadella dins nostre plena de sistemes de defensa m�s o menys enginyosos. Per aix� ha escrit el llibre "Nuestra ciudadela interna".

La psic�loga Carme Brit va acompanyar la seva mare en el seu proc�s d'eutan�sia. Ara �s amb nosaltres juntament amb Pablo Noguera, metge especialista en cures pal�liatives, un equip indispensable tamb� en aquest proc�s. Dels dubtes i els atzucacs emocionals i de creences que aix� genera en professionals i familiars en parlem amb ells. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

El doctor en Filosofia i Teologia Francesc Torralba ha guanyat el premi Josep Pla amb el llibre "Anatomia de l'esperan�a". Hi parla dels que esperen i dels que desesperen. Unes i altres s�n actituds oposades, diu. I ens convida a apuntar-nos a una esperan�a que no ens dur� a la passivitat, sin� a una vida activa, per� plena de la llum que ens il�luminar� el cam�.

Els cient�fics que ho estudien expliquen que podem sortir del cos per una experi�ncia propera a la mort (EPM), per� tamb� hi ha la possibilitat de fer-ho per una experi�ncia fora del cos (EFC), com ha explicat la doctora en Psicologia Jenny Moix en articles publicats a revistes com Explore. Ens explica en qu� consisteix aix� i l'acompanya el doctor en Filosofia Vicente Merlo. Amb una introducci� del metge Manel Ballester i l'espai de Sergi Torres.

El doctor en Filosofia Vicente Merlo ha escrit un llibre sobre la psicologia transpersonal, que oscil�la entre la ci�ncia i l'espiritualitat. Comentem amb ell les aportacions d'aquesta psicologia en el m�n actual, sense perdre de vista el passat i els seus principals precursors.

Diu la psic�loga S�lvia Caballol que en la jubilaci� no tot s�n flors i violes encara que hi h�gim somiat amb la mateixa il�lusi� que si es tract�s del parad�s. Qu� representa la jubilaci� a nivell psicol�gic? Ens ho explica ella i les tamb� psic�logues Helen Flix i Dolors L�ria, amb l'espai final de Sergi Torres.

Diu el psicobi�leg Ignacio Morgado al seu llibre "El espejo de la imaginaci�n. �Qu� es la consciencia?" que precisament la consci�ncia �s all� amb qu� ens identifiquem. Per� tamb� �s una pres�, assegura, i no en podem sortir. Parlem amb ell d'aquesta percepci� conscient i de la col�lecci� de processos que el cervell fa possible.

La soci�loga S�lvia Semenzin va ser v�ctima de viol�ncia digital als 26 anys, per part d'una exparella que va penjar v�deos sexuals seus a les xarxes. Aix� va fer que es pos�s a investigar qu� hi ha darrere d'aquest tipus de viol�ncia cap a les persones en general per�, en especial, cap a les dones. Ens explica com funciona aquest m�n amb les psic�logues N�ria Gibert i Marta Mari�as. Tamb� amb un apunt de Liliana Arroyo, especialista en innovaci� social digital. Acabem amb l'espai de Sergi Torres.

La doctora en Ci�ncies Pol�tiques Naila Qalqili �s ara mateix la directora de l'Escola de Risoter�pia de Barcelona. Ella, per�, �s d'origen palest� i va viure de petita al L�ban en plena guerra. Despr�s va ser diplom�tica per la Unesco. Un bon dia va canviar de vida i va comen�ar a ensenyar a riure a les persones, perqu� diu que el dret a l'alegria el tenim i sovint l'ignorem.

La menopausa �s un fenomen f�sic per� que tamb� afecta psicol�gicament les dones quan la tenen. Fins a quin punt �s possible controlar les emocions en aquesta etapa? Parlem tamb� d'insomni i de sexe, i ho fem amb la fisioterapeuta Mireia Grossman, la dietista-nutricionista Georgina Dolcet i la psic�loga Emma Ribas. Amb l'espai final de Sergi Torres.

Hans Geilinger, arquitecte de professi�, va emprendre amb la seva dona Imma un viatge per fer la volta al m�n en un veler de dotze metres, el Tuvalu. Ara ha fet servir aquest nom com a t�tol del llibre que ha publicat explicant en qu� va consistir aquesta aventura de dotze anys de durada. Les coses que tots dos van aprendre dels altres i de cultures tan diferents de la nostra, els van servir per entendre la vida d'una altra manera. Tamb� les situacions de perill, que van aprendre a afrontar i a superar plegats.

L'ansietat ens mant� en un estat d'alerta i de por que sovint ens paralitza i que repercuteix en el nostre cos. La psiquiatra Elena Cases sost� que, malgrat tot, ens hem de prendre l'ansietat com un aliada que ens avisa que hi ha alguna cosa que no est� b� al nostre cervell. Ho comentem amb ella i el tamb� psiquiatre Antoni Bulbena, a m�s de la psic�loga Carolina Blanco. Acabem el programa amb l'espai de Sergi Torres.