Explorez tous les épisodes du podcast So de cobla

Obrim l'any amb un rep�s d'algunes de les produccions discogr�fiques que aquest 2025 ens ha deixat al voltant de la cobla. Propostes que passen per aniversaris com el de la Cobla la Bisbal Jove, efem�rides com la de Pau Casals o discos molt esperats com els de Jes�s Ventura. I no hi faltaran propostes de fusi� com la Marinada amb Guillem Roma, la Bisbal amb Newen Tahiel i les sempre sorprenents versions de la Contempor�nia.

El "So de cobla" es vesteix de Nadal i us ofereix un repertori de sardanes i obres ben adient per a aquests dies, com una postal musical. I �s que hi ha molt repertori de m�sica per a cobla pensat per a aquests dies, amb tem�tiques i melodies que fan refer�ncia a les festes, potser, m�s musicals de l'any.

Xavier Pag�s �s un dels compositors actuals del nostre pa�s m�s experimentals. Amb ell, en l'�mbit de la cobla, hem pogut gaudir de sardanes originals i trencadores (des de la primera) a propostes per a bases electr�niques i orquestra, en format sardana. Per� quins s�n els seus referents? Doncs avui ho descobrim.

En aquest programa tenim tres ingredients, i un ens sap fins i tot greu. I �s que, despr�s de 25 anys, el projecte de La Principal d'Amsterdam, l'�nica cobla de fora els Pa�sos Catalans, deixa l'activitat. Tot i aix�, ha sigut una vida intensa i interessant, amb propostes musicals i enregistraments originals que han establert un estil propi. En parlem amb el seu fundador, Rolf Van Kreveld. I tamb� glossem la figura de Josep Maria Vil� i Gandol, i us parlem del concurs musical de la Festa de la M�sica Catalana, un certamen hist�ric i amb deliberacions molt complicades.

Al "So de cobla" d'avui ens centrem en el concert al Palau de la M�sica Catalana del Centenari de l'Agrupaci� Cultural Folkl�rica Barcelona, a c�rrec de les cobles Mediterr�nia, La Principal del Llobregat i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Un concert recent que s'ha emmarcat en el cicle Tardes al Palau i on podreu sentir la interpretaci� conjunta per part de les tres cobles d'obres de Manuel Oltra, Joaquim Serra, Francesc Pujol, Josep Sol�, Eduard Toldr� i Xavier Gonz�lez "Pendon", sota les batutes de Bernat Castillejo, Xavier Puig i Marc Tim�n. D'aquells de col�leccionista, vaja.

Tom�s Gil i Membrado �s un dels autors m�s prol�fics de tots els temps en la carpeta de m�sica per a cobla. Aquest compositor nascut a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, t� m�s de 1.300 t�tols, amb for�a sardanes guardonades i molt populars. Per� una pe�a que avui recuperem �s, potser, una de les menys conegudes. Gil va fer una pe�a program�tica al voltant de la llegenda del Pont del Diable de Martorell, com a enc�rrec de la ciutat quan va ser nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana. Tamb� us explicarem peces de Juli Garreta, per� les m�s desconegudes.

Avui ens acompanya un dels compositors m�s elegants del moment, sobretot en l'�mbit de la cobla. Autor de peces que ja s�n imprescindibles en el repertori per a aquesta formaci�, i l�der de propostes musicals molt m�s agosarades. Director de la Principal de la Bisbal i de la cobla Mil�len�ria, Francesc Cass� ens explica la seva visi� i la seva experi�ncia en aquest "So de cobla" d'avui.

Avui, en format concert, anirem fins al 1999. El programa "Sardana", de TV3, va proposar a l'audi�ncia formular un r�nquing de les sardanes m�s populars. I d'aquell resultat en va sortir un disc anomenat "Les deu de sardana", on hi ha autors cl�ssics, populars i contemporanis. Una barreja que ens explicar� el que va ser director del programa, en Jordi Lara.

En aquest cap de setmana de Sant Jordi, ens emboliquem amb literatura que ha inspirat m�sica per a cobla. Ho farem amb un cl�ssic com Joaquim Serra, i la seva "Tempesta esva�da", i un contemporani, com Xavi Pinyol, que ens presenta "�tram", pe�a basada en la novel�la de Mart� Gironell "El pont dels jueus". Tamb� farem un tast de cobla i electr�nica, i d'un corrent compositiu com �s "l'escola barcelonina", on s'apunten autors que es trobaven a les ballades del pla de la Catedral.

Aquesta setmana ens acompanya el m�sic i compositor Josep Cass�. Qui va ser director i fiscornaire de la Principal de la Bisbal, entre moltes altres formacions, ens parla d'una generaci� de m�sics molt diferent de l'actual. Va conviure a les files de la cobla amb figures com Ricard Viladesau o Conrad Sal�, i ens explica an�cdotes i moments viscuts. I repassem, tamb�, algunes de les seves creacions per a cobla.

Aquesta setmana us oferim un repertori de m�sica per a cobla que navega entre les peces de car�cter primaveral i l'estrena que us fem del nou enregistrament del m�tic "Mortis saltatio", de Manuel Oltra, amb la Cobla de Cambra de Catalunya. Una bona manera d'aixecar aquest mat� de dissabte amb bona m�sica de cobla.

Una de les virtuts de la m�sica �s que et pot traslladar a estats an�mics, paisatges o impressions. Tot �s obrir les orelles. Per� hi ha un g�nere que �s la m�sica program�tica, on la descripci� d'algun espai, d'alguna festa, alguna vida o hist�ria, entre d'altres, fa que la composici� et traslladi totalment. I per a cobla, la m�sica program�tica, el poema simf�nic, t� tot un bagatge de compositors cl�ssics i contemporanis. Avui en descobrim uns quants.

Una de les veus m�s contundents a l'hora de parlar de les cobles, els m�sics de cobla i els seus tics ha sigut sempre la compositora i directora Concepci� Rami�. Aquesta setmana ens visita al "So de cobla", on parla d'obres memorables, de la seva producci� i de tics i manies que s'ha trobat com a directora i com a int�rpret.

Un dels reptes que ens hem marcat al "So de cobla" d'enguany �s sentir els int�rprets. Per� no nom�s la interpretaci�, sin� tamb� amb les seves f�lies musicals. Aix� que obrim una finestra, aquesta temporada, als encadenats d'instruments. I comencem pel principi: 10 flabiolaires que es van passant la pilota entre ells, mentre proposen obres i enregistraments.

Aquesta setmana us oferim un concert a tres cobles que va dirigir el mestre Antoni Ros Marb�. �s, concretament, la 24a edici� del Concert de la Fundaci� Gala-Salvador Dal�, celebrat el dia 3 de juny del 2016 al teatre Jard� de Figueres. Concert amb la Cobla de Cambra de Catalunya, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Cobla Mediterr�nia, en qu� es van interpretar peces de Juli Garreta, Antoni Junc�, Francesc Basil o el mateix Ros Marb�, entre d'altres. Bona i selecta tria.

Ens retrobem amb un dels g�neres m�s cultivats en el camp de la composici� per a cobla, les gloses. I tamb� farem un cop d'ull en un camp interessant, el lead per a cobla. Tot plegat, altres maneres d'entendre aquesta formaci�. I en el camp de la composici� i els enregistraments sardanistes, tamb� passarem de puntetes pel primer volum de la col�lecci� que la cobla Ciutat de Girona va dedicar a les compositores, i que porta per nom, precisament, "Compositores".

Hi ha perfils que han marcat els darrers anys de la m�sica per a cobla. Com a compositors, com a pedagogs o int�rprets. �s el cas de Jordi Le�n, que, sense proposar-s'ho, ha acabat generant una manera d'entendre el flabiol, com a int�rpret i com a pedagog. I ha compost una trentena de peces que ha recollit la cobla La Principal del Llobregat. Amb ell repassem algunes d'aquestes peces i parlem de la seva tasca.

Al so de cobla ens fixem en una caracter�stica gaireb� �nica a Catalunya. Els grups de dansa d'arrel d'arreu del m�n solen tenir les seves pr�pies formacions musicals que els acompanyen, dintre la mateixa associaci�. B�, en el cas dels esbarts aix� no sol ser aix�. I �s que fa anys la cobla es va anar imposant a l'hora d'interpretar danses i ballets. I aix� ha donat pas a grans obres i a un interessant�ssim repertori. Per qu�? En parlem amb la Montserrat Garric. I tamb� ens fixem amb un altre format per a cobla, les gloses, que van ampliar el camp de la composici� per a cobla d'una manera exponencial. I posats a experimentar, qu� li passa al jazz quan sona a cobla? Doncs passa Joan Albert Amarg�s.

Int�rpret, director, compositor: pocs m�sics s�n capa�os d'aguantar amb dignitat totes aquestes etiquetes en l'�mbit de la cobla. Aquesta setmana Jordi Molina ens acompanya per fer un recorregut per referents, obres i la seva tasca compositiva i interpretativa. Sens dubte, un dels m�sics m�s inquiets en l'�mbit de la m�sica per a cobla, que ha sigut capa� d'obrir nous camins, trencar el gel, per a molts int�rprets i creadors que l'han seguit.

Avui anem de concert. �s, concretament, el que va oferir la Cobla Sant Jordi on repassava alguns dels compositors imprescindibles de la m�sica per a cobla. Contemporanis com Enric Ort� o Jes�s Ventura i cl�ssics com Ricard Viladesau o Josep Maria Bernat. Una hora imprescindible.

"Al so de cobla" d'aquesta setmana us parlem d'un t�ndem com s�n Enric Morera i Joan Maragall, i coneixerem alguna cosa de l'Empord� que no s'ha explicat gaire. Tamb� ens fixarem en l'obra, innovadora, d'Agust� Borguny�, un sabadellenc instal�lat a Nova York que, de tan enyorat, quan va tornar a Catalunya, va continuar enyorant-la. I estrenem un rac� musical on l'estudi�s Jordi Saura ens parla de discografia hist�rica de cobla.

Pau Casals, Agapit Torrent, Tom�s Breton o Llu�s Albert s�n alguns dels compositors que enguany celebren aniversari. En aquest so de cobla volem parlar de la seva vinculaci� amb la sardana i amb la cobla de compositors que han deixat peces memorables per a la literatura musical catalana.

Aquesta setmana, el "So de cobla" �s un monogr�fic al voltant de la figura del tenor i compositor Enric Ort� (Barcelona, 1966). Compartirem amb ell obres pr�pies i composicions de la hist�ria de la m�sica que l'han marcat. Els seus inicis, les seves primeres composicions, i sobretot el seu punt de vista sobre l'actual moment de la m�sica per a cobla, seran alguns dels temes dels qu� parlarem

Avui us proposem un enregistrament del concert celebrat el 31 de maig del 2022 al Palau de la M�sica Catalana. Es tracta d'un monogr�fic d'Eduard Toldr� en el marc del 60� aniversari de la seva mort ofert per la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona sota la batuta de Salvador Mas.

Una estrena d'Antoni Ros Marb�, peces de Garreta i homenatges, i autors d'avui, a una i a dues cobles. Aquests s�n alguns dels elements del Concert de F'Estiu, de Calonge, que van protagonitzar aquest agost les cobles Sant Jordi i Principal del Llobregat. I que avui, al "So de cobla", repassarem.

Aquesta setmana, al "So de cobla", ens posem molt populars. Sardanes i obres que han resultat molt populars, gr�cies a la seva projecci� en escenaris, avui, impensables, com el Paral�lel, o b� que gaudeixen del reconeixement del p�blic.

El Palau de la M�sica Catalana va organitzar, interrompudament del 1918 al 1936, tot un seguit de concerts de Cap d'Any i Nadal que formaven part del cicle de concerts corals i simf�nics que organitzava l'Orfe� Catal� per Nadal. En el decurs dels anys hi van participar diverses cobles, com La Principal de la Bisbal, l'Antiga Pep o Els Montgrins. Del 1923 al 1936, per�, la Cobla Barcelona va actuar-hi de manera permanent, tot convertint-se en l'instrument ideal per estrenar-hi obres. Autors com Eduard Toldr�, Josep Serra, Enric Morera, Juli Garreta o Antoni Botey van ser alguns dels autors que s'hi van programar. I avui ens imaginarem com eren aquests concerts.

De les m�s de 30.000 obres per a cobla que s'han escrit al llarg de la hist�ria, seria dif�cil pensar que a ning�, que a cap compositor, se li hagu�s acudit escriure sardanes o altres obres inspirades en el Nadal o en les tradicionals nadales. Avui fem un rep�s de les composicions m�s cl�ssiques i contempor�nies, comen�ant per grans cl�ssics com "La nit de Nadal" de Josep Griv�, seguint per compositors inspirad�ssims com F�lix Mart�nez i Com�n o Agust� Borguny�, i acabant amb noms m�s recents i harmonitzacions m�s modernes com les que firmen Jes�s Ventura o Xavier Ventosa.

Manuel Oltra, ara que tanquem l'any del centenari del naixement d'aquest autor, va ser el primer que es va atrevir a posar, al costat d'una cobla, un piano. Musicalment, clar. Va ser el 1955, amb un Oltra que nom�s tenia 30 anys i que va passar-se tota la nit de Sant Joan escrivint-la, perqu� ja l'havia treballat de mem�ria. Avui parlem d'aquesta composici�, i sentim un dels seus deixebles, Albert Guinovart, que l'ha interpretat un munt de vegades. A la guia la Laura ens acosta Garreta i una de les seves obres menys conegudes, "Pastora enamorada". I us expliquem la sintonia del programa.

A la graella de Catalunya M�sica torna la m�sica del "So de cobla". En aquest primer cap�tol, a banda de parlar amb qui ha estat l'�nima del programa durant m�s de vint temporades, l'Ignasi Pi�ol, parlarem tamb� de la relaci� entre literatura i cobla: quan la poesia s'ha musicat per convertir-se en sardana o b� en una obra per a cobla, o senzillament ha servit de font d'inspiraci�. Tamb� descobrirem detalls musicals de composicions a trav�s d'una guia que, setmanalment, us anirem oferint, on intentarem fer-vos con�ixer alguna de les obres m�s destacades del patrimoni musical per a cobla. Tot plegat amb un equip renovat, amb moltes ganes de comen�ar de nou.

Avui amb m�sica d'Enric Ort�, Ricard Viladesau, Llu�s Benejam, Leroy Anderson, Joaquim Poll, Honorat Vilamany�, Manel Saderra Puigferrer, Eduard Toldr�, Emili Sal�, Josep Serra, Joaquim Serra i Conrad Sal�.

Avui amb m�sica de Dom�nec Moner, F�lix Mart�nez i Com�n, Jordi Paul�, Jordi Molina, Ricard Viladesau, Agust� Borguny�, Antoni Junc�, Francesc Cass�, Josep Griv� i Enric Morera.

Avui amb m�sica d'Antoni P�rez Moya, Xavier Pag�s, Ricard Lamote de Grignon, Francesc Mas Ros, Antoni Agramunt, Francesc Perich, Juli Garreta, Josep Sol�, Pitu Chamorro, Joaquim Serra i Martiri� Font.

Avui amb m�sica de Ricard Viladesau, Emili Sal�, Narc�s Paul�s, Josep Serra Francesc Basil, Vicen� Bou, Enric Morera, Conrad Sal�, Josep Sancho i Marraco, Ramon Serrat i Marc Tim�n.

Avui amb m�sica de Rafael Ferrer, Narc�s Costa, Joaquim Serra, F�lix Mart�nez i Com�n, Antoni Catal�, Dom�nec Moner, Xavier Montsalvatge, Joan Jordi Beumala, Max Havart, Ren� Picamal, Jordi Molina i Martiri� Font.

Obrim temporada amb la visita d'Arnau Tordera. Aquest inquiet creador assegura haver descobert tard la cobla, per� que aix� no fa que no la valori. Amb ell repassem referents, tant cl�ssics com contemporanis de l'�mbit, i ens fixem, tamb�, en les seves composicions on la cobla t� un paper important, ja sigui com a banda de vent dels Obeses o com a creaci� lliure. Tamb� reflexionem sobre la m�sica d'arrel, amb qu� Tordera tamb� est� vinculat.

Avui amb m�sica de Vicen� Bou, Manel Saderra Puigferrer, Eduard Mart� Teixidor, Enric Morera, Llu�s Lloans�, Josep Serra, Albert Guinovart, Josep Saderra i Joan Llu�s Moraleda.

Avui amb m�sica de Conrad Sal�, Ricard Viladesau, Ramon Serrat, Joaquim Serra, Joan Josep Blay, Tom�s Gil, Jordi Molina, Josep Blanch i Reynalt, Lluis Buscarons i Josep Griv�.

Sentim el concert de commemoraci� dels cents anys de la creaci� de la Cobla Barcelona que la Cobla Sant Jordi va oferir el 10 de gener del 2022 al Teatre del Casino l'Alian�a del Poblenou de Barcelona. Ens acompanya en la seva audici� el flabiolaire i music�leg Albert Fontelles-Ramonet, autor de la tesi doctoral "La Cobla Barcelona (1922-1938). Un projecte noucentista".

En el programa d'aquesta setmana sentirem, en primer lloc, vuit sardanes de compositors actuals i, finalment, un popurri de grans cl�ssics de la sardana que sempre ve de gust tornar a escoltar.

El mateix dia que Banyoles celebra el seu 70� Aplec de la Sardana escoltem el concert que les cobles Selvatana, Ciutat de Girona i La Principal de la Bisbal van oferir el passat 25 d'octubre al Pavell� de la Draga de Banyoles.

Coincidint amb la commemoraci� del 150� aniversari del naixement d'aquest gran director i compositor barcelon� escoltarem algunes de les seves obres i tamb� els arranjaments per a banda que va fer de sardanes de Joan Man�n, Eduard Toldr� i Enric Casals.

Sentim el concert que la Cobla Sant Jordi dirigida per Marcel Sabat� va oferir el 21 de mar� d'aquest any al Casino l'Alian�a del Poblenou de Barcelona. En programa sardanes de Josep Gravalosa, Honorat Vilamany�, Josep Coll i Ligora, Rogeli Suriol, Xavier Boliart, Narc�s Costa, Agust� Coh� i Grau, Llu�s Lloans�, Josep Maria Vil� i Gandol i Rafael Ferrer.

Arran de la mort recent de Jordi Puerto i Parramon, als 92 anys, fem un rep�s de la seva extensa traject�ria en l'�mbit de la difusi� sardanista, principalment a trav�s dels programa "Aplec" de R�dio Joventut, des d'on va impulsar el concurs "La Sardana de l'Any". Ens fixem tamb� en els magn�fics llibres de tem�tica sardanista que va publicar dins la col�lecci� Mos.

Sentim una selecci� de l'actuaci� que van oferir el 28 de febrer al teatre del Casino l'Alian�a del Poblenou de Barcelona al costat de la Coral Belles Arts de Sabadell i l'Orfe� de Sabadell. Interpreten m�sica de Josep Serra, Francesc Pujol, Antoni P�rez Moya, F�lix Mart�nez i Com�n, Josep Maria Serracant, Joaquim Serra i Enric Morera.

Fem un rep�s d'alguns dels principals actes sardanistes dels propers dies, sense oblidar-nos del concert final del concurs La Sardana de l'Any.

Vam fer un programa on els compositors de l'�mbit de la cobla es passaven la pilota els uns als altres, destacant alguna de les seves obres. Doncs b�, com que en van quedar molts per dir, avui, per tancar la temporada, agafem ben fort aquesta cadena i hi afegim unes quantes baules m�s.

Arran de la mort de Jes�s Ventura i Barnet, parlem de la seva destacad�ssima aportaci� en l'�mbit de la m�sica per a cobla i sentim una selecci� de les seves sardanes, obres de format lliure i arranjaments per a cobla.

Sentirem les tres sardanes de la cinquena i �ltima semifinal del concurs, que celebrar� la gran final el dissabte 28 de maig a la tarda al Teatre La Far�ndula de Sabadell. El concert es podr� seguir en directe per Catalunya M�sica.

�s un dels Premis Capital de la Sardana, els guardons m�s destacats de l'�mbit de la sardana i de la m�sica per a cobla, atorgats el 19 de mar� a Balaguer. Els guardons s'entregaran el 17 de desembre en aquesta mateixa ciutat, Capital de la Sardana 2022.