Explore every episode of the podcast L'ofici de viure

Quan entrem a la tardor sovint sentim que ens envaeix l'apatia, pel canvi d'estaci�, que comporta un canvi de llum i, normalment tamb�, un retorn a la feina o als estudis. Per� quan arriba la primavera tamb� tenim ast�nia primaveral. I, quan ve l'estiu, la calor ens aixafa... Qu� hem de fer si sentim apatia estacional? La medicina xinesa sembla que t� m�s solucions que la nostra tradicional, tant pel que fa als h�bits com pel que fa a l'alimentaci�. Ens ho expliquen el metge Miquel Masgrau i la dietista Gemma Hortet. Amb l'apunt de la psic�loga Helen Flix.

Per qu� "tapem" les nostres emocions? Diu la psic�loga Nadia Ameller que, fent aix�, acabem tenint una desconnexi� cap al m�n i cap a nosaltres mateixos. Amb ella i la tamb� psic�loga Lara Terradas parlem de cuirasses que ens bloquegen les emocions, i de com podem desbloquejar-nos, descobrir la nostra ess�ncia, que al capdavall �s l'�nic que ens pot sanar. Hi fa un comentari la tamb� psic�loga Lurdes Reina i acabem amb l'espai de Sergi Torres.

No respondre a un missatge que una altra persona espera pot arribar a ser manipulaci�. I amena�ar-la a deixar-la o a retirar-li la paraula, tamb�. De manipuladors n'hi ha pertot arreu, i tamb� de v�ctimes d'aquests manipuladors. Posem aquest tema sobre la taula tamb� amb els psic�legs Nat�lia Pomar i Joan Quintana. Amb un comentari del tamb� psic�leg Xavier Guix, i amb l'espai de Sergi Torres.

No t� res a veure prioritzar-se amb tenir una actitud egoista. La psic�loga Elena Puig Guitart ha escrit el llibre "Lo mejor de m�", i ens ajuda a diferenciar-ho. Tamb� ens dona eines per aprendre a valorar-nos i a enfrontar-nos a la vida sense que les emocions ens afectin excessivament. El cardi�leg Manel Ballester ens parla de l'Elena, a qui coneix b� i a qui va ajudar a introduir-se en la psicologia, i segurament, doncs, a prioritzar-se.

Qu� �s la depend�ncia afectiva? Quina relaci� hem de mantenir amb la nostra parella, i on s�n els l�mits per no caure en aquesta depend�ncia? En parlem amb el psicoterapeuta Manuel Villegas, que ha escrit els llibres "Atrapados en el amor" i "Di�legs d'ultratomba", en qu� fa psicoter�pia amb divuit personatges de la hist�ria, alguns precisament amb depend�ncia afectiva. A ell l'acompanya la psic�loga N�ria Gibert. I la tamb� psic�loga Laia Sabat� ens hi fa un comentari. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Qui s�n els esclaus amb corbata? I ara que en porta ben poca gent, ho continuen sent? El psic�leg i director de l'Institut Relacional, Joan Quintana, est� conven�ut que s�, per aix� ha escrit el llibre "Esclavos sin corbata", que nosaltres analitzem. Parlem de si l'�xit �s compatible amb la felicitat i de si, malgrat haver aconseguit el que vol�em com a professionals, ens sentim buits. Ens hi fa un comentari la coach Marita Os�s.

En una societat en qu� no se'ns permet un minut de descans, nosaltres reivindiquem el dret a la mandra. I no nom�s a la mandra sin� tamb� a la contemplaci�. Ho fem amb el metge integratiu Gonzalo Santellan i la psic�loga Nat�lia Pomar, tenint molt en compte les idees del fil�sof sud-core� Byung-Chul Han i la seva "Vita contemplativa". Ens en fa una reflexi� l'analista social Eduard Vallory i acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Encara ara est� mal vist en molts entorns que els homes mostrin els seus sentiments. Els costums ancestrals i l'educaci� que han rebut fins ara els han portat a haver-se de contenir en moltes ocasions i a exercir uns rols molt concrets que, per sort, ara comencen a canviar. Per� a quina nova masculinitat han d'aspirar els homes? En parlem amb l'analista social Eduard Vallory i el xerpa de treball interior Daniel Gabarr�. Ens hi ajudar� el psic�leg Jordi Borr�s amb una reflexi� personal.

Trobar feina no �s gens f�cil i dep�n de molts factors. Per� sovint no fem gaire cas d'un d'aquests factors, que �s el nostre estat emocional. I resulta que �s un factor clau. I �s clau encara que tinguem feina. Sab�eu que hi ha m�s gent que deixa el seu lloc de treball per salut mental que per raons econ�miques o conciliaci� familiar? De tot aix� en parlem amb professionals que ens poden ajudar de Barcelona Activa, les psic�logues �frica Moreno, Elena Delgado i Ana Varela. Amb la reflexi� d'una testimoni, l'�ngela, que sap molt b� de qu� parla. I l'espai de Sergi Torres.

Quan era molt jove, l'Al�cia Casas, o Aliciah, va trencar el seu sofriment acumulat de la infantesa i l'adolesc�ncia amb un despertar que la va dur a veure-ho tot amb uns ulls nous, diferents. A partir d'aqu�, va oferir a altra gent aquesta curaci� que ella anomena "sanaci� silenciosa" i que ara ha convertit en un llibre, juntament amb la periodista Jai Arumi, que, per cert, tamb� ens fa un comentari sobre tota aquesta transformaci�.

Qu� �s exactament la carta natal (o astral) i per a qu� ens serveix? L'astr�loga S�lvia Susach ha escrit el llibre "Lo que las estrellas cuentan sobre ti" per aclarir conceptes i per explicar-nos com n'�s, d'important, tenir-la en compte. Tamb� parlem de quin paper hi juguen l'ascendent, els planetes, les cases... Amb la reflexi� valuos�ssima del tamb� astr�leg Tristan Llop.

Qu� s�n les compet�ncies i les metacompet�ncies en el m�n del voluntariat? I qu� significa ser un voluntari per una causa justa? De com totes dues coses s'entrellacen, en parlem amb el polit�leg i exdirector de FundiPau (Fundaci� per la Pau) Jordi Armadans i amb la coach i psic�loga Cris Bol�var. Amb un apunt de la psic�loga Laura Estil�las Valenzuela i l'espai de Sergi Torres. I, per cert, tots haur�em de fer-nos voluntaris d'alguna cosa?

Qu� vol dir que el nostre cos est� intoxicat? Com podem saber en quin grau ho est�? Quina relaci� hi ha entre la intoxicaci� i la inflamaci�? I com ho hem de fer per desintoxicar-nos? Ho comentem amb el metge Miquel Masgrau i el nutricionista Marc Verg�s. Ens ho arrodoneix la tamb� nutricionista Carla Zaplana.

L'estr�s �s una resposta de la nostra ment davant del que percebem com una amena�a. Per� l'estr�s tamb� pot ser una oportunitat d'obrir nous camins o de trobar-nos a nosaltres mateixos. Ens ho explica el doctor en Psicologia Andr�s Mart�n Asuero, que ha escrit el llibre "Bendito estr�s", a m�s de la fil�sofa i instructora de ioga per alleujar malalties com el c�ncer, Mireia Coma-Cros. I sentim tamb� l'apunt del psiquiatre Narc�s Cardoner.

Com hem de reaccionar si la parella ens parla malament? De fet, hem de reaccionar d'alguna manera o val m�s que ho deixem passar? Fins a quin punt som responsables de com ens parli l'altra persona i quan hi hem de posar l�mits, aquesta �s la q�esti�. I, sobretot, si el fet que ens parlin malament �s una falta de respecte. A banda, haur�em de mirar qu� li ha passat i com li han parlat a la persona "agressora" des que era petita... Les psic�logues Helen Flix i Mati Segura, a m�s de l'experta en comunicaci� no violenta Irene Glatz, ens ajuden a treure'n l'entrellat. Tamb� comptem amb l'espai de Sergi Torres.

Despr�s de la mort d'alg� que ens �s pr�xim, s'ha de transitar un dol. La llicenciada en Ci�ncies Pol�tiques i instructora de mindfulness Marta Casarramona ha escrit un llibre, "Viure un dol conscient", que explica com s'hauria de fer. Per quines etapes passem i quan s'acaba un proc�s de dol? Aquestes i d'altres s�n les preguntes que ens fem a "L'ofici de viure" amb la reflexi� d'Anji Carmelo, que acompanya persones en el dol.

El su�cidi a Catalunya �s la primera causa de mort no natural, i la segona entre la gent jove. Per aix� la Generalitat ha posat en marxa fa uns mesos un pla per prevenir-lo, que inclou accions adre�ades als potencials su�cides, al seu entorn m�s proper i a la societat. A "L'ofici de viure" ens demanem qu� podem fer per millorar aquestes xifres, qu� ens hauria d'alertar en una persona que t� la idea de su�cidar-se i com hem de tenir cura tamb� dels supervivents, que han vist com marxava una persona que estimaven. Molt especialment fem una ullada al que passa a les aules, amb els adolescents. Ens hi ajuden el psic�leg Joan Roa, i la psiquiatra Montserrat Dolz. Donem veu als supervivents amb la reflexi� de la presidenta de l'Associaci� Despr�s del Su�cidi, Cec�lia Borr�s. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Els banys en aigua freda sempre han existit, per� ara s'han posat especialment de moda als pa�sos n�rdics. Tanmateix, un atleta neerland�s, Wim Hof, ha anat m�s enll� i ha encunyat un m�tode amb el seu nom que es pren el fred i, concretament, l'aigua freda, com un modus vivendi que aporta benestar f�sic i emocional. Salut en definitiva. Ho comentem amb el metge expert en farmacologia cl�nica Sergio Abanades i el terapeuta Antonio Jorge Larruy. Amb un apunt de Gemma Fillol, experta en gesti� emocional de les empreses, que practica aquest m�tode.

L'autonomia emocional es refereix a sensibilitat per� no pas a vulnerabilitat. La vulnerabilitat �s all� que fa que un entorn t�xic o una circumst�ncia dif�cil ens fereixi profundament i no sapiguem canalitzar els nostres sentiments. Partint del cas de Shakira i les seves �ltimes can�ons, en parlem amb els psic�legs i educadors emocionals Merc� Conangla i Rafel Bisquerra. Ens hi fa un apunt la tamb� educadora emocional Laia Mestres. I comptem amb l'espai de Sergi Torres.

Com �s el cervell? �s cert que ho controla tot, fins les emocions o el sexe? Diferenciem entre cervell f�sic i ment, entre consci�ncia i autoconsci�ncia, entre dolor i plaer. Ens acostem al son, que ens fa mem�ria de tot, i a tot el que ens regeix la ment, perqu� el cervell ho �s tot. Ho explica el neurocient�fic Ignacio Morgado. El personatge ens l'introdueix la psic�loga Jenny Moix, que va ser alumna seva.

La doctora en psicologia Laura Rojas-Marcos ha escrit el llibre "Convivir y compartir. Claves para relacionarte saludablement con los dem�s y contigo". L'hem convidat al programa perqu� ens parli de l'art de conviure. No �s gens f�cil, i no nom�s amb la parella sin� amb la fam�lia, els amics, els companys de feina... Com ho hem de fer? Ella ens ho explica i nosaltres us traslladem les seves paraules amb una reflexi� del psic�leg Antoni Bolinches i l'espai final de Sergi Torres.

Sab�eu que existeix el ioga facial? �s una manera de mantenir el rostre en forma, tant en q�estions est�tiques com de salut. Ens explica com ho podem practicar la facilitadora de ioga facial i doctora en Qu�mica Anna Llord�s. I la pedagoga Eva Bach ens fa un apunt sobre rostre i emocions, que tamb� hi tenen molt a veure.

Tot t� un ordre a la vida. Tamb� l'amor. El pare de la psicologia sist�mica i familiar, tamb� te�leg i espiritualista, Bert Hellinger, ens va deixar un llegat que ens parla de la import�ncia de les arrels i de pert�nyer a un grup, sobretot familiar, perqu� les nostres relacions rutllin com cal. En parlem amb les psic�logues Carme Tuset i Roc�o Villegas, i ens en fa un breu apunt el psic�leg sist�mic i introductor de Hellinger a Catalunya i l'Estat, Joan Garriga. Acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Quan una parella es trenca, comen�a una etapa dif�cil, almenys per a un dels membres (si no per a tots dos). Hem tingut una depend�ncia com a m�nim emocional de l'altra persona, i aix� vol dir que hi hem creat una addicci� que, per tant, s'ha de superar. I el que passarem ser� un dol en tota regla. Com ho hem de fer, ens ho expliquen la psic�loga S�lvia Llop i la coach Noem� Seva. Ens en fa un apunt la tamb� psic�loga M�nica Presta.

�s evident que hem de posar l�mits en les relacions amb els altres. Diu la psic�loga Noem� Calv� que sovint cedim per la por del conflicte o del rebuig. �s la culpabilitat que ens fa mal. Ho comentem tamb� amb les psic�logues Helen Flix i Aina Llabr�s. Amb un apunt de la tamb� psic�loga Elena Puig Guitart. I amb l'espai de Sergi Torres.

L'enginyer qu�mic David Hamilton va escriure "Los cinco beneficios de ser amable". Els que ell esmenta i d'altres els comentem amb la psic�loga Assumpci� Salat i l'expert en comunicaci� interpersonal Ferran Ramon-Cort�s. Es tracta de relacionar-se sense viol�ncia..., que no �s tan f�cil. Us proposem uns quants trucs per fer-ho sense entrebancs. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Qu� �s una persona altament sensible o PAS? Ho analitzem a partir del llibre "Soc sensible", de la psic�loga Anna Romeu, que ve a desgranar-nos les caracter�stiques d'aquest tret de la personalitat, molt m�s valu�s del que potser algunes persones es pensen, i que pot aportar molt tant a l'entorn m�s pr�xim com a la feina o la societat. Nom�s cal descobrir-ho, saber-ho. Ens dona un cop de m� la presidenta de l'Associaci� Catalana de Persones amb Alta Sensibilitat (ACPAS), Teresa Nand�n.

Normalment respectem el dol de les persones que el passen per la mort d'un familiar o un amic amb quin han viscut o conviscut. Per� qu� passa amb els pares que perden un fill abans de n�ixer o que mor tot just ha nascut? Som conscients que tamb� han de passar un dol? Potser no, ni com a persones pr�ximes ni com a societat. Ens ho explica la psic�loga especialitzada en el tema Nat�lia Artigas, sobre el cas de la Mar Casas, que va haver d'interrompre un embar�s als quatre mesos, i que tamb� ens acompanya. Amb la reflexi� de la psic�loga Raquel Ariza i l'espai de Sergi Torres.

Hem de posar l�mits al voltant nostre i sovint ens costa molt perqu� tenim una autoestima baixa o perqu� no sabem fer-nos respectar. El psic�leg Tom�s Navarro ha escrit el llibre "Tus l�neas rojas" i ens en parla. Amb la reflexi� de la tamb� psic�loga i directora del centre �gape de formaci� i psicologia de Barcelona, Assumpci� Salat.

El psic�leg Walter Riso ha publicat el llibre "De tanto amarte, me olvid� de m�". El t�tol ja ho diu tot. Sobre quin �s el paper que hem de tenir dins la nostra parella, amb qui no hem d'ajuntar-nos mai i quines s�n les bases per a una relaci� sana de parella, en parlem amb ell. La psic�loga especialitzada en amor i relacions de parella S�lvia Llop ens en fa una reflexi�.

Qu� �s el foc intern i per qu� ens conv� alimentar-lo, mantenir-lo? Per la coach Marita Os�s, parlem sobretot d'amor; des del punt de vista del ioga ens referim al foc de l'abdomen, de l'aparell digestiu, per� tamb� a l'espiritualitat. Ens ho explica el periodista expert en ioga i professor de meditaci� Naren Herrero, amb una reflexi� del swami Satyananda Saraswati.

Quins s�n els "pensaments negatius"? Les obsessions i les f�bies? I com s'han de tractar? Hem d'alimentar el nostre positivisme per eliminar-les? La ter�pia breu estrat�gica diu que no, que ens hi hem d'enfrontar i m�s aviat hem de fer-les cr�ixer, per aprendre a conviure-hi sense angoixes. En parlem amb la psic�loga J�lia Pascual, especialista en ter�pia breu estrat�gica, i ens hi posa la reflexi� la mestra budista Guen Lochani.

Per comen�ar, haur�em de tenir clar qu� �s la menopausa i qu� �s el climateri. Realment ho sabem? Tamb� hem de tenir en compte que aquesta etapa en la vida de la dona ja no arriba quan se li acaba sin� aproximadament al mig, amb l'esperan�a de vida actual. Per tant, �s el moment d'adaptar-s'hi i de gaudir-ne. Parlem-ne en aquesta Setmana de la Dona. Qu� aporta la menopausa a la vida d'una dona? I com podem revertir-ne els s�mptomes negatius? En parlem amb l'especialista en salut hormonal Marta Le�n, que ha publicat "La revoluci�n invisible", i la nutricionista i natur�pata Marta Marc�, que publica "Disfruta tu menopausia" . Amb la reflexi� de la psic�loga i sex�loga Emma Ribas.

Qu� �s un TOC i com podem tractar-lo? Les persones que el pateixen sovint pensen que s�n boges. No es tracta d'aix�: el trastorn obsessiu compulsiu es pot tractar mitjan�ant el m�tode que proposa el psiquiatre Jeffrey Schwarz al llibre "Desbloquea tu cerebro". Fins i tot podem aplicar-nos el tractament nosaltres mateixos. Ho comentem amb les psic�logues Noem� Calv� i Dolors Rins, que treballen amb la ter�pia breu estrat�gica, i amb la reflexi� del tamb� psic�leg i prologuista del llibre del doctor Schwarz, Rafael Santandreu. Acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Menjar d'una manera o d'una altra o, fins i tot, el dejuni, no ens alliberar� d'un c�ncer. Per� pot ser una ajuda en els tractaments que s'apliquen als pacients oncol�gics. En parlem amb la metgessa onc�loga integrativa Nat�lia Eres, tenint ben present el llibre "El ayuno contra el c�ncer" que el bioqu�mic nutricionista Valter Longo acaba de publicar. Ens hi fa un apunt el metge integratiu Jorge P�rez Calvo.

Diu la doctora Emma Ribas que la insatisfacci� en l'amor �s tan comuna que malauradament s'ha convertit gaireb� en una plaga de salut mental. Hi ha una profunda desconnexi� entre nosaltres i la forma amb la qual constru�m les nostres relacions. En altres paraules: hi ha una desconnexi� entre el que en el fons desitgem i el que el nostre entorn ens diu que �s correcte fer i desitjar. Amb l'afegit de la periodista i coach Irene Orce.

Qu� s�n les autolesions? Tenen alguna cosa a veure amb el su�cidi? Tant una cosa com l'altra han augmentat molt. Per qu�? I, si tenim alg� a la fam�lia que s'autolesiona, qu� hem de fer? En parlem amb les psic�logues Laia Sabat� i Anna Romeu. A m�s, ens comenta el fenomen la psiquiatra Montserat P�mias. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Qu� �s el mindfulsex i quina relaci� t� amb el mindfulness? Potser no ens cal arribar a l'orgasme per tenir sexe d'una manera plenament conscient, i hi podrem trobar el plaer molt m�s que no ens pensem. Naturalment hem de centrar-nos en el que estem fent i no deixar que la ment se'n vagi cap a all� que ens falta per fer de les tasques di�ries o que ens preocupa. La psic�loga i sex�loga Emma Ribas ha escrit el llibre que precisament es diu "Mindfulsex" i ens el comenta. Amb una reflexi� del tamb� psic�leg i sex�leg Antoni Bolinches.

Treballem cada dia moltes hores, gestionem conflictes a la feina i fora de la feina, ens sentim atabalats, tristos o estressats. Per�... i nosaltres? Ja tenim prou cura de nosaltres mateixos? Comentem amb el metge Gonzalo Santellan i la psic�loga Nat�lia Pomar qu� hem de fer per autocuidar-nos: Esport? Meditaci�? Massatges? O potser tot? Ho arrodonim amb l'apunt de l'oste�pata David Ponce i acabem el programa amb l'espai de Sergi Torres.

Un fet o unes circumst�ncies traum�tiques, sobretot quan som petits, poden desencadenar el que acaba sent una dissociaci� dins nostre, una divisi� entre diferents jos que pot provocar aut�ntiques disputes internes. Mario Salvador ha escrit amb Peter Bourquin el llibre "�Qui�n soy?", que explica com podem sortir d'aquesta dissociaci� per anar a parar a la integraci� de totes les parts de nosaltres mateixos. Ho diu a "L'ofici de viure" tamb� amb la psic�loga Elisa Micciola, experta en les conseq��ncies de les relacions violentes. I amb l'apunt de la psic�loga i tamb� autora del llibre Judit Climent.

Per qu� ens girem d'esquena a oportunitats que ens van com l'anell al dit per� que a nosaltres ens sembla que no podrem assumir o que no sabrem gestionar? Per qu� sentim que no estem a l'altura d'una feina o que no sabrem com encarar una relaci�? Qu� hi tenen a veure, en tot aix�, l'autoestima i el perfeccionisme? Ens ho expliquen les psic�logues Tha�s Casals i Carme Brit, i ens hi fa un apunt la tamb� psic�loga Elena Puig Guitart. Acabem el programa amb l'espai de Sergi Torres.

Les relacions harmonioses ens proporcionen plaer, benestar i sensaci� d'estar en pau amb nosaltres mateixos. Per� sovint es fa dif�cil aconseguir-les per moltes raons. Segurament una bona pr�ctica en comunicaci� no violenta ens hi pot ajudar molt. Ens ho explica l'experta en aquest tema Irene Glatz, amb la col�laboraci� de la coach Marita Os�s, que se centra m�s en les relacions a dins de la parella. Tamb� aprendrem a harmonitzar les nostres relacions en la vida quotidiana. Amb un apunt valu�s de la tamb� coach M�riam Subirana.

�s important tenir serenitat a la vida. Tant o m�s que tenir felicitat, perqu� la felicitat va i ve, i la serenitat es pot quedar amb nosaltres i ajudar-nos a afrontar problemes i situacions conflictives amb nosaltres mateixos i amb els altres. La psic�loga Patr�cia Ram�rez ens hi ajuda a partir del seu llibre "Vivir con serenidad", que ha publicat amb Grijalbo. La tamb� psic�loga Ares Zamora ens hi fa un comentari que complementa aquesta idea.

A "L'ofici de viure" vam parlar d'experi�ncies properes a la mort (o EPM) amb el doctor Manel Sans, que ha estat cap del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge i es dedica a investigar aquest fenomen, que es relaciona amb la f�sica qu�ntica. Ens va quedar molt per dir i en tornem a parlar amb ell, que ens comenta casos amb qu� s'ha trobat amb pacients cl�nicament morts i que, en ser tornats a la vida, han explicat la seva experi�ncia m�s enll� dels sentits i, per descomptat, m�s enll� del cos. La seva EPM. Ens hi fa un comentari la metgessa Lujan Comas. I acabem el programa amb l'espai de Sergi Torres.

El fil�sof Jordi Pigem va publicar el llibre "Pand�mia i postveritat" en qu� q�estionava tant les directrius de les institucions per fer front a la covid com les vacunes que s'han administrat per frenar-la, i va aconseguir aix� aixecar una bona polseguera entre els seus lectors. "T�cnica i totalitarisme" �s una continuaci� d'aquella idea on Pigem apunta que existeix un control tecn�crata de la humanitat i que hem perdut els valors com la solidaritat, la igualtat i la bondat. Ens en fa una reflexi� la soci�loga i directora general de Societat Digital de la Generalitat, Liliana Arroyo.

L'aut�ntica hipnosi no �s la que veiem als espectacles sin� la que serveix per guarir-nos de determinades malalties i ens ajuda a sortir de les addiccions. L'hipn�leg David Bar� precisament ha escrit el llibre "Hipnosis cl�nica positiva" i ens el comenta amb el psic�leg Jos� Fern�ndez, expert en hipnosi. Ells parlen m�s aviat de "suggesti�". I partirem d'aqu� per desfer tots els falsos mites que envolten el concepte d'hipnosi. Amb el testimoni d'una pacient de David Bar�, la higienista dental Anna Arbu�s, que ha aconseguit deixar de fumar gr�cies a aquesta t�cnica.

La psic�loga L�dia Oliu diu que al comen�ament de la seva carrera estava conven�uda que tothom havia d'anar al psic�leg per fer ter�pia, i a poc a poc va anar canviant d'opini�. En parlem amb ella i tamb� amb la psic�loga Jenny Moix i el deg� del Col�legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Guillermo Mattioli. Amb un comentari del psic�leg i educador Jaume Funes. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Les inflamacions a l'organisme s�n les culpables de la major part del malestar i de les malalties que tenim. El dietista i nutricionista Marc Verg�s ha escrit el llibre "Desinfl�mate", que ho explica molt b�. Ens el comenta, juntament amb la metgessa N�ria L�pez. I ens en fa una reflexi� el doctor Miquel Masgrau. Com podem evitar-les, les inflamacions? Com podem aconseguir tenir una salut �ptima? Acabem el programa amb l'espai de Sergi Torres.

El "grounding" o "earthing" consisteix, mai m�s ben dit, a tocar de peus a terra; amb els peus descal�os, aix� s�, per aconseguir integrar-nos del tot amb la natura. Fer-ho ens ajuda a tenir una m�s bona salut mental i f�sica. En parlem amb Anna Caixach, artista d'arts performatives (teatre i m�sica), que va m�s enll� i proposa la no-dualitat a trav�s de l'art per sentir mitjan�ant el cor i els sentits, i no de la t�cnica o de l'estudi. Tamb� comptem amb una reflexi� de Josep Gordi, ge�graf f�sic i especialista en arbres.

Sovint s'ha lligat el mindfulness, o atenci� plena, a la pr�ctica de determinades religions com el budisme. I no �s aix�, el mindfulness �s una pr�ctica laica que ens pot ajudar en molts aspectes i tamb� a alleujar l'ansietat. Precisament acaba de sortir un estudi que equipara els efectes de l'MBSR ("reducci� de l'ansietat basada en mindfulness") als dels millors f�rmacs que tamb� s�n espec�ficament per a aix�. I en el mateix temps. Avui en parlem amb l'introductor d'aquesta t�cnica a l'Estat, el psic�leg i cient�fic Andr�s Mart�n Asuero, i tamb� amb la psiquiatra Montserrat P�mias. Amb un comentari afegit de la psic�loga Jenny Moix, i l'espai de Sergi Torres.