Explore every episode of the podcast El taller del lutier

Arribem al final de la nostra novena temporada amb un reportatge en el qual Carlos N��ez Cort�s, pianista i arxiver de Les Luthiers, ens comenta alguns dels instruments que el grup va anar creant al llarg de tots els anys d'activitat. Instruments originals, alguns de ben estramb�tics, la majoria dels quals fets amb materials reciclats. I en la segona part del programa, Joan Pellisa, el guitarrer de la Fatarella, ens parla d'un instrument seu, una viola de m� molt especial que t� nom: Bettina.

La Cristina Al�s Raurich ens parla de l'orgue Wanamaker, un instrument enorme, de m�s de 28.000 tubs, que ha pogut sentir en directe no fa gaire a Filad�lfia, als Estats Units. M�s endavant, Jos� Luis Pastor ens explica de quina manera m�s curiosa va iniciar-se en el m�n de la guitarra. I, finalment, el professor Xos� Avi�oa comparteix amb nosaltres la seva passi� pel piano.

Celebrem 350 programes amb dos bons amics del "Taller". Primerament, Joan Pellisa, el guitarrer de la Fatarella, ens aproxima la figura d'un dels m�s grans guitarrers de la hist�ria, Enrique Garc�a, un madrileny que es va establir a Barcelona, on va poder desenvolupar una t�cnica de construcci� de guitarres que va crear escola. I en la segona part del programa Jordi Pinto, el director de Casa Parramon, ens parla de Musical Hermes, una publicaci� nascuda al seu taller i botiga d'instruments fa gaireb� 100 anys.

Manuel Alejandro Rangel, un dels m�s grans virtuosos de maraques vene�olanes de l'actualitat, ens introdueix en aquest instrument i ens parla dels diferents tipus de maraques que podem trobar al seu pa�s, les caracter�stiques principals i tamb� de com estan fetes. M�s endavant, la Cristina Al�s Raurich dedica els seus "Sons llunyans" a Ars Musicae, un conjunt pioner de m�sica antiga creat a Barcelona l'any 1935.

El guitarrista d'Aracena Jos� Luis Pastor ens presenta el seu projecte Vade Mecum. A Millennium of Guitars, que va oferir fa unes setmanes en concert al festival Tiana Antica. M�s endavant, Manuel Alejandro Rangel, reconegut int�rpret de maraques vene�olanes, ens parla en un reportatge de la pres�ncia de les maraques arreu del m�n. I, finalment, Jaume Ayats, "El manxaire", ens descobreix, a trav�s de diversos testimonis documentals, l'exist�ncia de diverses dones manxaires al llarg de la hist�ria.

Dediquem bona part del programa a la 13a Trobada de Trompistes a Catalunya, celebrada a l'ESMUC i al Museu de la M�sica de Barcelona, entre els dies 26 i 28 d'abril. Sentim, per aquest ordre, entrevistes a Judit Rovira (presidenta de l'Associaci� Catalana de Trompistes), Toni Romera (Romera Brass), Carles Chord� (solista de trompa de l'Orquestra del Liceu), Cristina Cort�s (estudiant), Pepe Reche (trompista i divulgador musical) i Juan Manuel G�mez (solista de trompa de l'OBC). I en els minuts finals, Pep Borr�s ens parla de la tasca de recerca i investigaci� que du a terme sobre els instruments musicals al costat de Pau Orriols, el constructor de Vilanova i la Geltr�.

En aquest programa ens fixem en una figura polifac�tica com va ser la de l'orguener i organista Josep Maria Arrizabalaga. El seu llegat es troba dipositat al Museu de la M�sica de Barcelona. En parlem amb l'orguener �scar Laguna i amb Marisa Ruiz Magaldi, cap de Col�leccions i Documentaci� del Museu. I en la part final, el pianer Jaume Barmona i el lutier David Bagu� ens parlen d'un piano de manubri que va tornar a sonar per Sant Jordi a la vila de Gr�cia. Foto: Sara Guastev� / Museu de la M�sica de Barcelona.

El violoncel�lista Marc Renau i la pianista Marta Aug� formen un duet que porta el nom de Lambert i que t� com a objectiu principal recuperar m�sica catalana escrita per a aquesta formaci�. D'aqu� neix el projecte El Violoncel Desconegut. De tot plegat en parlem a la primera part del programa. I despr�s, la Cristina Al�s Raurich dedica la secci� dels "Sons llunyans" a Guillermo P�rez, un m�sic catal� int�rpret d'organetto.

Comencem amb la m�sica de Henry Mancini, interpretada amb quintet de contrabaixos. M�s endavant en Marc Or�, t�cnic reparador de clarinets, ens parla de com li agrada recuperar instruments que han estat anys en des�s i que ja no funcionen. A continuaci�, el professor d'Hist�ria de la M�sica Xos� Avi�oa ens parla de l'arribada de l'harm�nium a Catalunya. I els minuts finals s�n per a en Jaume Ayats, que ens porta una nova secci� d'"El manxaire". Foto: Tic� M�sica.

Visitem Sant Cugat del Vall�s, on viu i t� el taller Llibert Rib�, un enginyer d'ofici que ha convertit la seva passi� per la construcci� d'arpes en una part important de la seva vida. Al llarg de la conversa, sentim m�siques d'Arianna Savall, Josep Maria Ribelles, Adriano Sangineto i Anna Amig�.

Vivaldi amb marimbes, per comen�ar. A continuaci�, el music�leg i assagista Oriol P�rez i Trevi�o ens parla de Johann Sebastian Bach i de la curiositat i fascinaci� del compositor barroc alemany per la sonoritat dels instruments musicals. I, finalment, Joan Pellisa, el guitarrer de la Fatarella, ens descobreix un instrument amb molta hist�ria: una gralla que es conserva al Museu d'Alcover.

La pianista Isabel F�lix ens acosta la figura i l'obra de la compositora menorquina Margarida Orfila, que ha estat estudiant aquests �ltims anys i a la qual ha dedicat un enregistrament monogr�fic molt interessant. Els minuts finals s�n per a Jaume Ayats, "El manxaire", que aquesta vegada ens parla de la figura del tambor major, un personatge vinculat al m�n de les bandes militars.

Jordi Pinto, director de Casa Parramon, la botiga i taller d'instruments m�s antiga de casa nostra, ens parla de les principals escoles de lutiers que va haver-hi durant els segles XVI, XVII i XVIII repartides per tot It�lia, aix� com dels lutiers m�s destacats. En els minuts finals, la Cristina Al�s Raurich ens porta els seus "Sons llunyans", que dedica aquesta vegada a Norbert Rodenkirchen, int�rpret de flautes travesseres medievals. (Imatge: Stradivari, d'Edgar Bundy - 1893)

Enguany celebren 40 anys, i aquesta ha estat una excusa perfecta per descobrir com �s l'Orquestra Ars Medica, un conjunt vinculat al Col�legi de Metges de Barcelona, qui en forma part i quin tipus de treball duen a terme. En parlem amb l'Alfons Revert�, el seu director, Santiago Rosales, president i cellista de l'orquestra, i N�ria Valdivieso, violinista. En els minuts finals, Jaume Ayats, El manxaire, ens parla d'una de les seves curiositats, l'�nec manxaire.

Xos� Avi�oa, historiador de la m�sica i catedr�tic d'aquesta disciplina durant molts anys a la Universitat de Barcelona ens parla dels concerts que Franz Liszt va oferir a Barcelona l'abril de 1845. En els minuts finals, Mart� Ruids, artista sonor i investigador, comparteix amb nosaltres la seva passi� per Bart Hopkin, dissenyador i inventor d'instruments experimentals.

Ens acostem fins a Sant Esteve de Palautordera per visitar el taller de Joan Mart�, constructor i restaurador d'instruments de corda polsada, com clavic�mbals, espinetes i virginals. Despr�s, Carlos N��ez Cort�s, pianista i arxiver de Les Luthiers, ens parla de la vinculaci� i amistat del grup amb Tricicle i tamb� amb Joan Manuel Serrat.

Amb l'ajut de Jos�-Modesto Diago Ortega, autor del llibre "Elise Hall, la 'dama del saxof�n'", ens endinsem en la biografia d'una int�rpret de saxo imprescindible per a la hist�ria de l'instrument. I en els minuts finals, Joan Pellisa, el guitarrer de la Fatarella, ens parla de Santos Hern�ndez, un dels m�s grans constructors de guitarres de la hist�ria.

Aquesta setmana ens endinsem en un dels instruments de percussi� m�s fascinants, la marimba, de la m� d'una persona que el coneix molt b�, Dani Guisado, percussionista i constructor de marimbes. Els minuts finals s�n per a Cristina Al�s Raurich i els seus "Sons llunyans", que dedica aquesta vegada a Hanna Marti, una int�rpret de m�sica medieval que s'ha especialitzat a recrear i reconstruir can�ons, textos i hist�ries antigues.

Pere Alcon, constructor, reparador i restaurador de flautes travesseres i flautins d'Olesa de Montserrat, ens explica amb tot detall de quins materials estan fetes les flautes travesseres i fins a quin punt aquests materials influeixen en el so de l'instrument. Els �ltims minuts s�n per a Jaume Ayats, que torna a aproximar-se a l'univers po�tic del Rector de Vallfogona en la seva secci� d'"El manxaire".

Aquesta vegada ens acostem fins a Premi� de Mar, on viu i t� el seu taller en Marc Or�, una de les poques persones del nostre pa�s que es dedica exclusivament a reparar i restaurar clarinets. Tamb� en construeix. De tot plegat en parlem en una conversa que ocupa bona part del programa. I en els minuts finals descobrim un instrument molt gros, el contrabaix de Joan Jordi Beumala. (Foto de Juli Ferrer)

El music�leg i trompista Pepe Reche ens endinsa en la m�sica simf�nica de Beethoven per fer-nos descobrir plegats quin paper hi juguen les trompes. A m�s, Joan Pellisa, el guitarrer de la Fatarella, ens parla d'un lla�t �rab medieval fet a Egipte al segle XI.

En els primers minuts del programa descobrim com va n�ixer la primera i �nica tenora met�l�lica feta per Miquel Puigdell�vol, el gran constructor de Matar�. Ens ho explica ell mateix i tamb� Jordi Molina, el seu propietari. M�s endavant Cristina Bordas, catedr�tica de musicologia de la Universitat Complutense de Madrid, ens explica com un dia va tenir el somni de construir el seu propi clavic�mbal. I els minuts finals s�n per a Cristina Al�s Raurich i els seus '"Sons llunyans", que aquesta vegada dedica al grup de m�sica medieval catal� Arte Psalentes. Foto: Jordi Molina amb la tenora met�l�lica de Puigdell�vol.

El pianista Miquel Villalba ens parla del seu contacte amb la m�sica de Mompou i tamb� de qu� va suposar per a ell tocar l'instrument del m�sic, un piano Chassaigne Fr�res del 1915, fet a Barcelona, que es conserva al Museu de la M�sica. M�s endavant, Jordi Balu� Parad�s ens explica com a la Xina tamb� hi ha lutiers artesans, no nom�s grans f�briques d'instruments. Finalment, en Jaume Ayats, El manxaire, ens parla del gran nombre de top�nims relacionats amb l'ofici de m�sic que podem trobar escampats per tot Catalunya, i ens diu que molts els ha pogut localitzar amb l'ajut dels oients del programa. Foto de Sara Guastev�.

Dediquem gaireb� tot el programa a Dani Guisado, percussionista i col�laborador de diverses orquestres i formacions instrumentals del nostre pa�s. En Dani, a m�s d'int�rpret, tamb� construeix, repara i restaura marimbes, xil�fons, glockenspiels, campanes tubulars, cr�tals, baquetes, etc.

Comencem amb un vell somni de Salvador Dal� que potser algun dia podria fer-se realitat, l'Orgue de la Tramuntana. Ens en parla l'orguener Albert Blancafort. M�s endavant descobrim el vessant arxiv�stic de Carlos N��ez Cort�s, el pianista habitual durant 50 anys del grup de c�mics argentins Les Luthiers, que queda pal�s en el llibre "Memorias de un Luthier", publicat fa uns mesos. I per acabar, Joan Pellisa, el guitarrer de La Fatarella, que aquesta vegada ens parla d'un projecte per reproduir instruments de vent, hist�rics i tradicionals, aprofitant la tecnologia 3D.

Salva Rey torna al programa per compartir amb nosaltres una troballa: dos ukeleles antics de la seva col�lecci�, que demostren la import�ncia que van tenir aquests instruments a casa nostra, sobretot durant la primera meitat del segle XX. M�s endavant, en Joan Jordi Beumala ens parla de la seva extensa col�lecci� de partitures d'obres per a quartet de saxo. I, finalment, la Cristina Al�s Raurich ens porta un instrument medieval, l'orgue de Rutland, a la seva secci� dels "Sons llunyans".

Ens apropem fins a Olesa de Montserrat, on viu i t� el taller Pere Alcon, constructor de flautes travesseres i flautins. En Pere, que tamb� restaura i repara aquests instruments, s'ha convertit en una figura de refer�ncia en aquest �mbit, no nom�s aqu� sin� tamb� a nivell internacional. (Foto: Pol Ace�a)

Descobrim un piano de taula fet per Ger�nimo Bordas de Barcelona a mitjan segle XIX. D'aquest instrument, de com va arribar a les mans del trompista i music�leg Pepe Reche i de la restauraci� que n'ha de fer en Jaume Barmona, el pianer de Gr�cia, en parlem durant la primera part del programa. M�s endavant, Ramon Elias, el lutier d'Altet, ens presenta el ressonador corporal, un instrument de corda amb finalitats terap�utiques. I acabem amb en Jaume Ayats, El manxaire, que comparteix amb nosaltres la seva col�lecci� de figuretes del pessebre amb instruments musicals.

Ens apropem de nou fins a Sabadell per descobrir un instrument molt antic que es conserva en molt bon estat. Es tracta d'un dels flabiols que va pert�nyer a Miquel Gich i Coll, un flabiolaire m�tic del segle XIX. Descobrim aquest personatge i tamb� el seu instrument de la m� de Miquel Gich i Vi�as, el seu actual propietari, i tamb� de Jaume Nonell Juncosa i Pau Orriols. En els minuts finals, Joan Pellisa, el guitarrer de la Fatarella, ens parla de tiorbes plegables.

L'organista Juan de la Rubia ens parla d'un projecte nascut en el marc del Festival Espurnes Barroques, l'Orquestra del Miracle, de la qual �s el director. Descobrim com �s aquest conjunt, quin tipus de m�sics i instruments l'integren, i tamb� qu� suposa per a un int�rpret d'instruments de tecla com ell tocar i dirigir alhora. Foto: Marc Trilla.

Escoltem un parell de converses m�s, enregistrades durant les Jornades d'Organologia del Museu de la M�sica de Barcelona. La primera amb en Mart� Ruids, artista sonor, investigador i una de les persones que m�s en saben, al nostre pa�s, d'instruments Baschet. I a continuaci�, Pere Casulleras, Marisa Ruiz, Gerard Font, Josep Maria Comajuncosas i Pep Aymerich ens parlen del projecte de l'electr�fon h�brid, un nou instrument electr�nic nascut a partir de la presa de mostres de so de nou instruments de tecla hist�rics conservats al Museu. Finalment, el m�sic Jota Mart�nez ens explica a trav�s d'un reportatge quins lutiers van intervenir en la recreaci� de l'Instrumentarium Musical Alfons�. (Foto del Museu de la M�sica)

Del 9 a l'11 de novembre del 2023 es van fer, al Museu de la M�sica de Barcelona, les Jornades d'Organologia, un espai de trobada per a amants i estudiosos dels instruments musicals, en qu� van tenir lloc un seguit confer�ncies, tallers, concerts i visites. Nosaltres hi vam ser i en aquest programa podrem escoltar algunes converses que vam poder enregistrar: amb la catedr�tica de musicologia Cristina Bordas, la lutier Anna Andreu, el president de l'Associaci� Instrumenta, Joan Pellisa, i amb Jordi Alomar, director del Museu de la M�sica. Els �ltims minuts s�n per a Jaume Ayats, que aquesta vegada dedica la seva secci� "El manxaire" a la vessant musical del Rector de Vallfogona. (Foto del Museu de la M�sica)

Salva Rey, m�sic i apassionat int�rpret d'ukelele, ens presenta l'espectacle "The king of the ukelele", que va presentar fa poc a l'Aclam Club, una sala de Barcelona que cont� una interessant col�lecci� de guitarres de tota mena, algunes de cl�ssiques. Parlem tamb� amb Marcel Caball�, director de la col�lecci�. Els minuts finals s�n per a la Cristina Al�s Raurich i els seus "Sons llunyans", que dedica aquesta vegada al conjunt de m�sica medieval catal� Locus Desperatus. (Foto: Hal Masonberg)

Aquesta vegada ens acostem fins a Sabadell per descobrir com viu l'ofici de lutier la Cl�udia Fit� Piguillem. M�s endavant �s el pianista i pedagog musical Llu�s Rodr�guez Salv� qui comparteix amb nosaltres la seva experi�ncia com a professor de piano, amb els joves estudiants de m�sica.

Cap�tol 149. Comencem parlant de l'harm�nium i d'un concert que s'ha de fer dilluns a Barcelona. Sentim les "Hist�ries de la JONC" de Bernat Bofarull, violinista i violista. Descobrim el projecte que du a terme Jordi Balu� Parad�s a Xangai, la Xina, on vol crear un conjunt d'instruments antics. El director d'orquestra Manel Valdivieso ens descobreix els seus dots de cantant. El clarinetista Joan Enric Lluna ens presenta el seu grup, Moonwinds. I, finalment, Xavier Cazeneuve ens aproxima la pres�ncia del shakuhachi al cinema.

Carlos N��ez Cort�s, integrant des dels inicis del grup c�mic argent� Les Luthiers, ens explica en un reportatge com va n�ixer aquest conjunt d'instruments informals i el paper del seu fundador, Gerardo Masana, que era d'origen catal�. M�s endavant, Joan Josep Guti�rrez, pianista i professor de m�sica, ens parla del piano que va pert�nyer a Vict�ria dels �ngels i que actualment es troba a l'Escola Municipal de M�sica de Sant Cugat del Vall�s. I, finalment, Jaume Ayats ens parla de l'orgue hidr�ulic en la seva secci� d'"El manxaire".

Amb la companyia de la music�loga Montserrat Font Batall�, autora del llibre "D�odat de S�verac. La est�tica mediterrane�sta y la m�sica", ens acostem a la figura d'aquest m�sic occit� i descobrim els seus vincles amb Catalunya i amb la cultura i m�siques catalanes. En els minuts finals, el lutier Emiliano Roca ens parla de quines s�n les fustes m�s habituals a l'hora de fer contrabaixos.

Aprofitant que visita Barcelona per participar al Festival Fixing the Future, conversem amb Favio Ch�vez, m�xim responsable de l'Orquestra d'Instruments Reciclats de Cateura, un projecte social que permet a nens i joves aprendre m�sica amb instruments reciclats, a partir de residus. I en els minuts finals, el guitarrista i estudi�s de la guitarra Josep Maria Mangado ens parla del curi�s origen dels quintets per a guitarra i corda de Luigi Boccherini.

Descobrim un viol� �nic, singular, el que el lutier de Gr�cia Guillem Gecubi va construir l'any 2002, inspirant-se en l'obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaud�. M�s endavant, Anna Maria Revert�, la carillonista titular del Palau de la Generalitat, ens explica quins s�n aquells aspectes del carill� que m�s sorprenen a la gent que descobreix l'instrument. I, finalment, la Cristina Al�s Raurich torna al programa per dedicar la seva secci� dels "Sons llunyans" a l'arpista gallec Manuel Vilas.

Jaume Serna �s una persona inquieta, creativa, que tenia com a il�lusi� construir un instrument, un orgue. Un somni que ha vist fet realitat ara, que tot just acaba de fer 86 anys. Sentim la conversa que hem gravat a Sant Feliu de Llobregat, on viu. I els minuts finals s�n per al manxaire, per a Jaume Ayats, que torna una vegada m�s al programa, aquesta vegada per fer una crida als oients.

Dediquem la primera part del programa a les nadales i al que aquestes ens expliquen sobre els diversos personatges del pessebre. Ens fixem sobretot en els instruments i en les danses que hi estan relacionats. Ens hi ajuda la music�loga Ester Garcia Llop, professora de m�sica. En la segona part del programa, la Cristina Al�s Raurich dedica la seva secci� dels "Sons llunyans" al m�sic Brice Duisit, un destacat cantant i int�rpret de viella. (Foto: Mare de D�u dels �ngels i Sants, de Pere Serra - MNAC)

Jordi Balu� Parad�s, el director dels Shanghai Baroque Soloists, ens parla de com de mica en mica ha aconseguit crear un conjunt d'instruments hist�rics a Shanghai, la ciutat on viu. M�s endavant Jordi Figar�, professor de tenora a l'ESMUC i de tenora, flabiol i cobla al Conservatori Municipal de M�sica de Barcelona, ens parla de l'ensenyament musical d'aquests instruments.

Obrim programa amb la m�sica de Bach, interpretada amb el saxo bar�ton de Joan Mart�-Frasquier. M�s endavant, Marisa Ruiz, cap de Col�leccions i Documentaci� del Museu de la M�sica de Barcelona, i la lutier Blandine Galy ens parlen del projecte que han dut a terme aquests �ltims mesos, amb Eurecat - Centre Tecnol�gic de Catalunya, en qu� s'han fet r�pliques amb impressi� 3D de sis instruments de la col�lecci� del Museu. Finalment, ens aproximem al pandero quadrat, un instrument amb una llarga tradici� al nostre pa�s, que descobrim de la m� de la music�loga Ester Garcia Llop. (Foto de Sara Guastev�)

Dediquem bona part del programa a recordar la figura de la carillonista Maria Dolors Coll, m�xima impulsora de l'instrument de 49 campanes que tenim al Palau de la Generalitat. La recordem a trav�s de l'Anna Maria Revert�, la seva principal deixebla, i tamb� sentim fragments de l'entrevista que Joan Vives va fer a totes dues l'any 1994 a Catalunya M�sica. Els minuts finals s�n per a la Cristina Al�s Raurich, que ens porta un nou text antic amb pres�ncia d'instruments musicals en la seva secci� dels "Sons llunyans".

Ens hem despla�at fins al Centre Penitenciari Quatre Camins per con�ixer en primera persona el projecte social que impulsa des de fa temps Can�lich Prats, violinista de l'Orquestra Simf�nica del Vall�s i professora de viol� a l'Escola Municipal de M�sica Torre Balada de Castellar del Vall�s. Acompanyem la Can�lich en una de les seves classes de viol� i parlem amb els seus tres alumnes, interns d'aquest centre penitenciari. A m�s, tamb� sentim les opinions de la Maria Vendrell Aubach, gerent de Quatre Camins, i de l'Oriol Bosch, t�cnic d'arts esc�niques.

Repassem la biografia de Fr�d�ric Chopin i la seva relaci� amb el piano, amb la companyia de la professora universit�ria d'est�tica de la m�sica Vict�ria Llort Llopart. I tamb� escoltem un reportatge en qu� Miquel Puigdell�vol, constructor de tenores i tibles de Matar�, ens explica la seva incursi� en la construcci� d'instruments com la flauta travessera o el clarinet, i el seu somni de poder fer algun dia un viol�. Foto: Chopin en concert, del pintor polon�s Henryk Siemiradzki (1887)

Amb la companyia de la violinista i etnomusic�loga Ana�s Falc� ens aproximem al m�n del viol� i al paper que ocupa aquest instrument en la m�sica tradicional, especialment al nostre pa�s. Els minuts finals s�n per a l'Anna Costal i Fornells i la seva secci� "Navegants de cadira", que arriba a la fi amb l'audici� de l'havanera m�s popular de totes. (Foto de Guillem Roma)

El m�sic Jota Mart�nez ens endinsa en el fascinant m�n de la m�sica medieval, a partir de la seva recerca dels instruments que van formar part de la cort del rei Alfons X el Savi. Aprofitant la seva vinguda a Catalunya per participar en el Festival Tiana Antica, parlem de l'Instrumentarium Musical Alfons�, una col�lecci� d'instruments que ha constru�t amb l'ajuda de diversos lutiers per poder interpretar la m�sica d'aquell temps, especialment les Cantigues de Santa Maria. En els minuts finals, Jaume Ayats, el Manxaire, reivindica la figura del m�sic de ball, i ens explica la varietat d'instruments que aquest personatge ha tocat al llarg de la hist�ria.

Dediquem bona part del programa a un instrument de teclat, a mig cam� entre el clavic�mbal i el forte-piano, que va n�ixer a finals del segle XVIII. En parlem amb Pablo G�mez �balos, pianista i estudi�s d'instruments de tecla hist�rics, que ha impulsat la seva recuperaci� encarregant una c�pia a la constructora alemanya Kerstin Schwarz. Els minuts finals s�n per a l'Anna Costal i Fornells, que ens presenta una nova havanera en la seva secci� "Navegants de cadira". (Foto de Kerstin Schwarz)

Dediquem bona part del programa a un instrument hist�ric que fins fa ben poc se n'havia perdut la pista, una bar�tona que va pert�nyer al m�sic Robert Renart. En parlem amb la propiet�ria, Isabel Costa Renart, i tamb� amb la persona que va descobrir aquest instrument per casualitat, el promotor cultural i estudi�s de la cobla Jaume Nonell Juncosa. A m�s, ens fem ress� de la sessi� acad�mica que es va fer a l'Institut d'Estudis Catalans sota el t�tol de "La bar�tona, del silenci a l'actualitat". Escoltem diverses converses breus amb les persones que hi van participar: els music�legs Albert Fontelles-Ramonet i N�ria Bonet, el catedr�tic d'Enginyeria Mec�nica de la UPC, Joaquim Agull�, i l'int�rpret de bar�tona Jordi Campos. I tamb� sentim l'opini� de Pau Orriols, constructor de flabiols, tenores, tibles i bar�tones. Els minuts finals s�n per al "manxaire" Jaume Ayats, que aquesta vegada ens parla... de balenes!