Explore every episode of the podcast El compositor de la setmana

Avui sentirem: "Concierto m�gico", m�sica per a la pel�l�cula (fragment); "Monocromies", per a orquestra de cambra; "Tr�ptic de la pell de brau", per a piano i orquestra. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels m�sics pertanyents a la generaci� de compositors catalans de la Rep�blica amb una producci� m�s extensa i variada. Fill d'un altre gran m�sic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formaci� molt s�lida i va destacar tamb� com a director d'orquestra i de banda. La seva traject�ria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressi� i pres�. Depurat i amena�at pel r�gim franquista, i despr�s de passar set anys a Val�ncia, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composici� va ser el seu refugi en una �poca grisa i sinistra, i la seva producci� musical �s un magn�fic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui sentirem: "Goya. Sis peces desagradables per a 10 solistes"; "Tres cants magiars", per a orquestra de cambra; "Simfonia catalana" (4t moviment); "Amical", sardana per a piano. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels m�sics pertanyents a la generaci� de compositors catalans de la Rep�blica amb una producci� m�s extensa i variada. Fill d'un altre gran m�sic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formaci� molt s�lida i va destacar tamb� com a director d'orquestra i de banda. La seva traject�ria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressi� i pres�. Depurat i amena�at pel r�gim franquista, i despr�s de passar set anys a Val�ncia, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composici� va ser el seu refugi en una �poca grisa i sinistra, i la seva producci� musical �s un magn�fic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui sentirem: "Preludis a l'amic absent", per a piano; "Divertiment per a orquestra de jazz"; "Nana", per a orquestra de cambra; "Bagatel�les de final de segle", per a violoncel i piano. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels m�sics pertanyents a la generaci� de compositors catalans de la Rep�blica amb una producci� m�s extensa i variada. Fill d'un altre gran m�sic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formaci� molt s�lida i va destacar tamb� com a director d'orquestra i de banda. La seva traject�ria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressi� i pres�. Depurat i amena�at pel r�gim franquista, i despr�s de passar set anys a Val�ncia, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composici� va ser el seu refugi en una �poca grisa i sinistra, i la seva producci� musical �s un magn�fic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui sentirem: "Boires", impressi� simf�nica; Sonatina per a piano; "Quatre estances de Kayyam", per a veu i piano; "Quatre petites pastorals", per a orquestra de cambra. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels m�sics pertanyents a la generaci� de compositors catalans de la Rep�blica amb una producci� m�s extensa i variada. Fill d'un altre gran m�sic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formaci� molt s�lida i va destacar tamb� com a director d'orquestra i de banda. La seva traject�ria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressi� i pres�. Depurat i amena�at pel r�gim franquista, i despr�s de passar set anys a Val�ncia, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composici� va ser el seu refugi en una �poca grisa i sinistra, i la seva producci� musical �s un magn�fic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui sentirem: "Vesprada" per a piano; "Nupcial", sardana; "Somnis", ballet infantil per a Banda simf�nica. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels m�sics pertanyents a la generaci� de compositors catalans de la Rep�blica amb una producci� m�s extensa i variada. Fill d'un altre gran m�sic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formaci� molt s�lida i va destacar tamb� com a director d'orquestra i de banda. La seva traject�ria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressi� i pres�. Depurat i amena�at pel r�gim franquista, i despr�s de passar set anys a Val�ncia, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composici� va ser el seu refugi en una �poca grisa i sinistra, i la seva producci� musical �s un magn�fic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui escoltarem: "Idomeneo, re di Creta", KV366 (selecci�). La complexitat del car�cter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i dif�cils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels m�s truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, m�xim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producci� de joventut est� molt condicionada per aquesta relaci� tan t�xica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui escoltarem: "Vesperae Solennes de Confessore", KV339 (selecci�); Simfonia concertant per a viol� i viola, en mi bemoll major, KV364. La complexitat del car�cter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i dif�cils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels m�s truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, m�xim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producci� de joventut est� molt condicionada per aquesta relaci� tan t�xica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui escoltarem: Serenata en re major per a instruments de vent, KV320, "Posthorn"; Simfonia n�m. 33 en si bemoll major, KV319. La complexitat del car�cter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i dif�cils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels m�s truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, m�xim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producci� de joventut est� molt condicionada per aquesta relaci� tan t�xica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui escoltarem: Missa brevis n�m. 14 en do major, "de la Coronaci�", KV317; "Regina Caeli" KV276; Simfonia n�m. 32 en sol major, KV318. La complexitat del car�cter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i dif�cils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels m�s truculents i perjuducials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, m�xim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producci� de joventut est� molt condicionada per aquesta relaci� tan t�xica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui sentirem: Sonata per a viol� i piano, KV378; Concert per a dos piano n�m. 10, KV365 (selecci�). La complexitat del car�cter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i dif�cils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels m�s truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hyeronimus Colloredo, m�xim mandatari de la ciutat, que Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo no va suportar mai l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producci� de joventut est� molt condicionada per aquesta relaci� tan t�xica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui escoltarem: "Sing me not a ballad"; "Speak low"; "Kiddush"; "Green-up time"; "Love life" (selecci�); "Lost in the stars" (selecci�); "Street Scene" (selecci�). El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal�lat a Nova York, va comen�ar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequ�vocament nord-americ� que va ser molt apreciat a Broadway. Tamb� va col�laborar amb la ind�stria cinematogr�fica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre can�ons patri�tiques i va participar en molts actes per animar la poblaci� i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical m�s important del moment, amb can�ons molt populars i una �pera genu�nament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.

Avui escoltarem: "Youkali"; "Song of Ruth"; "Nanna's lied"; Quatre can�ons sobre poemes de Walt Whitman; Dues can�ons de guerra; "One touch of Venus" (selecci�); "Els set pecats capitals". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal�lat a Nova York, va comen�ar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequ�vocament nord-americ� que va ser molt apreciat a Broadway. Tamb� va col�laborar amb la ind�stria cinematogr�fica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre can�ons patri�tiques i va participar en molts actes per animar la poblaci� i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical m�s important del moment, amb can�ons molt populars i una �pera genu�nament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.

Avui escoltarem: Fragments de "Johnny Johnson", "Knickerbocker Holiday", "Railroads on parade", Lady in the dark". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal�lat a Nova York, va comen�ar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequ�vocament nord-americ� que va ser molt apreciat a Broadway. Tamb� va col�laborar amb la ind�stria cinematogr�fica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre can�ons patri�tiques i va participar en molts actes per animar la poblaci� i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical m�s important del moment, amb can�ons molt populars i una �pera genu�nament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.

Avui escoltarem: "Happy end" (selecci�); "Els set pecats capitals". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal�lat a Nova York, va comen�ar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequ�vocament nord-americ� que va ser molt apreciat a Broadway. Tamb� va col�laborar amb la ind�stria cinematogr�fica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre can�ons patri�tiques i va participar en molts actes per animar la poblaci� i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical m�s important del moment, amb can�ons molt populars i una �pera genu�nament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.

Avui escoltarem: "L'�pera de quatre rals" (selecci�); "Mahagony Songspiel". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal�lat a Nova York, va comen�ar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequ�vocament nord-americ� que va ser molt apreciat a Broadway. Tamb� va col�laborar amb la ind�stria cinematogr�fica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre can�ons patri�tiques i va participar en molts actes per animar la poblaci� i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical m�s important del moment, amb can�ons molt populars i una �pera genu�nament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.

Avui hem sentit: "Jauchzet dem Herrn alle Welt", op. 69, n�m. 2; "Nachtlied", op 71, n�m. 6; "Altdeutsches Fr�hlingslied", op. 86, n�m. 6; "Jagdlied" i "Zigeunerlied" per a veus masculines; Oratori "Elijah", op. 70 (segona part). Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prol�fic i genial, per� tamb� va exercir una poderosa influ�ncia en el m�n musical europeu de la seva �poca fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu exist�ncia, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir c�rrecs de gran reputaci� a Berl�n, al servei del rei Frederic Guillem IV de Pr�ssia, per� tamb� va crear i dirigir l'escola de m�sica de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I tamb� va ser ell qui va ressuscitar la m�sica de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequ�voc regust bachi�.

Avui hem sentit: Oratori "Elijah", op. 70 (primera part). Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prol�fic i genial, per� tamb� va exercir una poderosa influ�ncia en el m�n musical europeu de la seva �poca fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu exist�ncia, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir c�rrecs de gran reputaci� a Berl�n, al servei del rei Frederic Guillem IV de Pr�ssia, per� tamb� va crear i dirigir l'escola de m�sica de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I tamb� va ser ell qui va ressuscitar la m�sica de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequ�voc regust bachi�.

Avui hem sentit: "Roman�a sense paraules", n�m. 6, op. 62; "Romances sense paraules", op. 67, n�ms. 4 i 6; "Singet dem Herrn ein neues Lied", op. 91; Concert per a viol� i orquestra en mi menor, op. 64. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prol�fic i genial, per� tamb� va exercir una poderosa influ�ncia en el m�n musical europeu de la seva �poca fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu exist�ncia, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir c�rrecs de gran reputaci� a Berl�n, al servei del rei Frederic Guillem IV de Pr�ssia, per� tamb� va crear i dirigir l'escola de m�sica de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I tamb� va ser ell qui va ressuscitar la m�sica de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequ�voc regust bachi�.

Avui hem sentit: "Lass', O Herr, mich H�lte finden", op. 96 n�m. 1; "Lauda Sion", per a cor, solistes i orquestra, op. 73. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prol�fic i genial, per� tamb� va exercir una poderosa influ�ncia en el m�n musical europeu de la seva �poca fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu exist�ncia, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir c�rrecs de gran reputaci� a Berl�n, al servei del rei Frederic Guillem IV de Pr�ssia, per� tamb� va crear i dirigir l'escola de m�sica de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I tamb� va ser ell qui va ressuscitar la m�sica de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequ�voc regust bachi�.

Avui hem sentit: "El somni d'una nit d'estiu", op. 61. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prol�fic i genial, per� tamb� va exercir una poderosa influ�ncia en el m�n musical europeu de la seva �poca fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu exist�ncia, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir c�rrecs de gran reputaci� a Berl�n, al servei del rei Frederic Guillem IV de Pr�ssia, per� tamb� va crear i dirigir l'escola de m�sica de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I tamb� va ser ell qui va ressuscitar la m�sica de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequ�voc regust bachi�.

Avui hem sentit: Concert per a clarinet n�m. 2, op. 74 (Rond�); "Invitaci� a la dansa", op. 65; Trio per a flauta, violoncel i piano, op. 63 (Scherzo); "Euryanthe" (Obertura); "Oberon" (Obertura). Carl Maria von Weber (1786-1826) est� considerat el fundador de l'�pera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni preco�, treballador incansable, escrupol�s i enginy�s, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els g�neres que va ser molt apreciat pels coetanis. Tamb� va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a cr�tic musical, amb fama de sever. Per� el m�s emblem�tic de la seva producci� s�n les �peres de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El ca�ador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'�pera nacional germ�nica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: Concert per a clarinet i orquestra n�m. 1, op. 73; Obertura de l'�pera "El ca�ador furtiu" (Cor de ca�adors), "Arietta" de l'acte II i "Cavatina" de l'acte III. Carl Maria von Weber (1786-1826) est� considerat el fundador de l'�pera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni preco�, treballador incansable, escrupol�s i enginy�s, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els g�neres que va ser molt apreciat pels coetanis. Tamb� va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a cr�tic musical, amb fama de sever. Per� el m�s emblem�tic de la seva producci� s�n les �peres de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El ca�ador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'�pera nacional germ�nica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: "Concertino" per a clarinet i orquestra, en do menor, op. 26; Obertura "Abu Hassan"; Quintet per a clarinet i corda, en si bemoll major, op. 34. Carl Maria von Weber (1786-1826) est� considerat el fundador de l'�pera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni preco�, treballador incansable, escrupol�s i enginy�s, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els g�neres que va ser molt apreciat pels coetanis. Tamb� va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a cr�tic musical, amb fama de sever. Per� el m�s emblem�tic de la seva producci� s�n les �peres de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El ca�ador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'�pera nacional germ�nica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: Obertura "Peter Schmoll"; Quartet amb piano en si bemoll major, op. 8; Ofertori "Gloria et honore coronasti eum", per a soprano, cor i orquestra. Carl Maria von Weber (1786-1826) est� considerat el fundador de l'�pera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni preco�, treballador incansable, escrupol�s i enginy�s, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els g�neres que va ser molt apreciat pels coetanis. Tamb� va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a cr�tic musical, amb fama de sever. Per� el m�s emblem�tic de la seva producci� s�n les �peres de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El ca�ador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'�pera nacional germ�nica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: Sonata per a piano n�m. 3, op. 49; "Polonesa brillant" per a piano i orquestra, op. 72; "Konzertst�ck" per a piano i orquestra, op. 79. Carl Maria von Weber (1786-1826) est� considerat el fundador de l'�pera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni preco�, treballador incansable, escrupol�s i enginy�s, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els g�neres que va ser molt apreciat pels coetanis. Tamb� va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a cr�tic musical, amb fama de sever. Per� el m�s emblem�tic de la seva producci� s�n les �peres de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El ca�ador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'�pera nacional germ�nica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: Simfonia n�m. 3, op. 36 (1r mov.); Nonet, op. 38 (selecci�); Sonata per a violoncel i piano, op. 46 (andante sostenuto). Louise Farrenc (1804-1875) t� una transcend�ncia especial en la hist�ria de la m�sica, no nom�s per l'excel�lent categoria de les seves obres, sin� tamb� per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generaci� de dones que van accedir al m�n de la m�sica en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una fam�lia burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i despr�s com a compositora i professora: �s l'�nica dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de Par�s. La seva producci� inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, m�sica de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per p�blic, cr�tica i col�legues.

Avui hem sentit: Estudis per a piano, op. 26 (selecci�); Simfonia n�m. 2, en re major, op. 35. Louise Farrenc, Louise-Jeanne Dumont de soltera (1804-1875), t� una transcend�ncia especial en la hist�ria de la m�sica, no nom�s per l'excel�lent categoria de les seves obres, sin� tamb� per les innombrables barreres socials que va trencar, ja que va fer miques prejudicis i va obrir pas a tota una generaci� de dones que van accedir al m�n de la m�sica en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una fam�lia burgesa i liberal, i casada als disset anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i despr�s com a compositora i professora: �s l'�nica dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de Par�s. La seva producci� inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, m�sica de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per p�blic, cr�tica i col�legues.

Avui hem sentit: Obertura per a orquestra n�m. 1, en mi menor, op. 23; Quintet amb piano n�m. 2, en mi major, op. 31. Louise Farrenc (1804-1875) t� una transcend�ncia especial en la hist�ria de la m�sica, no nom�s per l'excel�lent categoria de les seves obres sin� tamb� per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generaci� de dones que van accedir al m�n de la m�sica en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una fam�lia burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i despr�s com a compositora i professora: �s l'�nica dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de Par�s. La seva producci� inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, m�sica de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per p�blic, cr�tica i col�legues.

Avui hem sentit: "Variacions sobre un aire rus", op. 17; Simfonia n�m. 1, en do menor, op. 32. Louise Farrenc, Louise-Jeanne Dumont de soltera (1804-1875), t� una transcend�ncia especial en la hist�ria de la m�sica, no nom�s per l'excel�lent categoria de les seves obres, sin� tamb� per les innombrables barreres socials que va trencar, ja que va fer miques prejudicis i va obrir pas a tota una generaci� de dones que van accedir al m�n de la m�sica en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una fam�lia burgesa i liberal, i casada als disset anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i despr�s com a compositora i professora: �s l'�nica dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de Par�s. La seva producci� inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, m�sica de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per p�blic, cr�tica i col�legues.

Avui hem sentit: "Variacions Gallenberg", per a piano i orquestra, op. 25; Quintet amb piano n�m. 1, op. 30. Louise Farrenc (1804-1875) t� una transcend�ncia especial en la hist�ria de la m�sica, no nom�s per l'excel�lent categoria de les seves obres sin� tamb� per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generaci� de dones que van accedir al m�n de la m�sica en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una fam�lia burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i despr�s com a compositora i professora: �s l'�nica dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de Par�s. La seva producci� inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, m�sica de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per p�blic, cr�tica i col�legues.

Avui hem sentit: "Un r�quiem alemany", (segona part); "Raps�dia per a contralt i cor mascul�", op. 53. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producci� d'obres de gran qualitat i de tots els g�neres, per� la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets hist�rics rellevants, o per expressar emocions i viv�ncies molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel�lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per aix� va escriure tanta m�sica coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Un r�quiem alemany", (primera part). Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producci� d'obres de gran qualitat i de tots els g�neres, per� la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets hist�rics rellevants, o per expressar emocions i viv�ncies molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel�lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per aix� va escriure tanta m�sica coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Rinaldo", Cantata per a cor i orquestra, op.50. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producci� d'obres de gran qualitat i de tots els g�neres, per� la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets hist�rics rellevants, o per expressar emocions i viv�ncies molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel�lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per aix� va escriure tanta m�sica coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Triumphlied", cantata simf�nica op. 55; "Schicksalslied" (Cant del dest�), op. 54. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producci� d'obres de gran qualitat i de tots els g�neres, per� la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets hist�rics rellevants, o per expressar emocions i viv�ncies molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel�lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per aix� va escriure tanta m�sica coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Liebeslieder walzer", per a cor i piano, op.52; "N�nie", cantata simf�nica op. 82. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producci� d'obres de gran qualitat i de tots els g�neres, per� la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets hist�rics rellevants, o per expressar emocions i viv�ncies molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel�lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per aix� va escriure tanta m�sica coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "M�sica de mobiliari"; "La belle excentrique"; "Ludions", cicle de can�ons; "Mercure"; "R�lache" (selecci�). Erik Satie (1866-1925) �s un dels compositors m�s extravagants i exc�ntrics de la hist�ria de la m�sica, tant pel que fa a la seva creaci� musical com a la seva personalitat. Va viure en una �poca molt agitada, en plena explosi� de tend�ncies est�tiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un cam� propi, solitari, incompr�s pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins despr�s de la seva mort. Can�ons de cabaret, sarc�stiques obres m�stiques, simbolisme crepuscular, sectes herm�tiques i bufonades esc�niques van provocar estupefacci�, indifer�ncia o esc�ndols que li van suposar fins i tot pres�. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecci� d'obres per a piano: "Esports i divertiments", "Tres valsos del preci�s llepafils", "Coses vistes a esquerra i a dreta, sense ulleres"; "Parade" (selecci�). Erik Satie (1866-1925) �s un dels compositors m�s extravagants i exc�ntrics de la hist�ria de la m�sica, tant pel que fa a la seva creaci� musical com a la seva personalitat. Va viure en una �poca molt agitada, en plena explosi� de tend�ncies est�tiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un cam� propi, solitari, incompr�s pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins despr�s de la seva mort. Can�ons de cabaret, sarc�stiques obres m�stiques, simbolisme crepuscular, sectes herm�tiques i bufonades esc�niques van provocar estupefacci�, indifer�ncia o esc�ndols que li van suposar fins i tot pres�. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecci� d'obres per a piano: "Preludis fl�ccids", "En habit de cheval"; "Mirades desagradables", "Preludi de tapisseria", "Embrions dessecats"; "La pi�ge de M�duse". Erik Satie (1866-1925) �s un dels compositors m�s extravagants i exc�ntrics de la hist�ria de la m�sica, tant pel que fa a la seva creaci� musical com a la seva personalitat. Va viure en una �poca molt agitada, en plena explosi� de tend�ncies est�tiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un cam� propi, solitari, incompr�s pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins despr�s de la seva mort. Can�ons de cabaret, sarc�stiques obres m�stiques, simbolisme crepuscular, sectes herm�tiques i bufonades esc�niques van provocar estupefacci�, indifer�ncia o esc�ndols que li van suposar fins i tot pres�. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecci� d'obres per a piano: "Tres fragments en forma de pera", "Pr�ludes", "Pieces froides"; Can�ons de cabaret; "La poudre d'or"; "Jack in the box". Erik Satie (1866-1925) �s un dels compositors m�s extravagants i exc�ntrics de la hist�ria de la m�sica, tant pel que fa a la seva creaci� musical com a la seva personalitat. Va viure en una �poca molt agitada, en plena explosi� de tend�ncies est�tiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un cam� propi, solitari, incompr�s pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins despr�s de la seva mort. Can�ons de cabaret, sarc�stiques obres m�stiques, simbolisme crepuscular, sectes herm�tiques i bufonades esc�niques van provocar estupefacci�, indifer�ncia o esc�ndols que li van suposar fins i tot pres�. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecci� d'obres per a piano: Sarabandes, Gymnop�dies, Gnossienes; "Le fils des �toiles". Erik Satie (1866-1925) �s un dels compositors m�s extravagants i exc�ntrics de la hist�ria de la m�sica, tant pel que fa a la seva creaci� musical com a la seva personalitat. Va viure en una �poca molt agitada, en plena explosi� de tend�ncies est�tiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un cam� propi, solitari, incompr�s pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins despr�s de la seva mort. Can�ons de cabaret, sarc�stiques obres m�stiques, simbolisme crepuscular, sectes herm�tiques i bufonades esc�niques van provocar estupefacci�, indifer�ncia o esc�ndols que li van suposar fins i tot pres�. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: "Tannh�user", �pera (selecci�). Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'�pera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Per� durant tot aquest proc�s tamb� va compondre algunes obres no oper�stiques que ens mostren la seva habilitat en altres �mbits. �s la seva etapa de comprom�s amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del pa�s, residint a Su�ssa, It�lia i Par�s, i en aquests anys escriu els seus textos m�s ideol�gics i controvertits, comencen a gestar-se les grans �peres de maduresa, i tamb� coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que s�n la inspiraci� de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Lohengrin", �pera (selecci�). Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'�pera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Per� durant tot aquest proc�s tamb� va compondre algunes obres no oper�stiques que ens mostren la seva habilitat en altres �mbits. �s la seva etapa de comprom�s amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del pa�s, residint a Su�ssa, It�lia i Par�s, i en aquests anys escriu els seus textos m�s ideol�gics i controvertits, comencen a gestar-se les grans �peres de maduresa, i tamb� coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que s�n la inspiraci� de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Wesendonck Lieder"; "Idil�li de Sigfrid". Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'�pera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Per� durant tot aquest proc�s tamb� va compondre algunes obres no oper�stiques que ens mostren la seva habilitat en altres �mbits. �s la seva etapa de comprom�s amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del pa�s, residint a Su�ssa, It�lia i Par�s, i en aquests anys escriu els seus textos m�s ideol�gics i controvertits, comencen a gestar-se les grans �peres de maduresa, i tamb� coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que s�n la inspiraci� de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Preludi de "Das Liebesverbot"; Obertura de "Rienzi"; "Eine Faust Ouverture". Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'�pera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Per� durant tot aquest proc�s tamb� va compondre algunes obres no oper�stiques que ens mostren la seva habilitat en altres �mbits. �s la seva etapa de comprom�s amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del pa�s, residint a Su�ssa, It�lia i Par�s, i en aquests anys escriu els seus textos m�s ideol�gics i controvertits, comencen a gestar-se les grans �peres de maduresa, i tamb� coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que s�n la inspiraci� de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Les fades", �pera (selecci�). Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'�pera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Per� durant tot aquest proc�s tamb� va compondre algunes obres no oper�stiques que ens mostren la seva habilitat en altres �mbits. �s la seva etapa de comprom�s amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del pa�s, residint a Su�ssa, It�lia i Par�s, i en aquests anys escriu els seus textos m�s ideol�gics i controvertits, comencen a gestar-se les grans �peres de maduresa i tamb� coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que s�n la inspiraci� de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui sentirem: "Ectasy"; "Evening Hymn"; "By the still waters"; "Lord of all being"; "Tyrolean Vals-Fantasie"; Quartet de corda, op. 89; "Pastoral"; "Peace, I live with you". Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel�lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producci� de m�s de 300 obres de tots els g�neres. Va ser una nena prodigi, amb un talent preco� que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit despr�s, per� va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gr�cies a una c�moda posici� social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva m�sica tamb� va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach tamb� es va implicar molt en el m�n musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre m�sica, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la m�sica, com ella va fer.

Avui sentirem: "Nunc Dimitis"; Tres peces per a violoncel i piano, op. 40; Tres can�ons de Robert Browning, op. 44; "Invocaci�", op. 55; Quintet amb piano, op. 67. Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel�lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producci� de m�s de 300 obres de tots els g�neres. Va ser una nena prodigi, amb un talent preco� que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit despr�s, per� va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gr�cies a una c�moda posici� social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva m�sica tamb� va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach tamb� es va implicar molt en el m�n musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre m�sica, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la m�sica, com ella va fer.

Avui sentirem: "Rainy day", can��; tres can�ons de l'op. 1 i op. 2; "Jubilate", per a cor i orgue; Sonata per a viol� i piano en la menor, op. 34. Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel�lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producci� de m�s de 300 obres de tots els g�neres. Va ser una nena prodigi, amb un talent preco� que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit despr�s, per� va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gr�cies a una c�moda posici� social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva m�sica tamb� va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach tamb� es va implicar molt en el m�n musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre m�sica, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la m�sica, com ella va fer.

Avui sentirem: Simfonia en mi menor, op. 32, "Ga�lica". Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel�lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producci� de m�s de 300 obres de tots els g�neres. Va ser una nena prodigi, amb un talent preco� que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit despr�s, per� va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gr�cies a una c�moda posici� social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva m�sica tamb� va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach tamb� es va implicar molt en el m�n musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre m�sica, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la m�sica, com ella va fer.

Avui sentirem: Concert per a piano i orquestra, op. 45; Roman�a per a viol� i piano, op. 23. Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel�lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producci� de m�s de 300 obres de tots els g�neres. Va ser una nena prodigi, amb un talent preco� que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit despr�s, per� va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gr�cies a una c�moda posici� social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva m�sica tamb� va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach tamb� es va implicar molt en el m�n musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre m�sica, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la m�sica, com ella va fer.