Explore every episode of the podcast Easy Catalan: Aprèn català amb converses reals
Dive into the complete episode list for Easy Catalan: Aprèn català amb converses reals. Each episode is cataloged with detailed descriptions, making it easy to find and explore specific topics. Keep track of all episodes from your favorite podcast and never miss a moment of insightful content.
Rows per page:
50
1–50 of 218
Title
Pub. Date
Duration
Tràiler
24 Feb 2021
00:06:11
Comencem el podcast d'Easy Catalan per a oferir-vos més contingut en línia per a aprendre català. Com a membres de Patreon, rebreu les transcripcions completes de tots els episodis i contingut extra. Esperem que us agradi i us acompanyi en el procés d'aprenentatge!
Andreu:
[0:02] Hola? [Andreu?] Hola, Sílvia, com estàs?
Sílvia:
[0:07] Hola! Què estem fent?
Andreu:
[0:09] Doncs hem vingut a fer un anunci!
Sílvia:
[0:11] Com que un anunci?
Andreu:
[0:13] Que fem un podcast!
Sílvia:
[0:14] Un podcast! Però què és això d'un podcast?
Andreu:
[0:17] Sí, dona, aquests programes que són com un programa de ràdio però que s'emeten per internet i que pots escoltar en qualsevol moment, quan et vingui de gust, mentre fas qualsevol altra cosa.
Sílvia:
[0:29] Aaah! I nosaltres farem el primer podcast per a aprenents de català?
Andreu:
[0:32] Doncs si ningú ens diu el contrari, penso que sí, perquè... vaja, jo conec força podcasts en català, n'hi ha molts: n'hi ha de viatges, de cuina, de feminisme, de política, de literatura... Però crec que, per a aprenents de català, pensats exclusivament per a aprenents de català, encara no n'hi ha cap.
Sílvia:
[0:52] Hmm... Molt bé, molt bé! I quan es publicarà?
Andreu:
[0:55] Doncs farem dos capítols al mes que es publicaran la segona i la quarta setmana de cada mes. Aquests capítols estaran disponibles a les plataformes principals de podcàsting, per exemple Apple Podcasts, Google Podcasts, Spotify i molts d'altres. I també estaran disponibles al web del podcast d'Easy Catalan, que és easycatalan.fm.
Sílvia:
[1:20] I quant durarà cada episodi?
Andreu:
[1:23] Doncs seran capítols d'entre 15 i 20 minuts, és a dir, seran capítols curts que podrem escoltar, o podreu escoltar, mentre feu un passeig, mentre traieu a passejar el gos, aneu a comprar, o en qualsevol estona en què us vingui de gust escoltar una mica de català.
Sílvia:
[1:40] Segur que hi ha alguna ocasió en el nostre dia a dia en què tenim aquests 15 o 20 minuts per poder escoltar.
Andreu:
[1:48] I no només escoltar, perquè per a aquells que us feu membres de la nostra comunitat de Patreon, també tindreu disponible la transcripció d'aquests capítols, de manera que podreu escoltar i anar seguint el text per no perdre-us cap paraula i entendre completament el que diem.
Sílvia:
[2:05] Exacte, si us feu membres de Patreon, no només tindreu accés a la transcripció, com deia l'Andreu, sinó també a la transcripció dels vídeos, i els vídeos i els àudios del podcast en format MP3, a més a més de tenir accés a la nostra comunitat de Discord, on hi ha un xat en veu en directe i també escrit i hi trobareu molts altres materials per poder continuar aprenent català.
Andreu:
[2:31] Sí, però aquí la pregunta important és per què fem aquest podcast, Sílvia.
Sílvia:
[2:35] Mira, primer de tot per poder oferir a tots els aprenents de català un format diferent al que fem normalment, que són els vídeos, i a més a més, quan vam fer les enquestes a les nostres xarxes socials, el 90% de les respostes van ser afirmatives, van ser que volien que féssim un podcast. Per tant, si hi ha tanta gent, si hi han tants aprenents de català interessats en que fem un podcast, (deu ser) per alguna cosa.
Andreu:
[3:00] De fet, fa unes setmanes, o uns mesos, vam parlar amb un noi italià que viu aquí, a Catalunya, des de fa ja molts anys i té un podcast per a ensenyar català als italians, i ens deia això mateix:
Jacmein:
[3:16] Jo vaig trobar en un moment (la) necessitat de dir... fa molt de temps que no parlo el català o que no parlo així... i necessito repassar una mica, i dic, miraré a internet i hi haurà milers de youtubers, milers de (persones) que (faran) contingut, perquè en italià i en castellà jo he trobat moltíssima gent, però moltíssima gent creant continguts per (a) nens, per (a) adults, per no sé... En català no vaig trobar res! (Bé), us vaig trobar a vosaltres, però vosaltres i prou! És que no he trobat a ningú més que estigués fent contingut didàctic en català. És que em va sorprendre moltíssim!
Andreu:
[3:53] El Jacmein té tota la raó del món, i nosaltres volem generar més contingut en línia en català per als aprenents perquè ho tinguin més fàcil i puguin continuar aprenent la llengua. I també fem aquest podcast perquè, com deies tu, és un format diferent, que a diferència dels vídeos, que requereixen estar davant d'una pantalla atentament, doncs el podcast et permet escoltar, sentir converses en català, és a dir, practicar la comprensió oral, mentre fas altres coses.
Sílvia:
[4:27] I de què parlarem en el podcast?
Andreu:
[4:29] Doncs a mi m'agradaria parlar sobretot de qüestions d'actualitat, de llengua, també, com has dit, i de l'aprenentatge de llengües en general, perquè penso que, per la meva experiència, la gent que aprèn català ja té un bagatge lingüístic important, molta gent són... moltes vegades són persones que han après abans una o dos llengües estrangeres; per tant, ja tenen una una experiència en l'aprenentatge de llengües, i penso que aquest pot ser un tema important del nostre podcast. Però, vaja, també de qüestions més banals, més sobre nosaltres... No sé, penso que ens podem obrir a parlar de molts temes. A tu de què t'agradaria parlar, Sílvia?
Sílvia:
[5:08] Ai, doncs no sé, la veritat. Com que tenim molts episodis per endavant, segur que acabem parlant de molts temes diferents.
Andreu:
[5:15] I, a més a més, tindrem algunes seccions específiques, com ara L'expressió de la setmana, en què explicarem alguna frase feta o expressió, el significat de la qual no es pot deduir a partir del significat literal de cada paraula, no? Aleshores, (a) cada episodi intentarem donar a conèixer una una expressió catalana, una frase feta.
Sílvia:
[5:36] Hmm... Molt bé! També podríem recomanar alguna cosa.
Andreu:
[5:39] Sí, tindrem una secció específica de recomanacions, Easy Catalan recomana, en què recomanarem des de pel·lícules i sèries fins a vídeos, webs, aplicacions, influenciadors o qualsevol cosa en català que pugui servir als aprenents per a continuar aprenent la llengua.
Sílvia:
[5:58] Genial! Ja tinc ganes de fer el primer episodi.
Andreu:
[6:01] Doncs, Sílvia, ens sentim en el primer podcast, en el primer capítol!
Sílvia:
[6:05] Va, vinga, quedem així!
Andreu:
[6:07] Molt bé!
Sílvia:
[6:08] Que vagi bé!
133: Queixar-se és gratis
05 Sep 2024
00:30:28
Notes del programa
Aquest estiu han tingut lloc les Olimpíades, cosa que ens ha animat a practicar un dels esports que més ens agraden: queixar-nos. Parlarem del que ens fa emprenyar i el que ens fa bullir la sang. Som-hi!
Continuem la llista amb encara més coses que ens rebenten.
Transcripció
Sílvia:
[0:15] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:16] Bon dia! Com estem?
Sílvia:
[0:18] Molt bé, molt bé! Aquests dies ja saps que han sigut les Olimpiades… "Olimpíades", no?, crec que es diuen.
Andreu:
[0:24] "Olimpíades", sí.
Sílvia:
[0:26] "Olimpíades". A París, i a la tele tots els dies estaven fent diferents esports, que hi ha vegades que em sorprèn i tot, perquè hi han esports olímpics que jo no sabia que ho eren, vull dir…
Andreu:
[0:38] Bé, és que cada vegada n'hi ha més. La llista d'esports i disciplines va creixent.
Sílvia:
[0:42] Ah, d'acord, d'acord. I per a l'episodi d'avui, del pòdcast, he pensat que podríem parlar d'un esport nacional, jo diria, una cosa que ens encanta fer a tots els catalans, i és queixar-nos!
Andreu:
[0:56] D'acord, sí, això ho sabem fer molt bé, sí.
Sílvia:
[1:00] A més a més, ens encanta. Vull dir, és una cosa que és gratis.
Andreu:
[1:05] I com tots els esports, és important la regularitat, no?, perquè si no, es perd la… o sigui, perds la… la forma, el to. I cal estar… Cal practicar sovint.
Sílvia:
[1:16] Sí, sí. Sí. No t'has de perdre cap entrenament, exacte. Sí, sí, és així, és així. Doncs si et sembla bé, Andreu, avui el que podríem fer és queixar-nos una estona de diferents temes. I… [Fantàstic.] A part de queixar-nos, que ens anirà molt bé també per la salut, podem veure diferents expressions, verbs i formes per queixar-nos.
Andreu:
[1:36] Molt bé! Genial! Doncs bé, com que en aquest episodi sortiran diferents expressions relacionades amb això, amb el fet de queixar-se, recordeu que si us feu membres de la comunitat amb la subscripció de pòdcast podreu descarregar la llista de vocabulari amb totes aquestes expressions traduïdes a l'anglès i també consultar-les a l'ajuda de vocabulari a mesura que es reprodueix l'episodi, d'acord? Així podreu practicar i aprendre millor totes aquestes expressions que sortiran.
Sílvia:
[2:06] I com ho han de fer per apuntar-s'hi, per poder veure aquesta llista?
Andreu:
[2:10] Doncs, senzillament, entrar a easycatalan.org/membership, allà triar el nivell de subscripció de pòdcast, en aquest cas, i un cop dins de la plataforma trobareu les instruccions per connectar-vos a la versió del pòdcast per a membres, que és aquesta versió amb l'ajuda de vocabulari, amb la transcripció completa i amb el bonus, els minuts extra al final, i també tindreu els enllaços per descarregar-vos, doncs, això, el txt, l'arxiu txt amb el vocabulari que podreu importar a una aplicació de flashcards, si en feu servir, per exemple Anki o una que es diu Flashcards, simplement. Per tant, és molt senzill i pot ser una eina molt útil per a vosaltres per continuar aprenent vocabulari nou.
Sílvia:
[2:59] Sí, a mi m'encanta fer servir un… una altra pàgina web que es diu Quizlet, "Quíslet", o no sé com s'hauria de dir en català, i va molt bé, la veritat. Una vegada has posat la llista de vocabulari que tu et vols aprendre allà, es genera automàticament una sèrie d'exercicis en línia i pots fer fins i tot un ex… un examen i coses així. A mi m'agrada molt.
Andreu:
[3:20] Per tant, això, si voleu integrar-vos bé en la societat catalana, heu de saber queixar-vos i, per tant, el vocabulari d'avui serà molt important. Vinga, doncs, comencem?
Quina diferència hi ha entre la Renfe i els Ferrocarrils de la Generalitat? Es pot arribar a tot arreu en tren? Són puntuals, els trens? Avui tenim el Matthew amb nosaltres per parlar d'una de les coses que més li agraden: els trens!
En Matthew ens explica alguns trucs (o trampetes) per fer que els viatges en tren ens surtin més econòmics.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:15] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:17] M'han dit que per allà, per Berga, està plovent molt, no?
Sílvia:
[0:20] Molt, molt. Si sentiu trons o pluja i això, sapigueu que està caient un bon patac.
Andreu:
[0:26] Aquí ahir a Barcelona també va estar… bé, ahir del dia que vam gravar aquest episodi, va estar plovent moltíssim, bé, moltíssim, va estar plovent tot el dia, que és una cosa també poc habitual aquí, a Catalunya en general, però a Barcelona també, no? Tenim poca pluja. Per tant, bé, celebrem que plogui, que així s'omplen els em… els embassaments i vol dir que hi haurà una mica menys de sequera. Bé, Sílvia, et volia mostrar, abans de començar amb el tema del dia i tot això, un àudio que ens va arribar del Gustavo. El Gustavo és de Veneçuela i és un dels afortunats que va guanyar un llibre amb el sorteig que vam fer al vídeo de les llibreries.
Sílvia:
[1:05] Molt bé! Doncs enhorabona!
Andreu:
[1:07] Sí, enhorabona, primer de tot, Gustavo! I bé, escoltem el seu missatge.
Gustavo:
[1:11] Bon dia, Sílvia! Bon dia, Andreu! Em dic Gustavo, soc de Veneçuela i fa set anys que visc a Barcelona. Soc estudiant de català des de fa gairebé un any i mig al CPNL i ara mateix estic fent l'Elemental 3. I abans de tot, volia agrair-vos per l'ajuda immensurable que ens doneu amb el pòdcast els vídeos de YouTube, les classes particulars, els camps d'estiu i totes les activitats que feu per ajudar els estudiants de català com llengua estrangera com jo i per mantenir viva aquesta llengua tan bonica. Crec que no podria mai agrair-vos prou. A més a més, volia agrair-vos per tots els consells i recomanacions de llibres, pel·lícules, cançons i tots els recursos disponibles per aprendre a millorar la llengua. Que sapigueu que al Consorci de vegades utilitzem alguns dels vostres vídeos per començar un debat o discutir alguna cosa en català. Sens dubte, tot el treball que feu és molt útil i és molt ben rebut i apreciat per nosaltres. Llavors, no pareu mai de fer el que feu, perquè ho feu molt, molt bé!
Andreu:
[2:25] Carai!
Sílvia:
[2:26] Renoi! Escolta, quina felicitació! Doncs moltes gràcies a tots els que escolteu el pòdcast, mireu els vídeos i feu servir els materials.
Andreu:
[2:37] Sí. I està bé saber que també l'utilitzen des d'altres llocs on s'ensenya català no?, o des de llocs on… on s'ensenya amb classes, amb gent, no?, com el Consorci per la Normalització. En aquest sentit, també hem de recordar que nosaltres també oferim classes, no?, i concretament ara al juliol farem classes de conversa, durant les tres primeres setmanes, per a aquella gent que vulgui participar al Campus d'Estiu i vulgui escalfar motors, però també per a qualsevol persona que vulgui practicar el seu català parlat, no?
Sílvia:
[3:09] Sí, perquè de vegades anem a classes de català de qualsevol llengua i només ens ensenyen gramàtica, vocabulari, eh… fem vídeos, no?, coses d'aquestes, però no hi ha el moment mai, no es troba mai el moment de poder parlar, de poder fer una conversa. Doncs aquest és el moment, ara, al juliol, és quan farem aquestes classes de conversa perquè tots tingueu l'oportunitat d'expressar-vos i millorar el vostre català.
Andreu:
[3:31] Exacte, per tant, queden molt pocs dies per començar aquests cursos de conversa. Teniu tota la informació a classes.easycatalan.org.
La Paola va passar 15 anys a la capital catalana i va estudiar el català tota sola, posant-hi molt d'esforç, determinació i entusiasme. Avui ens explica el seu procés i què en pensa del seny i la rauxa. Som-hi!
rauxa ('barreja de bogeria, desimboltura, impulsivitat, eufòria…')
Transcripció
Andreu :
[0:16] Buongiorno, Sílvia!
Sílvia:
[0:19] Hola, Andreu! Què passa, que avui em saludes d'aquesta manera?
Andreu :
[0:23] Ui, després t'ho explico. Després t'explico, que tenim un… tinc una sorpreseta, però abans d'això… bé, com estàs?
Sílvia:
[0:32] Bé, bé el cap de setmana passat vam anar a Andorra.
Andreu :
[0:35] Sí? Amb el Joan?
Sílvia:
[0:36] Sí, vam anar-hi amb el Joan i Andorra va ser un cap de setmana preciós, perquè ens vam trobar amb la Taylor, una noia que ja ha participat en un dels vídeos d'Easy Catalan, que va ser el d'aprenents de català dels Estats Units de Amèrica, i va fer d'amfitriona i ens va ensenyar moltes coses d'Andorra, ens va explicar moltes coses i va ser genial estar amb ella i poder gravar vídeos, i a més a més també ens vam trobar amb el Jean Paul i la Silvie, i estar amb ells, amb tots tres, va ser genial. Va ser molt millor que anar a visitar llocs d'Andorra, va ser un regal molt molt gran.
Andreu :
[1:15] Carai. I vau estar a Andorra la Vella, només, o vau sortir de la capital?
Sílvia:
[1:20] Vam anar a molts llocs, perquè vam gravar dos vídeos i… que els podreu veure aviat, i crec que hauran quedat preciosos, perquè vam a agafar i vam visitar diferents pobles i ciutats d'Andorra, el país, per poder mostrar en els vídeos diferents racons i preciositats, perquè ja veureu que us expliquem moltes curiositats i molt boniques.
Andreu :
[1:45] Carai, doncs ja tinc ganes de veure aquests vídeos, perquè la veritat és que he estat poques vegades a Andorra, hi he estat potser tres o quatre, però sempre he estat a la capital, només. No m'he mogut d'Andorra la Vella, no? Llavors, realment conec poc el país, que, bé, és petit, però té molts racons, no?, és això que dius, té racons, té pobles… i jo crec que val la pena conèixer més enllà de la city, no?
Sílvia:
[2:11] Exacte! És un país preciós, molt molt petitó, però amb molt… amb molt encant. Molt.
L'Angie és a punt d'emprendre una nova etapa: deixarà l'Argentina per venir a viure a Catalunya amb la seva família, i com que haurà de portar els seus tres fills a l'escola, ens ha demanat que parlem de com és l'educació. Angie, va per tu. Som-hi!
Transcripció
Sílvia:
[0:16] Andreu! [Sílvia!] Al final et vas mullar o no, tornant cap a casa el dia de Sant Jordi?
Andreu:
[0:23] El dia de Sant Jordi… Mira, no em vaig mullar, a la tornada, però… però gairebé. Va anar de poc. No sé vosaltres.
Sílvia:
[0:31] Nosaltres ens vam quedat com ànecs. Saps què vol dir quedar-se com ànecs? Doncs així ens vam quedar, o sigui, xops, molls de cap a veus. Sort que teníem un paraigua, un paraigües, i ens va salvar una mica, però… i sort que havíem guardat la càmera amb el plàstic i tot a dintre la maleta, perquè ja tenim com una protecció a la motxilla, perquè si no, és que es fa malbé tot, eh? Va ser una bogeria de temps, una bogeria de temps.
Andreu:
[0:59] Una bogeria. Clar, ara ja fa un mes de Sant Jordi, però hem d'explicar, perquè en el pòdcast no va quedar ben reflectit, que aquell dia, al final, el temps no va aguantar. O sigui, en el pòdcast, com que el vam gravar al matí, doncs el temps va ser una mica així així, perquè va fer vent, va fer fred, va ploure una miqueta, però poquet, i vam acabar de gravar que vam dir: "Bé, doncs el temps ha aguantat". Però just quan vam acabar i quan vam fer l'outro del vídeo, també, va caure una calamarsada històrica. Històrica perquè els dies anteriors, a Barcelona, d'acord, havia plogut una miqueta, però era una pluja fina, i l'endemà va fer un dia espaterrant, un sol esplèndid, vull dir, un dia de primavera total, gairebé estival, i clar, és que com pot ser, no? Com pot ser que el dia de Sant Jordi, un dia tan bonic, caigui aquella calamarsada, vull dir és indignant!
Sílvia:
[1:57] Va ser una llàstima per a tots a les persones que tenien una parada, un negoci. La veritat és que va ser un dia horrorós per a ells, però a mi em va fer molta gràcia que l'Andreu estigués fent el final del vídeo, allà, dient: "Sí, al final ens ha fet molt bon temps", i de cop comencem a veure amb el Matthew que cauen gotes, així clong-clong-clong-clong-clong, i pensant tots dos: "Si us plau, que acabi de parlar ja, cap acabi de parlar ja…!"
Andreu:
[2:22] Sí, sí. És que a més, resulta que em va venir la inspiració i estava fent l'outro, no?, el final del vídeo, l'estava fent més llarg de l'habitual, i clar, i de cop veig gotes per davant i penso: "D'acord, he d'acabar ja".
Aquest mes de maig hem tingut amb nosaltres, a Barcelona, els companys dels diferents canals d'Easy Languages, amb qui hem fet diversos tallers i activitats per aprendre a fer vídeos encara millors. Us n'expliquem més detalls en aquest breu episodi. Som-hi!
La Sílvia proposa de parlar sobre les mentides: les mentides grosses, les mitges veritats, les mentides piadoses… i també les podrides! Ens en sortirem? Som-hi!
A: Saps què diu, la Jana? Que li ha tocat la loteria!
B: Au va, mentida podrida! Això només ho diu per cridar l'atenció!
A: Potser sí…
B: Ja t'ho dic jo, ja… Sempre se n'empesca alguna de nova, aquesta.
Transcripció
Sílvia:
[0:16] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:17] Hola, Sílvia! Com estàs?
Sílvia:
[0:19] Molt bé, estic molt bé, molt bé. Saps què? [Què?] M'he aficionat a un concurs que fan a IB3.
Andreu:
[0:26] Ah, sí? Com es diu? Quin concurs és?
Sílvia:
[0:29] Es diu Jo en sé més que tu. És un concurs, (bé), primer de tot dir que a mi m'encanten els concursos, llavors, sempre que veig algun concurs nou, me'l miro, i l'altre dia el vaig descobrir i hi estic enganxadíssima, o sigui, cada dia a dos quarts de deu del vespre estic davant de la tele mirant IB3, quan acaben El temps comença aquest concurs, i la veritat és que és molt divertit, m'encanta el presentador del concurs, ho fa molt bé, i a més a més els grups també… els grups vull dir els tres equips que hi ha, que es van canviant, però els tres equips sempre són molt divertits, la gent estan molt predisposats a fer conya, a ballar, a cantar… I hi ha un grup que fa moltes setmanes que hi són, que són els Cul-de-sac, (bé), o sigui, es diuen Cul-de-sac, però ho escriu en anglès, i és: c-o-o-l, o sigui, cool, de 'guai', the, o sigui, t-h-e, i suck, en comptes de, o sigui, s-u-c-k, d'acord? Però és Cool-the-Suck. I ho fan molt bé, són molt divertits, i no sé, m'agraden molt, hi estic molt enganxada. O sigui que si… que si a algú més li agraden els concursos com a mi, que s'ho miri per internet, perquè IB3 també té a la carta i pot mirar el concurs.
Andreu:
[1:42] Però aleshores, o sigui, pel nom del programa diria que és d'aquests tipus… (bé), de preguntes, no?, de preguntes sobre coneixement general i això?
Sílvia:
[1:52] Sí. Hi ha diferents proves, com si diguéssim, en el concurs, però la prova que és Jo en sé més que tu, què és el que li dona el nom al concurs, és una prova que et diuen, per exemple: "marques de iogurt", i tu has de dir: "Jo en sé tres", i jo dic: "Jo en sé quatre", i tu dius: "Jo en sé cinc", i jo dic: "Doncs l'hi deixo". I llavors tu has de dir cinc marques de iogurt en un temps determinat, i si no les fas, els punts me'ls quedo jo.
Andreu:
[2:20] Hosti… O sigui, que has d'anar amb compte de les apostes que fas, no?
Sílvia:
[2:25] Exacte, exacte. Sí, sí. Perquè de vegades tu et penses que ho és, que les paraules que tu tens en ment són les correctes, i potser no és així.
Andreu:
[2:34] Doncs ja el miraré, a veure què tal. Tu el mires per internet, o com el mires?
Sílvia:
[2:39] No, no, per la tele. Tenim el canal IB3 a la tele i a dos quarts de deu del vespre, de dilluns a divendres. Sembla que em patrocinin o alguna cosa. No, no, és simplement que hi estic enganxada.
Malgrat tots els impediments tècnics haguts i per haver, vam aconseguir entrevistar la Claudia, una enamorada de les llengües que ha après el català en tan sols uns mesos, i déu-n'hi-do que bé que el parla! Segur que us deixarà bocabadats. Som-hi!
la mare que et va parir / la mare que et va fer / la mare que et va matricular
S'utilitza per criticar o carregar contra algú que ens fa perdre els estreps.
Transcripció
Andreu:
[0:17] Hola hola!
Sílvia:
[0:18] Hola, Andreu! Què, com estàs?
Andreu:
[0:21] Bé, avui ja és divendres, ja estem de cap de setmana, molt content… A més, aquesta setmana vaig fer una cosa nova, vaig tenir una experiència gastronòmica de nova, que és que vaig anar a dinar amb una companya de feina que és estudiant de xinès i em va portar a dinar a un hotpot. No sé si saps que és…
Sílvia:
[0:44] Què és això? No, no sé què és.
Andreu:
[0:45] Jo tampoc ho sabia abans, i es veu que n'hi ha uns quants, a Barcelona.
Sílvia:
[0:50] Ah, espera't! Hotpot… No sé si és com una… com que et donen el menjar en bols, com si fossin tot de sopes, no?
Andreu:
[0:57] Més o menys.
Sílvia:
[0:59] És que vaig veure una cosa semblant l'últim com que vam baixar a Barcelona, que vaig pensar: "Ui!". Però no, no sé que és. A veure, explica'm.
Andreu:
[1:06] És que a cada taula del restaurant, al centre, hi ha un fogó, d'acord?, on s'hi posa una olla, i en aquest olla pots tenir-hi un brou o més d'un brou. Si en vols més d'un, llavors et posen una olla que està… que té divisions, està dividida en dos o tres o quatre, d'acord? Bé, almenys en aquest hotpot que vaig anar jo. Et posen un brou, o els brous que tu vulguis, per exemple nosaltres vam agafar-ne de tomata, de… picant, i l'altre crec que era de verdures, i llavors allò està allà bullint tota la estona i el que menges no és la sopa, no és el brou, sinó els ingredients que t'agafes apart i que vas tirant al brou perquè bull… perquè es coguin, i després els vas pescant.
Sílvia:
[1:56] Aaah! Però així és com una fon… fondue, o no sé com es diu. O sigui, és com que has d'anar sucant?
Andreu:
[2:03] El concepte, sí, que vas tirant ingredients, els vas sucant i això, però clar, no és només sucar, és que s'han de coure, no? I per exemple, si agafes… Clar, o sigui, els has de tenir allà una estona, uns minuts, coent-se, i quan creus que ja estan fets, doncs els pesques. I, a part, et fas la teva salsa al gust amb molts ingredients que hi ha per triar, et fas la teva salsa personalitzada, diguéssim, i llavors suques allà, doncs si són, per exemple, jo què sé, guiozes, no?
Sílvia:
[2:32] Sí, sí.
Andreu:
[2:33] Empanadetes d'aquestes. O si són verdures, si és tofu o xiitake o el que sigui, ho suques en aquesta salsa.
Sílvia:
[2:40] Aaah!
Andreu:
[2:43] I… ei, doncs una experiència, perquè a més a més el local, aquest restaurant concret, és molt gran i està molt ben ambientat. Llavors, és molt bonic, perquè cada taula està dintre d'un cubicle, d'acord? O sigui, no és allò que tinguis una altra taula a mig metre o a un metre, no?, sinó que cada taula té el seu espai, diguéssim.
Sílvia:
[3:04] Ah, molt bé.
Andreu:
[3:05] I, no sé, com molt autèntic, em va agradar molt, vaig menjar molt bé, molt a gust, i va ser una experiència… doncs que recomano.
Sílvia:
[3:13] Però tu saps si això d'on ha sortit? O sigui, si és tradicional d'algun lloc o s'ho ha inventat algú?
Sant Jordi és un dia tan tan tan especial que hem decidit sortir al carrer a gravar un vídeo i un episodi de podcast. Passegem pels carrers de Barcelona, entre parades de llibres i roses, per preguntar a la gent com viu aquest dia tan estimat pels catalans. Som-hi!
L'entreteniment en català està en plena efervescència i nosaltres estem d'allò més eufòrics. En aquest episodi parlem de la pel·lícula catalana que ha guanyat l'Os d'Or a la Berlinale, dels talent shows de TV3 que ho estan petant i de les noves plataformes per trobar contingut audiovisual. Som-hi!
Andreu:
[0:20] Molt bé! Relaxat, avui que és diumenge la tarda. Hem aprofitat el cap de setmana per descansar.
Sílvia:
[0:26] Molt bé. Molt bé, fantàstic!
Andreu:
[0:28] Sí. Vosaltres què tal, tu i el Joan?
Sílvia:
[0:30] Ha sigut un cap de setmana una mica intens, fent moltes activitats, però… però ho hem fet tot() perquè hem volgut, vull dir… totes han sigut molt grates i molt divertides.
Andreu:
[0:41] Quin tipus d'activitats? Esportives, culinàries…?
Sílvia:
[0:44] Sí. Hem anat a caminar, hem fet una ruta de 10 km i mig, després vaig fer una classe de ioga… Després…
Andreu:
[0:55] Ah, molt bé! Amb la teva amiga, la professora?
Sílvia:
[0:57] Sí, sí! I llavors vam anar a gravar un vídeo amb el Matthew, que va ser molt divertit, també. Llavors ens en vam anar a la nit a jugar a jocs de taula fins molt tard…
Andreu:
[1:11] Carai, doncs quin cap de setmana més ple, no? Més ocupat.
Sílvia:
[1:15] Sí, i avui, a més a més, aquesta amiga que vam gravar el vídeo de ioga avui ha fet unes jornades per a embarassades i hi he anat una estona, també, a donar-li suport, a la iniciativa que ha fet. També molt interessant, però clar, jo avui ja estic una mica que no puc més. Però molt bé, molt bé.
Andreu:
[1:33] I per acabar-ho d'adobar, episodi d'Easy Catalan.
Sílvia:
[1:39] No, però bé, bé. Molt bé, molt bé. I tu què ens expliques, Andreu?
Andreu:
[1:44] Carai. Bé, doncs jo no he fet tantes coses, ara em sento improductiu, però bàsicament el dissabte vaig fer dissabte, o sigui, vaig fer neteja del pis, i bé, i poca cosa més, descansar, llegir… i també, fa poc vaig anar a gravar un vídeo amb el Harry.
Sílvia:
[2:02] Ooh, molt bé!
Andreu:
[2:04] Que si no ha sortit publicat ja, sortirà ben aviat, perquè em consta que l'edició ha sigut més complicada del que ens esperàvem.
Sílvia:
[2:13] No, però a veure, hem d'explicar qui és el Harry, Andreu!
Andreu:
[2:16] Clar, clar. El Harry és un membre de l'equip d'Easy Spanish, ell és anglès, però viu a Barcelona i treballa aquí com a professor d'anglès i bé, a Easy Spanish principalment fa de càmera.
Sílvia:
[2:30] Sí, i diria que també tradueix, o no?
Andreu:
[2:33] Sí, també tradueix, i ara col·labora amb Easy Russian!
Sílvia:
[2:36] Uau! Molt bé! Molt bé, molt bé, molt bé.
Andreu:
[2:38] Fa la traducció… Exacte, fa els subtítols d'Easy Russian. Sí. Sí, és molt actiu, li agraden molt les llengües, té un canal propi, també, que ja en vam parlar…
Sílvia:
[2:46] Sí.
Andreu:
[2:49] I bé, i també parla… està prenent el català, segueix el nostre canal i el nostre podcast, i resulta que ara som veïns, perquè s'ha mudat al barri de Gràcia.
Sílvia:
[2:59] Ah, mira! Molt bé, molt bé.
Andreu:
[3:01] Sí. I bé, doncs, vam dir de sortir a gravar un vídeo i vam anar pels carrers de Gràcia a preguntar la gent si eren capaços d'endevinar diferents llengües a partir d'uns àudios que els mostràvem, no?
Sílvia:
[3:15] Molt bé. És un vídeo que ha funcionat molt bé en els altres canals d'Easy Languages que l'han fet i crec que és molt divertit, no?, perquè potser nosaltres ja estem més habituats a sentir-los, però hi ha gent que no sap molt bé com sona, no? Com és el rus o el turc o… no?, o el polonès… i fa gràcia, també, veure les reaccions de la gent.
Quan falten poques setmanes per al dia del llibre, avui, també amb la companyia d'en Joan, dediquem l'episodi a les nostres llibreries preferides: aquelles on sabem que trobarem el que busquem, les que tenen un encant especial, les que són més que una llibreria… Som-hi!
Pregunta: Com es diu cuyo/cuya en català? Resposta: En català, aquest pronom relatiu és del qual / de la qual (i dels quals / de les quals en plural), que concorda en gènere i nombre amb l'element anterior. Exemples:
La familia cuyo hijo vi por la calle.
La família el fill de la qual vaig veure pel carrer.
Transcripció
Andreu:
[0:16] Bon dia!
Sílvia:
[0:17] Bon dia! Com esteu?
Andreu:
[0:19] Molt bé! Bon dia, Joan!
Joan:
[0:22] Hola, hola, hola!
Andreu:
[0:23] Et tornem a tenir aquí. Et va agradar, eh, a venir al podcast!
Joan:
[0:27] Sí, sí, sí, sí, sí.
Andreu:
[0:31] Fantàstic. Què, com esteu, nois?
Joan:
[0:31] Bé.
Sílvia:
[0:34] Bé, bé. Saps què et volia comentar, avui, Andreu?, que potser no ho hem explicat cap dia aquí? (Doncs) que a Berga fan unes trobades un cop al mes per jugar a jocs de taula, i amb el Joan hi anem bastantes vegades, vull dir, ja hi havíem anat fa temps i ara hi tornem a anar, i són unes trobades que ens ho passem molt bé perquè… bé, com saps, ens agraden molt els jocs de taula, i és l'excusa perfecta per anar-te'n allà a passar una bona estona.
Andreu:
[1:06] Ah, molt bé! I heu descobert algun joc nou que ens pugueu recomanar?
Joan:
[1:09] Fa poc (n')hem descobert un que et podem recomanar que no compris, però millor…
Sílvia:
[1:12] Joan, no! No, és que saps què passa? Que en aquestes trobades també provem tots els jocs que ens diuen. "Aquest ha sortit nou!", i llavors el provem, no?, i hi ha jocs que sí i hi ha jocs que no. Però vam jugar a un joc molt divertit, que em va agradar molt… Joan, te'n recordes? Que era el dels Karmas? No, com es diu?
Joan:
[1:37] Sí, no, no en recordo el nom, soc molt desastre amb aquestes coses.
Sílvia:
[1:39] Karma, em sembla que es diu. [Podria ser que es digués així.] No, Chakra, Chakra, perdó, Chakra.
Joan:
[1:44] Ah, Chakra, Chakra, sí. Chakra o (alguna cosa) així, sí.
Sílvia:
[1:48] Sí, Chakra. I és un joc molt senzill, vull dir, molt fàcil d'entendre de seguida, que es pot jugar dos jugadors o més, i… i em va agradar molt i vaig pensar… "Doncs potser me'l compraré i tot", perquè és un joc molt molt divertit i molt molt guai.
Joan:
[2:04] Saps què és el més frustrant, Andreu? Que a aquestes trobades hi havíem anat nosaltres abans de la pandèmia, i ara, fa dos caps de setmana, crec, hi vam tornar a anar, i ens diu: "No, si no hem parat de fer-les durant la pandèmia", i nosaltres: "?!" O sigui, ens hem passat tota la pandèmia tancats a casa i si ho haguéssim sabut hi hauríem anat, saps?
Andreu:
[2:26] Hostiii… Doncs a mi m'ha passat que, durant la pandèmia, he comprat alguns jocs, però no els he pogut fer servir gaire, o sigui, els hi he tret pot partit perquè, clar, no he fet gaires trobades, no? Llavors, ara tinc ganes de jugar als jocs que tinc, perquè a més, també me n'han regalat, llavors, se m'han acumulat uns quants…
Sílvia:
[2:44] Aiii.
Andreu:
[2:45] I sí, sí, tinc ganes de provar-los. Molt bé, doncs jo també volia compartir una novetat, diguéssim, que és que fa poc vaig col·laborar en un altre canal de YouTube que és molt interessant, es diu The Conversation Club i el porta el Harry, d'Easy Spanish.
Sílvia:
[3:04] Ai, el Harry, sí!
Andreu:
[3:05] Sí. I és un canal en què publica converses bilingües en diferents combinacions d'idiomes, d'acord?, sobre temes molt diferents, i també subtitulats en les dues llengües, no? I el que està bé és que són això, són converses bilingües. I a mi em va demanar, doncs de parlar en català, jo en català i ell en anglès. I vam parlar de per què aprendre català. Aquest és el tema del vídeo, és un vídeo de 5 minuts, hi haurà una segona part, em penso, i bé, doncs recomano que doneu una ullada i feu clic a la campaneta del seu canal, que la veritat és que està molt bé, i així li donareu suport, també, al Harry. [Oi tant!]
Joan:
[3:48] Espero que defensessis bé el motiu pel qual aprendre el català.
En aquest episodi us portem un convidat molt especial: en Halldór Már, presentador de Katalonski. Descobrirem més coses sobre la seva faceta de músic i intentarem esbrinar si hi haurà noves temporades del programa. Som-hi!
ser bufar i fer ampolles ('una cosa, ser molt fàcil') (Rodamots)
Exemple: "Aprendre català és bufar i fer ampolles!"
Transcripció
Andreu:
[0:16] Hola, Sílvia!
Sílvia:
[0:17] Hola, Andreu! Què, com estàs?
Andreu:
[0:20] Molt bé. Com estàs tu?
Sílvia:
[0:22] També, molt bé, molt bé! A més a més, aquests dies estem rebent molts àudios, no?
Andreu:
[0:26] Sí! L'últim que hem rebut ha sigut per Telegram i ens arriba des de Xile, del Diego, que de fet és molt actiu a Telegram i ens ha escrit algunes consultes, ja. Ens va enviar un àudio relatiu a l'últim… a un dels últims vídeos que hem publicat, que és el dels americans, el de per què aprenen català els nord-americans, no?
Sílvia:
[0:48] Sí. Que ha tingut molt bona rebuda.
Andreu:
[0:50] Sí. Sí, sí. Sorprenentment, ha tingut molts comentaris i molta gent que l'ha celebrat, no?, aquest vídeo. Doncs recordes que en el vídeo la Brianna i el Joe diuen que van aprendre català perquè es van enamorar de la música catalana?
Sílvia:
[1:05] Oi tant, sí!
Andreu:
[1:06] I tu, en el vídeo, deies que ho trobaves curiós, no? Que ho trobaves sorprenent. Doncs mira què diu el Diego sobre això:
Diego:
[1:14] Hola a tothom! Com esteu? Soc el Diego, de Xile. No soc americà, però volia dir que no sé per què a la Sílvia li fa molta curiositat el fet que la música catalana (sigui) de molt bona qualitat. Per exemple, jo vaig escoltar Txarango, i crec que en la meva vida mai (n')havia escoltat cap (de) tan bo, així que crec que estic en desacord amb la Sílvia, perquè Txarango era un grup de música catalana d'exportació i la (veritat) és que m'agrada molt. Tenen lletres molt maques i molt bons ritmes. Això. Que tinguin un bon dia. Adeu.
Sílvia:
[2:05] No, a veure, a veure, jo penso que la música catalana és molt bona, i per això ha sortit tan bé aquest vídeo que hem fet sobre els grups de música catalans i per això hem fet aquestes entrevistes tan divertides on la gent canta i s'ho passa tan bé, però em sembla sempre curiós que algú aprengui una llengua partint de la base només de la música, o sigui, perquè li agrada una cançó o perquè… no sé, perquè li agrada un grup de música.
Andreu:
[2:31] Sí, sí, totalment. De fet, la Brianna ens va explicar que va trobar una cançó per casualitat en català, no? Que li va aparèixer al YouTube, i arran d'això es va enamorar de la llengua.
Sílvia:
[2:41] I la veritat és que és curiós, vull dir, com a motiu per aprendre una llengua, doncs és curiós. Però sí, per suposat que la música catalana és de les millors, o si no la millor, que hi ha.
Andreu:
[2:52] Oh, oh! Bé, en tot cas, moltes gràcies, Diego, pel missatge, felicitats pel teu català. Explica'ns més coses sobre com l'aprens: si ho fas pel teu compte o si estàs fent un curs a la universitat o en línia… Volem saber com ho fas, perquè la veritat és que tens un català molt bo. I, bé, sense més dilacions, i parlant de música, aprenents de català, gent que l'aprèn a distància… avui tenim un convidat molt molt molt especial. Hola, Halldór!
El 24 de febrer de 2021 publicàvem el tràiler del podcast, i un any després tenim tanta energia o més per continuar endavant. Avui hem convidat en Joan perquè ens expliqui algunes de les novetats més destacades i també què fa ell en el seu dia a dia a Easy Catalan. Som-hi!
Via fora! (crit d'alarma utilitzat antigament perquè la gent es reunís per defensar-se en cas d'atac) (Rodamots) (Viquipèdia)
El que ve del néixer augmenta al créixer ('els defectes personals augmenten amb l'edat')
Transcripció
Andreu:
[0:31] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:32] Bon dia! Com estàs?
Andreu:
[0:34] Jo bé! Com estàs tu?
Sílvia:
[0:36] Millor, millor! Estem… (bé), aquests dies hem passat el covid a casa i ara ja estem recuperant-nos tots.
Andreu:
[0:42] Hostiii! L'heu passat tots?
Sílvia:
[0:46] Tots. No s'ha deixat ningú.
Andreu:
[0:48] Bé, mira, al final, doncs… una cosa feta, no? L'hem d'acabar passant tots, així que… Hi ha gent que ho diu, no? "A veure si el passo ja i ja m'ho trec de sobre", no? "I així ja estic encara més immunitzat".
Sílvia:
[1:01] Sí, clar. Sí, doncs ara ja està, ara ja està. I tu, com han anat aquests últims dies?
Andreu:
[1:08] Doncs bé, amb molta feina, com en els últims mesos, i molts calçots! [Ah, sí?] Sí, he fet unes tres calçotades, ja.
Sílvia:
[1:16] Uau!
Andreu:
[1:17] Això és més de la meva mitjana, perquè en solc fer una o dues a l'any. Per tant, tres ja en són moltes i crec que n'hi haurà una quarta.
Sílvia:
[1:26] Molt bé!
Andreu:
[1:27] Però no és cap problema, perquè a mi els calçots m'agraden molt i mai n'hi ha massa. Vosaltres n'heu fet alguna?
Sílvia:
[1:35] No, doncs nosaltres aquí a casa normalment en fem potser a una o dues vegades i… i ja està. I bé, abans de la pandèmia sí que anàvem a fer una calçotada amb la família del Joan i una calçotada amb els amics, però des () que hi ha la pandèmia no… no en fem cap més.
Andreu:
[1:53] Quina llàstima. Bé, doncs jo crec que haurem de fer una altra calçotada també amb l'equip d'Easy Catalan per… per celebrar una cosa que hem celebrat fa poc, no?, que són els 10.000 seguidors a Instagram.
Sílvia:
[2:06] Sí! Ueeee! És que ha sigut molt ràpid, eh? Ha sigut molt ràpid arribar aquesta xifra, vull dir, durant les últimes setmanes hi ha hagut un bum molt gran a Instagram, de seguidors, i ja som més de 10.000, i és… és al•lucinant.
Andreu:
[2:24] És una passada com han crescut últimament. Sobretot potser és per les publicacions de Fuig dels parèntesis…?
Sílvia:
[2:30] Sí. Sí, sobretot per això. Estan agradat moltíssim. Aquestes publicacions estan arribant a un públic més nadiu, a catalanoparlants, i com que (són) unes publicacions que agraden molt i que la gent clica molt el cor o el comenta algú altre i tot això, doncs… Instagram ho va vist i ens ha promocionat molt i hem crescut molt ràpid!
Andreu:
[2:54] Sí, sí. Per qui no tingui Instagram o no ens hi segueixi, aquestes publicacions són unes publicacions en què mostrem una paraula que es diu habitualment, o que hi ha molta gent que la diu, però que no és correcta perquè no és catalana, i donem l'alternativa en català, no? L'alternativa que apareix en els diccionaris o que és més… diguem… autèntica i habitual en català. I es titulen Fuig dels parèntesis perquè els parèntesis són la manera com marquem les correccions en els vídeos del nostre canal, no?
Sempre és una bona ocasió per ampliar vocabulari, i avui ho fem amb un concurs de paraules típiques del Berguedà, en què haurem d'intentar endevinar què signifiquen. Som-hi!
Tema del dia
1) SUARA o ASSUARA: Fa un moment, fa una estona.
Exemple: "Assuara ha vingut la meva mare".
2) APIMPARAR – APIMPARAT/APIMPARADA: A punt de caure.
Exemple: "Ai, ai, goita aquella gerra apimparada allà a dalt la postada, només que la moguis una mica, se n'anirà a terra segur!"
3) BATADER: Xafader, escampada, desordre.
Exemple: "No sé pas qui va collir les mongetes de l'hort, però va fotre un batader que tot era ple de branques trencades i fulles per terra."
4) FER EL ZUP: Adonar-se d'alguna cosa, caure-hi
Exemple: "Ospa, ara m'ha fet el zup que ahir no vam collir els alls."
5) EMBÚRNIA: Recipient d'aram o llauna per a portar líquid, normalment oli o llet.
Exemple: "Agafa l'embúrnia, que anirem a buscar oli!" o "Guaita aquell ruc, va carregat amb les embúrnies de la llet!"
6) ESCATORSER o ESCADUSSER: Sobrer, el que queda.
Exemple: "De 13 ous d'una dotzena, sempre n'hi ha un d'escatorser."
7) PISTONUT/UDA: Una cosa que val la pena, collonuda.
Exemple: "En aquest viatge ens ha fet un temps pistonut!"
8) TENALLADA: Cop fort.
Exemple: "Corrent amb la bici, s'ha parit una tenallada amb un arbre i hi ha deixat els dents!"
9) XIXINAR: Soroll de xup-xup de la cassola o de l’olla a pressió quan surt el vapor.
Exemple: "Porta la tapa que aquesta paella xixina molt i esquitxa".
10) PROU: Afirmació. Sí! Però sense massa interès ni ganes.
Exemple: "Vols venir a mirar bolets demà? Prou que vindria si no treballés."
11) CA!: No, em penso que no!
Exemple: "Vols dir que no plourà? Ca, home, ca."
12) BOTZINEJAR: Xerrar o rondinar de manera que no s'entén res, com remugar.
Exemple: "Què botzineges? Parla clar, collons!"
13) REQUITNAR: Rondinar, queixar-se.
Exemple: "T'has de passar tot el dia requitnant? No pots estar mai content, eh!"
Bonus
Continuem parlant d'algunes particularitats del català del Berguedà, com ara els pronoms relatius el quin / la quina / els quins / les quines.
Transcripció
Sílvia:
[0:15] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:16] Bon dia! Com estem?
Sílvia:
[0:18] Molt bé, i tu?
Andreu:
[0:19] Bé!
Sílvia:
[0:21] Sí? Mira, avui et porto unes quantes coses que crec que no saps perquè no te les he explicat, però potser… [D'acord.] Potser sí, no ho sé. La primera de totes i que em va fer molta il·lusió va ser una coincidència que ens va passar en el canal de YouTube, i és que el vídeo número 100 del canal va ser el vídeo de la Patum. No és el… el vídeo 100, sinó que n'havíem publicat ja molts més, però és el número 100, perquè, com saps, els Super Easy tenen una numeració diferent i els directes tampoc no entren a dintre la numeració, no?
Andreu:
[0:55] Clar, i els vídeos anteriors estaven publicats al canal d'Easy Languages.
Sílvia:
[0:59] Sí, però… clar, els números sí que continuen, són correlatius. Però em va fer molta gràcia, perquè jo aquestes coses no les miro mai, i vaig pensar: "Mira, és el número 100 i a sobre va sobre la Patum, no?, que és… d'aquí on visc". I em va fer gràcia, em va fer il·lusió.
Andreu:
[1:16] Molt bé! Això et volia preguntar! Com ha anat, la Patum? [Molt bé. Molt bé!] O com està anant? Perquè estem gravant en dates de Patum.
Sílvia:
[1:23] Bé, bé. Com sempre, amb molta gent, no es salta gaire bé, perquè la gent fa el que li dona la gana, però bé. Bé, bé! Tot bé!
Andreu:
[1:32] D'acord. Si algú ha començat a escoltar aquest pòdcast per aquest episodi i encara no sap què és la Patum, tenim un vídeo i un episodi del pòdcast en què ho expliquem, que us deixem a les notes del programa.
Sílvia:
[1:44] La segona cosa que et volia explicar i que em fa molta il·lusió és que la setmana passada vam quedar amb dues persones, el Joan i jo, que aquestes dues persones han començat a sortir juntes.
Andreu:
[1:56] D'acord.
Sílvia:
[1:56] I són dues persones que les dues han fet vídeos amb nosaltres.
Andreu:
[2:01] Ah, d'acord!
Sílvia:
[2:03] O sigui, dues persones que no es coneixien de re, però que nosaltres coneixíem a les dues persones, cadascuna d'elles va gravar un vídeo amb nosaltres, i (gràcies a) les noves tecnologies s'han trobat, i ara s'han… o sigui, estan sortint. I vam quedar. I em va fer molta gràcia, perquè nosaltres ja els coneixíem d'abans i ara han començat a sortir. I va ser com un: "Uah!"
Andreu:
[2:25] Hosti, m'imagino que no podem dir qui són, no?
Sílvia:
[2:27] No.
Andreu:
[2:28] O sí? Ah.
Sílvia:
[2:29] No.
Andreu:
[2:30] Ai! Tampoc al bonus?
Sílvia:
[2:30] Però em va fer molta gràcia!
Andreu:
[2:33] Ai… Que bo!
Sílvia:
[2:34] Perquè vaig pensar, Andreu, potser podríem muntar una nova línia de negoci que fos Easy Catalan Amor, saps?
Andreu:
[2:43] Easy Love.
Sílvia:
[2:44] Surt a un vídeo d'Easy Catalan i et trobem una parella.
Andreu:
[2:48] Però vols dir que s'han ajuntat gràcies a Easy Catalan?
Sílvia:
[2:51] No!
Andreu:
[2:52] Ah, d'acord!
Sílvia:
[2:53] Però ha donat la casualitat que els dos havien fet vídeos amb nosaltres.
Andreu:
[2:59] Bé, després m'expliques qui són. Molt bé!
L'Andreu tenia estrès acumulat i avui ha proposat de parlar de les coses del dia a dia que ens fan perdre els nervis, que fan que ens enfilem per les parets o que, en un grau més alt, ens fan treure foc pels queixals. I a vosaltres, què us fa perdre els nervis?
Andreu:
[0:17] Buf, molt intensa! [Sí?] Sí, ha sigut una setmana molt intensa, amb molta feina, moltes coses, i ara mateix tinc ganes ja que comenci el cap de setmana per desconnectar. I tu, què tal?
Sílvia:
[0:32] Bé. Però hi ha hagut alguna cosa que t'ha posat nerviós o… que ha passat alguna cosa greu, o no?
Andreu:
[0:38] No, res greu, però diguem que ha sigut una setmana atrafegada, en què els dies han passat molt ràpidament, perquè ha sigut un no parar, entre la feina i les coses de casa i tot plegat. Sí, sí, una setmana molt intensa. I bé, la teva com ha estat?
Sílvia:
[0:57] Bé, força bé. [Sí?] Sí!
Andreu:
[0:58] Molt bé, doncs et sembla si anem directes al gra?
Sílvia:
[1:02] Sí, és clar!
El tema del dia
Andreu:
[1:07] Doncs avui, ja que hem tingut, bé, o jo he tingut una setmana molt intensa i necessito alliberar tensions, proposo de parlar de coses que ens fan posar nerviosos, coses que ens treuen de polleguera i coses que ens fan treure foc pels queixals, és a dir, coses del dia a dia que ens… bé, que ens enerven, que ens toquen els collons, dit col•loquialment, que segur que n'hi ha moltes.
Sílvia:
[1:32] Sí, perquè (n')està ple. Segur que en diem algunes, però la llista és molt llarga.
Andreu:
[1:37] Exacte. Aleshores, el tema d'avui és que és queixar-nos d'algunes… d'algunes coses, perquè aquest és l'esport nacional.
Sílvia:
[1:46] És que és gratis, Andreu, és gratis!
Andreu:
[1:49] Sí, queixar-se és gratis. Aleshores, aprofitarem aquest espai que ens hem donat a nosaltres mateixos per… per això, per alliberar tensions, i et proposo de classificar aquestes coses en tres categories de menys importants a més importants, no? Segons el grau d'intensitat en què ens fan posar nerviosos. Per tant, en el primer nivell, que serien les coses més suaus, si vols començo jo.
Sílvia:
[2:15] D'acord, endavant.
Andreu:
[2:16] Vinga, doncs la primera cosa que em posa nerviós és la gent que es deixa la nevera oberta mentre fa altres coses.
Sílvia:
[2:24] Uaaau!
Andreu:
[2:25] No et passa, a tu?
Sílvia:
[2:27] No, és que normalment no passa, això, a casa.
Andreu:
[2:29] Ah, i si passés?
Sílvia:
[2:31] Home, clar que m'enfadaria, però…
Andreu:
[2:33] Ah! No sé, a mi m'han ensenyat que la nevera cal no tenir-la oberta gaire estona, no? Perquè la frescor de dins es perd.
Sílvia:
[2:43] Sí, exacte.
Andreu:
[2:44] Doncs jo, en un pis compartit en què vaig viure…
Sílvia:
[2:47] Ja hi som! No, Andreu!
Andreu:
[2:51] Sí, no, aquest episodi no és la segona part de (de l'episodi sobre) pisos compartits, però en un pis compartit on vaig viure tenia un company que obria la nevera i la deixava oberta i llavors es posava a fregar plats o…
Hem començat l'any amb energia, però per a mantenir-la és important dormir bé i descansar. En aquest episodi parlem d'aquesta activitat a la qual dediquem pràcticament un terç de la nostra vida. Com dormim? Com un tronc, plans, com un angelet? Parlem mentre dormim? Ens movem? Què somiem? Som(n)-hi!
Expressions relacionades amb el fet de dormir
fer una migdiada ('dormir durant una estona més o menys curta, normalment després de dinar')
fer una becaina ('dormir durant una estona més o menys curta')
fer una capcinada ('dormir una estona molt curta, que pot ser d'uns segons o minuts, a causa de la son')
dormir pla ('dormir profundament')
dormir prim ('tenir un son lleuger')
dormir plàcidament ('dormir a gust')
dormir com un tronc ('dormir profundament')
dormir com un soc ('dormir profundament')
dormir com un sant ('dormir profundament')
dormir com una pedra ('dormir profundament')
dormir com un angelet ('dormir molt a gust')
aclucar els ulls ('tancar els ulls')
no poder aclucar l'ull ('tenir dificultats per dormir')
fer nones (en llenguatge infantil, 'dormir')
fer non-non (en llenguatge infantil, 'dormir')
dormir la mona ('formir per fer passar la borratxera')
Transcripció
Sílvia:
[0:13] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:15] Hola! Bon dia.
Sílvia:
[0:16] Bon dia! Què, com has dormit, avui?
Andreu:
[0:19] Avui bé. [Sí?] Sí, força bé. Avui que graven és diumenge, ahir vaig anar a dormir d'hora i… sí, he dormit força bé. I tu?
Sílvia:
[0:30] Sí, jo també. He tingut algun malson, però… força bé. Sí, els últims dies vaig dormir molt malament, perquè hi ha hagut un canvi de temperatures, ha fet molta més calor… (Bé,) no sé si s'ha notat a Barcelona, però aquí s'ha notat moltíssim.
Andreu:
[0:44] Sí. Aquí, calor calor, no, però sí que fa un temps que no és… o sigui, no és propi del mes de gener.
Sílvia:
[0:51] Ja. I això ha fet que dormís molt malament durant uns dies, i ara hem fet un canvi, hem posat unes mantes diferents per no tenir tanta calor, i ara torno a començar a dormir millor.
Andreu:
[1:04] Carai. Déu-n'hi-do. No, doncs jo, realment, després de les vacances de Nadal, la veritat és que he pogut descansar força, encara que han sigut curtes, però… però han anat bé per descansar, i francament, he dormit pla. Dormir pla vol dir 'dormir profundament'.
Sílvia:
[1:25] I no et passa que quan estàs acostumat a fer una rutina, vull dir, a llevar-te per exemple sempre a les set del dematí, quan és cap de setmana o quan tens vacances, el teu cos ja hi està acostumat i es continua llevant a les set?
Andreu:
[1:38] Sí. Sí, sí, a mi em passa, això, que és dissabte o diumenge i penso, va, demà res d'alarmes, no posaré cap alarma al mòbil, però m'aixeco… doncs això, set, set i mitja, igualment.
Sílvia:
[1:52] És que fa una ràbia, això! Molt, eh. A mi em fa molta ràbia.
Andreu:
[1:57] Sí, però també em fa ràbia quan… ara ja no em passa, no?, últimament, però quan tenia molta son i potser podia dormir fins ben bé fins a mig matí, no ho sé, fins a les onze o… o jo què sé, fa temps, quan era més jove, doncs potser fins i tot fins a la una… però clar, també és veritat que quan ets més jove tens uns horaris menys estables, no?
Sílvia:
[2:21] I surts de festa.
Andreu:
[2:22] Clar, quan ets adolescent, universitari… Ja no… Això ha quedat enrere. Però… Però sí, sí, sí que passa ara, eh?, que arran de la rutina entre setmana, després el cap de setmana t'aixeques a la mateixa hora. Sí, sí. I tu, per cert, quantes hores dorms, normalment?
Els neologismes són les paraules que sorgeixen per denominar les realitats noves que apareixen a mesura que la societat canvia i la ciència i la tecnologia avancen. En aquest episodi parlem d'algunes de les paraules més representatives de l'any 2021, com ara negacionisme, podcast o distòpic. Som-hi!
Andreu:
[0:13] Bon dia! Bon dia a tothom, jo soc l'Andreu, això és Easy Catalan, aquí tenim la Sílvia amb nosaltres. Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:20] Bon dia! [Com estàs?] Bé, i tu?
Andreu:
[0:23] Molt bé. Ja de tornada a la rutina, després d'unes curtes vacances de Nadal.
Sílvia:
[0:29] Sí. Doncs Andreu, et volia comentar que al nostre Discord s'ha presentat un patreon nou, una persona nova a la comunitat, que es diu Ciarán, i ens va deixar a la presentació el següent text. Diu: "Hola a tothom! Soc Ciarán, d'Irlanda. Visca al Regne Unit i fa poc que he començat a aprendre català. Vaig visitar València i Barcelona durant els mesos d'octubre i novembre, i de seguida em vaig enganxar a la llengua i la cultura catalana. Parlo anglès i irlandès amb fluïdesa, i també estic aprenent francès i espanyol. Tinc moltes ganes de parlar amb tots vosaltres. Encara no tinc la capacitat de mantenir una conversa, però hi arribaré aviat. Adeu!".
Andreu:
[1:17] I tant, que sí, aquest és l'esperit! Molt bé, Ciarán, benvingut a la comunitat! Esperem parlar amb tu aviat a Discord i que ens expliquis més coses de l'irlandès. Per cert, aprofito per felicitar-te a tu i a la comunitat irlandesa, a la comunitat que parla irlandès, perquè no sé si ho has vist, Sílvia, que a partir del dia 1 de gener d'aquest any, l'irlandès ha adquirit un nou estatus en la Unió Europea.
Sílvia:
[1:46] Ah, sí? No ho sabia!
Andreu:
[1:47] Sí, o sigui, l'irlandès era una de les llengües oficials de la Unió Europea des del 2007, però per falta de recursos, de personal i… no sé, suposo que sobretot interès polític, només es traduïen alguns documents de la Unió Europea a l'irlandès. O sigui, algun tractat, coses… coses més simbòliques… però no era una llengua de treball plenament. I a partir del dia 1 de gener del 2022 ho és, o sigui, ara ja és una llengua plenament de treball. Això vol dir que tota la documentació de la Unió Europea es traduirà a l'irlandès i… doncs bé, al final això és una bona notícia per a tots els irlandesos, perquè al final, doncs mira, per exemple, entre els traductors, en el col·lectiu dels traductors i la gent que es dedica a la llengua, el seu mercat laboral s'acaba d'ampliar, perquè la Unió Europea contractarà més lingüistes, i això també vol dir que nosaltres rebrem informació en irlandès, perquè per exemple els medicaments aprovats per l'Agència Europea del Medicament, els prospectes, estan en les llengües oficials. Doncs ara també les rebrem, aquestes instruccions, en irlandès.
Sílvia:
[2:59] Molt bé! Molt bé, molt interessant, veus?
Andreu:
[3:01] Doncs sí. Per tant… Enhorabona! Ara el que interessaria és que… és que algun dia passés el mateix amb el català, no? Però el català encara no té ni reconeixement oficial.
Fer esport, estalviar més, tornar a tocar un instrument, llegir més llibres, ser més puntuals, passar menys temps davant les pantalles, progressar en l'aprenentatge de llengües… Aquests són alguns dels propòsits que ens hem fet els membres de l'equip d'Easy Catalan. I vosaltres, què us proposeu per a l'any 2022?
Transcripció
Sílvia:
[0:13] Andreu, molt bon any!
Andreu:
[0:16] Bon any! Feliç any 2022!
Sílvia:
[0:19] Ja et vas menjar tots els (grans de raïm), o no?
Andreu:
[0:22] Sí! Sí, sí!
Sílvia:
[0:24] Tots? Els 12 grans de raïm?
Andreu:
[0:26] Els dotze grans, sí, sempre. Tu no?
Sílvia:
[0:28] Hosti, quin crac. No, jo màxim arribo a 6. Jo sempre dic que un any complet ple de bona sort no el tindré mai.
Andreu:
[0:37] Home, bona sort 365 dies a l'any… és difícil, eh.
Sílvia:
[0:42] També. És demanar molt, no?
Andreu:
[0:45] Sí, és demanar massa. Però… I també, això dels grans de raïm… depèn molt del raïm, perquè n'hi ha de totes les mides… [Ja, és veritat, és veritat.] N'hi ha de totes les mides, amb pinyols i sense, amb pell i sense…
Sílvia:
[0:58] Sí, sí. No, però jo ho faig bé, eh. Vull dir, jo un gra normal. Vull dir, amb pinyols… amb els pinyols i la pell. Normal.
Andreu:
[1:06] Com cal. Molt bé.
Sílvia:
[1:08] Exacte.
Andreu:
[1:12] Molt bé. Doncs què, com es presenta l'any 2022? Quins propòsits tens, tu, Sílvia?
Sílvia:
[1:17] Doncs mira, jo tinc un propòsit… Normalment sempre em faig propòsits molt… petitons. Vull dir, perquè així sé que potser els podré assolir, no? [D'acord.] Penso que és millor un que sigui petit i realista que no pas proposar-se moltes coses i que al final no… al final no es pugui fer res. Llavors, el propòsit que tinc per a aquest any és intentar canviar una paraula que normalment utilitzo bastant.
Andreu:
[1:46] D'acord. I quina és?
Sílvia:
[1:47] És la paraula normal. Vull treure-la. Vull dir, no hi ha res que sigui normal en aquest món. Llavors, no existeix, aquest concepte, i vull intentar utilitzar d'altres expressions, d'altres paraules, en comptes de normal.
Andreu:
[2:02] I quines alternatives tens?
Sílvia:
[2:05] Doncs que és habitual, que pot ser que la majoria de gent ho faci d'aquesta manera… Però potser no normal. Què vol dir, que hi ha alguna cosa que no és normal? No. Doncs no m'agrada i… i m'agradaria canviar-ho.
Andreu:
[2:20] D'acord. I algun altre propòsit?
Sílvia:
[2:23] Doncs… No sé, potser intentar continuar amb la dinàmica que tinc de fer com menys coses millor de les coses que no em ve de gust fer. [Molt bé.] Que aquest és el propòsit de l'any passat i que l'estic complint bastant. Llavors… Costa molt de fer, de vegades, però… però continuo amb… amb aquesta idea.
Andreu:
[2:44] O sigui, prioritzar les que t'agrada per davant de les que no t'agrada fer. [Exacte, sí.] Molt bé. Per tant, has complert o estàs complint el teu propòsit de l'any passat.
Sílvia:
[2:54] Sí. Ja et dic que els meus propòsits… ja ho veus que són molt petitons. Són detalls.
Andreu:
[2:59] Ja, però val més la pena que siguin petits i realistes que no el contrari, i que després no es puguin… que no es puguin assolir, no?
Sílvia:
[3:06] Sí, també… també és veritat. I tu, Andreu, tens algun propòsit?
Andreu:
[3:10] Sí. Mira, jo tinc el propòsit de revertir la tendència que tinc a adquirir més llibres dels que puc llegir.
Sílvia:
[3:19] Això és impossible.
Andreu:
[3:22] El que vull és llegir-ne més dels que adquireixo. D'acord? Penso que és… és… M'interessa plantejar-ho així i no de dir, per exemple, doncs vull llegir 50 llibres, aquest any, o 100 llibres. No? Crec que el que m'interessa més és acumular-ne menys i llegir-ne més. D'acord?
Sílvia:
[3:43] Em sembla… Em sembla que amb això som bastant semblants, perquè sempre que veiem alguna llibreria oberta, entrem, comprem alguna cosa, i de vegades queden a la tauleta de nit, no?, i tens allà com un munt de llibres per llegir, però… que et fa il·lusió, però que al final no… no acabes fent, no?
Andreu:
[3:59] Sí. Que al cap i a la fi, penses, bé, doncs no passa res si no el llegeixo ara, el puc llegir més endavant, però clar, si n'adquireixes més dels que tu pots arribar a llegir, o sigui, contínuament, no?, la llista de lectures pendents cada vegada és més gran. Aleshores, això, revertir, diguem, el ritme d'adquisició i de lectura.
Sílvia:
[4:20] Molt bé. I creus que serà possible?
Andreu:
[4:22] Sí, jo crec que sí, perquè a més a més té un incentiu, això, que és que si compro menys llibres, també estalvio més.
Sílvia:
[4:29] Aaah.
Andreu:
[4:30] Per tant, té aquest incentiu. I… Sí, jo crec que és un objectiu realista. Vull pensar, vaja.
Sílvia:
[4:39] Molt bé. I l'any anterior, o sigui, l'any passat, el 2021, en tenies algun que al final s'ha complert?
Andreu:
[4:46] Doncs sí, l'any passat vaig tenir l'objectiu de trobar temps per mantenir les llengües que he estudiat, i que més o menys conec, i per exemple, aquest any no he fet cap curs de rus, però sí que he descobert podcasts nous, he llegit, he mirat tots els vídeos d'Easy Russian…
Sílvia:
[5:06] Oh, molt bé!
Andreu:
[5:07] He fet classes d'italki… I per tant, crec que aquest objectiu l'he mantingut per al rus, l'he mantingut per a l'alemany, i també per a l'anglès i el francès, en general, bé, i a part he estat estudiant occità, també, no? Aleshores, per la part de l'aprenentatge d'idiomes, crec que sí que he complert. No em vaig posar objectius massa ambiciosos, en el sentit de "vull fer l'examen de nivell tal", o "vull treure'm el certificat tal", perquè ja sabia que no… Que no seria realista. Llavors, per mi, el que era realista era mantenir hàbits de contacte amb aquestes llengües.
Sílvia:
[5:44] Ah, molt bé!
Andreu:
[5:45] I després em vaig proposar també de reduir el consum de carn, i també ho he fet. I estic content, perquè he tingut algunes facilitats, no?, que és que per exemple en el barri on visc, al barri de Gràcia de Barcelona, durant aquest any han sorgit un parell o tres de restaurants vegans…
Sílvia:
[6:04] Ah, molt bé.
Andreu:
[6:05] I clar, això, doncs t'amplia l'oferta de menjar que pots consumir sense consumir carn. I també als supermercats cada vegada hi ha més opcions…
Sílvia:
[6:14] Sí, és veritat. Sí, sí.
Andreu:
[6:15] I bé, doncs crec que aquest també l'he complert bastant. I després tenia un objectiu pel que fa a l'activitat física, perquè jo passo moltes hores assegut davant la pantalla, com la majoria de nosaltres avui dia, però sí, passo moltes hores aquí assegut, i aleshores per mi és important, doncs… fer exercici i mantenir un nivell d'activitat física, no? Clar, què passa?, que no m'agraden del gimnasos.
Sílvia:
[6:39] Però hi ha moltes altres formes.
Andreu:
[6:41] Hi ha moltes altres formes, i… Sí. A Barcelona és una mica complicat, perquè si t'agrada córrer, doncs córrer per Barcelona no és agradable… En fi, aleshores vaig començar a fer exercici a casa.
Sílvia:
[6:54] Ah, molt bé.
Andreu:
[6:54] Amb tutorials d'aquests… I per mi, crec que és com la millor opció, primer perquè soc més d'esports en solitari que en equip.
Sílvia:
[7:03] Ah, d'acord.
Andreu:
[7:03] Soc més individualista. I segon, fer aquest tipus d'exercicis està bé, perquè ho pots fer en qualsevol lloc. És a dir, si viatges, doncs no depens de cap gimnàs, de cap aparell. Aleshores, he après a fer exercici físic sense cap objecte addicional, només amb… amb mi mateix, i penso que és la millor manera, perquè és això, ho puc fer en qualsevol lloc. [Molt bé!] I aquests són els objectius que recordo. No sé si en tenia d'altres que s'han quedat…
Sílvia:
[7:31] Aquest ja els hem oblidat, els vam oblidar al febrer.
Andreu:
[7:37] Sí, sí, sí. I bé, i per a aquest any, doncs a part d'això que he comentat de la lectura, també tinc l'objectiu de passar menys hores davant la pantalla, o les pantalles, en general. Crec que és un objectiu difícil, però necessari, perquè clar, entre la feina i això i allò, al final són moltes hores davant la pantalla, no?
El tema del dia
Andreu:
[8:06] Doncs, Sílvia, t'he portat una sorpresa, avui, i he preguntat a la resta de membres d'Easy Catalan quins són els seus objectius per a l'any 2022. Per tant, si et sembla bé, escoltem els diferents àudios que ens han enviat, a veure quins… quins propòsits s'han fet.
Membres de l'equip:
[8:23] Hola, com aneu? Soc la Neus, i els meus propòsits de Cap d'Any són: primer de tot, fer més esport, i segon, doncs aprendre tot allò que m'interessa, tenir una mica de rutina establerta i poder estudiar tot allò que trobo que em fa falta i que m'agradaria saber. Que vagi molt bé!
Andreu:
[8:48] Aquesta és la Neus, passem a la Nuria.
Membres de l'equip:
[8:50] Holaaa! Ací la Nuria, del País Valencià. Doncs els meus propòsits de Cap d'Any són continuar fent més entrevistes al carrer, per descomptat, per al canal d'Easy Catalan, però entrevistes que siguin interessants i divertides, eh? Això està clar. I també treballar més l'assertivitat. Ací vos deixe una paraula per a reflexionar, l'assertivitat. Bon any a tothom i som-hi!
Andreu:
[9:16] Uau! Déu-n'hi-do! Bé, crec que podem comentar aquests dos primer. [D'acord.] M'ha fet molta gràcia la Neus, quan ha dit que el seu primer objectiu és fer més activitat física i tot seguit ha rigut.
Sílvia:
[9:31] Bé, perquè crec que aquest és un propòsit que es fa molta gent, no?, gairebé tothom. I saps que… Rius perquè… ho intentaràs, no? Ho intentarem tots. [Sí.] I ja està.
Andreu:
[9:44] Però m'ha fet molta gràcia. I després, m'ha agradat molt l'objectiu d'aprendre coses noves, no?, tenir curiositat per aprendre tot allò que… que l'interessa. Crec que això és també un… una cosa a preservar, no? La curiositat, el voler descobrir coses noves. I què en penses dels propòsits de la Nuria?
Sílvia:
[10:06] Oi, doncs m'han agradat molt! O sigui, estic molt contenta que vulgui continuar fent vídeos d'entrevistes per al canal i estic molt contenta que estigui tan animada, ja que fer un vídeo d'entrevistes al carrer una persona tota sola és molt complicat, vull dir, quan hi anem nosaltres, que som dos o tres, ja és complicat. Per tant, una persona sola, la veritat és que ho valoro moltíssim i penso que fa un esforç molt gran, la Nuria.
Andreu:
[10:31] Sí. Endavant, Nuria! I ha deixat sobre la taula un concepte, el de l'assertivitat, que és molt interessant, no?, i que també val la pena de treballar-lo, perquè al final, pel que jo tinc entès, és saber defensar els interessos propis, o les posicions, les opinions pròpies, mantenint un nivell emocional estable i sense ferir els altres també, no? És a dir, d'una manera serena. Sí, jo crec que és saber parlar i relacionar-se amb serenitat i amb respecte.
Sílvia:
[11:03] La veritat és que és una cosa que necessitem molt a hores d'ara, no?
Andreu:
[11:06] Sí. Molt bé, passem a dos veterans de l'equip, que són els Jack i la Paula.
Membres de l’equip:
[11:12] Hola, soc en Jack, i aquí teniu els meus propòsits de Cap d'Any. El primer seria (fer) més esforços per aprendre la llengua croata, perquè (aquest semestre visc) a Croàcia. El segon seria (millorar) la meva gestió del temps, perquè al cap d'uns mesos entro en l'últim any del màster i estaré encara més ocupat amb el treballs i tal, i voldria aprofitar més el meu temps lliure.
Andreu:
[11:37] I ara la Paula.
Membres de l’equip:
[11:39] Hola! Soc la Paula i treballo amb l'equip d'Easy Catalan des dels Estats Units. Aquest any tinc com a propòsit de Cap d'Any de millorar les llengües que ja conec, és a dir, no començar(-ne de) noves, sinó continuar amb les que ja parlo. També vull continuar (sortint) a córrer algunes vegades cada setmana, com ho vaig començar (a fer) fa dos anys.
Sílvia:
[12:00] Veus? Torna a aparèixer el tema de fer esport.
Andreu:
[12:03] El tema de l'esport i el tema de l'aprenentatge de llengües. En el cas del Jack, millorar el croata, perquè viu a Croàcia, i en el cas de la Paula, està molt bé aquest objectiu de no començar llengües noves, sinó mantenir les que tinc, no?
Sílvia:
[12:17] Ja coneixem () la Paula, que és una poliglota, parla i sap moltíssimes llengües. Per tant, normal que tingui aquest propòsit.
Andreu:
[12:26] Sí, sí. I no és un propòsit menor. [Sí, exacte.] Vull dir, molt de mèrit i molts ànims, Paula, perquè tens feina.
Sílvia:
[12:34] Sí. En Jack també ha comentat una cosa que crec que és molt complicada, i és organitzar-se bé el temps, no? Perquè de vegades és un tema que sembla molt superflu, no?, que dius, tampoc és tan important, i la veritat és que ho és molt, saber-se organitzar i saber repartir les hores i els minuts que tens lliure per fer les coses que necessites o que t'agraden.
Andreu:
[12:55] Sí, sí, totalment. Gestionar el temps. Aquest també me'l faig meu, aquest propòsit, perquè sí, és molt necessari, també, gestionar bé el temps. Molt bé, passem a dues persones del món anglòfon i escoltem la Sophie i el Reece.
Membres de l’equip:
[13:11] Hola, soc la Sophie! Tinc dos propòsits de Cap d'Any. Primer, vull aconseguir el certificat de C1 de castellà per ser més a prop del meu somni de viure i treballar a Espanya o Catalunya. Segon, vull unir(-me) a una orquestra, perquè vaig comprar un clarinet fa uns mesos, després de no (haver-lo) tocat (des de) fa molts anys, i tinc ganes de fer música altre cop.
Hola, com esteu? Soc el Reece, soc escocès i ara mateix visc molt a prop de Glasgow, Escòcia. Faig de traductor de català i castellà a anglès. Aquest any, els meus propòsits de Cap d'Any són els següents: tornar a estudiar alemany més sovint, continuar anant al gimnàs regularment i aprendre a organitzar bé la meva vida. Adeu!
Sílvia:
[13:59] Molt bé.
Andreu:
[14:01] Altre cop, aprenentatge de llengües, exercici… I en el cas de la Sophie, la música, amb el clarinet.
Sílvia:
[14:09] Ai, sí… Molts ànims amb el clarinet, Sophie, perquè la veritat és que aquest propòsit, o sigui, tornar o aprendre a tocar un instrument és un propòsit que necessita molt esforç, també. Es necessiten moltes hores de dedicació, i espero que ho aconsegueixis i que es compleixi aquest propòsit.
Andreu:
[14:27] Doncs sí. Jo admiro molt la gent que toca instruments i sap tocar música. Jo no estic fet per a això.
Sílvia:
[14:35] Ja en som dos.
Andreu:
[14:37] I això que a casa meva tots són músics, o sigui, tots toquen més d'un instrument i això, però… mira, he sortit més per la branca dels idiomes.
Sílvia:
[14:46] Ja està bé, ja està bé. Vull dir… I també, molts ànims, Sophie, amb l'examen de nivell, amb el certificat, eh, perquè preparar-se un examen de nivell, sigui de la llengua que sigui, també és un esforç molt gran.
Andreu:
[14:57] I quan tinguis el C1 de castellà, després… el de català!
Sílvia:
[15:01] Exacte.
Andreu:
[15:02] Sense pressió, eh!
Sílvia:
[15:03] I Reece, amb molts ànims amb (l'objectiu de) continuar anant al gimnàs, perquè resulta que el propòsit ja l'has començat abans. Per tant, ànims amb (el fet de) continuar-ho, perquè després de festes normalment costa una mica a tornar a agafar la rutina que ja tenies abans de festes. Per tant, ànims! I… amb l'aprenentatge de l'alemany, com no pot ser d'una altra manera, també, molts molts ànims a tothom!
Andreu:
[15:26] Sí. Molt bé, escoltem ara la Sara i la Sònia.
Membres de l’equip:
[15:32] Hola! Soc la Sara, una nova integrant de l'equip. D'aquest any 2022 només n'espero coses bones. Un dels meus propòsits és estalviar més. M'he adonat que gasto massa, i això no pot ser. Per això, m'he proposat reduir despeses i tenir menys extres cada mes. Un altre propòsit de Cap d'Any és ser més puntual. Aquest és un clàssic, perquè m'ho proposo cada any i mai ho aconsegueixo. Sempre arribo tard als llocs, però ja s'ha acabat. Soc molt optimista amb mi mateixa? Espero aconseguir-ho! Bé, bon any a tothom!
Hola, soc la Sònia, i els meus propòsits d'Any Nou per a aquest 2022 són: llegir més, fer més esport, alimentar-me millor, incrementant el consum de verdures i fruites, això és una mica típic, i per últim, també, organitzar-me millor per ser més eficient i poder fer més coses.
Andreu:
[16:35] Mira. Es van repetint, eh. Hi ha propòsits que són… són habituals, són constants. Però molt interessants els propòsits de la Sara.
Sílvia:
[16:45] El de ser puntual, no? Vull dir, això és un propòsit que es proposa molta gent, que diu, no, a partir d'ara vull ser més puntual del que soc, i la veritat és que jo ho agraeixo moltíssim, que la gent sigui bastant puntual, no?, que si es diu una hora, sigui aquella hora concreta i… I animo tothom que vulgui aquest propòsit, que el compleixi.
Andreu:
[17:03] L'animés fermament a complir aquest propòsit. I de complir-lo dins del termini.
Sílvia:
[17:11] Sí! No, i el d'estalviar també. És molt important també estalviar, tenir una cultura de l'estalvi, així que animo tothom també a descobrir aquest món si no… si encara no ho han fet. Doncs Sònia, la veritat és que no són propòsits menors, eh? Potser són els típics, no?, intentar menjar més verdura i fruita, però… però és un propòsit que pot funcionar si per exemple fas un menú. Si et fas un menú a casa, que no sigui setmanal, sinó que sigui de tres setmanes o quatre, pot funcionar molt bé. Per una banda t'estalvies de pensar què has de cuinar o què has de comprar per la següent setmana, i la següent cosa és que organitzes molt millor i equilibres molt més la dieta i augmentes els plats que menges de verdura o de fruita.
Andreu:
[18:00] Exacte. I si per exemple també vols reduir el consum de carn, al final això també t'obliga a descobrir receptes noves que incloguin, doncs més verdura o també més fruita. A mi m'ha passat, no?, al voler reduir el consum de carn, doncs que per força he hagut de descobrir altres maneres de cuinar, o altres plats, per complementar la dieta, no? [És veritat.] I per últim, escoltarem el Joan i el Matthew.
Membres de l’equip:
[18:27] Hola, soc el Joan. Per a aquest any 2022 tinc dos propòsits: un és aprendre anglès, millorar el meu anglès, i l'altre és aconseguir molts mecenes per al projecte i assolir les metes que estem planificant aquests dies, perquè això voldrà dir que el projecte és sostenible i a més a més ens obligarà a treballar molt més per poder oferir tot el que estem pensant.
Bon dia! Soc el Matthew, i de propòsits de Cap d'Any en tinc quatre: 1) fer dos àpats al mes a casa meva amb els meus amics, perquè m'encanta cuinar i compartir-ho amb altres persones. 2) Llegir el meu primer llibre en àrab. 3) Per al tenis, perfeccionar el meu servei liftat, perquè (el) tinc molt fluix. Ai, però espero que no hi hagi cap contrincant meu escoltant aquest podcast. Però bé. 4) Assistir a tres concerts dels Manel, un més que aquest any passat. Molt bon any a tothom, i que estigueu molt bé!
Sílvia:
[19:20] M'encanta, el Matthew.
Andreu:
[19:22] Sí!
Sílvia:
[19:24] Molt fan teu, Matthew. No, la veritat. O sigui, llegir un llibre en àrab! És que és… O sigui, acaba de començar a aprendre àrab i ja vol llegir el primer llibre en àrab. Vull dir… molt bé, molt bé.
Andreu:
[19:39] Uau. I ha dit que vol anar a tres concerts de Manel.
Sílvia:
[19:43] Sí. És que li encanta.
Andreu:
[19:45] Un més… Un més que l'any passat, o sigui, el 2021 va anar a dos concerts de Manel.
Sílvia:
[19:50] És que (n')és molt fan, la veritat. Sí, sí. Molt bé!
Andreu:
[19:55] I… Sí. I m'ha agradat molt el propòsit de cuinar dos vegades al mes per als seus amics, o sigui, d'organitzar àpats amb els seus amics. Escolta, Matthew, si et falta gent, aquí ens oferim, eh?
Sílvia:
[20:09] Farem el favor de venir.
Andreu:
[20:11] Sí, sí. Farem l'esforç i ho farem per tu.
Sílvia:
[20:17] No, la veritat és que el Matthew és molt bon cuiner i és un crac amb la rebosteria, o sigui que… boníssim, tot el que fa.
Andreu:
[20:26] Segur que s'hi menja molt bé, a cal Matthew.
Sílvia:
[20:28] Sí. I el Joan ha comentat dues coses: una és que des de fa uns dies estem aprenent anglès, i la veritat és que estem avançant molt ràpid. Per tant, m'alegro molt (que) haguem començat a millorar el nostre anglès, perquè el Joan es vol dedicar a Easy Catalan (i) necessita l'anglès per poder-se comunicar correctament amb tots els equips i tots els col·laboradors.
Andreu:
[20:52] Exacte. Molts ànims, Joan, amb els teus objectius. T'ajudarem a complir-los, òbviament, perquè no estàs sol en aquest últim projecte relacionat amb Easy Catalan, i… doncs això, i molts ànims també amb l'anglès, que sempre és un repte per a molts de nosaltres. I, per últim, que m'havia deixat una persona, tenim la Sam.
Membres de l’equip:
[21:14] Hola! Em dic Sam i soc una de les traductores del català a l'anglès per a l'equip d'Easy Catalan. Aquest any que ve tinc dos propòsits de Cap d'Any: primerament, voldria intentar anar al gimnàs almenys tres vegades a la setmana, i el meu segon propòsit és llegir més de 100 llibres al llarg del 2022. Això és tot. Gràcies i bon Cap d'Any!
Sílvia:
[21:39] M'encanta.
Andreu:
[21:42] Ho repeteixo per a qui no ho hagi sentit bé. Diu que vol llegir més de 100 llibres al cap de l'any.
Sílvia:
[21:50] Uau! Molt bé, eh? No, la veritat és que… penso que és un propòsit molt molt bo. Molt. Uau.
Andreu:
[21:58] Sí, sí. Molt bo, molt ambiciós, també, però… Vaja, quan em va enviar aquest missatge, li vaig preguntar com s'ho farà, o com s'ho fa, per llegir tant, i em va dir que aquest any dos mil… l'any passat, el 2021, en va llegir 92!
Sílvia:
[22:13] Aiii! Així gairebé, eh? Gairebé arriba als 100. Molt bé, molt bé!
Andreu:
[22:29] Uau. Doncs ja ho veieu, que en l'equip d'Easy Catalan tenim moltes persones que, clar, us n'havíem parlat, però moltes d'elles no les havíeu vist ni sentit. Per tant… Jo mateix, per exemple, amb el Reece, hi havia parlat per xat, però no li havia sentit mai la veu. Aleshores, doncs mira, també ha estat bonic, no?, sentir-nos, sentir una mica tothom.
Sílvia:
[22:52] Exacte. Sí. La veritat és que, relacionat amb el projecte d'Easy Catalan, tenim moltes idees per aquest any que ve, i una de les coses és que vull que tornem a fer una trobada, tots. Va ser molta feina organitzar l'última trobada que vam fer tots junts a l'octubre, però… tinc ganes de tornar-ho a fer, perquè en l'última trobada la veritat és que vaig estar més d'organitzadora i no vaig poder xerrar i conèixer tots els integrants. Per tant, necessitem fer més trobades per coneixe'ns entre nosaltres.
Andreu:
[23:23] Sí, definitivament.
L'expressió de la setmana
Andreu:
[23:29] Com a expressió d'aquesta setmana, no pot ser una altra, doncs volem dir com felicitem l'any nou, no? L'entrada a l'any nou. Com ho fem, Sílvia?
Sílvia:
[23:41] Doncs normalment sempre dic Bon any nou! o Bon any nou 2022! o… Que passis un bon any nou 2022.
Andreu:
[23:49] Sí, jo també. Bon any!… Es pot dir Bon any! o Bon any nou!. No? És el més habitual. O Bon any nou 2022, etc. Sí, és la forma més… més habitual. I hi ha una altra puntualització que podem fer, que és que la nit de Cap d'Any, o sigui, l'última nit de l'any, no en diem Nit Vella o… Any Nou, sinó que en diem Cap d'Any, no? En castellà és Nochevieja i hi ha persones que fan la traducció literal i diuen Nit Vella, o fins i tot la nit d'Any Nou, però sempre, en català, tradicionalment, generalment, hem dit la nit de Cap d'Any. I el cap en realitat és el principi. O sigui, nosaltres, clar, quan són les 12 de la nit i celebrem l'any nou, estem celebrant el començament, no? I aquest començament és el cap d'any.
Sílvia:
[24:44] Exacte. Sí, o sigui, celebrem Cap d'Any, però llavors diem Bon any nou. [Sí.]
Easy Catalan recomana
Andreu:
[24:54] I com a recomanació… què recomanem avui, Sílvia?
Sílvia:
[24:57] Doncs que sigueu feliços! Us hem recomanat moltes coses al llarg de l'any per aprendre diferents conceptes, coses en català i altres històries, però jo crec que el més important en aquesta vida és intentar ser feliç. Penso que tothom té en ment què hauria de passar en la seva vida per poder ser feliç. Doncs busqueu-ho. Vull dir, la vida és un moment que passa i no us podeu quedar en un lloc que no us agrada o amb unes persones que no us fan felices. Busqueu-ho, sigueu valents, poseu tota la voluntat i l'esforç en aconseguir-ho, perquè pot ser que el camí sigui llarg o que fins i tot fracasseu, però la qüestió és que ho intenteu, que intenteu els projectes, els propòsits i les idees que teniu per a aquest any i que sapigueu que tothom que ho ha intentat és un heroi. Per tant, intenteu-ho.
Andreu:
[25:48] Uau, quin missatge més bonic! Doncs sí, buscar el benestar, perquè no hem vingut en aquest món a patir. Per tant, buscar, doncs això, estar bé, amb nosaltres mateixos i amb la resta. Espero que aquest any compliu els vostres objectius i, si no, com a mínim, que us ho passeu bé intentant-ho. Que tingueu un any… doncs millor que els anteriors, aquests anys de pandèmia que han sigut difícils per a tothom, que continueu aprenent català, que progresseu, que ens feu saber com us va, amb el català, què us falta, quins dubtes teniu, que ens envieu propostes, comentaris… I nosaltres, per la nostra part, intentarem fer més i millor. O sigui, la nostra intenció és fer més episodis, continuar com fins ara i, qui sap, esperem, quan pugui ser, augmentar la freqüència i oferir-vos més episodis. Doncs ara, amb això, si et sembla, ho deixem aquí, i… Bona entrada d'any, bon any nou a tothom, que sigueu molt feliços, i fins aviat!
Deixem enrere un any ben intens, en què hem ampliat l'equip, hem augmentat la producció de vídeos, hem col·laborat amb altres youtubers, hem fet 4 directes… i hem començat un podcast! Moltes gràcies a tots els que ens seguiu i escolteu, i molt bones festes!
Andreu:
[0:21] Gairebé, gairebé. Tot i que jo no soc de celebrar el Pare Noel, la veritat. No sé si a casa teva el feu…
Sílvia:
[0:28] No. No, no, no. No. Celebrem el tió, els Reis… Tot això sí, però el Pare Noel no.
Andreu:
[0:33] Sí, a casa meva igual. Celebrem Nadal, Sant Esteve, que és el dia següent, Cap d'Any, però això es fa més amb els amics, no? [Sí.] I després, Reis.
Sílvia:
[0:39] Exacte. Sí, el mateix, el mateix, a casa.
Andreu:
[0:46] Sí, sí… Però sí que és veritat que tinc molts amics que celebren el Pare Noel, també. I fan el tronc de Nadal i el Pare Noel. [Ah, sí?] Sí. Jo ho trobo excessiu, no?, perquè al final són molts regals.
Sílvia:
[0:58] Sí, jo penso que ja són massa ara, imagina't amb més…
Andreu:
[1:02] Sí, sí. I bé, què, com va, Sílvia? Que has fet aquests últims dies?
Sílvia:
[1:05] Doncs… mira, no gaire res. Vull dir, gaire res diferent del normal. Però una cosa sí que estem preparant, amb la Sònia, que ja la coneixeu tots. Amb la Sònia estem preparant per fer… GIFs, o sigui, com paraules o imatges en moviment per poder penjar més emoticones i més GIFs en les stories, en les històries d'Instagram i també perquè ho pugui fer servir gent que vulgui fer servir aquestes emoticones en català, perquè la veritat és que n'hi ha molt poques i hem pensat que pot ser una cosa bona per a tothom.
Andreu:
[1:37] Ah, que bé! I ja en tenim alguns disponibles, o què?
Sílvia:
[1:41] No, perquè… o sigui, primer s'han de fer, que és bastanta feina, i una vegada estiguin fetes, llavors hi ha un programa que t'ha de reconèixer que no ets cap hater o que no ets ningú dolent, i un cop t'han reconegut, llavors tothom té accés als GIFs que has preparat. Llavors, el procés és una mica més llarg del previst, però no passa res.
Andreu:
[2:07] Ah, molt bé. Doncs vaig veure que fa poc va sortir una iniciativa a Twitter, que es diu GIFs en català, si no m'equivoco, i que també fan… o sigui, precisament això, no?, perquè s'han adonat que falten molts GIFs en català i que cal fer-ne. Llavors, és un noi que és català i viu a l'estranger, no sé si als Països Baixos o per allà, però és molt activista per la llengua i ara creat aquest projecte. Aleshores, mira, doncs també seran altres GIFs que podrem difondre nosaltres, no?
Sílvia:
[2:39] Ah, molt bé, doncs no ho coneixia. Ho buscaré, també.
Andreu:
[2:41] Sí, i l'han entrevistat a la ràdio i tot, i jo, de fet, vaig demanar-los, o vaig demanar-li, un GIF, que és de… el de la Calduch, l'àvia del Merlí, ai del fill del Merlí, de la sèrie, que no sé si ho recordes, o no sé si has vist la sèrie, però té una frase molt típica que és puja aquí, que veuràs Canterbury, ensenyant el dit… ensenyant el dit del mig, no? Llavors, era una frase molt mítica de la Calduch, i jo el necessitava, aquest GIF, era molt necessari.
Sílvia:
[3:16] Per això, que necessitem aquests GIFs en català, és veritat.
En Kenny és belga, viu a Madrid i durant la pandèmia va començar a aprendre el català. En poc més d'un any ha assolit, de Madrid estant, un nivell idoni per venir al podcast d'Easy Catalan i explicar-nos quines llengües coneix, quines està estudiant ara mateix i com s'ho fa per aprendre'n tantes.
Andreu:
[0:16] Molt bé, content que ja és divendres, avui que gravem.
Sílvia:
[0:20] Sí… I a més a més, no has vist que ja comença a arribar a l'hivern?
Andreu:
[0:24] Sí. Sí, sí. Ja fa fresqueta, ja es nota. Per allà, per Berga, m'imagino que fa més fred, encara, no?
Sílvia:
[0:30] Sí, als matins ja… ja està una mica gebrat i tot. Però ja és normal, no? Vull dir, aquesta època de l'any ja és el que toca.
Andreu:
[0:39] Sí, sí. Aquí, a Barcelona, encara és un fred moderat. Vull dir, encara no es pot dir que sigui fred fred, però… però sí, sí, ja m'agrada. Tot el que no sigui la calor de l'estiu de Barcelona, perfecte.
Sílvia:
[0:51] Genial. Molt bé.
Andreu:
[0:53] I estic molt content per les últimes incorporacions que hem tingut a la comunitat d'Easy Catalan, que no sé si ja les has vist, però una d'elles és el Nico, que és un noi francès que viu a la Provença i que ens va explicar que part de la seva família prové de la Catalunya del Nord, i va aprendre una mica de català quan era petit. I ara el seu motiu per aprendre'l és mantenir l'herència familiar i comprar-se un petit apartament amb la seva parella en un poble de la Catalunya Nord.
Sílvia:
[1:21] La veritat és que és una de les raons per aprendre català que… que m'han sorprès. Vull dir, normalment sempre, o com (explicàvem en) aquell capítol que vam fer ja del podcast, és per amor a algú o alguna cosa que ha passat a la vida, i aquesta vegada torna a ser per amor, però familiar, no?, vull dir que la família era la que parlava en català i ell vol mantenir aquesta tradició.
Andreu:
[1:45] Sí. Ho vaig trobar supercuriós, i bé, molt bonic que parli de l'herència familiar com a herència lingüística, no?, també.
Sílvia:
[1:52] Exacte. Sí, sí.
Andreu:
[1:53] Ho vaig trobar molt bonic. [Sí.] I després també hi ha el Joel, del Canadà, que fa uns anys que viu aquí, a Barcelona, i ara vol millorar el seu català per poder aprofitar al màxim l'oferta cultural. Diu que li agradaria poder anar al teatre o escoltar la ràdio en català, no?, i també parlar-lo amb els seus amics d'aquí que són catalanoparlants.
Sílvia:
[2:14] Sí, veus? Això també fa molta gràcia, no?, que vulgui aprofitar al màxim la seva estada a Barcelona. És que penso que si parles català i aprens la llengua molt més del que havies fet fins ara, tens moltes més oportunitats d'anar a activitats, i com ell diu, no?, el teatre, per exemple, que si el teatre és en català i no saps molt bé el que t'expliquen, potser és més complicat, no? Per tant…
Andreu:
[2:39] Clar. Al final, el que diu és que ell viu aquí, no?, o sigui, està establert aquí i vol tenir una vida més plena en català, poder-ho fer tot, no? I bé, amb el Joel hi vaig parlar justament ahir per Discord.
Sílvia:
[2:53] Ah, molt bé!
Andreu:
[2:54] Vam estar… Sí, practicant els embarbussaments al Discord [Uau!] amb ell i amb el Johannes, i em va explicar, doncs que, clar, ell ja parlava el castellà, i que els seus amics li solen parlar en castellà. [Clar.] Llavors, ell ara vol revertir aquesta… bé, aquest costum, per canviar al català. I bé, doncs el vaig animar a fer-ho, a…
Sílvia:
[3:13] Molt bé! Molt bé!
Andreu:
[3:14] … a continuar, que segur que ho aconseguirà.
Si heu mirat i remirat totes les temporades de Merlí i Plats bruts i necessiteu ampliar el vostre repertori de sèries en català, aquest és l'episodi que esperàveu. Parlem de les sèries que ens han fet riure, que ens han fet plorar (i de les que ens han fet plorar de riure!), i també d'aquelles que repetiríem i de les quals en guardem un record especial. Som-hi!
Andreu:
[0:22] Amb la Sara, vols dir? [Sí.] Molt bé. Vam estar parlant aquí de… bé, de l'argot juvenil, no?, i de les paraules que fem servir els joves mil·lennials, que som nosaltres, i els centennials, les generacions Y i Z.
Sílvia:
[0:38] I nosaltres quines som?
Andreu:
[0:39] Nosaltres som mil·lennials. La Y.
Sílvia:
[0:42] Ah, nosaltres Y. D'acord. Molt bé.
Andreu:
[0:44] Sí. Sí, sí. Després ve la Z i després ja no sé quina ve, perquè l'abecedari ja s'acaba.
Sílvia:
[0:48] La fi, la fi.
Andreu:
[0:51] L'apocalipsi.
Sílvia:
[0:53] No, és broma, és broma.
Andreu:
[0:56] Sí, sí. I bé, doncs va estar bé perquè la Sara, com que és la nostra filòloga de guàrdia, no?, doncs… doncs va venir aquí a parlar de paraules altre cop, i bé, ens ho vam passar bé, va ser una estona entretinguda. [Genial.] I per cert, Sílvia, tu quines paraules fas servir en el teu dia a dia així col·loquials?
Sílvia:
[1:15] No ho sé. Ehm… Faig servir molt guai. Diria que no és correcte, no? Vull dir, normativament en català potser no es fa servir, no?
Andreu:
[1:23] Sí, no, al diccionari no hi és, però sí, guai s'utilitza moltíssim.
Sílvia:
[1:27] Guai, eh… és flipant, vaig al·lucinar… No sé, coses d'aquestes.
Andreu:
[1:33] Sí. El verb molar no el feies servir, tu?
Sílvia:
[1:36] Sí. No ho faig servir gaire. Abans sí, ara no tant.
Andreu:
[1:39] Sí, jo crec que igual, que abans el feia servir més que ara. És que ara ja som… ja no som joves, Sílvia.
Sílvia:
[1:44] Aquesta és la conclusió que vas treure, no?
Andreu:
[1:51] No, poca broma, però és que quan hi ha paraules que ja comences a no entendre, saps?, quan apareixen paraules noves que ja no saps a què fan referència… Ai…
Sílvia:
[2:01] Saps aquelles emoticones que les fas servir tan sovint que et surten al principi de tot? [Sí.] Doncs jo hi tinc la iaia. Perquè hi ha tantes vegades que em sento iaia, perquè no sé com funciona alguna aplicació o alguna cosa així, que ja la tinc allà com a preferits.
Andreu:
[2:21] D'acord. O sigui, la iaia et representa, a tu.
Sílvia:
[2:23] Exacte, em representa.
Andreu:
[2:27] Molt bé. Doncs una de les paraules també que es fa servir molt i que vam comentar en aquest episodi, no?, és el tema de… és la paraula espòiler, no?
Sílvia:
[2:35] Home! Sííí! Sí, sí, sí. Aquesta sí que la faig servir moltíssim, espòiler.
Andreu:
[2:40] Perquè ara, amb la bogeria de sèries i plataformes d'streaming i tot això, estem tot el dia parlant d'això, no?, de sèries i… i fent espòilers, i sí, sí, és una paraula que l'utilitzem tant que ja la tenim adaptada ortogràficament, no?, i l'escrivim amb e inicial, o sigui: e-s-p-ò-i-l-e-r. Exacte. Sí, sí, ja la tenim adaptadeta.
Tornem a convidar la Sara, la nostra filòloga de guàrdia, per parlar de la llengua dels joves catalans. Fem un repàs d'alguns dels mots més usats avui dia per les generacions Y i Z, o el que és el mateix, els mil·lennials i centennials. Però... no us en fem més espòilers! Apa, que gaudiu de l'episodi tot escoltant-lo del chill!
Andreu:
[0:16] Molt bé! Bentornada al podcast! Com estàs?
Sara:
[0:19] Gràcies! Encantada de tornar a participar-hi.
Andreu:
[0:23] Perfecte! Doncs, bé, avui hi ha hagut una sèrie d'imprevistos que han fet, doncs, que en aquest episodi només hi siguem la Sara i jo, la Sílvia està ocupada amb assumptes personals, però no us preocupeu, que aviat la tenim aquí altre cop.
Sara:
[0:39] Doncs sí.
Andreu:
[0:40] Avui és Tot Sants i… Sara, no sé si ho has celebrat des de França, des de Grenoble…?
Sara:
[0:47] Oi tant! M'encanta aquesta festa, no hi fallo mai. He menjat castanyes i he fet panellets, clar!
Andreu:
[0:54] Oooh! Els fas tu?
Sara:
[0:55] Sí! Amb la recepta d'en Marc Ribas, però.
Andreu:
[0:59] Ah! Sí, ja ens ho vas comentar… bé, en una trobada que vam fer amb els membres d'Easy Catalan, no? Vam fer un joc per coneixe'ns millor entre tots i vas comentar que eres una gran fan del Marc Ribas.
Sara:
[1:13] I tu? Celebres la castanyada?
Andreu:
[1:17] Jo soc molt partidari de donar continuïtat a les tradicions pròpies, i sí, celebro la castanyada. Bé, no he menjat castanyes, o sigui que…
Sara:
[1:27] No has fet els deures.
Andreu:
[1:29] No he fet els deures amb les castanyes, però sí que he menjat panellets, que per a aquells que no sapigueu que són, doncs són una delícia de la rebosteria catalana i que només mengem per Tots Sants, no? Bé, per la castanyada, que és aquesta època, són els dies al voltant de Tots Sants… [A la tardor.] Exacte, a la tardor. Són uns dolços petits, arrodonits, o més o menys allargats, i n'hi ha… estan fets bàsicament de massapà…
Sara:
[1:59] És la pasta d'ametlles.
Andreu:
[2:01] Exacte, pasta de ametlles, amb sucre, em sembla que porta ou, també…
Sara:
[2:04] Tot una mica.
Andreu:
[2:07] Sí. I n'hi ha de coco, n'hi ha de cafè, n'hi ha de llimona, n'hi ha de pinyons, d'ametlla…
Sara:
[2:13] Els meus preferits.
Andreu:
[2:15] Són boníssims, són boníssims. Jo aquest matí me n'he menjat un parell amb el cafè i… oh!, que bons!
Sara:
[2:24] Doncs sí. I també deixa'm dir-te que a Grenoble ha obert el Casal Català. Per a aquells que no ho sabeu, un casal català és una associació per fer trobades amb catalans que viuen a l'estranger, però també amb altra gent interessada en la cultura i en la nostra llengua. Així que… una bona notícia.
Andreu:
[2:44] Oh! Fantàstic! Ha obert perquè estaven tancats per la pandèmia o per quin motiu?
Sara:
[2:49] Si! En realitat l'hem renovat una mica, amb cares noves, joves també interessats a fer més activitats culturals… Per tant, n'hi ha per tot arreu, de casals catalans.
Andreu:
[3:04] Sí. Sí, sí. Bé, ens va escriure el Bernardo, no?, en l'últim episodi, que ho vam comentar, el Bernardo Latini, des de l'Argentina, que ell havia estat director de la coral del Casal Català de La Plata, allà a l'Argentina, no? Vull dir que… sí, sí, hi ha casals catalans per tot arreu. I llavors, Sara, ehm… tu, quin és el teu paper dintre de l'associació d'aquest canal català?
Sara:
[3:29] De moment, impulsar, dissenyar una mica les activitats que es poden fer, perquè tant els socis antics com els nous, doncs, tots tinguin cabuda i… una mica això, a l'expectativa de com avançarà la situació sanitària en general, però fent unes activitats, doncs no només culturals, sinó també… de tot una mica, en realitat.
Andreu:
[3:53] Molt bé, doncs molt bona notícia. I una altra notícia que us hem de donar és que farem un altre directe a YouTube properament, el dia 28 de novembre, per celebrar entre altres coses que ja tenim més de 6.000 subscriptors a YouTube.
La majoria de nosaltres compartim habitatge, ja sigui amb la família, amics, companys d'universitat, amb la parella o amb complets desconeguts. Sigui com sigui, la convivència és sempre un assumpte delicat i pot ser gratificant i frustrant a parts iguals. Avui recordem algunes de les nostres millors anècdotes en pisos d'estudiants. Som-hi!
la confiança fa fàstic (es diu quan algú abusa de la nostra confiança i es pren la llibertat de dir o fer alguna cosa que en altres circumstàncies consideraríem inacceptable)
no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta
Andreu:
[0:17] Molt bé, amb energia per parlar avui, una estona, del tema que tenim preparat.
Sílvia:
[0:23] Molt bé, molt bé.
Andreu:
[0:25] Que encara no direm… Que encara no direm, perquè primer de tot hi ha algunes coses que volem comentar, i és que fins ara podíeu escoltar el podcast en moltes aplicacions de podcàsting, per exemple, doncs, Google Podcasts, Apple Podcasts, no?, també a Spotify, a Pocket Casts i moltes altres, però ara també teniu disponible el podcast a iVoox, que és una de les principals aplicacions de podcàsting, no? I, també, aviat estaran disponibles tots els episodis a YouTube. Ja us en donarem més detalls, però serà una opció més que tindreu disponible per escoltar tots els episodis. [Ueee!] Això com a com a primera novetat, i com a segona cosa, recordes, Sílvia, que en l'episodi dels mots, no?, de les paraules particulars del català, vaig fer una crida…?
Sílvia:
[1:13] Al principi, preciosa. Me'n recordo.
Andreu:
[1:18] Exacte, vaig fer una crida perquè la gent s'animi a escriure'ns, a enviar-nos àudios per explicar-nos les seves històries relacionades amb el català, no? I, doncs, per fi hi ha hagut una persona que ens ha escrit.
Sílvia:
[1:32] Per fi, no?
Andreu:
[1:35] És que sou molt tímids, eh? Ens heu d'escriure! Tu que ens estàs escoltant, si ho has pensat per un moment, si per un moment has pensat "ai, els hi podria escriure"… Fes-ho!
Sílvia:
[1:45] No pensis "ja ho faré després".
Andreu:
[1:49] Exacte. Fes-ho ara. Atura el podcast, obre qualsevol xarxa social i escriu-nos o envia'ns un àudio.
Sílvia:
[1:58] I qui ens ha escrit? Qui ens ha escrit?
Andreu:
[2:01] Això, ens ha escrit el Bernardo des de l'Argentina. Diu: "Benvolguts Sílvia i Andreu, us escriu el Bernardo Latini i us escolto des de l'Argentina. Soc compositor i director de corals. He pres contacte amb la vostra llengua perquè he sigut durant onze anys director de la coral del Casal Català de la meva ciutat, La Plata".
Sílvia:
[2:25] Ho veus? Ho veus? En l'episodi passat ho vaig explicar, que a l'Argentina hi ha una comunitat molt gran. Continuem, continuem, perdó.
Andreu:
[2:31] Sí, sí, vas explicar que hi ha a la comunitat de catalans més important, no, fora? És a dir, a l'estranger?
Sílvia:
[2:38] Sí, exacte.
Andreu:
[2:39] Be, diu: "D'aquesta activitat, de la coral del Casal Català, he conegut la vostra música popular, especialment la música coral". Diu: "El temps i la bona gent catalana m'ha portat a voler estudiar el català, i encara continuo. I a més a més, he fet diversos viatges a Catalunya. El darrer ha sigut una estada d'estudis continuats en composició a l'ESMUC, a Barcelona". L'ESMUC és l'Escola Superior de Música de Catalunya, no?, que és una escola, doncs, de prestigi de música de Catalunya. [Exacte.] Bé, i acaba el missatge dient: "Cada episodi vostre és una nova oportunitat per continuar practicant el meu català i aprenent costums i aspectes importants de la vostra cultura. Un plaer i enhorabona per la vostra feina".
Ja som a la tardor, ja ha començat el curs i a Easy Catalan volem felicitar tots aquells que aquest any heu començat a aprendre el català. Enhorabona!!! I si encara no heu començat a aprendre'l de manera activa, en aquest episodi us donem un seguit de motius per a animar-vos-hi. Som-hi!
Andreu:
[0:18] Molt bé, molt bé. Tu com estàs? Bentornada!
Sílvia:
[0:20] Bé, ara ja estic bé. I esperem que continuï així.
Andreu:
[0:26] Sí? [Sí.] Bé, me n'alegro. Em consta que vas passar pel dentista.
Sílvia:
[0:30] Sí, he passat per gairebé tots els metges que hi pugui haver. Per tant, sí, he passat també pel dentista.
Andreu:
[0:37] Bé, doncs m'alegro que ja estiguis millor, i segur que els nostres oients també estan contents que hagis tornat, perquè segur que més d'un t'ha trobat a faltar.
Sílvia:
[0:48] No, (i ara!), si vau fer un episodi superdivertit, que no sé si ja l'heu sentit, amb la Sara, de les paraules, que jo el vaig escoltar i em va agradar moltíssim, perquè vau començar a dir paraules i jo pensava: jo també vull dir-ne alguna!
Andreu:
[1:03] Et vas quedar amb les ganes de dir la teva, no?
Sílvia:
[1:06] Sí, sí.
Andreu:
[1:08] Doncs escoltar, ara tens l'oportunitat. Quines són les teves paraules preferides en català?
Sílvia:
[1:13] No sé, o sigui, en tinc moltes, eh? M'agraden moltes paraules diferents, però potser la meva preferida, que ja (l')havíeu dit, és libèl·lula.
Andreu:
[1:21] Aaah.
Sílvia:
[1:22] Libèl·lula em sembla preciós. Tantes eles… Ja sé que per molts aprenents de català és complicat, però… m'agrada molt.
Andreu:
[1:32] Sí, té quatre eles: libèl·lula. Doncs aquesta la vam comentar en l'episodi, juntament amb altres paraules relatives a insectes i animalons, com ara llúdriga o eriçó. Bé, i la libèl·lula va sortir en referència…
Sílvia:
[1:48] A l'espiadimonis.
Andreu:
[1:49] L'espiadimonis, que és el mateix, no? [Sí.] Molt bé, molt bé, i què, ja has començat el curs? Ja has començar les teves classes?
Sílvia:
[1:55] Sí! Sí, ja vam començar el 13 de setembre, vam començar perquè… vaig esperar fins l'últim moment… normalment sempre començo a principis de setembre, però com que em trobava tan malament, vam esperar fins al 13, i el 13 vaig començar, com vaig poder, i ara ja està, ja estem completament dins del curs… a més a més, aquest curs es presenta molt emocionant per tots i estic molt contenta. Sí.
Andreu:
[2:22] Fantàstic. Doncs sí, sí, ja som… avui és dia 1 d'octubre, el dia que gravem, per tant, ja han començat els cursos escolars i els cursos d'idiomes, com per exemple, doncs els estudiants de la Sara a Grenoble o els estudiants de català de la Universitat de Bristol, que han començat el curs mirant el vídeo de 8 dades curioses sobre el català, que vam fer fa un temps i que vam publicar en el canal de YouTube, no? [Sí!] De fet, sabem això de la Universitat de Bristol perquè van fer un tuit, no?, en què deien que… doncs això, que han començat el curs descobrint què és el català amb aquest vídeo, i sembla ser que hi ha algunes dades que han sorprès força els alumnes.
Sílvia:
[3:05] Potser una de les dades que els ha sorprès és la dels parlants, del nombre de parlants.
Andreu:
[3:13] Doncs sí, pot ser sí, perquè fins i tot és una dada que sorprèn molt a la gent d'aquí, no?, que molta gent d'aquí no és conscient de la dimensió del català pel que fa al nombre de parlants i quan ho saben se sorprenen.
En poques setmanes hem votat dues vegades: a les eleccions catalanes i a les europees. En aquest episodi parlem del vot exterior i del fet d'anar-se'n a viure a l'estranger.
Parlem de l'impacte turístic que ha tingut la sèrie de Tor i de l'efecte dels continguts que esdevenen virals.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia a tothom! Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:17] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:18] Com estàs?
Sílvia:
[0:19] Bé, i tu?
Andreu:
[0:20] Molt bé! Mira, fa poc vam rebre un comentari a l'episodi sobre la cultura popular, i aquest comentari és d'una noia de Costa Rica, es diu Noelia, i ens explica… bé, et llegeixo el comentari directament, diu: "Hola! Soc de Costa Rica i em va agradar molt aquest episodi, especialment perquè al meu país també tenim els gegants, los gigantes, a les festes del poble. Que guai! O com diem nosaltres, ¡qué chiva!"
Sílvia:
[0:48] ¡Qué chiva! Sí.
Andreu:
[0:50] ¡Qué chiva! Doncs que curiós, no? De fet, l'altre dia, a una trobada presencial que vam fer a Barcelona, en què hi havia gent de Brasil i gent de Costa Rica, es veu que els gegants també existeixen a altres països, a part de Costa Rica, no? O sigui, a una zona del Brasil també n'hi ha… Llavors… I em van ensenyar imatges i són pràcticament idèntics als nostres.
Sílvia:
[1:13] Molt bé, genial, fantàstic! Doncs mira, ja tenim alguna cosa en comú!
Andreu:
[1:17] Realment no hi ha res com viatjar per adonar-te que al final les cultures s'assemblen més del que pensem, no? I… que pot ser hi ha alguna influència catalana en tot això, tampoc ho sé.
Sílvia:
[1:28] Crec que a Costa Rica hi va haver un català com a president. Podria ser? Si no m'estic equivocant.
Andreu:
[1:34] No ho sé. Bé, en fi, moltes gràcies pel comentari, Noelia. Ella ens va escriure aquest comentari directament a Spotify. Hi ha gent que ens escolta des de Spotify, d'altra gent que ho fa des de les aplicacions, cadascú des d'on vulgui, però feu-nos arribar el… les vostres opinions, que ens van molt bé per saber, doncs, si el contingut que fem és útil, o no, o què us interessa més…
Sílvia:
[1:58] O què podem millorar…
Andreu:
[1:59] Què podem millorar, exacte. D'acord? Llavors, com a primera cosa, aquesta. Com a segona, crec que hem de recordar que al juliol teniu l'oportunitat de practicar molt molt molt el vostre català.
Sílvia:
[2:12] Sí. Crec que és una oportunitat única, perquè no s'ofereixen gaires cursos intensius per poder parlar i… i crec que és molt útil per a tots els aprenents. Així que si voleu practicar i parlar i parlar i parlar, apunteu-vos a les classes que hem preparat per les tres primeres setmanes de juliol.
Andreu:
[2:30] Exacte. Tenim cursos de cinc hores setmanals i de tres hores setmanals.
Sílvia:
[2:36] Exacte.
Andreu:
[2:37] I dels diferents nivells. Per tant, podeu triar, també hi ha diferents horaris, podeu triar els que… el que us convingui més, i sobretot és això, que són classes de conversa. I ja, si ho voleu rematar i ser uns màsters megacracs, doncs us apunteu al Campus d'Estiu, que també és al mes de juliol, l'última setmana.
Sílvia:
[2:56] Exacte. Per les classes ho trobareu a classes.easycatalan.org i pel Campus, campus.easycatalan.org.
La Sara ensenya català a la Universitat de Grenoble, a França, i des de fa un temps també forma part de l'equip d'Easy Catalan. Amb ella comentem alguns mots catalans que ens semblen especialment bonics, curiosos o singulars. També repassem la figura i l'obra de Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana. Som-hi!
enraonar: parlar, discutir, examinar, etc., en una conversa.
andròmina: moble, estri, objecte, etc., atrotinat, inútil.
/ Al Mercat dels Encants s'hi poden trobar moltes andròmines.
ruixada o ruixat: pluja d'intensitat forta i de durada curta.
galipàndria: refredat fort.
llúdriga: mamífer carnívor, d’orelles petites, cos prim, potes curtes, pèl espès i finíssim, que viu a la riba dels rius i rierols i es nodreix de peixos.
/ Article de la Viquipèdia.
renec: paraula grossera, malsonant o indecent usada com a interjecció.
llaüt: instrument músic de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes.
/ Vídeo Aprèn a pronunciar la LL (canal de YouTube d'Easy Catalan).
fressa: soroll continuat (de l'aigua, d'una multitud de persones, d'animals, del vent…).
baldufa: joguina de fusta en forma de pera, acabada en una punta de ferro, que es fa giravoltar sobre aquesta punta amb un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrotllat.
/ Article de la Viquipèdia.
/ Expressió relacionada: fer anar/ballar com una baldufa ('fer anar algú d'un lloc a un altre', 'dominar algú fent-li fer el que hom vol').
dolçaina: instrument de vent, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble.
/ Vídeo de YouTube.
eriçó: mamífer insectívor, amb la part superior del cos recoberta de punxes, que es defensa tot enrotllant-se i formant una bola plena de punxes.
/ Article de la Viquipèdia.
gínjol: fruit comestible de color rogenc de la grandària d'una oliva.
/ Expressió relacionada: estar més content que un gínjol ('estar molt content, eixerit o alegre').
/ Entrada del blog vadegust.
espiadimonis: insecte volador que té l'abtomen allargat i de colors lluents i virolats, els ulls molt grossos, i que sol voletejar a prop de llocs on hi ha aigua.
/ Imatges de diferents espiadimonis.
brúixola: instrument basat en les propietats dels imants que serveix per a orientar-se.
L'expressió de la setmana
Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança. —Pompeu Fabra i Poch
Andreu:
Iep! Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i avui voldria començar donant-vos les gràcies a tots els que ens escolteu i que ens envieu comentaris i preguntes a través de les diferents xarxes socials. La veritat és que és increïble pensar que això que gravem, cadascú des de casa seva i en el nostre temps lliure, després ho escolteu vosaltres, la majoria dels quals no us coneixem, però que sabem que hi sou, que esteu repartits per tot el món i que ens feu confiança escoltant-nos episodi rere episodi.
Així que, primer de tot, moltes gràcies de tot cor, i aprofito per recordar-vos que ens encanta conèixer les vostres històries relacionades amb el català, així que si voleu explicar-nos com vau començar a aprendre'l i per quin motiu, o si teniu dubtes lingüístics o si voleu proposar-nos temes per a futurs episodis, ens podeu escriure o enviar-nos notes d'àudio a podcast@easycatalan.org o a través de les xarxes socials.
I una altra cosa que volia comentar abans de començar és que aquí, en el podcast, intentem parlar sempre a un ritme moderat perquè ens pugueu entendre bé. Però això no és tan fàcil com sembla, i de vegades pot ser que ens accelerem. O també pot passar que us costi d'entendre algun convidat perquè no esteu acostumats a la seva manera de parlar. En aquests casos, si us feu membres de Patreon amb la subscripció de podcast, podreu accedir a les transcripcions completes de tots els episodis, i d'aquesta manera podreu seguir tot el que diem paraula per paraula. I a més a més, també ens ajudareu a continuar millorant la feina que fem.
I dit això, ara sí, comencem!
En l'episodi d'avui la Sílvia tampoc ens acompanya, però no us preocupeu, que tampoc estaré sol. Avui tinc amb mi la Sara, que és una persona que es va incorporar recentment a l'equip d'Easy Catalan. Bon dia, Sara, com estàs?
Sara:
Hola, Andreu, què tal?
Andreu:
Molt bé. Escolta, presenta't una mica perquè els nostres oients sàpiguen qui ets. A què et dediques, on vius…?
Sara:
Bé, jo soc la Sara i soc de Sant Feliu de Guíxols, un poblet molt petit de la Costa Brava, per la zona de l'Empordà. I soc professora de català, i de llatí, també, a secundària. Per tant, a l'educació secundària obligatòria. Ara, però, faig de lectora, és a dir, professora de català, a França. És a dir, que visc aquí, a França, a Grenoble, i treballo a la universitat.
Andreu:
Uau! Molt bé. I quants alumnes tens, de català?
Sara:
Doncs aquest any de moment en tinc una vintena. Vint alumnes, més o menys, al primer nivell, i estan molt motivats i desitjant començar aprendre català.
Andreu:
Primer nivell vol dir que comencen de zero?
Sara:
De zero, sí.
Andreu:
Uau, que bé! Fantàstic. Doncs, Sara, potser un vídeo que podries ensenyar als teus alumnes és l'últim que vam publicar, que és el de les deu paraules més boniques del català, i així potser encara els engresques més a aprendre la llengua.
Sara:
I tant! Alguns ja són molt fans d'Easy Catalan, i com no, també del podcast, així que de seguida que pugui els ensenyaré aquest vídeo.
Andreu:
Molt bé. La veritat és que és un vídeo que està anant força bé, que ha rebut comentaris molt positius. Per exemple, hi ha un comentari d'un tal Juan Suárez, que diu: "Ja tinc tips…", consells, no?, "per enamorar un noi que compleixi el meu somni de viure a Barcelona".
Sara:
Que enamoradís! Jo en tinc un altre, del Pedro, que diu: "Per mi, la paraula més bonica del català és bonic". Diu que és brasiler, i que per això, diu bonito, o bonita, "i es tracta, evidentment, d'una de les paraules més utilitzades aquí quotidianament". Diu: "Sempre que escolto un català dir bonic", diu que la diferència, que li sembla "molt molt bonica".
Andreu:
Valgui la redundància. [Oi tant!] I escolta, Sara, i a tu, quina paraula del vídeo és la que t'ha agradat més?
13: Com reservar taula en un restaurant… en català!
09 Sep 2021
00:32:56
Notes del programa
Què valoreu més quan aneu a un restaurant? La carta, l'espai, el preu...? Dediquem aquest episodi al món gastronòmic i us mostrem tres converses telefòniques en contextos diferents perquè pugueu reservar una taula en català amb èxit en el vostre restaurant preferit. Som-hi!
L'expressió de la setmana
matar el cuc ('menjar alguna cosa per fer passar la gana')
Exemple: "De tant parlar de restaurants, vermuts i tapes, m'ha vingut una mica de gana. A veure què puc picar per matar el cuc…"
haver-n'hi per sucar-hi pa ('ser, una cosa, molt interessant o divertida')
Exemple: "Veure com es barallen els xefs dels restaurants a Joc de Cartes és ben divertit. Es tiren els plats pel cap i es diuen de tot i més. N'hi ha per sucar-hi pa!"
Altres expressions
ser panarra ('menjar molt de pa, ser un amant del pa')
Exemple: "A casa som molt panarres. No hi ha cap plat que no acompanyem amb un tros o una llesca de pa".
ser (un/una) cagadubtes ('no saber-se decidir, tenir dificultats per prendre decisions')
Exemple: "A l'hora de triar els plats, soc molt cagadubtes. Sempre em llegeixo la carta de cap a cap tres vegades."
Andreu:
[0:16] Bé, prou bé! Hmm… Molt bé. És a dir, som en ple agost i estic refredat, però estic bé.
Sílvia:
[0:29] Però jo crec que és molt típic, no?
Andreu:
[0:32] Sí. Sí, sí, sí. És molt típic, perquè amb tants aires condicionats i així és realment molt fàcil agafar un refredat. No és covid, perquè hi ha una prova PCR que ho certifica, però sí, sí, és un refredat típic d'aquests d'estiu. [Normal, clar.] Sí, sí, que ja fa uns dies que l'arrossego. A veure… He de prendre vitamina C, a veure si se'm passa. I tu què, tot bé?
Sílvia:
[0:59] Sí, tot bé. Hem quedat demà a Discord per parlar una estona. [Ah, molt bé.] Sí, estic molt contenta perquè ara ja tenim dos grups: el grup de principiants i el grup d'intermedi i avançat, i la gent està molt animada en voler aprendre català i ens estan fent diferents propostes, com per exemple poder fer targetes amb les paraules que van aprenent en cada xerrada…
Andreu:
[1:27] Sí, també, el Henrik, un membre de Patreon que va venir aquí, a Barcelona, i el vaig conèixer en persona, també, em va proposar de fer un document per recollir tot el vocabulari que va sorgint en aquestes trobades que fem al Discord i poder-lo traduir a l'instant, a través de… sí, d'un document del… bé, un document compartit que tothom pot editar en directe i que et tradueix a l'instant les paraules que hi escrius, no?
Sílvia:
[1:56] Ah, molt bé!
Andreu:
[1:58] Per tant, això també és una cosa nova que podem introduir i que segur que ens farà aquestes converses encara més àgils, no?
Sílvia:
[2:05] Sí. Sí, sí.
Andreu:
[2:06] Perquè tothom podrà entendre les paraules que diem. Sí, sí.
Sílvia:
[2:09] Sí, doncs per als que no sapigueu què és Discord, és el grup de conversa que tenim. És un xat escrit i també de veu per a tots els membres que són mecenes, i hi tenim el xat escrit, on expliquem la nostra vida i diferents anècdotes, i també un xat de veu on quedem normalment una vegada a la setmana per parlar.
Andreu:
[2:32] Exacte. A mi m'agrada molt perquè al final sempre acabem sent gent de diferents països, no?, i per exemple l'altre dia vam fer una trobada espontània, perquè jo tenia una estona lliure i vaig proposar de trobar-nos i fer una videotrucada, i hi havia un alemany, hi havia un anglès, hi havia… què més? Una persona dels Estats Units, també… Va ser molt entretingut, la veritat, i ens ho vam passar molt bé.
Sílvia:
[3:01] Sí, sempre està bé perquè coneixes la vida de les persones que donen suport al projecte i també els ajudes a aprendre i veus que cada dia milloren i… està molt bé, tenir el contacte així.
Ja som a la recta final de l'estiu i n'hi ha un parell que encara no s'han remullat al mar aquest any. En aquest episodi parlem de les nostres platges preferides, dels llocs on estiuejàvem de petits i dels plans que tenim per al que ens queda d'estiu i de vacances.
Cançó (i ball) de La tanga, de Plats Bruts (YouTube)
L'expressió de la setmana
fer l'agost ('tenir molts beneficis en alguna cosa, normalment en molt poc temps')
Exemple: "En aquesta pandèmia, els fabricants de mascaretes han fet l'agost!".
Transcripció
Sílvia:
[0:12] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:13] Hola, Sílvia! Com estàs? [Molt bé. Em sents molt bé, oi?] Sí! Què ha passat, que et sento tan bé?
Sílvia:
[0:18] Doncs que ja tenim 50 (membres de Patreon), més de 50 (membres de Patreon), i hem comprat el micròfon nou! Per tant, a partir d'ara a tots els podcasts em podreu sentir amb aquest meravellós micròfon que tinc.
Andreu:
[0:31] Homeee! Ja era hora! Perfecte.
Sílvia:
[0:36] Sí. Sí, sí. Estem molt contents. A part del micròfon del podcast, també hem comprat d'altres equipaments que necessitàvem, com per exemple totes les eines que necessitem ara per gravar i fer entrevistes al carrer, per poder mantenir la distància amb la gent i poder garantir la seguretat de tothom.
Andreu:
[0:52] Sí, ja vaig veure en el vídeo que vau gravar amb el Joan i el Sevan a Barcelona, que vau comprar un pal, no?, per mantenir la distància.
Sílvia:
[1:01] Exacte, vam comprar es(c)umes i vam comprar diferents… diferents estris que necessitàvem per poder adequar el micròfon en el pal i la càmera, etcètera. Per tant, fantàstic.
Andreu:
[1:13] Per tant, en primer lloc, moltes gràcies a tots els que doneu suport a la nostra feina i al nostre projecte. Ja veieu que de mica en mica aconseguim introduir millores i fer-ho… fer-ho més bé, en la mesura que podem.
Sílvia:
[1:27] Sí. Moltes gràcies a tots. A més a més, hem assolit aquest objectiu de 50 mecenes, però en tenim un altre, i és el de 70 mecenes, que és el següent objectiu que volem aconseguir, i després d'haver aconseguit aquest objectiu, el que farem és que farem dos vídeos al mes. Per tant, si ens voleu ajudar a augmentar el projecte, a fer-lo créixer i que hi hagi més recursos per aprendre català, ja ho sabeu.
Andreu:
[1:51] Sí. Cap als 70! I parlant de Barcelona, i d'aquest vídeo, eh… bé, doncs també haureu vist que tenim una nova incorporació, que és el Sevan.
Sílvia:
[2:04] Exacte! El Sevan és d'un noi molt molt simpàtic, l'haureu conegut si ens seguiu a les xarxes socials, perquè ha fet un vídeo de presentació. És un noi armeni de l'Iran que ha viscut molts anys a(ls) Estats Units i… que és un sol, com a persona. És molt bona persona, és molt xerraire… Si el coneixeu en persona ja veureu que té molta xerrera, i estic molt contenta que hagi entrat a l'equip.
Ja sabem què són els castells, en què consisteixen i d'on venen, però quins tipus de castells hi ha? Quants pisos poden arribar a tenir? Com s'anomena cada part i cada membre d'un castell? Què és un 3 de 9 amb folre i manilles? En aquest episodi el Sergi ens explica tot això i molt més. Som-hi!
L'expressió de la setmana
seny ('ponderació mental, manera de fer i pensar moderada, racional, d'acord amb el sentit comú')
Exemple: "Estic content amb el nou alcalde. Trobo que és una persona amb molt de seny. Calen més polítics com ell."
salut i castells! ('fórmula de comiat típica del món casteller, que indica que desitgem que l'altra persona tingui salut i visqui o faci molts castells')
Exemple: "Companys, aquest ha estat sens dubte el millor castell de la temporada. Ens veiem després de les vacances. Salut i castells!"
pit i amunt! (expressió utilitzada per a animar l'equip a fer pressió per a fer pujar el castell, i també per a donar ànims)
Exemple: "Quan van començar a sonar les gralles, el cap de colla va cridar 'Pit i amunt!', i la colla es va posar en marxa."
Sílvia:
[0:13] Hola, Andreu! [Hola, Sílvia!] Què, com va tot?
Andreu:
[0:14] Bé, molt bé. Anar fent, sí, aguantant la calor…
Sílvia:
[0:20] Suposo que estàs molt content, no?, (que) ja tinguem més de 50 patreons i que ja haguem comprat el micro, que en breu arribarà, per poder gravar els podcasts…
Andreu:
[0:33] Sí! Sí, sí! Ja era hora!
Sílvia:
[0:36] Sí! I ara ja anem per l'objectiu dels 70, eh!
Andreu:
[0:41] 70 patreons! [Exacte!] Membres, a Patreon.
Sílvia:
[0:44] Que llavors farem dos vídeos al mes.
Andreu:
[0:46] Uau! Déu-n'hi-do, eh! La cosa va avançant de mica en mica. [Sí, sí.] Molt bé! Doncs sí, sí, molt content per les coses que han de venir, per com avancem, i tot el que vindrà. Sí, sí, i tant.
El tema del dia
Andreu:
[1:05] Bé, doncs avui volem continuar la conversa que vam tenir amb el Sergi, aquest noi de la colla dels castellers de Sants, en què ens va explicar l'origen dels castells, l'evolució al llarg de la història, la situació actual, l'afectació de la pandèmia en aquest sector… I avui el que volem fer és centrar-nos en els castells en sí, perquè en d'episodi anterior van sortir moltes paraules relacionades i avui volem aprendre el vocabulari bàsic, no?, volem saber com es fan, quins tipus de castells hi ha, de quines parts es componen i, doncs això, tenir el vocabulari bàsic i imprescindible perquè si mai aneu a veure castells en directe o en veieu en un vídeo, pugueu posar nom a allò que veieu i ho pugueu entendre tot, pugueu entendre què passa més o menys a cada moment. D'acord? Per tant, avui hem tornat a convidar el Sergi i el tenim aquí amb nosaltres. Hola, Sergi! [Hola, Sergi!]
Sergi:
[2:05] Hola, què tal? Molt de gust de sentir-vos altre cop!
Andreu:
[2:09] Igualment! Això, Sergi, que ens vam quedar amb ganes de saber més i amb més detall com es fan els castells i en què consisteixen i… Perquè vas fer servir expressions com ara a un tres de nou amb folre i manilles, no?, i això potser hi ha molta gent que encara no sap què és, no? Per tant, primer de tot, quins tipus de castells hi ha? Són tots iguals o hi ha categories…?
Què són els castells? Per què els catalans pugem els uns sobre els altres per formar torres humanes de fins a 8, 9 o 10 pisos? En aquest episodi parlem amb el Sergi, dels Borinots de Sants (Barcelona), que ens explica l'origen d'aquesta tradició, com la pandèmia ha afectat el món casteller i què significa, per a ell, formar part d'una colla castellera.
fer pinya ('unir-se diverses persones per a posar la seva força en comú amb una finalitat determinada')
Exemple: "L'empresa va patir molt durant la crisi econòmica, però tots els treballadors van fer pinya per tirar l'empresa endavant i ho van aconseguir."
Andreu:
[0:15] Molt bé, recuperat de la segona dosi de la vacuna.
Sílvia:
[0:18] Uau! Ja t'han posat les dues?
Andreu:
[0:20] Sí, perquè per un tema de salut que ara no ve al cas, entro dintre de la categoria de col•lectius prioritaris, i me la van posar... em van posar la primera dosi fa unes setmanes, i just abans-d'ahir la segona. I he tingut efectes secundaris forts, però ara ja estic recuperat.
Sílvia:
[0:38] Millor, millor que ara ja et trobis millor.
Andreu:
[0:40] Sí... Sí, sí, sí. I mira, ja content que ja tinc les dos dosis... Ja està fet. [Molt bé.] Saps? Sí. Tu què, com va?
Sílvia:
[0:47] Molt bé, molt bé! He vist que hem tingut molts comentaris del podcast, no?
Andreu:
[0:52] Sí, últimament hem rebut diversos comentaris, un d'ells en gallec, d'una noia que es diu Lucía Alonso, em penso, segons el seu nom a Instagram, i mira, el llegiré en gallec, tot i que no el parlo [Va, vinga.], d'acord? Aleshores, demano perdó d'entrada, demano perdó als gallecs o gallegoparlants que ens escolten. Galaicoparlants, suposo. Diu: "Ola! Levo un tempo querendo aprender catalán. Esta semana atopeivos en podcast en Spotify e servídesme de moita axuda para o tema de entender catalán o oílo. Fai tempo que empecei a ver series en catalán sen subtítulos, a escoitar música e todos estes recursos axúdanme moito. Gustaríame pedirvos se me podedes recomendar libros en catalán, porque me gustaría empezar a ler para fixar-me máis nas palabras e na escritura".
Sílvia:
[1:48] Ah, molt bé. S'entén força, no?
Andreu:
[1:50] Sí, s'entén molt, i jo he d'agrair que ens hagi escrit en cast... en gallec, i no en castellà, perquè és que realment la intercomprensió entre les llengües romàniques és qüestió de voluntat. Jo no em canso de dir-ho, això, perquè és que és així, és qüestió de voluntat. Llavors, li vaig contestar, a la Lucía, i li vaig recomanar l'episodi 5 del podcast, en què parlàvem de diferents booktubers en català i que (la) poden ajudar a trobar, doncs, els llibres que més s'adeqüin als teus gustos. [Exacte.] També vam rebre un comentari d'una noia que es diu Juana. Ens escriu des de l'Argentina i diu: "Hola, soc argentina i estic aprenent el català amb el vostre podcast i amb els cursos del Consorci per la Llengua. Em fa molta il•lusió la idea d'arribar a parlar bé el català algun dia. Volia saber si hi ha dades de quantes persones estrangeres parlen el català, sobretot persones que no han fet els seus estudis aquí, perquè crec que és molt més fàcil aprendre ràpidament quan s'estudia aquí. (És a dir, a Catalunya o els territoris de parla catalana, no?). Gràcies per tota la feina que feu".
Sílvia:
[2:57] I has trobat dades, sobre això?
Andreu:
[2:59] La veritat és que... clar, és difícil, no?, donar una dada de... més o menys... aproximada de tots els aprenents de català, perquè clar, una cosa són els aprenents que estudien de manera formal amb cursos, ja sigui del Consorci o de l'Institut Ramon Llull, no?, a les universitats estrangeres... Doncs clar, també falten els estudiants que aprenen la llengua des... o sigui, de manera autodidacta, que en són molts.
Sílvia:
[3:27] Clar. Però (d')això potser no hi ha cap registre ni res.
Andreu:
[3:30] Exacte. Aleshores, doncs bé, l'única dada que es pot donar és la d'aquestes... la dels estudiants dels organismes, les institucions oficials, no? El Consorci i l'Institut Ramon Llull. I, doncs a tall d'exemple, l'any 2020 l'Institut Ramon Llull va tenir en conjunt a totes les universitats de l'estranger uns 3.500 estudiants d'assignatures de llengua i literatura catalanes.
Sílvia:
[3:59] Uau, molt bé!
Andreu:
[4:00] Sí, sí, està molt bé. També un irlandès, el Demo Harley, no sé si ho he pronunciat bé, que ens va escriure al Facebook i ens va dir: "Hola, soc un irlandès que viu al País Valencià i molta gent se sorprèn que jo intenti aprendre la llengua". Diu: "Justament he trobat el vostre podcast i m'agrada perquè sempre estic buscant contingut i podcasts en valencià per continuar aprenent a casa". Diu: "M'agrada més el podcast que... el format podcast que el vídeo, perquè pots anar fent feina a casa o conduir o fer les compres". I bé, aquest és el seu comentari.
La que probablement és la poliglota catalana més coneguda a YouTube, la Laura, ens dona alguns consells per a aprendre llengües en el dia a dia, per compte propi i de manera relaxada, i ens dona algunes claus per a evitar els errors més freqüents.
Andreu:
Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i aquest és el podcast d'Easy Catalan. Avui la Sílvia no ens ha pogut acompanyar, però no patiu, que no us faré un monòleg. Avui hem convidat una persona que fa temps que seguim a les xarxes i a YouTube i que ens fa molta il·lusió de tenir aquí. En l'episodi 4 vam entrevistar una poliglota estatunidenca, la Brianna, i en l'episodi 5 vam parlar del Kenny, un noi belga apassionat per les llengües i que en aquests moments està centrat en l'estudi del català. I és que de poliglots a les xarxes en podem trobar molts i de tots els racons del món, pràcticament, però avui hem convidat la que probablement és la poliglota catalana més coneguda actualment a internet, la Couch Polyglot! Hola, Laura!
Laura:
Hola, Andreu! Moltes gràcies per haver-me convidat.
Andreu:
A tu per venir! Com estàs?
Laura:
Molt bé, molt bé, perfecte! Tu com estàs?
Andreu:
Molt bé! Content de tenir-te (aquí) i de poder coneixe't una mica més.
Laura:
Que bé! Gràcies!
Andreu:
Escolta, en el teu canal hi podem trobar algunes entrevistes que has fet a d'altres aprenents de llengua, però avui seràs tu l'entrevistada, perquè tenim ganes de coneixe't més a fons. Preparada?
Laura:
Perfecte! Ui ui ui! Sí, i tant!
Andreu:
Molt bé, doncs som-hi! A veure, el teu canal es diu Couch Polyglot i el teu eslògan o lema és "Free language lessons for a better world". És a dir, més que professora, et presentes com a coach, no? Com una entrenadora en l'àmbit de l'aprenentatge de llengües. És això?
Laura:
Molta gent això ho confon, perquè de fet, sí, molta gent es pensava que jo em volia dir coach, però en realitat és couch, o sigui, el sofà.
Andreu:
Ah, d'acord!
Laura:
Sí, però no et preocupis, perquè un parell de persones ja m'havien dit: escolta, saps que això s'escriu diferent?, que no s'escriu amb u? I jo: no, no, és que ja era expressament. O sigui, el tema del couch és aprendre sense estrès, aprendre de manera relaxada i també aprendre des de casa. Perquè jo, per exemple, el rus l'he après sense haver estat mai a Rússia, per exemple. O l'italià... O sigui, jo he estat moltes vegades a Itàlia, però ara fa un any que estic aprenent italià i no he hagut d'anar a Itàlia per aprendre aquesta llengua. Llavors aquesta és una mica la idea, o sigui, aprendre de manera relaxada i des de casa, diguem-ne.
Andreu:
Aaah, d'acord! Saps que no hi havia caigut? I és veritat que, clar, no és coach, sinó que és couch.
Laura:
Sí, exacte.
Andreu:
No hi havia caigut. Però clar, com que tens vídeos en què dones consells per aprendre llengües i parles de la teva experiència i fas una mica com d'assessora, no?, en aquest sentit, perquè dones molts consells i... doncs vaig fer aquesta associació. D'acord, d'acord.
Laura:
Clar, no, no, no et preocupis, o sigui, no ets el primer que m'ho diu. I res, llavors una mica la idea és això: jo, des de casa meva, des del meu sofà, dono consells i explico com és la meva experiència aprenent idiomes i també... No ho sé, és que va començar tot molt així, de manera espontània, tampoc vaig... No tenia un pla molt pensat de dir: durant aquest any faré això, això i això. Va anar sorgint, diguem-ne.
Andreu:
D'acord. Va sorgir durant la pandèmia o abans?
Sempre cal tenir preparat un comentari meteorològic per a trencar silencis eterns, tallar el gel, iniciar una conversa cordial amb desconeguts o, simplement, per queixar-nos una mica quan no hi ha ventilador que ens calmi, paraigua que ens protegeixi o radiador que ens escalfi. Tant si plou com si fa sol, el temps pot ser un tema ideal!
Sílvia:
[0:14] Hola, Andreu! [Hola, Sílvia, com estàs?] Bé, i tu?
Andreu:
[0:19] Molt bé, continuo aquí, acalorat, envoltat de mantes i coixins en aquest despatx petit.
Sílvia:
[0:27] Però pensa que ara ve l'estiu, eh? Ve la calor, venen els mosquits... T'agrada l'estiu?
Andreu:
[0:33] L'estiu m'agrada, però a Barcelona no.
Sílvia:
[0:36] Què vol dir "a Barcelona no"? Per què no?
Andreu:
[0:41] A veure, ho explico per als que ens escolten, perquè sé que tu ja coneixes l'estiu de Barcelona. L'estiu de Barcelona, bàsicament, és molt humit.
Sílvia:
[0:51] Fa molta xafogor.
Andreu:
[0:52] Molt desagradable, perquè hi ha molta xafogor, exacte. La xafogor és quan hi ha tota aquesta humitat de l'aire, no?, i sumada a la calor fa que tinguis una sensació constant de calor i...
Sílvia:
[1:04] Sí, i a més a més...
Andreu:
[1:06] Que et sents brut.
Sílvia:
[1:07] Sí, l'aire és humit i quan surts al carrer se't fa com una pel•lícula en la pell, com una capa, i és enganxifosa, i llavors fa que no estiguis bé, que per molt que et dutxis de bon dematí, al cap d'un moment ja estàs suat i amb aquesta xafogor, no?
Andreu:
[1:24] Exacte. O sigui, potser no estàs suat, però la sensació és com si ho estiguessis, no? Per la humitat. [Exacte.] Sí, sí. Per tant, això, l'estiu m'agrada, naturalment, perquè és l'època de viatjar, del bon temps, de prendre el sol...
Sílvia:
[1:38] Dels gelats...
Andreu:
[1:39] De fer vacances, de prendre gelats, de... Sí, tot això de l'estiu m'agrada, tot i que no és la meva estació preferida, eh? [Ah, no?] No. Jo he de dir que prefereixo la primavera o la tardor. Sí. I a tu?
Sílvia:
[1:54] Doncs mira [T'agrada l'estiu?], m'agrada l'estiu de la mateixa manera que a tu, per menjar gelats i per tenir vacances, però m'agrada bastant l'hivern i m'agrada bastant la primavera quan estem entremig de l'hivern i primavera. Aquestes dues estacions m'agraden bastant.
Andreu:
[2:14] O sigui, el començament de la primavera, vols dir.
Sílvia:
[2:17] Sí, però ara, per exemple, ja considero que som estiu. Vull dir, encara no hi hem arribat del tot, però ja considero que som a estiu, no? Vull dir, la primavera que ja fa un mes, com si diguéssim.
Andreu:
[2:30] Sí, quan ja tot comença a estar verd, no?, i comencen a sortir les fulles dels arbres. Sí. Sí, sí, sí.
Sílvia:
[2:37] I el dia s'allarga i pots... a la tarda tens temps per sortir a fora... Jo trobo que aquesta època és molt molt bonica, i a més a més sol ser l'època en què hi ha les nevades, no? El gener i el febrer solen ser els mesos que neva, i per tant gener-febrer-març-abril, jo trobo que aquests mesos són molt bonics.
Andreu:
[3:01] Bé, perquè allà on vius tu suposo que neva cada any, no?
Sílvia:
[3:04] Més o menys cada any, sí, fa una nevada o així, però no sempre, eh?, hi ha hagut anys que no ha nevat. Per exemple aquest any sí, aquest any ha nevat dues vegades, i a més a més ha fet unes nevades molt boniques, perquè ha nevat i al cap d'una estona ha plogut, i això vol dir que fon la neu, i està molt bé perquè així no l'has de treure. Vull dir, perquè quan neva de veritat, llavors hem de treure la neu, i és la part que no ens agrada. A tu t'agrada, la neu?
Andreu:
[3:31] La neu sí, i tant! A veure, jo vinc d'un lloc i visc en un lloc on la neu no és habitual a l'hivern. Vull dir, jo soc de Lleida, a Lleida no neva, a Lleida ciutat, normalment, i a Barcelona tampoc, però la neu m'agrada. He de dir, per això, que no soc d'esports de neu. O sigui...
Sílvia:
[3:52] No t'agrada esquiar?
Andreu:
[3:54] Esquiar em fa por. Ho he fet poc, ho he practicat poc, però em fa por, i de fet, la primera vegada que hi vaig anar em vaig trencar un os.
Arran del vídeo Les 5 millors pel·lícules en català, dediquem aquest episodi a parlar de les pel·lícules que ens agraden, de les que ens fan riure i les que ens fan plorar, de regles fonamentals a l'hora d'anar al cine... i de la millor plataforma de streaming en català!
1) de pel·lícula ('impressionant, magnífic, espectacular' o 'surrealista, inimaginable, absurd')
Exemples: "En arribar a l'aeroport i veure's després de tant de temps, es van fer un petó de pel·lícula." / "La situació que vam viure durant la pandèmia era de pel·lícula. Mai m'havia imaginat que passaríem tant de temps tancats a casa."
2) muntar-se una pel·lícula ('inventar-se una ficció, deixar-se emportar pels pensaments i la imaginació i arribar a creure's una cosa que s'allunya de la realitat')
Exemple: "Sempre que el mòbil de la mare es queda sense bateria i no li podem trucar, l'àvia es munta una pel·lícula pensant tot de coses dolentes."
Andreu:
[0:15] Molt bé. Una mica acalorat, ja, eh. [Sí, oi?] Comença a fer calor i jo, que estic en el despatx, que és una habitació petita, de dos metres quadrats, plena de material per a aïllar, ara mateix estic patint per l'estiu.
Sílvia:
[0:32] És veritat, no m'ho havia plantejat. Jo també, estic aquí envoltada de coixins, com si fos un búnquer... No sé, a l'estiu, com ho haurem de fer, això, Andreu, eh.
Andreu:
[0:40] Ens evaporarem.
Sílvia:
[0:43] Bé, que sapigueu tots que estem a punt d'arribar a 50 mecenes a Patreon, i quan arribem a aquest número, el que farem és que comprarem equipament nou. Això vol dir micròfons o alguna càmera o alguna cosa semblant, o sigui, aparells d'electrònica per millorar la qualitat, i una de les coses que segur que comprarem quan arribem a 50 és un micròfon per a mi, perquè hem estat gravant tots aquests episodis del podcast amb el micròfon (amb què) fem les entrevistes i els vídeos, però no és l'adequat per a fer podcasts, així que...
Andreu:
[1:19] Exacte. Aquesta és la tercera fita que ens vam marcar a Patreon. Recordeu que la primera va ser el vídeo especial que vam fer, i que el vam fer sobre una recepta de cuina, de la truita de patata, i la segona fita va ser començar a publicar exercicis basats en els vídeos, i ara la propera fita és aquesta, és comprar material nou.
Sílvia:
[1:39] Exacte. Així que si voleu sentir-nos encara millor del que ens sentiu ara, ajudeu-nos a fer-ho possible.
El tema del dia
Sílvia:
[1:51] Doncs a l'episodi d'avui (volíem parlar) sobre pel·lícules, perquè ja haureu vist que hem publicat un vídeo, conjuntament, amb la col·laboració dels Criticutres, en què fan una classificació, un rànquing, de les 5 millors pel·lícules en català. Doncs avui el que farem és parlar de pel·lícules. En general, no cal que siguin catalanes.
Andreu:
[2:13] Molt bé. De fet, el vídeo que han fet els Criticutres és molt divertit, aquests nois són... a mi em fan riure molt, i els seus vídeos estan molt bé per conèixer l'actualitat del cinema i...
Sílvia:
[2:28] Sí, si sou uns amants del cine, sobretot subscriviu-vos a les seves xarxes socials i al seu canal de YouTube, perquè... són un fart de riure.
Andreu:
[2:36] Molt bé. Així que avui parlarem de pel·lícules, eh?
Sílvia:
[2:39] Exacte! Andreu, va, quina és la teva pel·lícula preferida?
Andreu:
[2:43] Bufff! Ara no t'ho sabria dir.
Sílvia:
[2:46] D'acord. Doncs potser no tens una pel·lícula preferida, així... com a tal, però potser tens una pel·lícula que (has) vist moltes vegades, o que te la vas comprar en DVD o que la teníeu a casa i l'has vist potser quatre o cinc vegades i sempre t'agrada.
Andreu:
[3:03] Primer de tot volia comentar que de les pel·lícules que van comentar els Criticutres en el seu vídeo n'hi ha una que em va marcar especialment o, més que marcar, em va commoure. Em va commoure molt. De fet, vaig sortir del cine plorant com una magdalena.
Sílvia:
[3:19] Com tothom.
Andreu:
[3:20] Sí, però això no és normal en mi. O sigui, no, no ho sé, eh...
Sílvia:
[3:26] Ah, normalment no plores, quan mires una pel·lícula?
Andreu:
[3:28] Em puc emocionar una mica, allò... que tens la llàgrima a punt a punt de caure, saps?, però sortir plorant a llàgrima viva...
Sílvia:
[3:37] Ai, doncs jo gaire bé sempre.
Andreu:
[3:39] Sí?
Sílvia:
[3:40] Sí. És que jo soc molt ploramiques, eh. Això també s'ha de dir. I m'emociono molt fàcilment, però gairebé amb totes les pel·lícules.
Andreu:
[3:49] Carai. Bé, doncs jo normalment no m'emociono tant, és a dir, m'emociono i gaudeixo molt de les pel·lícules, bé, si són bones, no?, però amb aquesta pel·lícula, que és la pel·lícula de Estiu 1993, vaig sortir... ja et dic, plorant a llàgrima viva. Em va commoure molt, jo crec que em va transportar a la infància i... de cop va ser com un túnel directe al passat, saps?, en què vaig recordar com moltes coses boniques de quan era petit i... i sí, sí, bé, em vaig fer un fart de plorar.
La comunitat d'Easy Catalan no para de créixer, cosa que ens fa molt contents, i aprofitem l'avinentesa per a parlar de coses que de mica en mica van avançant i ens porten cap a un futur millor, alhora que ens fan un present més agradable.
1a) fer tirar endavant (alguna cosa) ('fer avançar alguna cosa', 'portar una cosa a bon terme')
Exemple: "Per fer tirar endavant el negoci, cal treballar de valent!"
1b) tirar endavant ('sortir-se'n', 'superar una situació')
Exemple: "No patiu: malgrat la crisi, tirarem endavant."
2) marejar la perdiu ('perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d'un problema')
Exemple: "En lloc d'arribar a acords, molts polítics només fan que marejar la perdiu constantment."
3) Refrany de mica en mica s'omple la pica ('l'acció lenta però insistent arriba a tenir grans resultats')
4) Cal no abandonar mai la tasca ni l'esperança - Pompeu Fabra
Sílvia:
[0:18] Molt bé, molt bé! [Què m'expliques?] Doncs mira, aquí, començant la setmana. (Bé), gairebé acabant-la, ja.
Andreu:
[0:25] Sí, més aviat acabant-la. Avui és divendres... Començant el cap de setmana. No la setmana, sinó el cap de setmana.
Sílvia:
[0:33] Però és que fa il•lusió, el cap de setmana, no?
Andreu:
[0:36] Sí! Sí, sí. A veure, avui tenim moltes coses per comentar. Per tant, anem al gra directament. Primer de tot volíem explicar que Easy Catalan creix.
Sílvia:
[0:48] Ueee!
Andreu:
[0:49] Sí, és a dir, que el projecte va creixent, hem arribat als 4.000 subscriptors a YouTube, els hem superat, hem superat també la xifra de 40 membres a Patreon... Una altra cosa superimportant és que el Joan ja es comença a dedicar plenament a Easy Catalan. Per tant, bé, això és un petit pas per la... Com era allò? Un petit pas per Easy Catalan, un gran pas pel Joan o...?
Sílvia:
[1:19] Sí, exacte.
Andreu:
[1:22] No, però per Easy Catalan també és un gran pas.
Sílvia:
[1:24] Exacte, sí! Oi tant, o sigui, ja us podeu imaginar que si una persona dedica tot el seu temps a Easy Catalan, vol dir que aviat començareu a veure que publiquem molt més sovint, que hi ha molts més avantatges, que totes les coses estan molt millor, molt més ben pensades i que tothom estarà més feliç segur.
Andreu:
[1:44] És que, clar, hem de recordar que, aquí, tots els membres de l'equip hem col•laborat en el projecte de manera voluntària en el nostre temps lliure, o sigui, tots tenim la nostra feina o els nostres estudis, i ara el Joan ha estat el primer que ha decidit dedicar-se plenament al projecte.
Sílvia:
[2:01] Exacte, així que des d'aquí li enviem una forta abraçada, al Joan, per tota la feina que estarà fent aquests dies.
Andreu:
[2:07] Molts ànims, Joan! I et volem aquí, al podcast, un dia perquè et sentin els nostres oients.
Sílvia:
[2:12] Exacte. Doncs una de les coses que podreu veure ben aviat els membres de Patreon és els exercicis.
Andreu:
[2:20] De fet, a hores d'ara ja podem dir que estan publicats els exercicis del vídeo del ioga. Són uns exercicis en què hi ha una part de vocabulari, una part de gramàtica, una part d'exercicis i finalment un apartat de mots encreuats.
Sílvia:
[2:34] I al final de tot del document hi han totes les solucions, de forma que els exercicis es poden fer de manera totalment individual, cadascú a casa seva.
Andreu:
[2:43] Exacte. A més a més, ara estem preparant una classificació dels vídeos a YouTube per nivells. Per nivells inicials, intermedis i avançats. Ara mateix ja tenim algunes classificacions i algunes llistes de reproducció, però no per nivells encara. Per tant, ben aviat això també ho tindreu disponible i podreu seleccionar els vídeos més fàcilment segons el vostre nivell.
Sílvia:
[3:07] Exacte. Que si arribeu el canal de YouTube d'Easy Catalan, pugueu anar directament a la llista de reproducció que s'escau amb el vostre nivell de català.
Andreu:
[3:16] I ara mateix les classificacions que hi ha, les llistes que hi ha, són: vídeos Super Easy, vídeos d'entrevistes, també tenim una llista de cançons, una llista reproducció de música en català, en què hi podeu trobar molts grups dels diversos territoris de parla catalana.
Sílvia:
[3:34] Hi ha una llista de reproducció que són totes les col•laboracions. Això significa que allà hi han tots els vídeos en què hem col•laborat, siguin de qui siguin, i també hi ha una llista de reproducció que són tots els vídeos d'Easy Catalan, perquè n'hi ha que són en el canal de YouTube d'Easy Languages i n'hi ha que són en el canal de YouTube d'Easy Catalan.
Andreu:
[3:53] Exacte. I a més a més, ara, recentment, hem fet una crida per les xarxes per cercar més persones que vulguin col•laborar amb nosaltres, i entre d'altres, doncs hem fet una crida a gent que pugui traduir, que pugui entrevistar al carrer per fer nous vídeos d'entrevistes i jo vull fer una crida personal perquè ens falten també revisors o correctors de català. Per tant, si sou filòlegs, els que ens esteu escoltant, o teniu formació en correcció o revisió de textos, això ens aniria molt bé i les portes són obertes si voleu col•laborar amb nosaltres.
El 23 d'abril és un dels dies més especials de l'any per als catalans. Però per què? En aquest episodi parlem de com celebrem l'amor i la cultura en aquest dia tan assenyalat, recordem la llegenda de Sant Jordi i finalment dediquem la secció de recomanacions a parlar de booktubers. Visca Sant Jordi, i per molts llibres!
1) estar boig (per algú) ('estar profundament enamorat d'algú')
Exemple: "Quan anava a l'institut, la Clara estava boja pel professor de Ciències Socials."
2) enamoradís, enamoradissa ('que té propensió a enamorar-se fàcilment')
Exemple: "El nen ens ha sortit ben enamoradís: cada setmana s'enamora d'un company de classe diferent."
Easy Catalan recomana
Booktubers en català
del País Valencià
Sílvia:
[0:17] Sí? Pel Kahoot que vam fer, o per què?
Andreu:
[0:21] Sí, va estar molt bé. M'ho vaig passar bé, jo.
Sílvia:
[0:23] Sí? [Tu?] Sí, també, molt bé. És que ja és el tercer que fem i ja ens ho vam agafar de manera diferent, no?
Andreu:
[0:29] Sí, jo estava més tranquil, més relaxat, ara que ja sabem com funciona i ens hi hem familiaritzat més.
Sílvia:
[0:37] I a més a més, el nivell dels participants era molt alt.
Andreu:
[0:40] Sí! Sí, sí. Ja ho vam comentar en el mateix directe, que es notava que aquella gent, els participants, en sabien, de llengües, i de fet, molts d'ells eren poliglots. Entre ells hi havia la Multilingual Marissa, que en l'últim episodi la vam convidar a venir al podcast algun dia, i finalment ha accedit, ha acceptat la invitació, només que ara mateix ella està molt ocupada i ens ha demanat de fer-ho més endavant, cap al juny-juliol. Per tant, doncs estigueu atents, que algun dia, en els propers mesos, tindrem la Multilingual Marissa amb nosaltres.
Sílvia:
[1:16] Molt bé, genial! A més a més, també he vist a Twitter ens han escrit un comentari, un noi que es diu something polyglot, i diu: "Normalment escolto els podcasts de RAC1, però ara escoltaré també el vostre podcast. Són més llargs, però perfectes per al meu nivell, i m'ha agradat molt escoltar-los. Moltes gràcies!".
Andreu:
[1:35] Sí, aquest és el Kenny. something polyglot és el seu nom a les xarxes, però es diu Kenny, és de Bèlgica i bé, ens ha deixat aquest comentari tan amable Twitter, i també té un canal de YouTube en què ara mateix hi té pocs vídeos, perquè el va començar fa poc, però resulta que el primer vídeo que va publicar és en català [Ah sí?!] i es titula "A beginner speaking Catalan". Llavors, aquest noi, el Kenny, parla moltes llengües, o com a mínim en coneix diverses, més de cinc, pel que veig en el seu avatar, en què apareixen diferents banderes, i viu a Espanya. En aquest vídeo explica que ell viu Espanya, tot i que no en un territori de parla catalana, però fa un temps va llegir un llibre sobre la història de Catalunya i arran d'això es va interessar pel català, i aleshores ara, doncs està estudiant el català, es considera principiant, però com que té bons coneixements de castellà, italià i francès, i també una mica de portuguès, doncs el català no li resulta difícil i té un nivell alt o força alt de comprensió. [Clar.] I bé, en el vídeo també explica que les llengües són la seva passió i que la seva cançó preferida en català es titula "Llengües", del grup Cabot.
Sílvia:
[2:51] Ui, no la conec.
Andreu:
[2:52] Doncs diu així:
Cançó "Llengües", de Cabot
Andreu:
[3:23] Doncs és maca, no?
Sílvia:
[3:24] Sí. No l'havia sentit mai!
Andreu:
[3:26] Jo l'havia sentit una vegada, però m'ha agradat això de "fan que es puguin estimar dues persones, més enllà, de cultura diferent, diversitat és el secret".
Sílvia:
[3:37] Sí, tota la raó.
Andreu:
[3:39] Està molt bé, i parlant d'estimar...
[...]
121: Per molts anys!
06 Jun 2024
00:27:43
Notes del programa
Com solem celebrar l'aniversari, els catalans? Quins són els elements imprescindibles d'una festa d'aniversari? Com eren aquestes festes quan érem petits? Quines expressions fem servir per felicitar l'aniversari? Som-hi!
Quan convidem algú a la nostra festa, diem que és un convidat, però l'acte de convidar s'anomena invitació.
Bonus
L'Andreu explica els seus traumes amb les festes d'aniversari.
Transcripció
Sílvia:
[0:15] Bon dia i bona hora, Andreu!
Andreu:
[0:17] Bon dia i bona hora! Com estem?
Sílvia:
[0:19] Molt bé!
Andreu:
[0:20] Bé? Escolta, ja es va acostant el mes de juliol i, per tant, ja falta menys per al Campus d'Estiu, eh?
Sílvia:
[0:27] Sí! Estem superil·lusionats, amb aquest tema!
Andreu:
[0:31] I bé, ja hi ha uns quants inscrits que passaran aquesta setmana aquí a Barcelona amb nosaltres, i per a aquells que vulguin anar escalfant màquines, no?, i posant al dia al seu català, hem de dir que teniu una opció molt interessant, que són cursos intensius d'expressió oral en català que oferirem aquest mes de juliol. A partir del dia 1 podeu contractar des de classes.easycatalan.org diferents cursos de diferents nivells per parlar, o sigui, per fer el que farem al Campus, no?, però en línia, totalment en línia, i en grups reduïts de tres a sis persones, doncs per això, per practicar l'expressió oral i perdre la vergonya i estar a punt per participar al Campus d'Estiu.
Sílvia:
[1:17] Sí, però és que no només per les persones que vindran al Campus, sinó que per a qualsevol persona, qualsevol estudiant de català que vulgui millorar la seva parla, que vulgui parlar més en català, que no tingui, per exemple, les… l'opció de fer-ho al lloc on està vivint, que sàpiga que aquests cursos, que duraran tres setmanes, que són les tres primeres setmanes de juliol, estan dedicats només a això, a millorar la parla. Com ha dit l'Andreu, els cursos comencen l'1 de juliol i són cursos intensius. Això vol dir que podeu fer un curs de quinze hores en total o de nou hores. Mireu a la web el curs que us vagi millor i us hi podeu apuntar.
Andreu:
[2:01] Exacte. Cada sessió és d'una hora, per tant, el de quinze hores són cinc hores a la setmana i el de nou hores són tres a la setmana. I n'hi ha de tots els nivells, des del nivell bàsic, A1, fins al nivell C2. D'acord? Per tant, tant si participeu al Campus com si no, pot ser una molt bona opció per vosaltres per millorar el vostre català parlat.
Sílvia:
[2:25] Entreu a classes.easycatalan.org.
Andreu:
[2:29] Molt bé, dit això, Sílvia, tenim un àudio que ens va arribar fa temps i ens va arribar des de Mallorca. És un àudio del Harry, que ens diu això:
Harry:
[2:41] Hola, bon dia, Andreu! Bon dia, Sílvia! Soc en Harry. Molt de gust. Jo visc aquí a Mallorca, a Palma de Mallorca. Tenc 32 anys, som professor i estic aprenent mallorqu(í) i català, a sa mateixa vegada. I vull dir que… sa veritat és que tot (el) que heu fet amb aquest pòdcast m'ha ajudat moltíssim. No estic a punt de… em… escoltar (la) ràdio, perquè a vegades és massa… massa ràpid, però em… heu fet aquest pòdcast d'una manera molt clara i m'ha aju… ajudat moltíssim (a) comunicar(-me) amb sa família de sa meva dona. I això és tot. Vull dir un gran gràcies a tots dos i que (tingueu) un bon dia. Adeu!
Sílvia:
[3:34] Igualment, que passis molt bon dia!
Un dia, una noia de Maryland, als EUA, va fer clic en una recomanació de YouTube d'una cançó en català. Qui ho havia de dir que, gràcies a la Jenifer d'Els Catarres, avui la Brianna s'estaria preparant pel certificat de nivell C1 de català per poder mudar-se a Barcelona i cursar-hi un màster. La Brianna és una amant de la música, de les llengües... i de l'art de fer volar coloms!
1) fer volar coloms ('imaginar, il·lusionar-se')
Exemple: "M'agrada pensar en el futur i fer volar coloms sobre on viuré o què faré d'aquí 10 anys."
2) ser un/una somiatruites ('fer-se il·lusions, creure possibles coses irrealitzables')
Exemple: "En Pau sempre diu que quan sigui milionari se n'anirà a viure a Mart. És un somiatruites, aquest noi."
Sílvia:
[0:16] Ui, doncs encara una mica cansada, eh, de la classe de ioga que vam fer amb l'Adriana. L'has vist, el vídeo?
Andreu:
[0:23] Sí, i tant! Vaig veure com feies totes les postures d'adho-mukha i, bé, la postura del gos i totes les postures. Molt bé! Què, tens cruiximents?
Sílvia:
[0:34] Oi tant! L'endemà encara en tenia i ara ja estic millor. Però ho has intentat o no, a casa?
Andreu:
[0:41] Jo sí! De fet, durant el confinament vaig començar a fer, per un costat, exercicis d'aquests intensius, i per l'altre també ioga. Però no ho he fet de manera continuada, eh? He fet algunes classes soltes algun dia i... bé, està bé, m'agrada. És que cansat, per això, eh?
Sílvia:
[1:00] Sí, sí. Jo, quan estava fent la classe, pensava que només seria 15 minuts i tampoc seria (gaire) dur, però la veritat és que l'endemà vaig notar encara com tibaven, els músculs. Per tant, sí, sí. Ho heu de provar. Si no heu provat, ho de provar.
Andreu:
[1:15] I t'has quedat amb ganes de continuar fent ioga, o què?
Sílvia:
[1:18] Sí, estaria bé guanyar una mica de flexibilitat, perquè segur que si heu mirat el vídeo haureu vist que l'Adriana ho feia perfecte, que per això és professora de ioga, i jo ho feia el millor que vaig saber, però hi ha molt camí per millorar. Per tant, estaria molt bé continuar fent algun exercici de ioga per millorar la flexibilitat.
Andreu:
[1:38] La veritat és que, encara que sembli senzill, perquè no són moviments (gaire) ràpids, però sí que són moviments molt precisos, no?, i quan mires un vídeo d'aquest tipus, són moltes instruccions per seguir, i bé, t'hi has d'acostumar, també.
Sílvia:
[1:56] Exacte.
Andreu:
[1:57] Alguna novetat més, des d'aleshores?
Sílvia:
[2:00] Doncs que... aquest vídeo el vam gravar fa molts mesos, i l'Adriana ja ha sigut mare. En el vídeo explica que estava embarassada, doncs la nena, perquè és una nena, ja ha nascut.
Andreu:
[2:13] Molt bé! Enhorabona, Adriana! Que bé! Una altra novetat que volíem comentar és que la Paula s'ha reincorporat a l'equip d'Easy Catalan.
Sílvia:
[2:23] Exacte! Ja tornem a tenir la Paula aquí i segur que la veureu molt aviat.
Andreu:
[2:29] Em fa gràcia perquè, d'alguna manera o d'una altra, sempre acabem parlant de la Paula, en el podcast. I bé, segur que ja la coneixeu, perquè va sortir per exemple en el vídeo de la pronunciació, que vam gravar a Girona, i també va aparèixer en el primer, si no m'equivoco, en el primer directe que vam fer YouTube.
Sílvia:
[2:50] Exacte. Sí, sí, exacte. Molt bé! I Andreu, tenim algun comentari de l'últim episodi del podcast?
Andreu:
[2:57] Doncs sí, tenim un comentari per exemple de la Multilingual Marissa. És una noia que ens segueix ja des de fa un temps, sobretot per Instagram, i aquesta noia, si no m'equivoco, viu als Estats Units, però el seu comentari és que ella també va aprendre el català a Mèxic, i vaja, igual que l'Ana, la protagonista del tercer episodi del podcast. I bé, aquesta noia, la Marissa, volíem comentar que té un blog a internet molt interessant que es diu Relearn a language. How to relearn French, Spanish, Polish or any language, i vaja, doncs una d'aquestes llengües que parla la Marissa és el català, i va fer una entrada en el seu blog amb consells, recursos i molta informació per a aprendre català. I bé, és una entrada força exhaustiva, hi ha des d'informació històrica fins a informació sobre com és la pronúncia en català, també hi ha algunes dades, curiositats i mites sobre el català, i entre d'altres, doncs recomana el nostre podcast i el nostre canal de YouTube, així que moltes gràcies, Marissa, per recomanar-nos, i a part d'aquesta entrada, que és molt interessant i que deixarem en les notes del programa, n'ha fet una altra sobre receptes catalanes, sobre el menjar.
Sílvia:
[4:14] Exacte. El blog de la Marissa és molt molt interessant per a totes les persones que comencen a aprendre el català i volen fer-se una idea de com és la llengua, i també podeu seguir-la veient els seus vídeos que fa a YouTube, i és una noia meravellosa, així que si la seguiu estarà supercontenta.
Andreu:
[4:33] Marissa, si ens escoltes, des d'aquí ja et convidem, ara mateix, a compartir amb nosaltres la teva història. Per tant, si vols venir un dia al podcast, nosaltres estarem encantats d'escoltar-te.
Sílvia:
[4:43] Les portes estan obertes a tothom!
Andreu:
[4:45] Exacte. I avui tenim una altra convidada que ens fa molta il•lusió, perquè és una membre de Patreon, és una persona que ens dona suport a través de Patreon, i no només això, sinó que també penso que és la persona més activa en el nostre espai de Discord, que és on ens trobem amb els mecenes de Patreon per fer-la petar, per xarrar, per coneixe'ns... Cada setmana parlem una estona, i bé, aquesta persona és la més activa del Discord.
Sílvia:
[5:12] És la Brianna. Hola, Brianna! [Hola!]
Brianna:
[5:16] Hola, què tal?
Andreu:
[5:18] [Molt bé!] Molt bé. Com estàs?
Brianna:
[5:20] Molt bé, molt contenta d'estar aquí amb vosaltres.
L'Ana ens va enviar una nota de veu des de Mèxic i ens va fer tanta il·lusió que vam decidir convidar-la a parlar amb nosaltres. En aquest episodi ens parla de la música tradicional de l'estat de Veracruz i també de com va aprendre el català: la música, els estudis, l'amor, els viatges, les festes populars, el menjar... Per a l'Ana, la llengua va ser una porta d'entrada a la cultura catalana, i ara diu que no es pot imaginar la seva vida sense el català.
Dona'ns suport i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 és gratuïta per a tothom, i a partir de l'episodi 4 està disponible només per als membres de la subscripció de pòdcast o un nivell superior.)
2) tenir la mà trencada (en alguna cosa) ('tenir molta pràctica en alguna cosa')
Exemple: "A casa, els pastissos sempre els fa el pare; hi té la mà trencada."
Andreu:
[0:19] Sí, però a mi això del canvi d'hora la veritat és que em desestructura mentalment, eh.
Sílvia:
[0:24] Home, però ara molt millor, perquè a les tardes hi ha molt més sol, podem anar a passejar després d'haver anat a treballar i tot!
Andreu:
[0:30] Hi estic d'acord, el que passa (és) que sort que tu ho portes millor que jo, això del canvi d'hora, perquè si no, no ens hauríem trobat a la mateixa hora.
Sílvia:
[0:39] Sí, hi ha hagut un petit problema amb això del canvi d'hora, però... solucionat!
Andreu:
[0:45] Molt bé. Primer de tot volíem comentar que ja som a punt d'arribar a 30 membres a Patreon.
Sílvia:
[0:51] Estic supercontenta!
Andreu:
[0:52] Això què vol dir, Sílvia?
Sílvia:
[0:55] Doncs això significa que ja estic preparant els exercicis per al pròxim vídeo. El vídeo és el de ioga, hem fet un vídeo sobre ioga i les parts del cos, i aquest vídeo segurament ja tindrà els exercicis disponibles per a tots els nostres mecenes.
Andreu:
[1:11] Exacte, perquè ara mateix, avui, 28 de març, que és el dia en què gravem, tenim 29 membres a Patreon i segurament quan es publiqui, doncs ja serem 30 o més, i doncs, començarem a publicar exercicis a partir d'aleshores per a cada vídeo nou. [Exacte.] I com seran, aquests exercicis?
Sílvia:
[1:28] Doncs hem fet un format molt visual, molt bonic, el format l'ha fet el Joan amb l'ajuda de l'equip d'Easy Italian, que els hem d'agrair que ens hagin passat el format que fan servir ells, l'hem modificat una mica i els exercicis seran molt variats. Hi haurà exercicis que seran de contestar les preguntes del vídeo, o sigui hi haurà per exemple cinc preguntes de cinc moments concrets el vídeo que s'hauran de contestar, o hi haurà mots encreuats, hi haurà un exercici de vocabulari, hi trobareu unes taules de vocabulari amb les paraules en català i les paraules en anglès al costat. Per tant, genial per a tots aquells que esteu aprenent la llengua.
Andreu:
[2:05] Seran molt útils per als aprenents. [Segur!] Bé, hem rebut alguns comentaris sobre l'últim episodi, en què vam parlar de la vida al camp i la vida a la ciutat. Per exemple, hem rebut un missatge de correu electrònic d'una noia que, bé, és la meva germana i que ens diu: "Ara fa 11 anys que estic independitzada, amb parella i una filla de cinc anys, soc molt feliç i visc en un poble als afores de la ciutat. Visc tranquil•la però no apartada de tot. És un lloc tranquil però social. Ho tinc tot a dos passes: l'escola, el supermercat, el centre d'atenció mèdica, el parc, el camp, també, el bar i els amics, i a la nit només se sent algun grill o algun gat del carrer".
Sílvia:
[2:46] També és una privilegiada, eh, la teva germana. Viu molt bé. [Sí.] Molt bé.
Andreu:
[2:51] Sí, sí. I vaja, diu: "La ciutat no m'agrada. Hi ha massa cotxes i massa gent".
Sílvia:
[2:56] Molt bé. Ens ha arribat també un comentari per Twitter (d')un noi que es diu Mitchell, i posa: "M'encanta el vostre pòdcast! M'ajuda moltíssim a aprendre la llengua i les vostres conversacions són molt divertides i interessants. Sempre estaré esperant el proper episodi. Una salutació des del Canadà".
Andreu:
[3:16] Uau! Que bé, moltes gràcies, Mitchell, pel missatge.
Sílvia:
[3:20] Ens fan molta il•lusió tots els missatges que ens envieu.
Andreu:
[3:23] La veritat és que ens estan escoltant molt des de l'altra banda de l'Atlàntic.
Sílvia:
[3:28] Ah, sí? Des del Canadà, sobretot?
Andreu:
[3:31] Des del Canadà, des dels Estats Units, però també des de Mèxic. Per exemple, vam rebre aquest missatge:
Nota de veu Ana Pajarito:
[3:38] Hola, Andreu, hola, Sílvia! Com esteu? Doncs només volia felicitar-vos, perquè he estat escoltant el (vostre) pòdcast d'Easy Catalan en ràdio i la veritat és que m'ha agradat molt. Jo em dic Ana, visc a Ciutat de Mèxic, porto uns anys estudiant el català, la veritat és (que és) una llengua que m'agrada moltíssim i soc una persona apassionada de la cultura catalana també. I re, que us vagi molt bé i de debò que us felicito molt, perquè heu fet una feina molt gran i jo crec que compartir tot això de la cultura, del menjar, de moltes coses que ens pot oferir la cultura catalana, per mi és com un regal supergran. Una abraçada forta i molts petons macos. Adeu!
Andreu:
[4:23] L'Ana, des de Ciutat de Mèxic, ens ha escrit aquest missatge i ens ha fet molta il•lusió, perquè és la primera persona que ens envia una nota de veu i que ens explica una mica la seva història, i l'hem convidat en aquest episodi per fer-la petar una estona amb nosaltres. Hola, Ana, bon dia!
Ana:
[4:38] Hola, bon dia! Com esteu?
Sílvia:
[4:40] Com estàs, Ana?
Ana:
[4:41] Molt bé! Aquí és una mica d'hora, són del 8.30 h del matí.
Andreu:
[4:49] T'hem fet matinar.
Ana:
[4:51] Una miqueta, però molt bé. En diumenge és una mica més difícil, però tot bé, tot bé!
Andreu:
[4:56] Escolta, Ana, tenim ganes de coneixe't. A veure, presenta't una mica. Qui ets? On vius? Bé, ja ho sabem, a Ciutat de Mèxic. A què et dediques? Estudies, treballes...?
Ana:
[5:06] Soc una filla de la Ciutat de Mèxic, visc al centre, gairebé al centre de la ciutat, (bé), centre-sud, visc en un barri que es diu Narvarte, tinc 30 anys i la propera setmana (en) faré 31.
Sílvia:
[5:22] Oooh, felicitats!
Ana:
[5:23] Moltes gràcies! Sí, sí, sí, ja 31. I (bé), visc amb el meu marit, una gossa, un gat i soc professora, ara mateix, d'universitat. Treballo a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la UNAM, a la Facultat de Filosofia, i també faig classes d'idiomes, principalment d'anglès i una mica de francès i català.
Sílvia:
[5:48] Molt bé.
Andreu:
[5:49] Caram, molt bé! Aleshores ets professora de filosofia?
Ana:
[5:55] No, soc professora de Gestió Cultural, específicament d'una assignatura que es diu Patrimoni Cultural, i em dedico a tot això de la preservació, conservació i difusió de la cultura.
Andreu:
[6:08] Uau! Carai, molt bé! Doncs, a veure, al teu perfil d'Instagram tu et presentes així, diu: "Hi, I'm Ana Pajarito. I love eating tacos, drinking tea, speaking Catalan and playing Son Jarocho". "Jarocho", ho dic bé?
Ana:
[6:23] Sí, sí, sí, "jarocho".
Andreu:
[6:24] Molt bé, doncs abans d'entrar en la història del català, explica'ns això del son jarocho. Què és?
Ana:
[6:30] Jo des (que) tenia cinc anys, més o menys, els meus pares ens van ficar a nosaltres, a la meva germana i a mi, a una escola que és una escola superimportant aquí, a Mèxic. És una escola que és única (a l')Amèrica Llatina, que es dedica a la difusió de la música tradicional mexicana i es diu Ollin Yoliztli, i aquesta escola fa classes a nens de tots els gèneres que hi ha de música tradicional, i un d'ells és la música veracruzana, la música de l'estat de Veracruz. Es divideix en dues parts: al nord s'hi toca la música huasteca i a la part sud de l'estat s'hi toca el son jarocho. Llavors, té les seves especificitats, perquè té com uns instruments especials, els instruments són endèmics de la zona, són molt diferents a altres instruments del món, i té una sonoritat molt especial, el son jarocho. Llavors, per nosaltres ha sigut un regal tota la infància aprendre aquestes cançons, i hem fet un grup de música tradicional, i doncs, (bé), ara, amb la pandèmia, no toquem, però portem ja més de 10 anys fent música d'aquest tipus.
Sílvia:
[7:47] Però llavors, (en) el grup que teniu de música, tu cantes o toques un instrument?
Ana:
[7:53] Toquem, cantem, ballem les cançons que fem i... fem de tot, una mica. Toquem diferents instruments. Sí, sí, sí, jo toco el mosquito jarocho, que és la filla petita de tota la família de les jaranas, que són els instruments amb què es toca el son jarocho, i toco també la quijada de burro, que és un instrument una mica complex i estrany, perquè és una quijada de burro, realment, i... És una mandíbula de burro, de ruc!
Andreu:
[8:26] Uau! Us podem veure en algun lloc, a YouTube o a través d'internet, us podem veure?
Ana:
[8:32] Sí, i tant! Tenim una pàgina de Facebook, que és El Costumbre, si poseu "El Costumbre Oficial" sortirà segurament el nostre perfil, i tenim un canal de YouTube on hem pujat un parell de vídeos, que la veritat és que ja portem una mica sense pujar res, pel tema de la pandèmia i per coses, però sí que tenim uns vídeos, per si voleu veure'ns.
Andreu:
[8:54] I tant, i tant! Hi donarem una ullada i deixarem els enllaços també a les notes del programa perquè la resta d'oients ho puguin veure també.
Ana:
[9:03] Moltes gràcies per la difusió.
Sílvia:
[9:04] I, Ana, què ho fa que parles català?
Ana:
[9:07] Doncs jo crec que (fa) gairebé uns 8 anys que parlo català. Vaig començar... No, jo crec que ja (en) són 10. Vaig començar el 2011-2012 a parlar català, a aprendre català, realment. Vaig començar amb l'interès (des que) tenia jo crec que uns 15 anys, uns 14 anys, perquè principalment va sorgir la idea perquè al meu pare li agradava molt el Serrat, (bé), li agrada encara, el Serrat, i tenia uns discos d'aquest grans, com es diuen? D'acetat o...? [De vinil.] De vinil, de vinil! I (d'aquests discos n'hi) ha un que es diu "Per al meu amic", i a mi sempre m'havia intrigat aquest nom, i vaig pensar que era un nom molt interessant, però no entenia què volia dir, i llavors vaig (investigar) una mica i vaig descobrir que era una llengua que es deia "català". I (d'aleshores ençà), la veritat és que m'he ficat molt en la música, he començat a entendre una mica les cançons, i quan vaig començar la universitat, vam tenir la sort que a la meva universitat donaven classes de català, i m'hi vaig inscriure. Llavors, vaig cursar la universitat al mateix temps que feia classes de català.
Sílvia:
[10:24] És molt curiós, perquè molts aprenents de català comencen per la música.
Andreu:
[10:30] Una noia que és membre de Patreon d'Easy Catalan, la Brianna, ella també ho explica, que va començar per la música, o que com a mínim la música li ha servit moltíssim per a aprendre la llengua. Carai, molt bé! Quina és, la universitat aquesta en què vas fer els cursos de català?
Ana:
[10:44] És el CELE, que és el Centre de Llengües Estrangeres, que ara s'ha canviat a l'Escola de Lingüística, perquè l'han fet com una mica més gran, i de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la UNAM, amb el professor Carles Bondia, que vull saludar-lo, si (em sent), perquè ha sigut un superprofessor.
Andreu:
[11:04] Molt bé! Veiem també, en el teu perfil d'Instagram, que tens alguna relació amb la ciutat de Barcelona. Entenc que hi has estat algun cop, no?
Ana:
[11:14] Sí, sí, sí. La veritat és que tot va ser... O sigui, per mi el català m'ha canviat la vida. Jo crec que, de debò, o sigui, no podria dir-ho d'una altra manera. Ha sigut, jo crec que gràcies o principalment al català, que he aconseguit moltes coses. La primera és ehm... Jo tenia moltes ganes d'anar a Barcelona a viure (i a mesura que les classes avançaven) jo veia moltes coses de la cultura, i com que estava superficada en el tema del patrimoni, el professor ens donava coses de cultura popular... I cada vegada jo tenia moltes moltes més ganes de viure l'experiència, llavors vaig (sol•licitar) una beca de màster i, (bé), vaig enviar una carta a la Universitat de Barcelona, em vaig treure una certificació de llengua i (bé), vaig aconseguir que em donessin una beca.
Sílvia:
[12:07] Uuuh, molt bé!
Ana:
[12:08] Sí, sí, sí, la veritat és que ha sigut com un somni. I justament a les classes del màster vaig conèixer un noi, que és ara el meu marit, que es diu Xavi, i ell sempre sempre que parlem de la nostra història i com vam començar, la veritat és que sempre diu que (el) va sorprendre molt, la primera classe que vam (fer) al màster, que teníem unes classes en català, perquè a la UB moltes classes són... gairebé totes les classes són en català, que a mi m'encanta, vaig començar a parlar català i com que sabia que era de Mèxic, es va sorprendre. Va ser molt emocionant i ell, doncs es va enamorar de mi. Sí, sí. Sí, sí, sí. Va ser una mica perquè li va fer molta curiositat aquesta idea que jo parlés català sense que haver viscut mai a Catalunya.
Andreu:
[13:00] Carai, quina història més bonica!
Sílvia:
[13:01] Que bonic, eh! Molt bé.
Andreu:
[13:03] I ara viu amb tu a Mèxic?
Ana:
[13:05] Sí, sí, sí, ha vingut amb mi. Vam estar un parell d'anys estudiant el màster, ens vam graduar, i jo havia de tornar, perquè clar, jo no podia quedar-me, (havia de) tornar per temes de la beca i perquè volia treballar una mica també aquí, al meu país, i ell va decidir de venir amb mi a provar sort, i la veritat és que li va molt bé aquí, gaudeix molt del menjar... Al principi li va costar una mica adaptar-se, perquè és una ciutat de 21 milions d'habitants, i doncs ell a més és d'un poble, és d'un poble no (gaire) petit, però... No és de Barcelona centre, és d'un poble que es diu Piera, a l'Anoia.
Sílvia:
[13:45] Ah, Piera! Sí, sí.
Ana:
[13:46] Sí, sí. I llavors va ser un canvi brutal per ell, però li agrada.
Sílvia:
[13:49] Home, normal!
Ana:
[13:51] Ja portem més de 3 anys, ens vam casar i ara molt bé, molt bé.
Sílvia:
[13:57] Que bonic, quina història tan bonica!
Ana:
[13:59] Sí, sí, la veritat...
Andreu:
[14:01] És que, de fet, han sortit els dos elements que se solen sentir més entre la gent que aprèn el català des de fora: un és la música i l'altre és l'amor.
Sílvia:
[14:09] Sí, hi ha molta gent que la seva parella és catalana i llavors aprenen el català. Sí, sí.
Andreu:
[14:13] Carai! Llavors, Ana, pel que has dit, tu quan vas arribar a Barcelona ja tenies una base de català o ja el parlaves, no?
Ana:
[14:21] Sí, jo crec que ja el parlava, perquè ja portava gairebé tres anys a Mèxic, i no sé si va ser sort, però la veritat és que tenia molts companys a la classe de català molt compromesos, o sigui, érem aquests... nosaltres diem "ñoños", però aquests, ai, no sé com (és) la paraula, molt molt estudiosos, que ens agradava fer recerca, ens agradava exposar a classe... Llavors, ens vam forçar una mica a avançar més ràpid (en) la llengua, llavors el primer any nosaltres ja... A més, que teníem classe tots els dies, o sigui, tots els dies teníem classe de 7 a 9 del matí, i fèiem molta feina de casa, també. Llavors, jo sentia que jo ja tenia un nivell gran, avançat, de català, vaig treure'm el B2, quan vaig arribar a Barcelona, no, al Ramon Llull, a l'Institut Ramon Llull, i jo vaig arribar allà amb un B2. Llavors, jo crec que sí, que ja parlava bé, entenia perfectament tot, potser l'accent era una mica més diferent, perquè portava l'accent dels meus companys, o sigui parlava, fins aquell moment, només havia parlat amb mexicans parlant català, i el professor.
Andreu:
[15:36] O sigui, perdona, llavors, els teus companys, també, aquests que éreu aplicats, diguem, els companys "ñoños", que dius tu, éreu tots mexicans i parlàveu en català entre vosaltres?
Ana:
[15:47] Sí. Sí, ens obligàvem a parlar en català entre nosaltres, perquè érem una mica (estranys), perquè també és una llengua que no s'estudia gaire a l'Institut de Llengües, la majoria són d'anglès, de francès, italià... I llavors érem com uns set nois i noies que no teníem (ningú més amb qui parlar), llavors era com un... entre nosaltres parlem en català tot el temps. Llavors, sortíem a fer birres o qualsevol cosa i ens forçàvem a parlar català. Sí, sí, sí. Però amb els nostres accents.
Sílvia:
[16:16] Però és que això és un goig, eh!
Andreu:
[16:18] És molt fort! O sigui, no hi havia cap catalanoparlant nadiu entre vosaltres i vosaltres parlàveu en català?
Ana:
[16:23] I tant! [Uau!] Sí, sí, i ens emprenyàvem si no dèiem bé les coses, i llavors ens sentíem allí corregint-nos entre nosaltres, sense ser catalans ni haver estat a Catalunya. Un parell, però la veritat és que sí.
Andreu:
[16:35] Que fort! Escolta, un aplaudiment! Molt bé.
Sílvia:
[16:39] Molt bé! Uau... Fantàstic! Tan de bo tothom que aprengués una llengua ho fes d'aquesta manera, eh, perquè segur segur que vau aprendre molt molt ràpid.
Ana:
[16:52] Sí, sí, sí. Vèiem pel•lis, molt molts recursos, també, ens van ajudar a avançar.
Andreu:
[16:57] Ara parlarem d'aquest recursos. Abans, per això, et volia preguntar també si a part de Barcelona, doncs si coneixes altres territoris, altres zones de parla catalana...? Si has estat altres llocs, vaja.
Ana:
[17:09] De parla catalana, sí, sí, sí. (Bé), jo em considero a mi, i una de les coses que més m'agrada al món són els viatges. Els viatges m'han fet créixer molt i sempre han sigut una part de la meva vida. De fet, aquí a Mèxic (s'acostuma) molt que quan fas 15 anys, no sé si vosaltres sabeu de les festes de 15 anys mexicanes, però són aquestes festes supergrans (en què) la família gasta moltíssims diners per fer unes festes amb tota la família, i es fan amb aquests vestits superflorits i colorats... i no sé, és una tradició que està molt enraila... [Arrelada.] Arrelada, exactament, i justament jo no volia aquesta festa. Jo, des del primer moment, jo els hi vaig als meus pares que... els hi vaig dir que volia anar de viatge. Llavors tenia 14 anys i va ser la primera que vaig sortir del país, i vaig anar a uns països europeus. Principalment, vaig anar a França, a Bèlgica, a Anglaterra i a Itàlia. I llavors vaig tornar amb unes ganes de tornar a Europa i conèixer altres països, i (des que) tenia 14 anys he tractat de fer un viatge almenys una vegada l'any, i ho he mantingut. I de parla catalana, jo crec que he anat a Balears. a Mallorca, he anat al País Valencià, a Andorra, a Perpinyà i... (Bé), vaig fer unes pràctiques als Pirineus, llavors vaig conèixer allí una mica... pobles dels Pirineus entre França i Catalunya, però sí, jo crec que aquests països.
Sílvia:
[18:57] Uau, fantàstic!
Andreu:
[18:59] Que guai!
Sílvia:
[19:00] Has estat gairebé a tot arreu, eh!
Ana:
[19:03] M'ha (faltat la) Cerdanya. Encara la tinc pendent.
Sílvia:
[19:08] La pròxima vegada.
Ana:
[19:10] Sí, la pròxima vegada, sí, sí, sí.
Sílvia:
[19:12] I com ho fas per practicar el català des de Mèxic? O sigui, només amb el teu xicot, o també fas servir altres recursos?
Ana:
[19:20] La veritat és que jo crec que (hi) ha hagut un canvi en l'aprenentatge del meu català i també la fluïdesa, que jo crec que ara tinc, des que vaig tornar de Barcelona, perquè evidentment, estar exposada a una comunitat catalanoparlant nativa, llavors, m'ha fet aprendre noves paraules, i vaig avançar molt en el tema d'accentuació, de vocabulari, i vaig fer molts amics. Això m'ha ajudat molt, que vaig fer molts amics al màster i altres àmbits a Barcelona, amb la família del meu xicot, també, i llavors quan vam tornar jo ja portava una llengua com molt més, diguem-ne, avançada, però aquí em va començar a fer falta aquesta pràctica. Llavors, vam fer una regla, amb el Xavi, que a casa es parla català. [Molt bé!] Hem tractat de mantenir-la, a vegades és difícil, però entre nosaltres, a casa i amb el mòbil, si ens truquem pel mòbil o ell està treballant o qualsevol cosa, tractem de parlar en català tot el temps que sigui possible. I òbviament amb amics de Mèxic, que no el parlen, la veritat és que tractem de... normal, castellà, castellà de Mèxic, i ens ha ajudat, aquesta regla, eh, que a casa estiguem practicant el català i a fora, normal, amb la família, el castellà de sempre.
Sílvia:
[20:49] Una pregunta, Ana. Tu dius que a casa sempre parleu català, però jo he sentit que algunes parelles que decideixen parlar el català, per exemple, a casa, però per a un dels membres de la parella no és la seva llengua materna, quan es barallen, quan es discuteixen... Quan es barallen, quan es discuteixen, o sigui, quan no s'entenen en algun moment, normalment la persona que no té (el català com a llengua materna) passa a la seva llengua materna, que pot ser el castellà o l'anglès o la llengua que sigui. En aquest cas, que espero que no us discutiu gaire sovint, et mantens al català o canvies el castellà?
Ana:
[21:28] No, canvio. Quan estic emprenyada, sí, sí, sí, sí, quan estic enfadada o quan ens barallem, sí, sí, automàticament em surt la mexicana que soc i dic totes les coses que haig de dir en mexicà, sí, sí, perquè tenim a més un castellà molt particular, i sí, sí. I també quan tinc cap problema de fer comptes, per exemple, o coses de diners, em costa molt fer-les en català, o sigui, passo immediatament al castellà, perquè sí, sí que per a barallar(-me i pels) comptes... Sí, sí, sí. Sempre passo al castellà.
Andreu:
[22:09] Ana, jo et volia preguntar també per què t'agrada el català, o què t'agrada especialment del català.
Ana:
[22:14] Okay. És una pregunta difícil, Andreu. Doncs... Jo crec que... Per què m'agrada el català? Ara mateix, perquè no em puc imaginar la meva vida sense el català.
Andreu:
[22:28] Oooh!
Ana:
[22:30] He compartit moltes experiències, moltes vivències, molts viatges amb gent, amics catalans, i me'n recordo, (d')aquests viatges, parlant en català o coses que m'han dit que han sigut en català i les tinc com molt estimades, i també perquè jo crec que és una eina meravellosa per conèixer més una cultura. Jo crec que les llengües sempre t'obriran les portes a conèixer més la gent, a entrar en contextos que potser sense parlar-la seria una mica més difícil. Un exemple: jo sempre havia volgut anar a la Patum, a la Patum de Berga. Jo veia els vídeos i deia "Uau, no pot ser, què és això?!" i em feia molta il•lusió, i una vegada em va tocar a classe de català aquí, a Mèxic, exposar sobre què era la Patum i totes aquestes músiques i festes i correfocs i gegants... i em va tocar que el 2014, em sembla, o el 2015, vam anar a la Patum i un amic que viu a Berga ens va dir que si volíem després anar a fer birres a casa seva, i vam començar a conèixer els seus amics, que eren com supercatalans de la zona i no parlava ningú en castellà, no?, i cada vegada que se m'apropaven, com que tractaven de parlar-me en castellà, encara que els costava, eh, perquè estan molt acostumats a parlar català, llavors era com molt curiós, perquè no m'imaginava que a la gent li costés parlar el castellà, i sí, sí (que els costa, perquè no hi estan acostumats). Llavors, la barreja que feien de català i castellà... Jo els deia "No, no, no" i sempre els tractava de respondre en català i se sorprenien molt. Llavors van començar a convidar-me més i de cop començàvem a anar a altres pobles, i jo sento que m'hi vaig integrar molt bé, justament perquè parlava, o sigui, m'ha ajudat molt a parlar i va ser un compartir molt, no?, i també em preguntaven molt, la gent començava a (tenir curiositat) de per què parles català i si realment tens un accent (estrany), però també entens bé... I jo crec que sí, sí, sí, ha sigut com la possibilitat de socialitzar en àmbits que mai m'havia imaginat, no? a un poble petit del Pirineu o amb els amics de Berga o, no sé, no m'imaginava jo, la mexicana, parlant amb gent, i sí, sí, sí que m'emocionava molt. Llavors, sí, ha sigut per mi la porta per la cultura catalana.
Sílvia:
[25:10] [Uau!] Molt bé, Ana. Doncs, Ana, segur que estàvem totes dues a la Patum, o sigui, jo hi era segur. I tu també, o sigui que perquè no ens coneixíem, perquè si no...
Ana:
[25:20] Sí??? Doncs potser que entre tanta gent ens hem, en algun moment, creuat, no?
Sílvia:
[25:26] Segur, segur!
Ana:
[25:29] [Que bo!] Que guai!
Andreu:
[25:31] Que bo! Carai, Ana, quines històries més boniques. I llavors, clar, o sigui, dius, ha sigut per tu una eina per introduir-te en la cultura directament, no?, com una porta directa cap a la cultura catalana. La llengua, no?, el català. Llavors, també el volia preguntar: què t'agrada de la cultura catalana?
Ana:
[25:46] M'agrada molt la música. De fet, el meu treball final de màster va ser de música popular catalana, música tradicional. I m'agraden molt les festes tradicionals, en específic m'agraden els correfocs, i vaig tenir l'oportunitat de fer unes pràctiques al Centre Artesà Tradicionàrius, el CAT, que (bé), vull enviar una salutació a tots els del CAT, que la veritat és que m'han ajudat molt a entendre una mica més aquest món de la cultura popular. I sí, sí, sí, jo crec que és la música, principalment. I per altra banda, el menjar. Oi, sí, sí, sí. Jo estic enamorada de les postres, la veritat. M'encanta la mel i mató. No puc viure sense la mel i mató, i cada vegada que podem anar-hi sempre arribo a casa de la meva sogra i és com, podem comprar mel i mató, sisplau? O ja (en) tenen, ja saben que arribo i (en) tenen ja a la nevera. Això, el fuet, (bé), els embotits, l'espetec... Ai, no, no, no, m'encanta això, de debò. Malauradament només (ho) puc tastar quan hi vaig, però sí, sí, sí, el menjar és una cosa superdeliciosa.
Andreu:
[27:03] I els calçots, t'agraden?
Ana:
[27:05] Sí, sí, m'agraden molt! I de fet l'última vegada que vaig anar-hi em vaig emportar un parell de llaunes de salsa romesco aquí, per a casa.
Andreu:
[27:15] Molt bé. I per últim, també com a mexicana, quina opinió tens dels catalans en general, o si creus que hi ha diferències importants de manera de ser, de manera de fer, entre mexicans a catalans?
Ana:
[27:28] Jo crec que... que sí. Jo crec que sí. Puc dir que potser són persones que són molt amables, la veritat, però també crec que és una cultura una mica més seva, o sigui, per a ells, no? Una mica més tancada en el sentit que nosaltres, (bé), des de la meva perspectiva, nosaltres a Mèxic som molt de braços oberts amb qualsevol gent, no?, ens encanta... De fet, per això jo crec que som un destí turístic, perquè la gent és molt... càlida, no? I som molt d'interessar-nos molt pels altres, i a vegades som massa invasius, potser invasius, perquè ens encanta com ficar-nos (en) la vida de la gent, perquè som molt molt curiosos, i jo crec que els catalans són una mica més reservats, i això (em) va costar una mica, perquè jo soc molt d'abraçar, de tocar, de ser com... (Doncs) sí, sí, sí, no sé, com molt més, amb una manera corporal diferent de demostrar l'interès, (l'afecte) i així, i sí (que) sentia que hi havia com aquesta, al principi, aquesta barrera de "Aviam, ens acabem de conèixer la setmana passada, per què m'estàs tractant de donar una abraçada", no?, i això em costava, perquè jo soc molt expressiva i això és molt cultural d'aquí, i a poc a poc me'n vaig adonar, que una vegada que tanques aquesta com barrera de "Sí, sí, ens coneixem, però...", comences tu a apropar-te a la gent, la gent et rep amb molta més seguretat i de cop ja estàs en una relació d'amistat o coneixes gent i comences a fer bona, o sigui, parlar, xerrar guai, no?, però al principi jo crec que sí que és una mica més difícil tancar aquesta barrera (del) "no ens coneixem", i també crec que si tu no t'interesses una mica per la cultura i comences a buscar aquestes coses en comú, costa una mica entrar a l'àmbit i a la vida, diguem-ne, catalana. Per mi ha sigut així; per això dic que la llengua m'ha ajudat molt, perquè jo crec que no hauria tingut aquesta rebuda si no hagués sigut perquè he tractat jo de comunicar-me i d'entrar una mica en l'àmbit per interès meu, no? Jo crec que sí (que) és una mica diferent. No dic que sigui dolent ni res, simplement que sí (que) tenim maneres de comunicar-nos...
Andreu:
[30:04] Sí, ja ho diuen, hi ha el tòpic aquest, no?, que diu que els catalans som més de mantenir les distàncies o més reservats... [Jo crec que sí.]
L'expressió de la setmana
Andreu:
[30:15] Bé, Ana, t'hem demanat que pensessis en una expressió o una frase feta que t'agradi especialment i doncs... endavant, pots parlar d'una frase feta que t'agradi i en posarem algun exemple d'ús.
Ana:
[30:28] Doncs una frase que m'agrada molt, una frase feta és "bufar i fer ampolles". Això vol dir que, (bé), depèn com la utilitzis, però és que no és una cosa fàcil o que és una cosa fàcil, no? [Exacte. Sí.] M'explico: estic estudiant per un examen i alguna persona em diu "Per què estudies?" i jo li respondré "Perquè l'examen no serà bufar i fer ampolles", o sigui, serà un examen difícil, que s'ha d'estudiar per aprovar-lo, no? O, en l'altre sentit, si ja sé fer alguna cosa o ja tinc la mà trencada... (N')he ficat una altra! Per alguna altra cosa, (doncs) dic "Per mi, fer pastissos és bufar i fer ampolles", o sigui, que estic superacostumada a fer-los i no tinc cap problema a cuinar un pastís perfectament, no?
Sílvia:
[31:20] Exacte, exacte. Tenim un vídeo en el nostre canal de YouTube (en què) parlem sobre les frases fetes, i una d'elles és "bufar i fer ampolles". Per tant, si voleu veure una descripció més gràfica d'aquesta frase, la trobareu al nostre canal de YouTube.
Andreu:
[31:35] Sí, posarem l'enllaç del vídeo en les notes del programa, també, i jo volia dir, sobre aquesta frase, que un dia vaig llegir que ve de l'ofici vidrier, o sigui, els professionals del vidre, que el treball més simple que feien era fer ampolles, i llavors, bufar i fer ampolles, per a ells, doncs era la cosa més senzilla de fer.
Ana:
[31:55] Interessant. No ho sabia.
Andreu:
[31:59] Bé, aquesta seria la frase feta de l'Ana, i "tenir la mà trencada en alguna cosa", que també l'has deixat anar. Què vol dir, "tenir la mà trencada"?
Ana:
[32:08] És com tenir una superexperiència en fer això, que ja t'has fet un expert en una cosa, no? [Exacte.]
Andreu:
[32:16] Sí, quan quan una cosa la saps fer molt bé, hi tens la mà trencada. I per tant, o sigui, allò per a tu és bufar i fer ampolles. [Exacte.]
Easy Catalan recomana
Andreu:
[32:32] Em sembla que tens també una recomanació preparada. [Sí.] Oi, Ana? [Sí. Sí, sí, sí.]
Ana:
[32:37] Sí. Jo us volia recomanar, a totes les persones que ens escolten, que hi ha una sèrie que es diu "Merlí", em sembla que és a TV3, i és una sèrie que m'agrada molt perquè a Mèxic ha tingut molt impacte. De fet, els meus amics que no parlen català han començat a interessar-se pel català perquè, per aquesta sèrie. És una història d'un professor de filosofia que fa classes a un batxillerat i, una mica, jo crec que la gràcia i l'interès d'aquesta sèrie és que (planteja) temes filosòfics i ètics amb una manera d'explicar-los molt divertida i amb una història que té a veure amb tots els personatges. Llavors, us recomano molt la sèrie de "Merlí".
Andreu:
[33:26] Molt bé. Jo l'he vista i també la recomano. O sigui, és una sèrie molt bona i, vaja, és que ha arribat a tot arreu. Al final, com que està publicada a Netflix, si no m'equivoco, ha arribat a tot el món.
Sílvia:
[33:39] Sí. I fins i tot ara ja han fet la segona part.
Ana:
[33:41] De debò? [Sí!] Ah, això no ho sabia!
Andreu:
[33:44] Sí, exacte, han fet una... un "spin-off", es diu? [Sí.] Doncs sí, sí, en què el protagonista ja no està al batxillerat, sinó que està a la universitat.
Ana:
[33:53] Oh... (Doncs) la veuré, la veure. Gràcies!
Andreu:
[33:58] Sí, l'has de veure. Molt bé, i em penso que la Sílvia té una altra recomanació, també.
Sílvia:
[34:02] Sí, avui portem una recomanació de Mèxic. Hi ha un orfeó català a Mèxic que estan molt presents a Facebook, sobretot, i organitzen cicles de cinema, activitats, classes per a aprendre català, fan concursos literaris, fan un munt de coses, un pilot d'activitats pensades per a tothom que parli català, que vulgui aprendre català, que sigui de Mèxic, però ara, en temps de pandèmia, estan fent totes aquestes activitats "online"; per tant, s'hi pot apuntar qualsevol persona del món. I a més a més, (perquè no hi hagi) complicacions amb el fus horari, quan fan una activitat "online", posen totes les hores, posen l'hora que serà a Europa, l'hora que serà a diferents països. No tots, però uns quants. Per tant, si entreu a l'Orfeó Català de Mèxic, tant al seu web com al Facebook, us assabentareu de totes les activitats i podreu participar-hi.
Andreu:
[34:59] Això dels fusos horaris, de la informació horària, està molt bé per a persones com jo, que sempre ens fem un embolic.
Sílvia:
[35:05] Hi ha molta gent.
Andreu:
[35:06] Fantàstic, Sílvia. Doncs posarem aquesta informació també a les notes del programa perquè hi pugueu donar una ullada, i amb això acabarem l'episodi d'avui. Moltes gràcies, Ana, ens ha encantat sentir la teva història amb el català. La veritat és que és preciosa (l'experiència) que has tingut amb la llengua, com t'ha servit la llengua per a introduir-te en la cultura catalana i conèixer gent i visitar el país i tot això, la veritat és que... Moltes gràcies per compartir la teva història amb nosaltres.
Sílvia:
[35:35] Moltes gràcies, Ana. [Moltes gràcies a vosaltres!] De veritat, ha sigut molt bonic tenir-te aquí i poder sentir la teva història. [Sí.]
Ana:
[35:41] Moltes gràcies per l'espai i l'oportunitat i per la feina que feu, que la veritat és que ens inspira a tots a seguir en aquesta idea d'aprendre català.
Andreu:
[35:52] Molt bé, doncs moltes gràcies, Ana. I seguim en contacte! I bé, per últim volíem recordar que aquest és l'últim episodi en què la transcripció està disponible de manera gratuïta i a partir d'ara només ho estarà per als membres de Patreon. Si us voleu fer membres de Patreon, heu de visitar el web https://www.patreon.com/easycatalan, i allà hi teniu tota la informació. I per últim també volíem anunciar que properament, al mes d'abril, farem un altre directe a YouTube, en què farem un Kahoot, això és com un joc de preguntes. [Sí.] Serà temàtic de llengua i llengües, o sigui, hi haurà preguntes sobre la llengua catalana, però també sobre llengües de tot el món. Us animem a participar-hi i estigueu atents perquè ho anunciarem ben aviat.
Sílvia:
[36:40] Exacte! Ho publicarem a totes les xarxes socials i també al YouTube.
Andreu:
[36:44] Exacte. Doncs amb això acabem. Una abraçada, Ana, moltes gràcies i fins aviat!
Ana:
[36:51] Una abraçada! Fins aviat!
Sílvia:
[36:52] Que vagi molt bé! [Adeu, que vagi bé!]
Andreu:
[36:55] Adéu adéu
2: Fem-la petar!
25 Mar 2021
00:39:37
La Sílvia viu en un poble petit que no té carrers. L'Andreu és de camp, però actualment viu a Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya. En aquest episodi parlem dels punts forts i els punts febles del fet de viure en zona rural i en zona urbana: tranquil·litat, serveis, contacte social i contacte amb la natura, oportunitats laborals... Què és millor? I vosaltres, sou més rurals o més urbanites? Envieu-nos notes de veu o comentaris escrits a través de les xarxes socials o a podcast@easycatalan.org.
Dona'ns suport i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 és gratuïta per a tothom, i a partir de l'episodi 4 està disponible només per als membres de la subscripció de pòdcast o un nivell superior.)
turismedelleida (compte d'Instagram de Turisme de Lleida, la capital de Ponent, envoltada de camps d'arbres fruiters i de zones verdes)
L'expressió de la setmana
1) fer-la petar ('conversar, entretenir-se enraonant')
Exemple: "Sempre que quedo amb les meves amigues és per fer-la petar. Només quedem per parlar."
2) parlar pels descosits ('parlar excessivament, parlar molt')
Exemple: "Quan parlo amb la meva àvia per telèfon no hi ha manera d'acabar la conversa, perquè ella parla pels descosits i passa d'un tema a un altre."
Andreu:
[0:14] Hola, Sílvia, com estàs? [Bé, i tu?] Molt bé, molt content, que ja som al segon episodi del pòdcast!
Sílvia:
[0:20] Sí! Va tenir molt bona rebuda, no?
Andreu:
[0:23] Jo crec que sí! De fet, hem rebut comentaris per totes les xarxes, no?
Sílvia:
[0:27] Sí! Sí, sí. He vist que la gent es posava molt contenta. A més a més, hem tingut molts seguidors nous al canal de YouTube, també, o sigui que genial!
Andreu:
[0:37] Fantàstic! Doncs potser podem llegir alguns comentaris que hem rebut, per exemple a YouTube l'Anthony Thompson diu que li encanta escoltar els pòdcasts en el seu idioma, l'anglès, i havia buscat un pòdcast en català, però no n'havia trobat cap, i mira, ara ja en té un.
Sílvia:
[0:55] Fantàstic, veus?
Andreu:
[0:56] I... d'altres comentaris?
Sílvia:
[0:58] Per exemple, a Instagram ens va parlar una noia, la Bela, i ens va dir: "Em va agradar molt el pòdcast. Seguiu així! Podeu fer episodis sobre coses culturals, d'autoestima, tècniques d'aprendre idiomes ràpidament...".
Andreu:
[1:12] Bé, sí, ja ho vam dir, no?, en el primer episodi o en el tràiler, que volem parlar precisament de cultura, evidentment, de la cultura dels Països Catalans, però també de l'aprenentatge de llengües, de la llengua catalana...
Sílvia:
[1:24] Sí. Potser ara aquest temps en què estem vivint, potser és un tema bastant interessant, ara mateix.
Andreu:
[1:29] I també, a Twitter, l'Spence diu "I subscribed so fast!" ('M'hi he subscrit de seguida!').
Sílvia:
[1:33] Això és el que heu de fer tot(s), eh!
Andreu:
[1:36] Exacte. I, bé, ens han escoltat per tot arreu, Sílvia. Ens han escoltat en llocs de tot l'Estat espanyol: ens han escoltat des de Catalunya, des del País Valencià, el País Basc, Madrid, les Illes Balears, Andalusia, Castella i Lleó i Galícia, de moment.
Sílvia:
[1:56] Oooh! Molt bé, molt bé!
Andreu:
[1:59] I de molts països, també. Ens han escoltat des de... vaja, és que moltíssims països: des dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Mèxic, Àustria, Rússia, Brasil, Suïssa, perdó, Suècia, Bielorússia, Colòmbia, Japó, les Filipines, Polònia, Canadà, Xile, Curaçao, República Txeca, Hong Kong, Hongria, Irlanda, Letònia, els Països Baixos, Perú, Corea del Sud, Suïssa, ara sí, Turquia, Uruguai i Veneçuela!
Sílvia:
[2:28] Renoi, hem (fet) la volta, no?
Andreu:
[2:33] Sí, sí. És que ens han escoltat per tot el món!
Sílvia:
[2:35] Ooi... Ara m'ha fet vergonya.
Andreu:
[2:38] No, vergonya per què?
Sílvia:
[2:40] No sé. Oh, molt bé, molt bé. Quina il·lusió, no?, que arribem molt lluny!
Andreu:
[2:48] Sí, sí. I, vaja, que fa tres dies que vam llançar el primer episodi.
Sílvia:
[2:52] Molt bé. Molt bé, genial, fantàstic.
Andreu:
[2:56] I, bé, també hem de comentar que aquest és el tercer pòdcast de la família de pòdcasts d'Easy Languages, després del d'Easy German i del d'Easy Greek, i també hem de dir que pròximament n'hi haurà més.
Sílvia:
[3:08] Exacte! Es van animant, (de) mica en mica es va animant tothom a fer pòdcasts.
Andreu:
[3:13] Exacte. I, vaja, Sílvia, jo estic content perquè Easy Catalan és com el germà petit d'aquesta família...
Sílvia:
[3:19] Completament!
Andreu:
[3:22] Però, vull dir, que estic content perquè tot i ser germà petit, és el tercer d'aquests idiomes de la família d'Easy Languages en fer un pòdcast, vull dir que això s'ha de celebrar, també.
Sílvia:
[3:32] Sí, sí, sí. Té molt mèrit, té molt mèrit també que (hi siguem)... Genial! I, Andreu, saps si la gent ha fet servir gaire el Transcript Player?
Andreu:
[3:41] Doncs sí, penso que sí, vaja, és que aquesta funció no la vam comentar en el tràiler ni en el vídeo perquè aleshores encara no estava incorporada, però sapigueu que teniu la funció de traducció automàtica, de manera que mentre seguiu la transcripció, mentre la llegiu i escolteu el pòdcast, podeu activar la traducció a tots els idiomes que inclou el Transcric Player, que són moltíssims, són un fotimer de llengües.
Sílvia:
[4:08] Sí, n'hi ha moltes. Segur que trobeu alguna llengua que parleu. Si no és la vostra materna, segur que hi ha una llengua que parleu. I a més a més, comentar-vos que aquesta transcripció que teniu disponible només serà disponible en els tres primers episodis que fem de pòdcast. A partir de llavors ja només serà disponible per a les persones que són (membres de Patreon), que són de la comunitat d'Easy Catalan. A més a més, per als (membres de Patreon) hi ha contingut exclusiu.
Andreu:
[4:36] Correcte. Aquest contingut exclusiu és una estona que gravem extra al final de cada episodi, en què parlem d'altres qüestions, la Sílvia i jo, i aquesta estona extra, doncs, és el que ha dit la Sílvia, només està disponible per als membres de Patreon. Bé, i avui també volíem comentar que avui, dia 13 de març, que és el dia en què gravem aquest episodi, Easy German, en el seu pòdcast, ha publicat un episodi en què parlen precisament del nostre pòdcast, de pòdcast d'Easy Catalan, també parlen de la llengua catalana, d'algunes dades, per exemple de quants parlants té o on es parla aquesta llengua, i també de la diversitat lingüística.
Sílvia:
[5:14] Oh! Molt bé, molt bé!
Andreu:
[5:16] I, vaja, també ens hi podeu sentir a la Sílvia i a mi parlant en alemany.
Sílvia:
[5:19] Després m'ho escoltaré, perquè encara no ho he sentit. Després m'ho escoltaré, a veure què diuen. Segur que és molt interessant.
Andreu:
[5:29] Home, a veure, sempre fa il·lusió, no?, que parlin del català en un pòdcast tan important com el d'Easy German, que pel que tinc entès, ara mateix és el pòdcast número 1 a Alemanya en ensenyament de l'alemany.
Sílvia:
[5:43] Exacte! Ho dius molt bé. Sí.
Andreu:
[5:46] Doncs, Sílvia, tenim dos preguntes extra per a tu dels nostres seguidors, o sigui, són persones que volen saber alguna cosa més, encara, sobre tu. No n'hi ha hagut prou amb tot un episodi en què t'entrevistàvem... No, són dos preguntes breus. El primer és el James, que pregunta si sempre has parlat català a casa.
Sílvia:
[6:08] Sí. Sí, sempre he parlat català. Tant amb els meus avis materns com els meus avis paterns parlava català, i amb els meus pares sempre hem parlat català... Per tant, sí.
Andreu:
[6:21] Clar, perquè tu, en el primer episodi, deies que les teves llengües maternes són el català i el castellà, no? Aleshores potser el James es pensava que... bé, suposo que s'ha preguntat això per veure si a casa parleu les dos llengües o només una...?
Sílvia:
[6:35] O sigui, de parlar, les parlem. Però habitualment sempre parlem en català. Vaig comentar que parlava les dues llengües maternes perquè, com la majoria de persones que han nascut aquí, a Catalunya, la llengua catalana i la llengua castellana són les dues llengües en què aprens a l'escola i (en què) pots veure la televisió, pots escoltar la ràdio i hi fas vida conjuntament.
Andreu:
[7:01] Però si parlem de llengua materna en el sentit de la llengua que t'han ensenyat els pares, en el teu cas és el català, m'imagino.
Sílvia:
[7:07] El català, exacte. Sí.
Andreu:
[7:08] Molt bé. I després, un tal "scvila", aquest és el seu nom d'usuari, ens pregunta com vas conèixer i com vas entrar en el món d'Easy Languages.
Sílvia:
[7:19] Ah! Doncs jo era seguidora d'Easy Languages perquè sempre m'ha semblat un projecte molt interessant i els seguia a les xarxes socials, al Facebook que tenen, i també em mirava de tant en tant vídeos del canal de YouTube d'Easy Languages. I un dia van publicar al Facebook dient que buscaven gent que comencés el projecte amb la seva llengua materna. Això volia dir que si per exemple parlaves, per exemple suahili, i aquesta era la teva llengua materna, doncs volien que tothom s'animés a fer vídeos i a començar diferents llengües que ara mateix no tenien, a Easy Languages. I vaig mirar a veure si hi havia i Easy Catalan, no em sonava que hi haguessin vídeos d'Easy Catalan, però ho vaig mirar, i vaig veure que no n'hi havia, i vaig pensar que potser seria una bona idea fer-ho, i per això va començar tot.
Andreu:
[8:14] I eres conscient en aquell moment de tot el que arribaria després, o sigui [No!] de tot el que comporta... Perquè, clar, tu això ho vas començar individualment, però ara no ets només tu, sinó que som tot un equip de... vaja, i quants som, ja? Som tu, el Joan, la Paula, perdó, sí, la Paula ho ha estat fins fa poc, la Sophie, el Jack, la Mònica, la Sam i jo. Set persones!
Sílvia:
[8:37] Sí. I a veure si s'anima més gent, o sigui, com més serem més riurem, vull dir... Sí, sí. A veure!
Andreu:
[8:46] Mira, relacionat amb el tema de la diversitat lingüística, no?, és a dir, relacionant-ho amb l'episodi d'Easy German, en què parlen del nostre pòdcast i de la diversitat lingüística, des d'aquí animem a tothom que parli una altra llengua, sigui quina sigui, que no estigui encara present en el projecte d'Easy Languages, a fer el mateix que vas fer tu i a crear un nou canal. A mi m'agradaria molt que hi hagués Easy Occitan o Easy Basque o Easy Galician, per exemple.
Sílvia:
[9:14] Seria xulíssim.
Andreu:
[9:16] Ai, seria molt bonic. [Sí.] Doncs això, des d'aquí animem a tothom a fer el mateix pas que va fer la Sílvia, perquè és una manera, també, de conèixer... o sigui, de conèixer molta gent!
Sílvia:
[9:27] I d'aprendre molt. S'aprèn moltes coses, no només de tècniques de gravació i de com fer els vídeos correctament, sinó també a aprendre moltes altres coses de cultura i llengües.
Andreu:
[9:41] Bé, i ara passem al tema del dia, i avui tenim una altra novetat que hem de comentar, que és que ja tenim un "jingle" per a les nostres seccions!
Sílvia:
[9:48] Molt bé!
Andreu:
[9:51] Així que comencem...
El tema del dia Sílvia:
[9:58] Oooh! Que xulo! Molt guai!
Andreu:
[10:01] T'agrada?
Sílvia:
[10:02] Sí! Sí, m'agrada molt!
Andreu:
[10:05] Bé, li hem d'agrair, a la Patrícia, la meva companya de feina, que hagi accedit a posar-hi la veu per fer aquest "jingle" fantàstic.
Sílvia:
[10:12] Que bonic. Moltes gràcies!
Andreu:
[10:15] Molt bé. Doncs el tema del dia és sobre la vida al camp i la vida a la ciutat, perquè en l'entrevista que et vam fer en el primer episodi, tu vas comentar que vius al camp i... vaja, no ho vam comentar, però jo visc a ciutat, visc a Barcelona, ja des de fa deu anys, més o menys.
Sílvia:
[10:32] Però abans havies viscut al camp?
Andreu:
[10:34] Sí. Exacte, o sigui, jo soc de camp. És a dir, aquest capítol, aquest episodi no serà una batalla sobre què és millor, si viure al camp o viure la ciutat, perquè jo visc a ciutat, però soc més partidari de la vida al camp. O sigui, això ja ho vull deixar clar d'entrada, perquè jo soc nascut al camp.
Sílvia:
[10:54] Així no sé què hem de discutir. Ja ho tenim clar, Andreu!
Andreu:
[10:59] Doncs apa, passem a L'expressió de la setmana! No, no, però... Vull dir que avui volem parlar d'aquest tema perquè tu vius al camp, jo visc a ciutat i... Vaja, crec que és un tema d'actualitat, també, perquè en els darrers anys, en les darreres dècades, a Catalunya hi havia hagut una tendència al despoblament de les zones rurals. És a dir, cada vegada hi havia més pobles amb població envellida, amb joves que se n'anaven cap a ciutat per trobar feina, no?, perquè allà hi ha més oportunitats laborals, per exemple... Però resulta que en els últims anys aquesta tendència s'ha invertit i, encara que sigui poc, les zones rurals a Catalunya estan guanyant habitants. Aleshores, és un tema d'actualitat, i per exemple a Twitter hi ha un canal, sí, un perfil de Twitter, que es diu Repoblem, us en posarem l'enllaç a les notes del programa perquè el mireu, i és un perfil que es dedica a difondre, per exemple, pobles que tenen negocis que es traspassen o masies, cases, que estan lliures per ser habitades i que estan en bon estat... És a dir, que difonen informació amb l'objectiu de repoblar pobles petits que han perdut habitants durant anys i anys.
Sílvia:
[12:21] Sí. Aquí, al Berguedà, tenim molts exemples de pobles petits, i és que la majoria de municipis del Berguedà són pobles de menys de 500 habitants i moltes vegades, perquè no es tanqui una escola o perquè el poble tingui més habitants dels que té, es fan iniciatives com les que acabes de dir, com per exemple que el bar del poble, les persones que el portaven fins llavors es jubilen, i busquen llavors una família que se n'hi vulgui anar a viure, i normalment donen més ajudes, si la família, per exemple, ve i ja té fills, perquè llavors no només venen dues persones o una persona a portar el negoci, sinó que també porten els nens, i per tant els nens aniran a l'escola del poble i això voldrà dir que l'escola tindrà un mínim d'alumnes per poder encara mantenir-se oberta.
Andreu:
[13:12] Sí, jo ho trobo un projecte fantàstic. O sigui, ho trobo... Bé, tots aquests projectes, no?, que difonen les oportunitats de viure en les zones rurals. Doncs per preparar aquest tema he buscat una mica de dades que ens poden ajudar. Per exemple, doncs, quina proporció de la població de Catalunya viu en zones rurals i (quina viu) en zones urbanes, no? Actualment la població de Catalunya quina és, Sílvia? Tu saps la dada?
Sílvia:
[13:41] Set milions i mig?
Andreu:
[13:44] Sí. O sigui, últimament hem sentit aquesta dada de set milions i mig, però l'any 2020 ja érem set milions coma set.
Sílvia:
[13:51] Ah! Així som més!
Andreu:
[13:54] Exacte. 200.000 persones són moltes persones, és a dir, és més que tota la població de la ciutat de Lleida!
Sílvia:
[14:01] Sí, sí.
Andreu:
[14:02] Doncs actualment som més de 7,7 milions de persones i el 90% de la població viu a la zona metropolitana de Barcelona i les comarques costaneres, mentre que el 10% viu a la Catalunya interior.
Sílvia:
[14:18] El 10% som els bons. No, no, és broma!
Andreu:
[14:25] Jo no volia dir això, però...
Sílvia:
[14:26] Tothom és bo, però imagina't tu, aquest 10% que no som a l'àrea metropolitana, els esforços que hem de fer per no viure-hi, no? Perquè, vull dir, tots els avantatges que (té) la gent que (viu) a l'àrea metropolitana, nosaltres no els tenim.
Andreu:
[14:43] Una altra cosa és el percentatge de població que viu en zones rurals i la que viu en zones urbanes, que aquesta és una altra dada [Ah, d'acord.], d'acord? I és que a Catalunya hi ha 947 municipis, però la població rural és molt poca, perquè la majoria de ciutadans, que són més del 95%, es concentren en 300 municipis de més de 2.000 habitants, i aquests són considerats població urbana.
Sílvia:
[15:11] Més de 2.000 habitants és població urbana?
Andreu:
[15:14] Oficialment es considera que a partir de 2.000 habitants és població urbana, i menys de 2.000 habitants població rural, d'acord? [D'acord.] També cal dir que aquesta tendència que s'ha revertit de despoblament es troba sobretot, és a dir, les zones que s'estan repoblant són sobretot Olot, Balaguer, Tàrrega, B[ɛ]rga... B[e]rga, perdó, Berga...
Sílvia:
[15:39] Ja estava a punt, eh! Ja estava a punt.
Andreu:
[15:42] ... i Puigcerdà, que això inclou, doncs, la zona on vius tu, no?
Sílvia:
[15:45] Clar. Exacte, exacte.
Andreu:
[15:47] Per tant, bones notícies, o males, no ho sé, ja m'ho diràs tu.
Sílvia:
[15:51] No, no, bones, bones! Sempre és bo. Sempre és bo que vingui gent. Sí, oi tant! Perfecte.
Andreu:
[15:55] Aleshores, jo et volia preguntar una mica més sobre el lloc on vius tu, si és un poble o no és un poble, és a dir, vius a pagès, vius en un poble de menys de 2.000 habitants...?
Sílvia:
[16:06] Jo visc a un municipi que no té carrers, o sigui, no és que hi hagi un nucli, un pilot de cases que són juntes i llavors hi ha un carrer que les comunica totes i tots estem allà al mateix punt, sinó que cadascú té una casa, una casa de pagès, i les cases són disseminades. Això vol dir que estan allunyades l'una de l'altra. Els veïns que tinc més pròxims estan, no sé, a un quilòmetre? Mig quilòmetre? Llavors, tenim moltes cases, perquè em sembla que som... habitades, en el municipi, em sembla que en tenim unes 70-80, però no som... no tenim un lloc com una plaça, com si diguéssim, no hi ha una plaça que és el centre del poble i uns carrers amb el típic d'un poble. Sí que tenim, per exemple, un local social, que és com un pavelló en què celebrem les festes, hi ha un poliesportiu al costat, (bé) un poliesportiu, una pista poliesportiva que hi pots anar a jugar a bàsquet i futbol i tennis i hi ha diferents equipaments, però... no és un poble com a la gent normalment es pensa.
Andreu:
[17:22] D'acord. I, aleshores, tu consideres que viviu a pagès o... és a dir, per tu, "viure a pagès" defineix el lloc on vius, o diries més aviat que vius al camp?
Sílvia:
[17:34] Jo sempre dic que visc a un poble molt petit.
Andreu:
[17:37] D'acord. No, t'ho pregunto perquè "viure a pagès" és una manera de dir que vius al camp, no?, però també implica, penso jo, que d'alguna manera la teva família es dedica a la pagesia, no?
Sílvia:
[17:49] Sí. Sí, hi ha moltes cases, eh, del poble que són cases de pagès, es dediquen a l'agricultura o a la ramaderia i tenen camps o tenen bestiar i es dediquen això, i molta gent de la població treballa d'això, però també hi ha molta gent que viu al municipi, que viu al poble, que es dediquen a coses molt diferents, com per exemple jo, que soc professora d'alemany. Per tant...
Andreu:
[18:11] Exacte. Per això, que per tu, no diries que vius a pagès, tot i que teniu tres horts, com vas dir, sinó que vius en un poble petit i et dediques a l'ensenyament de l'alemany. [Sí, sí.] D'acord.
Sílvia:
[18:23] Ara s'ha inventat un terme per designar pobles com el meu, que es diu "micropoble". Però no m'agrada, tampoc.
Andreu:
[18:32] Ah, no t'agrada? "Poble petit" és més bufó, no?
Sílvia:
[18:36] És més bonic, no? Vull dir, "micro"...
Andreu:
[18:39] Doncs ara volem parlar dels avantatges i els inconvenients de viure en un poble petit o... o en una gran ciutat, com és Barcelona, que és on visc jo, no? Aleshores, si vols comencem pels avantatges de viure en un poble. [D'acord.] Quins són, per tu, aquests avantatges?
Sílvia:
[18:58] Doncs... A veure, el típic és que estem molt tranquils, o sigui, com acabo de dir, tenim els veïns a mig quilòmetre o un quilòmetre de distància. Per tant, la tranquil·litat és absoluta. Jo també vaig viure en una ciutat quan vaig estar estudiant, i tenir el veí a la paret del costat i que miri la tele mentre tu vols dormir, doncs tampoc no és l'ideal. Per tant, la tranquil·litat és important.
Andreu:
[19:29] Sí. O tenir un veí de baix que és molt fan de la música tecno i fa festes d'aquestes de 24 hores, etc., tampoc és un...
Sílvia:
[19:40] I no t'hi convida. O sigui, (el) pitjor és que no t'hi convida, no?
Andreu:
[19:45] Jo crec que ho prefereixo, eh, que no m'hi convidi.
Sílvia:
[19:47] D'acord, d'acord.
Andreu:
[19:50] Molt bé. Aleshores, primer avantatge, la tranquil·litat... Què més?
Sílvia:
[19:56] La qualitat de vida i de l'aire! Vull dir, a Barcelona, per exemple, com a gran ciutat, la qualitat de l'aire sempre és un problema i, per exemple, s'estan fent moltes mesures en contra de la circulació de cotxes, per millorar les zones verdes... I en canvi nosaltres normalment no (tenim) aquest problema. Perquè la qualitat de l'aire i de la vida és molt més saludable.
Andreu:
[20:25] Sí, totalment. Jo, de fet, des que visc aquí, a Barcelona, que això ho he notat moltíssim, la qualitat de l'aire, o sigui, la contaminació ambiental i acústica, perquè hi ha molt de soroll, també. De fet, jo visc en un carrer que és força transitat, és només d'un carril, però és molt transitat, i si no tanco les finestres, és impossible concentrar-se, aquí. Vull dir, i després la contaminació ambiental, jo he arribat a passar per diferents carrers, o sigui, tapant-me la boca amb algun mocador o alguna cosa perquè hi havia tant de fum, que ho notes en l'aire, saps?, que hi ha molta contaminació.
Sílvia:
[21:01] Ja, ja, ja. Sí, sí, sí.
Andreu:
[21:06] I per mi això és un factor superimportant, o sigui, el dia de demà, quan hagi de triar on vull viure, és a dir, si he de canviar de residència, la qualitat pel que fa a contaminació acústica i ambiental, doncs... és un factor molt important.
Sílvia:
[21:23] Sí. Una altra cosa que no sé si saps, Andreu, és que en els últims anys el fet de fer diferents carreteres, túnels i infraestructures diferents (fa) que la contaminació atmosfèrica de Barcelona se'n vagi cap a la zona d'Osona. [Ostres!] No sé si ho saps [No...]. No? Doncs hi han com uns corrents d'aire que abans no hi eren, pel fet d'aquestes noves infraestructures, o no sabria dir-te ara molt bé la raó exacta, i segons el temps que fa, segons els corrents d'aires que hi ha, la contaminació de Barcelona puja cap a Osona. Per tant, vull dir que, tot i que visquis lluny de la ciutat, de vegades tampoc no te n'escapes, eh.
Andreu:
[22:06] Ja, ja. Que fort. Vaja, doncs, Osona no serà el lloc on aniré a viure.
Sílvia:
[22:12] No, a veure, Osona és molt bonic, eh, vull dir, i és molt bo, però clar... Vull dir, la contaminació de les ciutats no només afecta la gent que viu a les ciutats, sinó que també pot perjudicar d'altres zones.
Andreu:
[22:24] Déu-n'hi-do. Què més? Quins altres avantatges tenim, de viure en zona rural?
Sílvia:
[22:29] Una cosa és el tema de l'habitatge. Això és un, jo crec, un avantatge i un desavantatge. El desavantatge és que l'oferta de l'habitatge és molt reduïda, no hi ha gaire oferta, no hi ha gaires cases i pisos per poder llogar o comprar, però l'oferta que hi ha és normalment molt més econòmica que a les grans ciutats. [Sí.] Vol dir que per 350 euros pots tenir un pis amb terrassa o jardí, més garatge, de dues habitacions, amb cuina i lavabo, a Berga, per exemple, i per 350 euros a Barcelona potser pots llogar una habitació.
Andreu:
[23:14] Totalment. Sí, sí, és així, o per exemple jo conec gent que viu en un poble al costat de Lleida, en un poble petit, i que per 500 euros té un dúplex, és a dir, un pis que són dos pisos, amb dos terrasses i pàrquing inclòs, doncs, per 500 euros, no? Clar, això, a Barcelona, no ho tens ni de broma.
Sílvia:
[23:38] No. (Bé), se'n riurien de tu, jo crec.
Andreu:
[23:43] Sí. Sí, sí. I a més a més, doncs, tenen la tranquil·litat de viure en un poble, la qualitat de l'aire és més bona, etc., etc., no?
Sílvia:
[23:51] Sí. Sí. Sí, exacte. Un altre avantatge que hi ha de viure a pagès o en un poble petit és que tens la natura al costat de casa. Vull dir, a les ciutats també hi ha natura, perquè també hi han parcs i hi han... per exemple, Barcelona té Collserola i molts altres parts a dintre de la ciutat mateix, però és diferent. Tenim molta natura i molt llocs on poder anar a fer esport i on poder descobrir indrets que potser no hi havíem estat mai.
Andreu:
[24:26] Diferent no, és que no té res a veure, perquè sí que aquí, a Barcelona, tenim un parc, que és el parc de Collserola, que és molt gran i s'hi poden fer rutes a peu, en bicicleta... i està molt bé, però, és a dir, t'hi has de desplaçar, no ho tens a tocar com, o sigui, vivint on vius tu és que surts de casa i ja estàs en plena naturalesa, segurament.
Sílvia:
[24:45] Sí. Sí, sí, sí.
Andreu:
[24:46] No? Clar, en el meu cas, si vull anar a Collserola he d'agafar un tren o un autobús, primer, i després els parcs que hi ha són més aviat petits, excepte un, que és el parc de la Ciutadella, no? Doncs sí, jo estic totalment d'acord amb això, amb el contacte amb la naturalesa, és superimportant. I et puc confessar una cosa? [Sí, clar!] Jo, quan vaig a Lleida, o sigui, jo soc molt fan del Senyor dels Anells [Ah, molt bé!] i quan torno a Lleida i veig que tot és verd i que es respira aquesta tranquil·litat, saps?, a tot arreu i tal, em sento com un hòbbit que torna la Comarca. T'ho juro, o sigui...
Sílvia:
[25:28] O sigui, podríem dir que Lleida és com la Nova Zelanda de Catalunya.
Andreu:
[25:32] Bé, no ho sé, si es pot dir això, perquè no he estat a Nova Zelanda, però és a dir, sí.
Sílvia:
[25:37] Home, però és el país dels hòbbits, vull dir, és allà on van gravar la pel·lícula!
Andreu:
[25:42] Ah, per això ho dius! Sí, en aquest sentit, per mi, sí. O sigui... Jo torno a Lleida i em sento com un hòbbit tornant a la Comarca perquè tot és verd, és tranquil, no hi ha tant de trànsit i tanta... No ho sé, no?, tant d'edifici i tanta cosa com hi ha aquí, a Barcelona, a la zona metropolitana, i sí, sí, jo tinc aquesta sensació.
Sílvia:
[26:06] Sí, sí. És que estic (segura) que per molta gent que viu a una gran ciutat, anar el cap de setmana o els dies que té festa a la natura és un plaer, o sigui és una cosa gairebé que és una obligació, no?, perquè ja no poden més i quan van allà és com un respir.
Andreu:
[26:23] Algun avantatge més?
Sílvia:
[26:26] Ah, sí, en tinc molts! [A veure.] Sí. Que, per exemple, si vius a una població petita tens més ajudes econòmiques. Per exemple, si et fas autònom. [Ah sí?] Sí. Si et fas autònom tens, normalment, una ajuda econòmica ja preestablerta, que la té tothom quan comença, però a més a més hi ha una ajuda econòmica si ets jove i si vius a un poble petit. O sigui, són dos avantatges més (als quals) pots accedir si et fas autònom. Per tant, si tu estàs empadronat a un poble petit i et fas autònom, tens una ajuda extra.
Andreu:
[27:08] Doncs això està molt bé de saber-ho, perquè una altra dada que he trobat abans, mentre feia cerca, és que, clar, ara aquesta tendència del despoblament s'ha invertit i en part hi té a veure el fet que el 99,6% de les llars de Catalunya l'any 2019, o sigui, potser ara ja és el 100%, però l'any 2019 era el 99,6% ja tenien banda ampla, o sigui, tenien bona connexió a internet, saps? Llavors, això facilita també que tu com a treballador, si fas una feina com la teva, o com la meua, com a traductor, doncs pots treballar perfectament com a autònom des de qualsevol o pràcticament qualsevol punt del territori.
Sílvia:
[27:51] Sí, exacte. Sí, sí que s'està... ara mateix està fent una campanya molt forta de poder fer arribar la fibra òptica a diferents racons, i estan intentant això, que totes les poblacions tinguin accés a internet, i més amb tot el tema del covid, que ara es potencia molt més el teletreball i fer totes les coses a través d'internet.
Andreu:
[28:15] Més avantatges.
Sílvia:
[28:17] Un altre avantatge és que, potser, fas més vida a casa, vull dir, potser per moltes persones això no és un avantatge, no?, perquè s'estimen molt més anar a passejar pels carrers o anar a mirar botigues...
Andreu:
[28:32] En temps de pandèmia em sembla que la gent ja en té prou, d'estar a casa.
Sílvia:
[28:35] Però, eh!, si ets una persona que t'agrada estar a casa i que disfrutes simplement estant al sofà de casa o fent les teves coses, doncs és una cosa també bona.
Andreu:
[28:49] I relacionat amb això hi ha un altre avantatge —relativament avantatge, eh?, després ho matiso— que és el fet que tens també més contacte personal amb la gent de l'entorn. [Ah, sí, sí.] És a dir,
a Barcelona —a Barcelona o en una ciutat gran— vius envoltat de moltíssima gent, però alhora és molt habitual que no et parlis amb el veí del costat. És a dir, que amb la gent més propera, del barri mateix, no la coneguis, no t'hi parlis, no? En canvi, en un poble es coneix tothom, amb els avantatges i inconvenients que això té.
Sílvia:
[29:23] Sí, sí. Sí, depèn de com siguin els veïns, no?, vols dir?
Andreu:
[29:30] Sí. Sí, sí. No, però (és) allò que diuen que en un poble se sap tot... i aquestes coses.
Sílvia:
[29:36] És veritat, és veritat. Sí, sí, se sap tot.
Andreu:
[29:39] Molt bé. Pel que fa a les zones urbanes, és a dir, ja ho veiem que de viure en una zona rural hi ha moltes coses bones per dir, però vaja, viure en una zona urbana, doncs també té coses positives, entre d'altres, doncs que tens més oportunitats laborals, més oferta d'habitatge...
Sílvia:
[29:58] I formativa, també.
Andreu:
[30:00] Més oferta formativa, exacte, d'universitats i d'escoles professionals. Tens més oferta comercial i d'establiments per cobrir les necessitats diàries, molta més oferta cultural, és a dir, teatre, cinemes, [Molta més.] sales de concerts, biblioteques... És a dir, molta molta oferta cultural. I també tens, o sigui, infraestructura de més qualitat. Amb això em refereixo no només a habitatges, sinó també a edificis singulars, com ara aquí, a Barcelona, tenim la Sagrada Família, el Parc Güell, zones més de negocis, com el barri del 22@...
Sílvia:
[30:37] El tema de les infraestructures també és molt important, perquè quan vius en una ciutat gran, el fet de recaptar més impostos als habitants fa que les infraestructures, carrers i tot el que s'ha de mantenir de la ciutat també tinguis molta més capacitat de poder-ho arreglar, perquè en moltes zones rurals el que els passa és que potser hi ha hagut alguna desgràcia o alguna catàstrofe natural o hi ha alguna cosa que s'ha espatllat amb el temps i tarden molt més a arreglar-ho perquè no hi han les ajudes o els pressupostos del municipi no donen per poder-ho arreglar, i per tant es tarda molt més. Per tant, sí, sí, o sigui, completament d'acord. Quan vius a una ciutat grossa, el pressupost i les infraestructures són un punt a favor.
Andreu:
[31:22] Exacte. I aquí, doncs podríem parlar d'un inconvenient del món rural, que és que tens la necessitat de desplaçar-te sempre, sigui per abastir-te de productes o sigui per, en cas d'urgència, doncs haver de desplaçar-te lluny per anar a l'hospital o a un centre d'atenció mèdica, o que els serveis d'emergències triguen més a arribar... No?
Sílvia:
[31:44] Sí, i també que normalment per anar fins a la feina, per exemple, molta gent s'ha de desplaçar, no?, que pot ser que tardin un quart d'hora, vint minuts o mitja hora amb el cotxe. El que passa és que jo també conec gent que viu, per exemple, a Barcelona i tarda mitja hora a arribar a la feina.
Andreu:
[32:04] Totalment cert.
Sílvia:
[32:05] I treballa i viu a la mateixa ciutat.
Andreu:
[32:08] O més estona, eh? (Hi ha) gent que viu a la zona metropolitana i de casa a la feina té una hora.
Sílvia:
[32:12] Per això. Llavors, no sé. El tema d'hospital i tot això, sí que tens raó, però per la feina, per anar fins a l'escola o coses així, potser hi ha gent que més o menys és el mateix, eh? Vull dir...
Andreu:
[32:24] Sí. Hi ha punts d'aquests que hem comentat que són relatius, eh, per exemple això de la privadesa, això que comentàvem ara... Després també el tema de l'aïllament i la soledat, perquè pots viure en un poble molt petit i molt aïllat, però vaja, tenir molt de contacte social amb els pocs veïns que tens, i pots viure en una ciutat molt gran i viure en plena soledat i molt aïllat, no? Per tant, això també és relatiu.
Sílvia:
[32:50] Sí, sí. O al revés! Vull dir... Hi ha barris de Barcelona que abans eren com un poble i la gent del barri de tota la vida es coneixen i es saluden pel carrer com fem en els pobles petits. Per tant, depèn, depèn.
Andreu:
[33:05] Sí, sí. Bé, doncs Sílvia, m'agrada molt fer-la petar amb tu sobre aquest tema, però ja anem tard i hem de passar a...
L'expressió de la setmana
Andreu:
[33:18] I en aquest cas, avui l'expressió de la setmana tornen a ser dos expressions i no una, perquè... bé, igual que tu en l'entrevista, doncs, quan jo et vaig demanar una cançó, me'n vas dir 20, doncs a mi m'agrada parlar de més d'una expressió, perquè mira, també soc generós, no? I la primera expressió és "fer-la petar". [Ah, molt bé!] "Fer-la petar". "Fer-la petar" què vol dir? Quan una cosa, per exemple, explota, doncs peta, no? Un petard, quan explota, peta. O "petar" també es pot dir quan... Sí, quan una persona té molt d'estrès acumulat i en un moment determinat explota, doncs també podem dir que peta. Però "fer-la petar", figuradament, vol dir 'xarrar'. És a dir, és una manera col·loquial de dir "parlar", "conversar"... I, doncs, per exemple, això és el que hem fet tu i jo, l'hem fet petar una bona estona sobre, és a dir, sobre el fet de viure al camp o a la ciutat.
Sílvia:
[34:23] La veritat és que jo tinc unes quantes amigues i ens encanta fer-la petar. Vull dir, sempre que quedem és per fer-la petar. Només quedem per parlar, o sigui, potser també fem altres coses, no?, anem a caminar o ens en anem a dinar juntes, però sobretot, sobretot, per xerrar, per fer-la petar.
Andreu:
[34:44] Molt bé. Aleshores m'imagino que si només la feu petar, deveu parlar pels descosits.
Sílvia:
[34:49] Sí. Sí. Algunes més que altres, però sí.
Andreu:
[34:54] Què vol dir "parlar pels descosits", Sílvia?
Sílvia:
[34:57] Doncs un descosit és quan a la roba se li ha desfet un fil i, per tant, la costura que tenies a la peça de roba no és completa, sinó que li falta un tros de fil i està foradada. Això és un descosit, és que un tros de la roba està descosida. I "parlar pels descosits" significa que aquesta persona parla molt. De vegades, ni calla. Només fa que parlar i parlar i parlar i parlar, i es diu que parla pels descosits. Parla fins i tot pels descosits de la roba.
Andreu:
[35:33] Jo la trobo una expressió molt divertida, "parlar pels descosits". Perquè m'imagino algú parlant pel forat d'una samarreta, no?, a través del forat.
Sílvia:
[35:43] Ara em diràs que no coneixes a ningú que parli pels descosits!
Andreu:
[35:49] Oi tant! Mira, una persona que parla pels descosits és el James, que és un dels membres de Patreon [Sí, és veritat.] i l'altre dia vaig estar parlant amb ell pel Discord [Ah, molt bé!]. Vam estat xarrant, la vam estar fent petar pel Discord una bona estona, i sí, sí, és una persona que parla pels descosits, i de fet em va explicar que ell es considera de mentalitat més mediterrània que no pas anglesa, perquè ell és anglès, i que això, no?, perquè és molt de xarrar, de fer-la petar, de sortir fora, no?, de fer vida social i tot això. [Molt bé.] Doncs ell parla pels descosits.
Easy Catalan recomana
Andreu:
[36:35] I lligant-ho amb aquesta conversa que vaig tenir amb el James pel Discord, la primera recomanació és això, el nostre canal de Discord, que hi podeu accedir si us feu membres de Patreon. En aquest canal tenim, en aquest espai, tenim canals de veu per poder parlar en directe, com ho estem fent tu i jo ara, Sílvia [Exacte!], també com a videoconferència, i també hi ha canals de xat i reculls de recursos per a continuar aprenent el català, per exemple reculls de diccionaris, reculls de cursos, enllaços...
Sílvia:
[37:10] Sí, exacte. Us convidem a tots que vingueu al Discord, perquè em vaig emocionar molt, no t'ho vaig comentar l'altre dia, Andreu, però em vaig emocionar molt l'altre dia, que ja érem sis parlant alhora. Vam quedar, vam fer una trobada i estàvem parlant sis persones pel Discord, i vaig pensar: "Mira, mira que bonic, aquí, tots parlant català". No sé, m'agrada molt.
Andreu:
[37:30] Va estar molt bé. I la segona recomanació és, Sílvia?
Sílvia:
[37:34] L'Apparella't! No sé si ho coneixeu, però és un programa per trobar una parella lingüística. Tots els que estigueu aprenent català i vulgueu practicar el vostre català amb algú us podeu inscriure a
Apparella't, que s'escriu amb doble pe, perquè ve de "app", de l'anglès, d'"aplicació", Apparella't, i allà us buscaran una persona catalanoparlant que serà la vostra parella lingüística i hi podreu parlar "online", o sigui, en línia a través de l'ordinador.
Andreu:
[38:04] Sí. Més que "us buscaran", la buscareu vosaltres mateixos, perquè funciona igual que les aplicacions per trobar parella sentimental, diguéssim, de "dating". Funciona igual, el que passa que és per a trobar una parella lingüística, d'acord? Aleshores tu, en aquesta aplicació, pots veure diferents perfils i doncs seleccionar aquells amb qui creguis que tens més afinitat. [D'acord.] Doncs ja ho sabeu, per fer-la petar i per parlar pels descosits, teniu el nostre canal de Discord i l'aplicació Apparella't. [Genial!] I ara, ja per acabar, doncs sapigueu que ens podeu escriure per les xarxes socials o ens podeu escriure un correu a podcast@easycatalan.org amb els vostres comentaris, les vostres opinions sobre el tema de la vida al camp o a la ciutat...
Sílvia:
[38:56] Què sou, què sou? Procamp o prociutat? Heu de dir-ho!
Andreu:
[38:59] Exacte. Ens ho podeu escriure o també podeu enviar-nos missatges de veu, i així els inclourem en els episodis [Fantàstic!]. Molt bé, doncs això és tot, Sílvia. Crec que ho podem deixar aquí.
Sílvia:
[39:13] Molt bé. Doncs que vagi molt bé a tothom i ens tornem a sentir d'aquí a una setmana? [Dos setmanes] Dos setmanes, d'acord. Fantàstic [Doncs apa, que vagi bé!]. Molt bé. Adeu.
Andreu:
[39:22] Adeu adeu.
1: Posem fil a l'agulla
11 Mar 2021
00:33:49
Després de dos anys fent vídeos al nostre canal de YouTube, hem pensat que és hora de presentar-nos més bé. En aquest episodi entrevistem la cara més visible d'Easy Catalan, la Sílvia, amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Si vols saber més coses de nosaltres o fer-nos qualsevol pregunta, escriu-nos a podcast@easycatalan.org.
Dona'ns suport i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 és gratuïta per a tothom, i a partir de l'episodi 4 està disponible només per als membres de la subscripció de pòdcast o un nivell superior.)
1) posar fil a l'agulla ('començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball')
Exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits".
2) a poc a poc i bona lletra ('amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé')
Exemple: "A poc a poc i bona lletra, que tenim molta feina per endavant!"
Andreu:
[0:13] Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i això que escolteu és el primer episodi del podcast d'Easy Catalan. Estem molt contents de començar aquest nou projecte i de poder crear més contingut en línia per a aprendre català. Oi que sí, Sílvia?
Sílvia:
[0:25] Hola! I tant! Ens fa molta il·lusió començar aquest podcast, que publicarem dos cops al mes: el segon i quart dijous de cada mes. Abans de començar, però, deixeu-me recordar-vos que teniu disponible la transcripció d'aquest episodi de manera gratuïta. La podeu descarregar com a PDF o HTML, i també obrir a Transcript Player, un reproductor que marca el text a mesura que sona l'àudio.
Andreu:
[0:52] Exacte. Aquesta transcripció també serà accessible de manera gratuïta per al segon i tercer episodi, i a partir d'aleshores només ho serà per als membres de Patreon. I dit això, comencem! Segurament ja ens coneixeu, a la Sílvia i a mi, perquè ens heu vist en els vídeos del nostre canal de YouTube, i després de dos anys fent vídeos per a vosaltres, potser us heu preguntat més d'un cop qui és aquesta noia que us explica coses de la llengua catalana cada mes. Doncs bé, hem pensat que aquest primer episodi el podem dedicar a coneixe't una mica millor, Sílvia, i per això et farem una entrevista amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Què et sembla? Preparada?
Sílvia:
[1:34] Bé, em fa una mica de vergonya, francament, però tens raó, penso que després de dos anys ens hem de presentar una mica millor. Va, som-hi!
Andreu:
[1:42] Perfecte! Doncs mira, tenim un munt de preguntes i molt variades. Començarem per les preguntes que et fan els membres de Patreon, d'acord? [Sílvia: Entesos!] Som-hi, doncs! Mira, el Rastor pregunta: "La Sílvia parla molt clar, cosa que és bo per a principiants. És professora o oradora pública?"
Sílvia:
[2:00] Doncs sí, soc professora d'alemany i faig classes particulars ara només online, només en línia a través de l'Skype.
Andreu:
[2:11] I suposo que en les teves classes, doncs, practiques molt el fet de parlar clarament perquè els alumnes t'entenguin, no?
Sílvia:
[2:17] Exacte. Com que són classes particulars, tot el que faig, intento sempre parlar de forma molt clara i entenedora per què puguin entendre millor tot el que els hi estic explicant, i... potser una altra cosa que també fa que parli de manera, així, molt clara és que la meva mare des de sempre que no hi sent gaire bé, té molts problemes auditius, i jo sempre soc la que li explico el que l'altra gent diu. Vull dir que quan algú de la família li diu alguna cosa, la seva reacció sempre és mirar-me a mi i dir-me "Què m'ha dit?", i llavors jo l'hi he de tornar a repetir i ella sap que quan jo l'hi dic, sempre ho entén.
Andreu:
[3:04] Aaah... Això explica molt! És molt interessant. Ets com una mena d'intèrpret, aleshores.
Sílvia:
[3:12] Una mica.
Andreu:
[3:15] Molt bé. La següent pregunta la fa la Brianna, i diu: "Quines llengües parles? I amb quin nivell cadascuna?".
Sílvia:
[3:22] Les meves dues llengües maternes són el català i el castellà, i llavors, com que soc professora d'alemany, doncs també tinc un nivell natiu de la llengua alemanya. L'anglès l'he estudiat a l'escola i a l'institut fins que vaig fer batxillerat, però el nivell que vaig sort... o sigui, el meu nivell d'anglès quan vaig sortir de l'institut no era (gaire) alt, així que no sé quin nivell tinc d'anglès, però és molt, molt baix, i ara mateix cada setmana quedo amb una amiga meva que és professora d'anglès i fem un tàndem, i ella m'ensenya anglès, (bé), només parlem. No fem ni gramàtica ni coses així; només parlem de la nostra vida, però ella em va corregint coses de fonètica i de pronunciació, m'ensenya també expressions i jo li ensenyo castellà. I a més a més, un cop a la setmana estem aprenent francès amb la meva mare, perquè... però estem aprenem francès d'una manera una mica peculiar, perquè només volem aprendre francès per anar de viatge, o sigui, vull dir, estem aprenent diàlegs per al restaurant, per a l'hotel, aprenem les begudes, els menjars... o sigui que...
Andreu:
[4:44] Ah, molt bé! Això és que teniu intenció de viatjar a França, no?, a fer-hi turisme, entenc.
Sílvia:
[4:49] Sí. Exacte. Sí, exacte. O sigui que aquestes són les llengües que parlo, i el nivell seria com... català castellà i alemany, alt, i anglès i francès, baix.
Andreu:
[5:01] Molt bé, i la següent pregunta que fa la Brianna, també, és: "En quins països has viscut o has visitat? O quants països, si són molts?".
Sílvia:
[5:09] He viscut a... (bé), a Catalunya perquè soc d'aquí, i a Alemanya, i no he viscut a cap altre país. Però sí que hem anat a molts llocs de viatge, com per exemple a Itàlia, a Portugal, al Regne Unit... Hem anat també a Brussel·les, Holanda, Alemanya, a Polònia, França, Suïssa... [Andreu: Andorra] Andorra!
Andreu:
[5:39] Home! Que és el primer vídeo d'Easy Catalan.
Sílvia:
[5:41] A Andorra hi anem molt sovint, com que és a prop de casa... I no sé si em deixo algun lloc més on haguem anat, però aquests serien els països que hem visitat, i tinc moltes ganes de visitar-ne molts més, o sigui que...
Andreu:
[5:58] A veure si la pandèmia ens ho permet aviat. [Sílvia: Sí, sí, espero que sí.] Molt bé, l'Aoife pregunta quina és la teva cançó preferida en català.
Sílvia:
[6:07] Uf! Aquesta pregunta per a mi és molt complicada perquè me n'agraden moltes. Només en puc triar una? [Andreu: Sí.] Doncs si només en puc triar una... (en) diré una que em posa de molt bon humor i que canto molt, molt fort sempre que l'escolto, i és "Esbarzers".
Andreu:
[6:34] "Esbarzers", de quin grup?
Sílvia:
[6:35] De La Gossa Sorda. [Andreu: Ah, no la conec.] No la coneixes?
Andreu:
[6:39] La cançó no la conec.
Sílvia:
[6:40] Segur que l'has sentit. [Andreu: Sí?] Segur, segur, segur. És com un himne.
Andreu:
[6:48] Carai, doncs ja la buscaré.
Sílvia:
[6:50] Sí, sí. Doncs aquesta m'agrada molt, però és que me n'agraden moltes, o sigui totes les cançons de, per exemple, Els Pets m'agraden, m'agraden les de Txarango, de Buhos, de... Ara n'ha tret una La Pegatina que es diu "Guspira" o "La Guspira", que és preciosa, Oques Grasses... No sé, molts, molts grups diferents. Antònia Font m'encanta, Obrint Pas, Zoo, ehm...
Andreu:
[7:17] Bé, la llista és interminable.
Sílvia:
[7:19] Sí, sí! És que no n'hi ha una de preferida, me'n poso moltes i totes m'agraden.
Andreu:
[7:24] D'acord. I l'última pregunta d'aquest grup dels membres de Patreon és de dovah_daddy, bé, aquest és el seu nom d'usuari a Discord, que pregunta quin és el teu lloc preferit del món i quin és el teu lloc preferit de Catalunya.
Sílvia:
[7:40] Uf!
Andreu:
[7:43] Potser el teu lloc preferit del món és Catalunya, no ho sé.
Sílvia:
[7:44] A veure, no tinc un lloc preferit, com si diguéssim. Hi ha un lloc que m'agrada molt, que és a Alemanya, una ciutat que es diu Leipzig, que és preciosa, que m'encanta.
Andreu:
[7:58] Oh, sí. No hi he estat mai, però m'encantaria visitar-la.
Sílvia:
[8:00] Doncs jo ja hi he estat tres vegades, amb diferents persones, i és perquè sempre que algú em diu d'anar a Alemanya els dic sempre "Doncs hem d'anar a la ciutat més bonica", i anem a Leipzig. Però...
Andreu:
[8:16] És perquè vas fer l'Erasmus allà?
Sílvia:
[8:18] Sí, vaig estar vivint-hi un temps, també, a Leipzig, però no és només això, és que... no sé, té alguna cosa, la ciutat, que és... no sé, m'agrada molt. Hi han músics pel carrer... (Bé), ara no sé, però totes les vegades que hi he anat hi ha gent, de veritat, que són músics, que es dediquen a això, tocant al carrer... Hi ha un lloc molt a la vora on hi ha un monument grandiós en honor a una batalla que van fer tots els països o gairebé tots els països contra Napoleó... No sé, és un lloc molt bonic, molt bonic.
Andreu:
[8:59] D'acord. I de Catalunya?
Sílvia:
[9:00] De Catalunya m'agrada tot. No és per dir un lloc concret, m'agrada... Quan vam anar, per exemple, a Tortosa, que també hi vam fer un vídeo, em va encantar Tortosa i el Delta de l'Ebre, em va agradar molt quan vam visitar Lleida i la Seu Vella, m'encanta Girona, m'encanta la Costa Brava, m'encanta Reus, que també hi vam fer un altre vídeo... M'encanta el Berguedà, que és d'on soc jo. M'encanta... tot.
Andreu:
[9:35] Vaja, que la llista també és interminable [Sílvia: Sí.], com amb la música.
Sílvia:
[9:39] Ai, no, no, no, no! Però vull dir un lloc. Es diu Cotlliure, pertany a la Catalunya Nord, ja és territori francès, i és un lloc que si no hi heu estat mai, és molt a prop de la frontera d'aquí, a Catalunya, i és preciós, preciós, o sigui que hi heu d'anar.
Andreu:
[10:01] Doncs mira, me l'apunto, perquè no hi he estat.
Sílvia:
[10:04] Doncs és preciós. Molt, molt bonic.
Andreu:
[10:08] Molt bé. Doncs ara passem a les preguntes que et fan la resta de membres de l'equip d'Easy Catalan. Jo et faig les preguntes, tu les respons i després hauràs d'endevinar qui te les ha fet, d'acord?
Sílvia:
[10:18] D'acord, som-hi, va!
Andreu:
[10:21] Molt bé, doncs comencem! Per què ets tan apassionada del català i l'ensenyament de la llengua?
Sílvia:
[10:27] No ho sé. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i... No sé, sempre... No ho sé, no ho sé, Andreu, és molt complicat.
Andreu:
[10:41] És complicat.
Sílvia:
[10:41] Sí. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i tot aquest projecte d'Easy Catalan el vaig, (bé), el vam començar entre tots amb aquest objectiu, no?, que la gent tingués més recursos per a aprendre el català.
Andreu:
[10:56] D'acord. La segona pregunta que fa aquesta persona és: "Quin és el teu plat preferit?".
Sílvia:
[11:02] El meu plat preferit? De menjar? [Andreu: Sí.] Doncs fa uns anys era l'arròs a la cubana, però ara ja no em ve tant de gust, no sé perquè, i el meu plat preferit ara és els llibrets. (Els) llibrets normalment estan fets de llom i a dintre hi ha pernil dolç i formatge, però aquí a casa els fem, en comptes de posar-hi llom, posant-hi carbassó, o sigui és: carbassó, pernil dolç, formatge, carbassó i arrebossat. I això m'encanta. Ara és el meu preferit.
Andreu:
[11:40] Fa bona pinta [Sílvia: Sí, sí.]. Ho provaré.
Sílvia:
[11:42] Sí, boníssims.
Andreu:
[11:44] Molt bé. I la tercera pregunta d'aquesta persona és: "Tens cap mascota? I, si no, quina mascota tindries?".
Sílvia:
[11:53] No tinc cap mascota i si hagués de tenir una mascota tindria un peix.
Andreu:
[11:58] Un peix?! Per què?
Sílvia:
[12:01] Perquè no m'agraden gaire els animals a dintre de casa i... no soc una apassionada de gossos i gats, ni tampoc de tortugues ni hàmsters ni res que s'hi assembli. Per tant, si hagués de tenir una mascota, seria un peix.
Andreu:
[12:22] Però n'heu tingut mai cap, de mascota, a casa?
Sílvia:
[12:23] Sí, sí. Sí, hem tingut gossos, hem tingut peixos... Vull dir, en diferents ocasions hem tingut diferents peixos i...
Andreu:
[12:33] D'acord. Doncs ara hauries d'intentar endevinar qui t'ha fet aquestes preguntes, de l'equip d'Easy Catalan.
Sílvia:
[12:37] Hmm... la Sophie.
Andreu:
[12:43] Sí! Molt bé!
Sílvia:
[12:43] No ho sabia, eh?, no ho sabia.
Andreu:
[12:47] Doncs passem a una altra persona de l'equip, que et pregunta quina llengua t'agradaria prendre si poguessis fer-ho. Ara, si tinguessis l'oportunitat d'aprendre una altra llengua.
Sílvia:
[12:58] Doncs segurament triaria o el portuguès o l'italià.
Andreu:
[13:02] D'acord, dues llengües romàniques. Per què?
Sílvia:
[13:04] Sí. Perquè penso que potser, venint del català... (bé), el castellà, una mica d'anglès, una mica de francès, potser serien dues llengües que serien bastant senzilles d'aprendre.
Andreu:
[13:18] Molt bé. La segona pregunta és: "Com vas conèixer el Joan?". I també pregunta: "Quins són els punts forts i els punts febles de treballar amb la teva parella?".
Sílvia:
[13:28] D'acord. Doncs amb el Joan ens vam conèixer fa 12 anys, perquè els dos teníem un blog, (bé), en aquella època els blogs eren normals, un blog d'internet, i cadascú escrivia la... Era com un diari personal, però a internet, i cadascú escrivia les seves coses, i un dia, de casualitat, vaig trobar el seu blog. No ens coneixíem de res, simplement li vaig escriure un comentari que era com "Endavant, continua així!" o "Continua escrivint!" o alguna cosa així, vam començar a parlar, de coses molt banals, i al cap d'un any ens vam conèixer i vam començar a sortir, i ja portem 11 anys junts.
Andreu:
[14:18] Molt bé. I ara quins són els punts forts i punts febles de treballar amb la parella.
Sílvia:
[14:23] A veure, t'he de dir que no és que treballem tot el dia junts, vull dir, jo tinc una feina, ell té una feina i... Easy Catalan sí que ho fem conjuntament. Per tant, aquesta pregunta potser seria bona d'aquí uns quants mesos, quan el Joan estigui treballant completament d'Easy Catalan, però una de les coses bones és que pots parlar directament amb aquella persona sobre els temes que et preocupen. Vull dir, el tens personalment a davant i és com si treballessis amb un equip en una oficina i pots parlar les coses i li pots ensenyar, a diferència del sigui amb la resta de persones de l'equip d'Easy Catalan, (amb qui) hem de parlar través del Telegram o a través de l'Slack o la comunicació no és la mateixa. Això seria el punt fort, i el punt feble potser seria que dius les coses potser, de vegades, com raja, vull dir que amb una altra persona que no coneixes tant, que no hi tens tanta confiança, doncs potser t'ho penses una mica més a l'hora de dir les coses, i quan és la teva parella o algú de la teva família, doncs... la confiança fa fàstic.
Andreu:
[15:37] Ja t'entenc. Bé, de fet sempre s'ha dit, no?, que barrejar feina i família és sempre complicat. Tot i que en aquest cas, doncs, encara no és una feina, perquè és el que has dit tu, que cadascú té la seva feina i a part teniu el projecte d'Easy Catalan, que en aquests moments diguéssim que és més aviat un "hobby" conjunt, no?
Sílvia:
[15:58] Exacte, sí. És simplement que ho fem durant les estones lliures. En el nostre temps lliure, doncs, fem Easy Catalan. Però la idea és que el Joan s'hi comenci a dedicar plenament.
Andreu:
[16:10] Bé, i la quarta pregunta d'aquesta persona és: "T'ha sorprès alguna cosa, treballant en el projecte d'Easy Catalan?".
Sílvia:
[16:18] T'ha sorprès?
Andreu:
[16:19] Sí. Suposo que vol preguntar si has descobert alguna cosa...
Sílvia:
[16:23] Aaah. M'ha sorprès que tantíssima gent a tot el món aprengui català i que les raons per aprendre català són tan diverses, vull dir, l'altre dia una noia ens va escriure per Instagram i em va dir que era de Bielorússia i que aprenia català o ha après català, perquè l'escrivia perfectament, simplement perquè li agradava la música catalana. Llavors...
Andreu:
[16:48] Uau! I l'aprèn pel seu compte, entenc?
Sílvia:
[16:51] Sí, sí, sí, pel seu compte. I jo crec que cada vegada que algú ens contacta, que ens diu alguna informació o per què està estudiant català o com ha trobat els nostres vídeos o si li serveixen els vídeos d'Easy Catalan per alguna cosa, sempre em sorprèn, em fa molta il·lusió i... és una de les coses que dius, mira, val la pena fer Easy Catalan només per aquests missatges.
Andreu:
[17:15] Tota la raó. Molt bé, doncs qui t'ha preguntat tot això?
Sílvia:
[17:20] Eeehm... la Paula.
Andreu:
[17:23] Correcte!
Sílvia:
[17:24] És que els conec una mica.
Andreu:
[17:29] Ja ho veig, ja! Molt bé. Bé, hem de dir que la Paula a estat col·laboradora i membre de l'equip d'Easy Catalan durant uns mesos, ara ho ha deixat, però vaja, continua donant-nos suport a través de Patreon i... i moltes gràcies, Paula, per tota la feina que has aportat!
Sílvia:
[17:48] Paula, molts records!
Andreu:
[17:50] Una abraçada! Bé, la quarta persona diu: "Per què vas decidir fer Filologia Alemanya?".
Sílvia:
[17:57] Uuuh...
Andreu:
[18:01] La tercera persona, perdó.
Sílvia:
[18:03] Doncs mira, va ser... No ho sé, no hi ha una raó clara, com si diguéssim, no hi ha un perquè molt clar, però jo quan estava fent batxillerat ja, (bé), vaig començar quan estava a l'ESO i al batxillerat també feia alemany com a llengua estrangera, i m'agradava molt, perquè la professora que ens feia les classes d'alemany, doncs, li agradava molt la llengua alemanya, i per tant quan una professora et transmet aquesta emoció, doncs a tu també t'agrada l'assignatura, normalment, no sempre. I vaig estar mirant a veure què podia fer de carreres universitàries que tinguessin a veure amb l'alemany i de la llista hi havia molt poquetes coses, i una de les coses era Filologia Alemanya, o sigui que vaig començar Filologia Alemanya! I la veritat és que em va agradar molt, la carrera, perquè... (bé), vaig conèixer gent molt interessant, érem un grup molt petitó, pensa que, (bé), quan ens vam graduar i tot érem set o vuit persones, vull dir que ens coneixíem tots i és molt bonic poder estar quatre anys així, amb un grup tan reduït.
Andreu:
[19:24] Molt bé! Quin tipus de persona ets menjant? Ets vegana, ets supercarnívora o menges de tot, però de producció ecològica?
Sílvia:
[19:32] No soc vegana, no soc molt carnívora, però sí que soc carnívora i intento menjar productes, potser no ecològics, però que sé que s'han produït per la vora, vull dir... [Andreu: De proximitat.] Exacte, de proximitat. Si puc comprar pomes que siguin de Sant Llorenç de Morunys, doncs les compro de Sant Llorenç de Morunys, en comptes de comprar-les d'un altre lloc que està a l'altra punta del món, però no sempre és així. Llavors, intento menjar variat, equilibrat i de tot.
Andreu:
[20:12] Molt bé! Doncs amb això també ha respost la tercera pregunta d'aquesta persona, que et preguntava si consumeixes productes de proximitat i de productors de confiança i... Bé, també pregunta si teniu un hort.
Sílvia:
[20:26] Sííí! Oi tant! Sí, (bé), un hort, en tenim tres.
Andreu:
[20:30] Uau! No un, no dos, TRES horts!
Sílvia:
[20:33] Sí, perquè, (bé), no sé si ho sabeu, però vivim al camp, vull dir com en una casa de pagès i hi tenim camps, i a l'estiu normalment sempre fem hort, i com que tenim molt terreny per fer-ho, ho dividim com en tres llocs diferents i així si les tomaqueres no van bé a un lloc van bé a l'altre.
Andreu:
[21:00] Molt bé. Carai, Sílvia, doncs m'has de convidar a casa teva, perquè a mi m'encanten els horts i els vull veure.
Sílvia:
[21:09] Doncs vine a l'estiu, a l'estiu hi són. Ara només tenim enciams i bròquils, que no hi ha gaire re, però a l'estiu és quan has de venir, a finals d'estiu és quan collim les coses.
Andreu:
[21:20] M'ho apunto. Perfecte, doncs qui t'ha preguntat tot això?
Sílvia:
[21:24] L'Andreu. [Andreu: No.] Doncs el Jack.
Andreu:
[21:31] Tampoc. [Sílvia: Què dius?] És una persona que s'ha incorporat...
Sílvia:
[21:34] Aaah, la Mònica! [Andreu: Exacte.] Aaah, per això m'ha descol·locat!
Andreu:
[21:40] Sí. De fet, t'ha preguntat per què vas decidir fer Filologia Alemanya perquè ella també va estudiar això i... doncs bé, tenia curiositat. Bé, tens excusa perquè no la coneixes tant, perquè s'acaba d'incorporar al projecte. La quarta persona, ara sí, et pregunta: "Per què vas decidir que volies ser professora de llengües?".
Sílvia:
[22:00] Perquè al fer la carrera universitària, (bé), al llarg, no?, al llarg de tot l'ensenyament obligatori, batxillerat i la carrera universitària vaig tenir l'honor de poder estar amb molts professors que no valien res.
Andreu:
[22:16] Vas tenir l'honor, dius?
Sílvia:
[22:18] Sí. Sí, perquè això va fer que veiés el que no s'havia de fer a les classes i que volgués, o sigui que volgués intentar fer un mètode diferent perquè la gent pogués aprendre la llengua correctament. O sigui, veure errors d'altra gent fa que tu no els vulguis cometre [Andreu: Clar]. I potser si no els hagués vist no (m'hauria) dedicat a ensenyar alemany.
Andreu:
[22:42] Molt interessant. Molt bé! I la segona pregunta és: "Què penses de la situació actual del català a Espanya?".
Sílvia:
[22:49] Andreu, aquest ets tu segur!
A veure, ehm... a Espanya?
Andreu:
[23:00] Sí.
Sílvia:
[23:01] A veure, no ho sé, la situació actual del català a Catalunya o a València, (bé), al País Valencià o a les Illes encara, però a Espanya... Ehm... No sé. Políticament s'estan fent moltes coses per intentar que el català sigui una llengua viva, que s'utilitzi en el dia a dia i tot, però a nivell espanyol jo crec que no és una prioritat, vull dir, totes aquestes polítiques s'estan fent a nivell més territorial, més de Catalunya, País Valencià, les Illes, però crec que hi ha molt poques iniciatives a la resta de l'Estat. Tot i això, per exemple, hi ha grups a Madrid per poder aprendre català, i sempre és una cosa bona, no?, que a fora dels països de parla catalana també s'hi pugui aprendre català.
Andreu:
[24:00] Totalment. De fet, a Espanya, la veritat és que tenim força riquesa lingüística, a l'Estat espanyol, i jo sempre he pensat que seria bo que en tots els instituts de tot l'Estat hi hagués l'oportunitat, no dic l'obligació, però sí l'oportunitat, l'oferta, de poder estudiar la resta de llengües, és a dir, que des de Catalunya poguéssim aprendre una mica de gallec o una mica d'èuscar, per exemple, no?
Sílvia:
[24:25] Sí. Sí, sí. Exacte.
Andreu:
[24:27] No sé, sempre he pensat que això ajudaria també a crear més cohesió social.
Sílvia:
[24:33] Sí. Segur, segur.
Andreu:
[24:35] Bé, i la tercera pregunta que et fa aquesta persona, que potser soc jo o potser no, és quant de temps heu estat parella tu i el Joan, que em sembla que ho has dit abans.
Sílvia:
[24:43] Sí. Sí, al desembre vam fer 11 anys.
Andreu:
[24:47] Uau! Enhorabona!
Sílvia:
[24:48] Merci. Jo crec que ets tu, eh, Andreu!
Andreu:
[24:52] Doncs t'he de dir que no. No soc jo.
Sílvia:
[24:54] No? Doncs el Jack.
Andreu:
[24:58] Correcte.
Sílvia:
[24:59] Doncs mira que les preguntes... (Bé), d'acord, d'acord.
Andreu:
[25:06] Bé. I passem a la cinquena persona, que et pregunta: "Fa cinc anys, pensaves que acabaries sent youtubera? És a dir, que acabaries tenint un canal de YouTube?".
Sílvia:
[25:15] No. I fa dos anys tampoc. Vull dir... No, no. I encara no em sento com a tal. O sigui, el Joan sí que, per exemple, fa moltes bromes, no? "És que la Sílvia ja la paren pel carrer demanant autògrafs", que és mentida, però sempre fa bromes d'aquestes. Però no em sento en cap cas youtubera ni res que s'hi assembli, o sigui jo simplement el que penso és que estic fent, (bé), estem fent entre tots els vídeos de català perquè la gent pugui aprendre català i ja està. Em sento professora d'alemany, no em sento youtubera.
Andreu:
[25:58] Jo he de dir que tampoc m'ho hauria imaginat mai i que em fa... és a dir, posar-me davant la càmera encara em fa vergonya, però penso que la causa s'ho val, no? És a dir, falta molt contingut a internet per a aprendre català i nosaltres ara hem tingut l'oportunitat de crear aquest contingut, i ho faig per això, principalment.
Sílvia:
[26:21] Totalment. Totalment d'acord, Andreu. O sigui, quan vam començar el projecte me'n recordo que jo vaig oferir la possibilitat de posar-se davant de la càmera a tothom, perquè a mi tampoc no era una cosa que m'encantés, i si algú que ens està veient pensa que ho faria molt millor, doncs endavant, o sigui li deixaré el lloc...
Andreu:
[26:40] Segurament té raó!
Sílvia:
[26:41] Li deixaria el lloc encantada. I simplement ho vaig fer perquè tothom va dir "No, no, no, no, no, no, no!" I vaig dir, doncs m'hi hauré de posar jo, perquè si no s'hi vols posar ningú, algú hi haurà de ser. O sigui que... sí.
Andreu:
[26:55] D'acord. I de la mateixa manera que fa cinc anys o fa dos anys no hauries dit mai que acabaries portant un canal de YouTube, què creus que estaràs fent d'aquí cinc anys o què no estaràs fent?
Sílvia:
[27:09] Jo crec que d'aquí cinc anys ja no seré tant la imatge d'Easy Catalan. Vull dir, jo crec que d'aquí cinc anys estarem fent molts més vídeos i podcasts i coses diferents amb el projecte d'Easy Catalan i jo potser em posaré més cap a darrere i deixaré a d'altra gent que li vingui de gust posar-se davant de la càmera i ser la persona que coneixen més. Jo crec que aquest serà el canvi més gran respecte a ara.
Andreu:
[27:40] Molt bé. Escolta, però això és una molt bona notícia, o sigui tu creus que d'aquí cinc anys encara farem vídeos, i no només això, sinó que en farem més!
Sílvia:
[27:49] Sí, sí, sí, sí! [Andreu: Molt bé, fantàstic!] Soc molt tossuda, vull dir...
Andreu:
[27:51] Doncs ja en som dos!
Sílvia:
[27:57] A més, el temps passa molt ràpid, eh, Andreu...
Andreu:
[28:02] Ja, és veritat.
Sílvia:
[28:03] Ara portem dos anys i què, ha sigut com (un) obrir i tancar d'ulls, o sigui... cinc anys no és re.
Andreu:
[28:09] Totalment. I què creus que no estaràs fent? Què diries que no estaràs fent d'aquí cinc anys?
Sílvia:
[28:14] No sé. No en tinc ni idea. Ehm... No ho sé.
Andreu:
[28:19] Te n'aniries a Mart?
Sílvia:
[28:21] No! No, no, no, no, no. No, ni de broma, ni de broma. No, no, no.
Andreu:
[28:27] D'acord. D'acord. D'aquí cinc anys ja t'ho tornaré a preguntar. A veure on ets d'aquí cinc anys.
Sílvia:
[28:34] Hòstia, no fotem, eh? No, no. No, no pujaria mai a una nau espacial ni llocs així, no.
Andreu:
[28:43] D'acord. La segona pregunta és: "Quina és per a tu la clau per a aprendre llengües? O sigui, quin és l'element més important per a aprendre una llengua?".
Sílvia:
[28:52] Les ganes. Vull dir, si una persona ha d'aprendre la llengua perquè l'hi demanen a la feina, perquè l'hi demanen a... perquè ha d'obtenir un certificat per no sé què... Hmmm no. O sigui, si tu tens ganes de veritat d'aprendre aquella llengua perquè t'agraden les sèries, t'agraden les pel·lícules, t'agraden les cançons, vols parlar amb gent del país, coneixes algú que és d'allà i vols parlar amb ell en la seva llengua materna, això farà que aprenguis la llengua molt més ràpid, d'una manera exponencialment molt gran, comparat amb una persona que l'obliguen o ho ha de fer per alguna raó concreta.
Andreu:
[29:33] Totalment d'acord. La motivació és clau. [Sílvia: Sí. Sí.] Molt bé. Qui t'ha preguntat això, Sílvia?
Sílvia:
[29:39] Andreu, tu! No sé.
Andreu:
[29:43] Sí. Sí, sí. Ara ja tenies poques opcions. [Sílvia: Sí, clar, és que...]. Bé doncs, Sílvia, amb això acabem la part de les preguntes de l'entrevista i, si et sembla bé, passem a l'Expressió de la setmana! [Sílvia: Som-hi!] I, bé, l'expressió de la setmana són dos expressions, de fet. La primera és "posar fil a l'agulla". Què significa aquesta expressió, Sílvia?
Sílvia:
[30:07] Doncs significa 'començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball'. Per exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits".
Andreu:
[30:21] Correcte. O, per exemple: "Quan arribem a 30 membres, començarem a publicar exercicis basats en els nostres vídeos. Per tant, Sílvia, cal que posem fil a l'agulla".
I la segona expressió que hem triat és "a poc a poc i bona lletra", que significa 'amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé', o dit en altres paraules, que les coses s'han de fer amb constància i ben fetes, per exemple: "Escolta, Sílvia, crec que això de les entrevistes m'agrada. Saps què m'agradaria fer en els propers episodis? Podríem entrevistar estudiants de català d'arreu del món perquè ens expliquin les seves experiències en l'aprenentatge del català.
Sílvia:
[31:00] Ostres! Doncs és molt bona idea, però a poc a poc i bona lletra, eh?, que tenim molts temes per tractar i molts episodis per endavant!".
Andreu:
[31:08] Exactament. Doncs ja ho sabeu: "posar fil a l'agulla" i "a poc a poc i bona lletra". I ara, per últim, passem a la secció Easy Catalan recomana. No sé si recordes que en el tràiler que vam fer del podcast tu em vas preguntar si aquest seria el primer podcast pensat exclusivament per a aprenents de català [Sílvia: Sí.] i jo, ingènuament, et vaig respondre que sí, que si ningú ens deia el contrari, pensava que sí. Doncs bé, vaig fer una mica de cerca i vaig trobar un podcast d'una noia que es diu Judit, i el podcast es diu "Learn Catalan with Judit", d'acord? El podeu trobar a Spotify, a Google Podcasts i a altres aplicacions, i és un podcast amb episodis molt curts, de quatre o cinc minuts aproximadament, pensats, penso jo, per a nivells inicials, d'acord? Aleshores, volem fer justícia i dir que el nostre no és el primer podcast per a aprenents de català, n'hi ha més i... doncs aquest n'és un: "Learn Catalan with Judit".
Sílvia:
[32:14] I tant de bo n'hi hagi més en el futur, que en trobem més que no els (coneguem) i que en el futur s'animi més gent a fer-ne.
Andreu:
[32:22] Exactament. De podcasts en català n'hi ha molts i ja us en recomanarem, però ara mateix ens referim a podcasts pensats per a aprenents de català, d'acord? [Sílvia: Molt bé.] Molt bé, doncs escolta, Sílvia, crec que ho haurem de deixar aquí per avui. No ha estat tan dur, no?
Sílvia:
[32:40] No, és veritat. Ha estat molt bé i ha passat volant!
Andreu:
[32:43] Doncs apa! Aquest estat el primer episodi del podcast, ara ja coneixeu més la Sílvia, i en el proper episodi continuarem aquesta entrevista amb les preguntes que ens heu enviat vosaltres a través de les xarxes. Encara sou a temps d'enviar-nos més preguntes, així que ho podeu fer tranquil·lament a través del Facebook, l'Instagram o el Twitter, o també enviant-nos un missatge a podcast@easycatalan.org. Pot ser un missatge de text o, si voleu, també de veu.
Sílvia:
[33:12] Fantàstic, Andreu! Doncs ens sentim en el pròxim episodi.
Andreu:
[33:15] Molt bé, Sílvia! Adeu.
Sílvia:
[33:17] Adeu.
120: El pa amb tomàquet
23 May 2024
00:25:13
Notes del programa
En què pensem primer quan parlem de cuina catalana? El pa amb tomàquet és un element central de la nostra gastronomia, i avui volem parlar-ne amb deteniment. Som-hi!
Ja n'hi ha prou!
L'Andreu parla de la decepció que li va provocar un entrepà que va comprar, en què el pa no estava sucat amb tomàquet.
L'expressió de la setmana
de pa sucat amb oli ('de mala qualitat, mal fet, de poc valor, de poca importància')
Tema del dia
De quines altres maneres podem dir tomàquet?
Què és, essencialment, el pa amb tomàquet?
Quins són els ingredients imprescindibles i quins els opcionals?
Com ha de ser el pa? I quina varietat de tomàquets hem de fer servir?
Amb què ho acompanyem?
Bonus
La Sílvia ens explica com fan el pa amb tomàquet a casa seva. Atenció, perquè no a tot arreu el fan així!
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:17] Com anem?
Sílvia:
[0:19] Molt bé, estic molt contenta, perquè ja s'han començat a apuntar els primers participants del Campus d'Estiu i… em fa molta il·lusió, sempre.
Andreu:
[0:28] I pel que tinc entès, hi ha algunes persones que s'han apuntat que ja van participar al Campus l'any passat, o sigui, que repeteixen.
Sílvia:
[0:35] Sí, sí, sí, sí! A més, és això, no?, que ja els coneixem i tornen a venir i… i fa molta il·lusió tornar-los a veure al cap d'un any, que dius: "A veure, a veure què haurà passat". Si hauran millorat amb el seu català, que espero que sí. I a més, l'any passat va ser una experiència fantàstica. I a més a més, s'ha apuntat gent nova, que també tinc moltes ganes de conèixer.
Andreu:
[0:55] Que guai, doncs això ja és tot un èxit, no? O sigui, que hi hagi gent que repeteix…
Sílvia:
[0:58] Sí, sí, sí!
Andreu:
[1:00] No ho sé, per mi ja ens podem donar per satisfets.
Sílvia:
[1:03] Senyal que estan contents!
Andreu:
[1:04] Exacte.
Sílvia:
[1:05] Sí, oi tant, sí, sí. I a més a més, com que amb els diferents participants faig videotrucades, parlo un moment amb ells per acabar de resoldre dubtes i això, també em fa il·lusió perquè també els conec i veig com són i parlem una mica, així que… és guai!
Andreu:
[1:21] Molt bé! Fantàstic! Doncs, a veure, els nostres oients han de saber que encara hi ha places disponibles i que, per tant, si us ho esteu pensant, no tardeu gaire perquè són limitades, aquestes places, són vint-i-cinc, i per apuntar-vos-hi només heu d'entrar a campus.easycatalan.org. Allà hi ha tota la informació de preus, de les activitats que farem, hi ha les dos opcions descrites de Campus, el Campus Complet, que inclou totes les activitats, i el Campus Bàsic, que inclou les activitats del matí, que són de conversa, classes de conversa en català, i les activitats de tarda, llavors, són opcionals, i cadascú pot triar les que vulgui.
Sílvia:
[2:01] I llavors, un cop apuntats, jo us escriuré un missatge per privat, un correu, amb els següents passos a fer.
Continuem parlant de la imatgeria festiva, i més concretament, de les figures relacionades amb el foc i la pirotècnia.
Transcripció
Sílvia:
[0:15] Andreu, no t'ho podràs creure!
Andreu:
[0:16] Ui, ui, què passa?
Sílvia:
[0:19] És una cosa bona, eh? Però no t'ho podràs creure!
Andreu:
[0:22] Ah, d'acord. Ja patia. A veure, què ha passat?
Sílvia:
[0:25] Te'n recordes, que un dia vam estar parlant aquí en el pòdcast de què fem quan estem així una mica xof, quan estem així una mica que ens falta una mica d'inspiració? Que no estem gaire… pse. I vam estar fent un petit anunci, sense que fos un anunci…
Andreu:
[0:44] Publicitat gratuïta, no?
Sílvia:
[0:46] Sí! Parlant de lo molt que ens agrada el Cacaolat i que és una font de… d'energia per a nosaltres.
Andreu:
[0:55] Sí. Sí, sí. Vam parlar una estona d'aquest batut de xocolata que tant ens agrada. Doncs, què ha passat?
Sílvia:
[1:03] Doncs, que sàpigues que ens ha arribat un lot de productes Cacaolat a casa! [Què?! No!] T'ho juro!
Andreu:
[1:17] Hosti, que fort! O sigui, ens han escoltat!
Sílvia:
[1:19] Sí, sí, sí, sí! O sigui, de seguida ens van escriure, ens van dir que havien escoltat el pòdcast, que moltíssimes gràcies per parlar tan bé de la marca i que ens volien enviar alguna cosa com a agraïment. I m'ha arribat aquí a casa una bossa grossíssima plena de Cacaolat. I hi ha tres pots de Cacaolat, d'aquestes ampolles grosses de litre, n'hi ha una que és sense sucre, n'hi ha uns altres de petitons que són amb cafè, que se'n diu mocca. No sé si l'has tastat mai, jo no l'he tastat mai, però serà el moment de fer-ho, si no has fet. N'hi ha uns altres que és com més fort de… com amb més xocolata, com si fos xocolata negra, vull dir, no ho sé.
Andreu:
[2:02] Sí. Ja l'he tastat.
Sílvia:
[2:04] Aquest també l'has tastat? Bé, doncs jo no n'he tastat cap, perquè estic esperant el dia que ens trobem per tastar-ho aquí tots junts, no? Llavors, no he encetat re i ningú de la família està encetant re.
Andreu:
[2:17] D'acord, esteu allí reprimint les vostres ganes de beure-us tots els batuts.
Sílvia:
[2:23] Per tu, eh, Andreu? Estem…
Andreu:
[2:25] Home, jo també vaig parlar bé, del Cacaolat!
Sílvia:
[2:30] I ens han donat també una ampolla de llet i uns sobres per tirar-hi… Llavors, molt bé, molt bé! Jo crec que podem quedar un dia i beure una mica de Cacaolat, si et sembla bé.
Andreu:
[2:42] Això deu voler dir que a Cacaolat, a l'empresa, hi ha algú que escolta el pòdcast, no?, que… que és aprenent de català, potser.
Sílvia:
[2:49] Potser sí. O simplement busquen cada vegada que algú parla de Cacaolat. També pot ser.
Andreu:
[2:53] Ah, podria ser, podria ser.
Sílvia:
[2:56] La qüestió és que ara ja volem pujar de nivell, amb l'Andreu. No ho hem parlat, però jo ja parlo pels dos.
Andreu:
[3:03] D'acord.
Sílvia:
[3:04] I ens agradaria… ens agradaria que aquesta col·laboració que hem començat, amb tan bon peu, continuï al llarg del temps. Vull dir, nosaltres, per exemple, podem parlar de Cacaolat un cop al mes, no, Andreu? O sigui, jo… jo ho veig viable.
Andreu:
[3:16] Sí, en podem parlar un o dos o tres o quatre cops al mes, o sigui, això…
Sílvia:
[3:21] Sí. Podem arribar a un acord, a canvi de que ens vagin enviant lots de productes.
Andreu:
[3:26] A veure, no, seriosament, nosaltres podem parlar genuïnament bé d'aquest producte perquè l'hem tastat al llarg de la vida.
Sílvia:
[3:33] Sí.
Andreu:
[3:34] I per tant, si ens esteu escoltant altre cop des de Cacaolat, a Easy Catalan estem oberts a obrir aquesta col·laboració.
Sílvia:
[3:42] A possibles col·laboracions. Sí, sí, sí.
Expats a Barcelona, actualitat legislativa a Andorra, novetats sobre la Viquipèdia en català… Avui dediquem l'episodi a parlar de temes d'actualitat relacionats amb la llengua. Som-hi!
L'Andreu planteja un dilema a la Sílvia relacionat amb l'obra de teatre Fairfly.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:18] Bon dia a tothom, o bona nit, sigui quan sigui que ens escolten.
Sílvia:
[0:21] Sí, l'altre dia em van preguntar: "A quina hora surt el pòdcast, que el vull escoltar?" I li vaig dir: "Normalment es publica els dijous a les set de la tarda". Diu: "Ah!" Diu: "És que a aquella hora estic treballant!" Dic: "No, no, el pots escoltar quan vulguis. Vull dir, no…"
Andreu:
[0:35] Clar, no és mai en directe.
Sílvia:
[0:37] No és en directe, llavors, el pots escoltar quan et vagi millor.
Andreu:
[0:41] Clar, per això. Doncs, bon dia, bon vespre o bona nit… [El que sigui.] a tothom! Com anem?
Sílvia:
[0:48] Molt bé, i tu, Andreu?
Andreu:
[0:50] Molt bé! Mira, estic molt content perquè l'altre dia vam fer una trobada presencial a Barcelona. [I com va anar?] Va anar molt bé, va ser molt xula. Vam fer primer una xerrada en un bar, vam quedar en un cafè, i vam prendre alguna cosa, vam estar parlant, ens vam conèixer, perquè hi havia persones noves, no?, en les últimes trobades…
Sílvia:
[1:08] Ah, molt bé!
Andreu:
[1:08] Sí, en les últimes trobades que havíem fet amb la comunitat, més o menys érem els mateixos o ja ens coneixíem, i aquesta vegada van venir persones noves, llavors, doncs… vam estar allí fent moltes preguntes, no? "Què fas? D'on ets?", etc., etc., i va estar molt bé, ens ho vam passar, la veritat és que molt bé, i després vam anar al teatre, vam anar a un lloc que es diu Espai Texas. Abans es deia Cinemes Texas, va tancar durant la pandèmia i ara han tornat a obrir i han redissenyat aquest espai de manera que no només és un cinema, sinó que també fan teatre, teatre improvisat, fan concerts, no? És un espai molt més dinàmic.
Sílvia:
[1:52] Ah, molt interessant!
Andreu:
[1:53] Amb més oferta cultural. I és tot, o pràcticament tot, en català i a molt bon preu. Llavors, és un lloc que recomano moltíssim, l'Espai Texas, al carrer Bailèn, 205, de Barcelona, per anar a passar una estona, doncs això, mirant una obra, o una pel·li, o a prendre alguna cosa, perquè també tenen un bar. Llavors… sí, el recomano molt.
Sílvia:
[2:18] És que tenia molt anomenada, no?, el Cinema Texas. Me'n recordo que sempre se'n sentia a parlar molt, llavors. No sabia que havien tancat, però la pandèmia ja se sap que aquestes coses passen, no? Molt bé, doncs m'alegro molt que hagin tornat a començar.
Andreu:
[2:31] I l'obra ens va agradar moltíssim. És una obra que es diu Fairfly, de la companyia La Calòrica.
Sílvia:
[2:38] Sí, són… són les actrius que feien lo del JetLag, o m'equivoco?
Andreu:
[2:42] No, aquestes són les T de Teatre.
Sílvia:
[2:45] Ah, T de Teatre, és veritat.
Andreu:
[2:47] T de Teatre. Aquesta companyia, La Calòrica, també la recomano molt. Si mai veieu una obra anunciada d'aquest… d'aquest grup, teniu molts punts de… de veure una bona obra si compreu entrades. O sigui, apunteu-vos el nom. Sí, ens ho vam passar molt bé, molt divertida, crec que era fàcil d'entendre, tot i que en alguns moments parlaven de pressa, però pel que van dir els diferents membres de la comunitat que van venir, va ser prou fàcil d'entendre.
Sílvia:
[3:14] Genial!
Andreu:
[3:15] I després ens vam animar a fer la postxerrada. Vam anar a un bar i vam prendre unes tapes i alguna cosa per comentar l'obra i això, no?
Sílvia:
[3:24] Molt bé!
Andreu:
[3:25] Així que molt bé, la veritat que molt content!
Us expliquem per què vam anar a Grècia i com va anar el viatge: la trobada amb Easy Languages, les activitats turístiques, el menjar, algunes paraules en grec que vam aprendre… i alguna anècdota també. Som-hi!
Parlem del viatge en avió: turbulències, nervis, companys de viatge molestos…
Transcripció
Sílvia:
[0:15] Ai, ai, ai, Andreu, Andreu, que ja tinc ganes que sigui juliol, tu no?
Andreu:
[0:19] Em… sí…
Sílvia:
[0:23] Que ja no hi penses? Que aquest any tornem a fer el Campus!
Andreu:
[0:26] Ah! Sí, clar! Però que ja l'anunciem avui?
Sílvia:
[0:30] Sí, en exclusiu al pòdcast!
Andreu:
[0:33] Ah… Coi, doncs explica, explica! A veure, quins dies serà i on serà i què farem? Dinarem tots junts?
Sílvia:
[0:38] A veure, no… no t'embalis. Doncs serà del 22 al 28 de juliol a Barcelona, com l'any passat, i sí, tornarem a dinar junts, sobretot de dilluns a divendres, que és quan farem les sessions de conversa.
Andreu:
[0:50] Sessions de conversa? No són classes?
Sílvia:
[0:52] És que no m'agrada dir-ne "classes", perquè en realitat totes les activitats seran pensades per practicar la parla, i no són aquelles classes tradicionals en què hi ha gramàtica… No. No, no, no.
Andreu:
[1:03] D'acord. Així, com l'any passat. Per tant, tots els que s'hi apuntin han de tenir un nivell de català suficient per poder-se comunicar, no?
Sílvia:
[1:11] Sí, exacte, però aquest any, com que tenim l'Escola d'Easy Catalan, els que tinguin dubtes del seu nivell o vulguin refrescar el seu català, ho podran fer apuntant-se a un curs intensiu durant les altres setmanes de juliol.
Andreu:
[1:24] Molt bé. Doncs suposo que el que han de fer és anar a classes.easycatalan.org per apuntar-s'hi.
Sílvia:
[1:30] Exacte, allà és per al curs aquest intensiu durant les tres setmanes de juliol. Però, a veure, no em despistis, que el que et vull explicar són més coses del Campus.
Andreu:
[1:40] A veure, som-hi, endavant.
Sílvia:
[1:42] Doncs aquest any serà una mica diferent de l'any passat perquè les activitats de la tarda seran opcionals.
Andreu:
[1:49] Opcionals? Què vols dir?
Sílvia:
[1:50] O sigui, es podria dir que hi ha com un Campus que és el bàsic, que inclou la mitja hora a l'inici de… de jocs per trencar el gel, després dues hores de sessió de conversa, després dinem tots junts diferents plats típics catalans i per últim una hora més de conversa.
Andreu:
[2:08] Ah, o sigui que comencem a dos quarts d'onze i acabem a les quatre, no?
Sílvia:
[2:13] Sí, exacte. Perquè dediquem dues hores a dinar.
Andreu:
[2:16] Ah, aquest és el meu moment preferit. M'encanta fer sobretaula i parlar tranquil·lament mentre dines i això.
Sílvia:
[2:22] I jugar a cartes.
Andreu:
[2:23] També, també. Ai, i podré portar el Llengut?
Sílvia:
[2:26] Sí, esclar.
Andreu:
[2:27] Genial! Aleshores, el que tu n'has dit "campus bàsic" seria com aquesta programació de dilluns a divendres. Cinc dies, no?
Sílvia:
[2:36] Exacte, però el divendres acabarem més tard perquè farem el comiat, tot i que dissabte i diumenge també hi ha activitats pels qui s'hi vulguin apuntar. Però són opcionals, igual que les tardes dels altres dies.
Andreu:
[2:47] D'acord. Jo l'únic que recordo és que dissabte fem una excursió a Montserrat, no?
Sílvia:
[2:53] Només recordes això?
Andreu:
[2:54] A veure, crec que també gravarem algun vídeo amb els participants, com l'any passat…
Sílvia:
[2:59] Mira, saps què, Andreu? Ves a campus.easycatalan.org i allà hi trobaràs totes les activitats.
Andreu:
[3:06] D'acord, a veure, campus.easycatalan.org.
En aquest episodi celebrem la gala de lliurament de premis del primer Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan! Escoltarem els àudios dels participants i a continuació les valoracions del jurat. Qui guanyarà…? Som-hi!
Expliquem la diferència entre fer amics, fer-se amic/amiga de i fer-se un amic.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:17] Com anem?
Sílvia:
[0:18] Bé, i tu?
Andreu:
[0:19] Doncs mira, jo recuperant-me d'un virus que he agafat. Al final era impossible escapar-ne. Tothom al meu voltant el tenia i… doncs jo també l'he agafat. No sé què és, però m'ha agafat una faringitis bastant forta. Vaig tenir dos dies de molt mal de coll i ara, avui ja estic millor.
Sílvia:
[0:36] Millor que ja hagi passat, doncs.
Andreu:
[0:38] Sí. Bé, i ja som a finals d'abril i ha sigut Sant Jordi…
Sílvia:
[0:45] Un dia preciós, tot i que el temps així aixà…
Andreu:
[0:49] Així aixà, com sempre. Però bé, abans de parlar de Sant Jordi, hem de recordar que aquest mes van començar els grups reduïts de classes.
Sílvia:
[1:00] Ah, sí! Sí, sí.
Andreu:
[1:01] O sigui, els cursos en grup reduïts per aprendre català. Aquells que no s'hi hagin apuntat s'hi podran apuntar quan tornin a començar d'aquí uns mesos, però, de moment, el que sí que poden fer els oients, el que sí que podeu fer, és contractar classes particulars o sessions de conversa, no?
Sílvia:
[1:19] Sí, que així tindreu el professor directament només per a vosaltres. I encara aprendreu molt més.
Andreu:
[1:26] Exacte. L'únic que heu de fer és entrar a classes.easycatalan.org i allà hi ha tota la informació. Preus, horaris, professors… Tot el que necessiteu.
Sílvia:
[1:36] I si teniu qualsevol dubte, només ens heu d'escriure.
Andreu:
[1:39] Exacte. Molt bé, dit això, ara sí, passem a parlar de Sant Jordi, encara n'hem de parlar avui, perquè… bé, ja ho vam dir en els episodis anteriors, que hem organitzat un concurs de creació de continguts. En aquest concurs s'hi podia participar fent vídeos o fent àudios, i els guanyadors del co… de la part dels vídeos ja els vam anunciar en el directe que vam fer aquest dimarts a YouTube. Bé, i si voleu també veure tots aquells vídeos dels participants, doncs simplement heu de recuperar aquest directe. I avui som aquí al pòdcast per anunciar els guanyadors de la categoria d'àudio!
Sílvia:
[2:21] Oh, magnífic concurs, eh? Moltíssimes gràcies a tothom per participar-hi.
Andreu:
[2:25] Exacte. A la categoria de vídeo hi va haver sis participants, en aquesta n'hi ha hagut vuit.
Sílvia:
[2:30] Déu-n'hi-do.
Andreu:
[2:31] Sí, déu-n'hi-do per ser la primera edició del Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan.
L'Andreu explica com va conèixer el divulgador lingüístic Enric Gomà quan va anar a Catalunya Ràdio.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia, dia!
Sílvia:
[0:16] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:17] Com anem?
Sílvia:
[0:18] Molt bé, i tu?
Andreu:
[0:19] Molt bé, també. A veure, hem de dir que ja s'ha acabat el termini per participar en el concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan. Per tant, moltes gràcies als que hi heu participat i sapigueu que la setmana que ve, el dia 23, que és Sant Jordi, farem un directe per anunciar els guanyadors de la categoria de vídeo i, per a la categoria d'àudio, ho farem en el pòdcast dos dies després, el dijous 25.
Sílvia:
[0:46] Exacte, el vídeo, aquest directe que comenta l'Andreu, el podeu veure a youtube.com/easycatalan. Si voleu venir al directe i no oblidar-vos-en, podeu entrar, per exemple, al canal de YouTube diumenge i ja hi trobareu aquest enllaç que us portarà, que us dirà on podeu seguir-nos en directe. O si aneu a l'Instagram, veureu que a les stories, a les històries, ja hem posat aquest recordatori i l'enllaç que heu de seguir per seguir el directe.
Andreu:
[1:17] Fantàstic. Doncs, ara sí, comencem amb l'episodi d'avui.
Avui entrevistem en Kamo, un membre molt actiu de la comunitat d'Easy Catalan que no només ha participat en moltes xerrades a Discord, sinó que ell mateix n'ha organitzat. Som-hi!
a poc a poc i bona lletra ('per fer les coses bé, no s'ha de córrer')
Bonus
El Kamo ens explica amb més detall com ho va fer per arribar al C1 en tan poc temps.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Hola, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:17] Què, com va la calor?
Sílvia:
[0:18] Doncs aquí, anar-la aguantant.
Andreu:
[0:21] He fet un "upgrade", he fet una actualització important de l'habitació en què gravo el pòdcast i he posat un ventilador de sostre.
Sílvia:
[0:28] Renoi, això sí que és luxe!
Andreu:
[0:30] A veure, luxe potser no tant, però… però sí, ha millorat. La situació ha millorat i ara és molt més suportable de gravar un episodi en ple estiu… aquí, amb la finestra tancada i la porta tancada. I a més a més, és més ecològic que un aire condicionat, i més econòmic també. Així que bé. En fi, no em vull allargar, perquè avui tenim un convidat aquí al pòdcast que ens fa molta il·lusió tenir, que feia molt temps que volíem entrevistar, i és que… clar, en les últimes setmanes hem parlat de temes diversos que poden ser especialment interessants per a persones que han vingut a viure aquí, no? Hem parlat, per exemple, de com moure's en tren pel territori, del sistema sanitari, de buscar pis i el vocabulari relacionat, d'entrevistes de feina… I avui volem entrevistar una persona que al seu dia va haver d'aprendre totes aquestes coses pel seu compte, perquè aquests episodis no existien, no?
Sílvia:
[1:28] Ara ja sí, eh?
Andreu:
[1:29] Ara ja sí, ara ja sí. Ell és el Kamo, un membre molt actiu de la comunitat d'Easy Catalan que va marxar del seu país natal, Colòmbia, per venir a treballar i fer vida aquí, en aquest racó del món que anomenem Catalunya. Per tant, hola, Kamo, com estàs?
Sílvia:
[1:44] Hola, Kamo!
Kamo:
[1:45] Hola, nois! Què tal? Com esteu?
Andreu:
[1:48] Com va tot?
Sílvia:
[1:48] Molt bé!
Kamo:
[1:49] Molt bé, i vosaltres?
Andreu:
[1:50] Molt bé!
Sílvia:
[1:51] També, també! Benvingut al pòdcast, eh?
Kamo:
[1:54] Home, haig de dir que per mi és tot un honor ser-hi i la veritat és que estic molt content d'acompanyar-vos en aquest capítol.
Andreu:
[2:04] Fantàstic! Doncs, a veure, tenim unes quantes preguntes per a tu. Sílvia, dispara.
Sílvia:
[2:08] A veure, sabem que vius a Valls. Encara no hem pogut anar a gravar cap vídeo d'entrevistes a Valls, que segur que hi anirem alguna vegada, però què ens pots explicar sobre aquesta vila que t'acull?
Kamo:
[2:19] Aviam, Valls és una ciutat petita, és la capital de l'Alt Camp i la veritat és que hi ha moltes coses que puc explicar respecte a la ciutat, però n'hi ha una de molt important que m'agradaria que els oients i vosaltres sapigueu, i és que es fa una festa que es diu La Calçotada. I jo us proposo, aprofito l'oportunitat per convidar-vos perquè vingueu. La festa es diu La Calçotada, com ja he dit, i la ciutat està plena de gom a gom. La rauxa és la protagonista, tothom està eufòric, feliç, gaudint, ve molta gent de fora, de Barcelona i de… dels voltants. I la veritat és que trobo que aquesta festa és digna de… de que tothom la conegui, perquè hi ha moltes coses a fer, hi ha un concurs, per exemple, que em va cridar moltíssim l'atenció, que és gent menjant calçots, i aquell que pugui menjar més quantitat, guanya.
Sílvia:
[3:30] Exacte, sí! En vam parlar en un episodi del pòdcast, d'això. Crec que vam parlar de les calçotades en general i també vam parlar d'això, d'aquest concurs de menjar calçots. No sé si te'n recordes, Andreu.
Andreu:
[3:41] Sí. Tu, Kamo, hi has participat, en aquest concurs?
Andreu:
[0:20] Molt bé, amb ganes de saber de què parlarem avui. Però potser, abans d'entrar en el tema del dia, hauríem de fer uns recordatoris, no?
Sílvia:
[0:27] Sí, molt molt important: només queden tres dies perquè envieu els vostres àudios i vídeos del concurs de Sant Jordi.
Andreu:
[0:35] Exacte, com vam explicar en els episodis anteriors, estem fent un concurs de Sant Jordi per al dia 23 d'aquest mes, d'abril, i podeu participar de dues maneres diferents: o bé amb un àudio per al pòdcast o bé amb un vídeo per publicar, idealment, a Instagram, però si no teniu compte d'Instagram també ens el podeu fer arribar a l'adreça podcast@easycatalan.org. Ja vam explicar que el format, tant de l'àudio com del vídeo, és dir la frase Estic aprenent català, és clar que…, i acabar la frase, tres vegades com a mínim. D'acord? Doncs això, com ha dit la Sílvia, teniu fins aquest diumenge, dia 14, per fer-nos arribar les vostres… les vostres creacions, participar en aquest concurs i així optar a un premi d'un llibre, gentilesa de la llibreria Ona.
Sílvia:
[1:24] Si voleu tota la informació i mirar les bases del concurs, us ho deixem a les notes del programa.
Andreu:
[1:30] Fantàstic. I un altre recordatori que volem fer és que si us voleu fer membres de la comunitat, de la subscripció de pòdcast per gaudir de tots els avantatges, podeu provar un dels avantatges que nosaltres considerem que és un dels més interessants, que és l'ajuda de vocabulari. Aquesta ajuda la podeu veure al canal de YouTube del pòdcast. El canal es diu Easy Catalan Podcast i els quatre primers minuts de cada episodi tenen aquesta ajuda de vocabulari de manera oberta. O sigui, és… és gratuïta. Per tant, si mireu els primers quatre minuts de qualsevol episodi, a partir de l'episodi 36 de… del canal de YouTube, podreu veure, doncs, si us agrada aquesta funcionalitat, si us és útil i si us agradaria, doncs, donar suport al projecte a canvi d'aquest i altres avantatges.
Sílvia:
[2:20] És molt interessant l'ajuda de vocabulari perquè si us hi fixeu, si mireu un d'aquests vídeos en què només hi ha l'àudio, com sempre del pòdcast, però en el canal de YouTube, veureu que en pantalla, en el vídeo, aneu veient totes les paraules més importants que anem dient i la seva traducció al costat a l'anglès. Us recomano moltíssim que aneu al canal de YouTube i mireu aquests quatre minuts de l'episodi que vosaltres vulgueu i veureu com funciona aquesta ajuda de vocabulari. És un avantatge que trobo fantàstic per quan estàs aprenent una llengua i, a més a més, escoltes un pòdcast. Perquè així només et marquen, et diuen les paraules més importants, les paraules que potser són més complicades i que no coneixes. I és… és una forma de poder seguir l'episodi sense haver de parar i buscar-ho al diccionari i… i… i… "Ai, aquesta paraula que acaben de dir no sé què vol dir…". Així que si entreu a easycatalan.org/membership i us feu membres de la subscripció de pòdcast, tindreu accés a tota l'ajuda de vocabulari de tots els pòdcasts.
Andreu:
[3:23] Exacte, i a més a més cal dir que no és una cosa automatitzada, no?, que es faci automàticament, com els subtítols automàtics de YouTube, sinó que és una cosa que treballem nosaltres, ho fem molt manual, en el sentit que seleccionem les paraules que considerem més interessants o més difícils de cada minut, fem la traducció, la revisem, no?, i hi afegim informació que pot ser útil, com ara les paraules començades amb vocal, hi afegim l'article, i per saber si són masculines o femenines, doncs, al darrere hi afegim una m o una f entre parèntesis, no? Per tant, hi ha tota aquesta informació addicional i aquest treball al darrere perquè sigui realment una eina útil per aprendre i millorar el vostre vocabulari en català.
Sílvia:
[4:10] És que és genial, ho trobo fantàstic. Molt bé, doncs ara que ja hem explicat tot això, ens en anem a fer un taller de llengua.
En aquest episodi fem una fe d'errates i aprofitem l'ocasió per parlar de coses que, popularment, tenim mal categoritzades o classificades, i analitzem el per què. Som-hi!
Per què els cacauets no són fruits secs? I per què les maduixes sí que ho són?
Per què els ulls blaus no existeixen?
L'abraçada
L'Andreu fa una abraçada a totes les persones que es dediquen a l'art i que remen a contracorrent dia rere dia per tirar endavant el seu projecte propi.
Bonus
La Sílvia ens parla dels hipopòtams i ens explica què els fa uns animals tan especials.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Andreu?
Andreu:
[0:17] Sí! Què passa?
Sílvia:
[0:20] I aquesta música?
Andreu:
[0:21] Aquesta música és la nova música del pòdcast d'Easy Catalan.
Sílvia:
[0:24] Que guai, no?
Andreu:
[0:26] T'agrada?
Sílvia:
[0:26] Sí, és molt xula.
Andreu:
[0:28] És xula! Doncs saps qui l'ha fet?
Sílvia:
[0:29] No sé…
Andreu:
[0:30] L'ha fet un músic que es diu Neptú. El seu nom artístic és Neptú. No sé si et sona…
Sílvia:
[0:36] Gran renom internacional!
Andreu:
[0:40] Home, interplanetari. [Sí.] Bé, Neptú, o de nom Vicent, es diu Vicent, és el meu germà, que és músic, i li he encarregat… li hem encarregat que ens faci una música nova per al nostre pòdcast, per renovar-lo, no?, perquè aquest pòdcast està en contínua millora, sempre, doncs, intentem fer coses diferents o intentar-lo fer el millor que puguem, i… i ja era hora de… d'afegir una mica de novetats, i aquesta n'és una. Aleshores, bé, moltes gràcies aquí a Neptú, al Vicent, per aquesta feina.
Sílvia:
[1:19] Genial, moltíssimes gràcies, sí.
L'abraçada
Andreu:
[1:20] Ens ha fet una cançó molt xula. I, lligat amb això, volia començar aquest episodi fent una abraçada. I volia fer una abraçada a tota la gent que es dedica al món de l'art, ja sigui a l'àmbit de la música o del dibuix, la dansa, el teatre, és igual la disciplina. Una abraçada a la gent que té un projecte propi dins d'aquest sector i que rema contracorrent per tirar-lo endavant, no? A totes les persones que, malgrat les dificultats, continuen apostant incansablement per la seva passió, perquè l'art, i la cultura en general, no?, però l'art ens enriqueix com a individus i com a poble, en la mesura que ens permet expressar-nos, compartir, ser més empàtics, deixar-nos anar, transcendir i sortir d'aquesta bombolla personal de pensaments i preocupacions, no? I gaudir, al final, gaudir! Per tant, una abraçada a totes aquestes persones i, en general, a tots els que lluiten dia rere dia per continuar fent allò que estimen, allò que els agrada i que tenen la generositat de compartir-ho amb la resta.
Sílvia:
[2:32] Una abraçada molt forta. La veritat és que sense l'art i aquesta gent que rumia tant, no ens farien rumiar (als altres).
Andreu:
[2:38] Doncs sí. Dincs això, una abraçada ben forta. I bé, abans de passar al tema del dia, crec que hem de fer un parell de recordatoris, oi?
Sílvia:
[2:46] Oi tant! El primer i més important de tots és que estem en els últims dies de les classes d'Easy Catalan! Això és molt important! Penseu que el dia 8, dilluns, comencen ja les classes en grup, així que si us hi voleu apuntar, no us ho penseu més i inscriviu-vos a classes.easycatalan.org. Allà hi trobareu tots els grups, tots els horaris, les diferents opcions que teniu… i ja veureu que aquestes classes en grup són 24 sessions. Van des del mes d'abril fins al mes de juny.
Andreu:
[3:19] Exacte, són dos sessions a la setmana d'una hora i en grups reduïts, que això aquí ho hem explicat sempre i últimament hi hem fet èmfasi, no?, que és una manera ideal per aprendre una llengua, ja sigui en classes particulars o grups reduïts, no?, perquè així la interacció és molt més freqüent i l'atenció més personalitzada, d'acord? Per tant, classes.easycatalan.org. Queden molt pocs dies per reservar la vostra plaça. I un altre recordatori que hem de fer és que, també, encara sou a temps de participar en el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan. Teniu temps fins al 14 d'abril i podeu participar-hi fent un àudio o un vídeo. L'àudio és per enviar a podcast.easycatalan.org i el vídeo ha de ser en format reel per publicar a Instagram. Per tant, l'heu de publicar el vostre compte etiquetant Easy Catalan, que és @easycatalanvideos. En aquests àudios o vídeos heu de fer un missatge dient "Estic aprenent català, és clar que…" i acabar la frase. I dir això tres vegades amb tres frases diferents. El premi és un llibre per al primer premi i un llibre per al segon. És a dir, un llibre per al primer guanyador i un llibre per al segon guanyador de cada categoria. D'acord? Us animem a participar-hi, que segur que fareu uns vídeos i àudios molt xulos.
Preparem el terreny de cara al proper 23 d'abril, Dia de Sant Jordi, amb recomanacions literàries de part de tot l'equip. Som-hi!
Taller de llengua
Com podem dir, en català, que ens fan mal els músculs després d'haver fet esport? És correcte tenir agulletes? Quines alternatives hi ha?
estar mort
fer mal tot
estar rebentat
estar baldat
estar cruixit
tenir cruiximents
no aguantar-se els pets
Llista de recomanacions
Sílvia: El Club del Crim dels Dijous, de Richard Osman
Andreu: Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent
Renée: Al final t'agradaré, de Maria Mercè Roca A contrapèl, de Bel Olid
Biel: Despertar a l'infern, de Kenneth Cook Parla'm amb estil, de Magí Camps
Valentina: Massa deutes amb les flors, de Iolanda Batallé
Irene: La cuinera dels senyors, d'Imma Cortina La modista de Gràcia, de Marc Font
Joan: Harry Potter i la pedra filosofal, de J.K. Rowling
Brandon Sanderson La roda del temps, de Robert Jordan
Kerry: Els invisibles, de Joan Lluís-Lluís
Reuben: Spoken Here, de Mark Abley
Laura: The Midnight Library, de Matt Haig
Bases del Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan
Aquest any, per Sant Jordi, organitzem un concurs de creació de continguts!
Categoria àudio: Fer una nota d'àudio dient la frase "Estic aprenent català, és clar que…" com a mínim 3 vegades, acabant la frase de manera diferent cada cop. Cal enviar l'àudio a podcast@easycatalan.org. Categoria vídeo: Fer un vídeo tipus reel a Instagram dient la frase "Estic aprenent català, és clar que…" com a mínim 3 vegades, acabant la frase de manera diferent cada cop. Cal publicar el vídeo a Instagram etiquetant el compte d'Easy Catalan (@easycatalanvideos) o bé enviar-lo a podcast@easycatalan.org.
Premi: Un llibre en català (novel·la o divulgació lingüística), gentilesa de la Llibreria Ona. Hi haurà un primer premi i un segon premi per a cada categoria. Termini: Fins al diumenge 14 d'abril. Anunci de guanyadors: Dimarts 23 en un directe al canal de YouTube d'Easy Catalan per a la categoria de vídeo. Dijous 25 en un episodi de pòdcast per a la categoria d'àudio.
Altres condicions
Totes les persones majors d'edat (a partir de 18 anys) poden participar en el concurs.
El jurat estarà format per membres de l'equip d'Easy Catalan.
Per tal d'evitar conflictes relacionats amb drets d'autor, els àudios i vídeos no poden contenir cançons de fons. En cas que n'hi hagi en un vídeo o àudio, Easy Catalan es reserva el dret de desestimar-lo.
Per seleccionar els guanyadors, es valorarà sobretot l’originalitat i que els continguts siguin divertits, i en cas de triar entre dos vídeos/àudios que són molt bons, valorarem també la correcció gramatical i fonètica.
Un cop triats els guanyadors, ens posarem en contacte amb ells a través de l'adreça de correu o el compte d'Instagram des dels quals ens hagin fet arribar el seu contingut per demanar-los dades per tal d'efectuar l'enviament del premi. En cas que un guanyador no faciliti aquestes dades o refusi el premi, contactarem amb un altre participant que hagi quedat finalista el procés de tria de guanyadors.
Easy Catalan es reserva el dret de deixar un premi desert en cas que el contingut rebut no compleixi els requisits establerts en aquestes condicions, o que el nombre de participants sigui considerat insuficient per al desenvolupament correcte del concurs.
En enviar-nos un àudio o vídeo a podcast@easycatalan.org o en etiquetar-nos en un vídeo publicat a Instagram que compleix els requisits de format d'aquest concurs, entendrem que hem rebut el consentiment d'aquella persona per compartir aquell contingut en els diferents canals de què disposa Easy Catalan (YouTube, pòdcast, Instagram, etc.). Així mateix, entendrem acceptades aquestes condicions.
Les dades dels participants seran tractades amb l’única finalitat de gestionar-ne la participació al Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan i seran incorporades a un fitxer responsabilitat de l'Associació Catalannets (d'ara endavant, "l'Associació"), amb domicili a C/ Granollers, 14, Sant Vicenç dels Horts, 08630 Barcelona. La finalitat d’aquest fitxer és gestionar el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan d’acord amb allò establert en aquestes bases i informar públicament sobre aquests premis. La imatge dels assistents als esdeveniments relacionats amb el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan podrà ser captada i publicada a efectes informatius i promocionals. La base jurídica que legitima aquest tractament és l’interès legítim de l'Associació Catalannets d’informar públicament sobre el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan. Les dades seran tractades d’acord amb allò indicat en les bases de forma indefinida en el temps fins que els interessats exerceixin els seus drets. Els interessats podran exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació i portabilitat a través de correu postal a qualsevol dels domicilis indicats, identificant-se com a participant o interessat en el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan i dirigint-se a l’adreça d’e-mail podcast@easycatalan.org. Així mateix, si l’interessat considera vulnerat el seu dret de protecció de dades, podrà presentar una reclamació davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Bonus
La Sílvia recomana 4 llibres més que li han vingut a la ment tot escoltant la resta de recomanacions, i l'Andreu ens parla d'una autora i un llibre que va descobrir l'any passat.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia!
Andreu:
[0:17] Com anem? [Bé.] Sí? Jo també!
Sílvia:
[0:21] Sí.
Andreu:
[0:21] Jo estic molt content perquè ja he fet les meves dos calçotades de l'any.
Sílvia:
[0:25] Al·le!
Andreu:
[0:25] Jo amb dos em dono per content. O sigui, si en faig una és com poc, tres ja comença a ser moltes calçotades, massa. Amb dos crec que per mi és el… és la quantitat justa.
Sílvia:
[0:37] Genial. Fantàstic, doncs.
Andreu:
[0:39] I el que m'ha passat a les dos calçotades és que quan vaig arribar-hi, una va ser a casa de mon pares, l'altra va ser en un lloc a prop de Manresa, i… va passar que vaig veure, o vam veure, que els calçots que havien comprat els organitzadors eren massa pocs. I jo, que soc un bon menjador de calçots, vaig dir: "Espera't un moment, vaig a comprar-ne. Vaig a comprar-ne més, perquè si no farem curt".
Sílvia:
[1:06] Déu-n'hi-do, no?
Andreu:
[1:07] Sí, sí, sí.
Sílvia:
[1:07] Així sí que n'hi havien pocs!
Andreu:
[1:08] Sí, sí. Eh, i vam fer bé, eh? Vam fer bé, perquè al final no en van sobrar i tampoc en van faltar, o sigui…
Sílvia:
[1:14] Veus? Molt bé, molt bé. Bona provisió.
Andreu:
[1:17] Sí, molt bé. Tu què? Alguna novetat per compartir aquí en petit comitè?
Sílvia:
[1:22] Vam anar a veure la Volta Ciclista a Catalunya, que va passar pel Berguedà, i va ser molt interessant. Un esdeveniment esportiu molt… molt guai, em va agradar.
Andreu:
[1:31] No he anat mai a veure una Volta Ciclista.
Sílvia:
[1:33] Doncs va estar bé perquè la sortida va ser des de la ciutat de Berga, llavors els vam veure sortir, i l'arribada va ser al Santuari de Queralt i els vam veure arribar. Llavors, normalment, quan vas a veure un esdeveniment així, et poses a un lloc i només passen un cop, no?, i… el mateix dia vam poder veure'ls dues vegades.
Andreu:
[1:52] Molt bé. I vau estar-hi tot un matí, tot un dia…?
Sílvia:
[1:55] Sí, tot el matí i fins a la tarda. A més a més, hi havien fet… hi havien posat unes pantalles gegants perquè poguessis veure la retransmissió mentre esperaves que tornessin i tot això. Va estar bé, sí.
Andreu:
[2:08] Carai, molt bé. Doncs mira, parlant d'esports, un altre cop, jo avui he de dir que em fa mal tot el cos, perquè l'altre dia em van convèncer… l'altre dia vol dir fa dos dies, em van convèncer per fer una classe de prova de boxa. Sí, però ara mateix em fa mal tot. De fet, no era bo… boxa com a tal, sinó que era boxfit. O sigui, la classe es diu boxfit. Eh? Allò que parlàvem dels gimnasos… [Sí, sí.] I bé, no era només boxa com a tal, o sigui, el que són els cops al sac i això, sinó que també hi havia entremig exercicis de diferents tipus, no?, d'abdominals, flexions, burpees… burpees, que no sé com es diuen en català, però és com fer una flexió i després aixecar-te i saltar, no?, i… i així contínuament.
Sílvia:
[2:53] Ah, molt bé.
Andreu:
[2:54] Doncs… total, que ara, dos dies després, doncs em fa molt mal tot, nivell que tusso o tinc un esternut i em fa mal a tot arreu.
Sílvia:
[3:07] Et vas passar.
Andreu:
[3:08] Em vaig passar, sí, sí, sí. Perquè els últims mesos he fet molt poc exercici, llavors ara estic com… en baixa forma, i aquesta classe va ser molt intensa, i ara m'estic morint, o sigui… vaig rígid per la casa. I aleshores, pensant en això, volia fer avui un…