Explorez tous les épisodes du podcast Memento

Memento #302. Acomiadem la setena temporada del "Memento" homenatjant un dels directors brit�nics m�s inclassificables. En les seves pel�l�cules, Terence Davies componia aut�ntiques simfonies visuals, ajudat per la m�sica, per una concepci� c�clica del temps i, molt sovint, pels records d'inf�ncia i joventut al Liverpool de postguerra. Repassem la filmografia de Davies amb un dels cr�tics m�s prestigiosos del pa�s, Quim Casas.

Memento #301. La gent que es dedica a la m�sica, com la nostra convidada d'avui, sap perfectament que assolir l'�xit pot passar per superar diversos entrebancs, personals i professionals, i que est� molt lluny de ser el cam� de roses que ens volen vendre alguns concursos televisius. Diverses pel�l�cules ens han mostrat la duresa dels inicis de moltes carreres musicals, basant-se en biografies reals o fict�cies. En volem repassar unes quantes amb la cantant Paula Valls.

Memento #292. Molts el vam con�ixer com autor d'una com�dia televisiva de culte com "L'escur�� negre", per� despr�s Richard Curtis ha signat, i fins i tot dirigit, algunes de les com�dies rom�ntiques de m�s �xit des dels anys noranta fins ara mateix. Amb l'actriu Susanna Garachana, que debuta com a autora teatral al Goya amb "El favor", repassem la carrera de l'autor de "Quatre bodes i un funeral".

Memento #202. La periodista d'esports de TV3, actualment al "TN migdia", ens ha sorpr�s for�a amb el tema que ha escollit. Resulta que la Marta, des de sempre, ha estat molt interessada per con�ixer les viv�ncies de les persones, jueves i membres d'altres col�lectius, que van patir la persecuci� sistem�tica del r�gim nazi. Sobretot per posar en relleu la capacitat de resili�ncia de l'esperit hum�, en resposta a un dels plans d'extermini m�s terribles de la hist�ria. El cinema tamb� se n'ha fet ress� sovint, i per aix� la Marta ens proposa repassar algunes de les pel�l�cules que han intentat reflectir l'horror viscut als guetos i els camps de concentraci�.

Memento #201. Acabem de commemorar el centenari d'un dels actors imprescindibles del cinema espanyol, Jos� Luis L�pez V�zquez, tan capa� de participar en com�dies fren�tiques, amb la seva gesticulaci� nerviosa tan caracter�stica, com de fer un gir sorprenent a la seva carrera amb papers d'una contenci� expressiva admirable. Amb el temps va ser pres�ncia necess�ria per entendre l'obra de Berlanga, Forqu�, Ozores, Saura, Olea, Armi��n, i la de tants altres cineastes que van rec�rrer a ell en algun moment, des dels anys 50 fins al canvi de segle. Repassem la seva llarga filmografia amb el cr�tic de cinema Carles Mart�nez Agenjo, un dels molts autors d'un llibre col�lectiu que acaba de sortir del forn: "El universo de Jos� Luis L�pez V�zquez".

Memento #200. Celebrem haver arribat a una xifra tan rodona de programes amb un luxe de convidat, el cantant, compositor, lletrista i escriptor Santi Balmes, membre dels Love of Lesbian, en plena gira amb el seu disc "Viaje �pico hacia la nada". En Santi, que assegura que ell necessita tenir sempre alg� a prop que el controli una mica quan li agafa la vena creativa, ens proposa parlar d'un director absolutament descontrolat, marcat pels excessos, el surrealisme i una visi� entre on�rica i grotesca de la vida: Terry Gilliam. El vam con�ixer quan era el membre m�s eixelebrat i independent dels Monty Python i ha acabat signant pel�l�cules tan recordades com "Brazil".

Memento #199. Tan cre�ble dalt d'un escenari de cabaret, com en els carrers clarobscurs del Berl�n d'entreguerres o en un ranxo del Far West, Marlene Dietrich es mant� en la nostra mem�ria com una de les pres�ncies m�s hipn�tiques i fascinants de la hist�ria del cinema. Repassem la seva carrera a una banda i l'altra de l'Atl�ntic, i la manera com va desafiar les convencions heterosexuals de g�nere de manera gaireb� pionera, amb l'actriu i dramaturga Marta Aran.

Memento #198. L'amistat ha estat retratada pel cinema en totes les seves variants com una de les emocions humanes m�s prim�ries i necess�ries, i sovint s'ha presentat de manera tant o m�s emotiva que l'amor rom�ntic. En parlem amb l'escriptora i periodista Natza Farr�, que acaba de publicar un recull dels seus articles al diari "Ara": "Tinc algunes certeses i molts dubtes". La Natza destaca tres pel�l�cules que aparentment tenen poc en com�, per� que reflexionen sobre la import�ncia i els l�mits de l'amistat: "Another year", "La vida d'en Carbass�" i "The party".

Memento #197. Als 24 anys, Laura Gost va guanyar un Goya pel gui� del curtmetratge d'animaci� "Woody & Woody". Ara presenta la seva segona novel�la, "El m�n es torna senzill", la cr�nica del creixement emocional d'una noia des dels catorze anys fins a m�s enll� dels trenta. Avui passa pel Memento per reivindicar una de les figures m�s s�lides del Hollywood cl�ssic, un actor de pres�ncia f�sica imponent i fama de bona persona dins i fora de la pantalla. L'advocat Atticus Finch de "Matar a un ruise�or" sol encap�alar les llistes de personatges m�s estimats pel p�blic. Repassem la carrera exemplar de Gregory Peck.

Memento #196. En un moment de renovaci� profunda com va ser el Nou Hollywood, Peter Bogdanovich va saber trobar una veu personal des del respecte profund a les formes cl�ssiques del cinema, i especialment de la com�dia. A banda, com a cin�fil que havia entrevistat alguns cineastes m�tics, acumulava una col�lecci� d'an�cdotes impressionant. Repassem la carrera, una mica male�da, del director de "L'�ltima projecci�" i "Tothom va riure" amb Xavi Serra, periodista expert en cultura.

Memento #195. En un moment de lluita pels drets civils, es va convertir en el primer actor negre guanyador de l'Oscar al millor actor. Amb cada aven� que feia dins de la ind�stria del cinema, Sidney Poitier sentia que estava representant una comunitat de prop de 18 milions de persones. Per aix� solia escollir personatges nobles, �ntegres i idealistes, per� amb suficient car�cter per tornar un cop quan fes falta. El cr�tic de cinema Jordi Picatoste ens ajuda a homenatjar el protagonista de pel�l�cules imprescindibles com "Els lliris dels prats" i "En la calor de la nit", mort als 94 anys.

Memento #194. Per la seva voluntat d'assumir papers inc�modes com els de "La lloba" o "Qu� se n'ha fet, de Baby Jane?", i per la seva manera de desafiar els grans productors de Hollywood, Bette Davis va ser una de les actrius m�s influents i amb m�s personalitat i car�cter de la hist�ria del cinema. Repassem la seva llarga carrera amb una gran admiradora seva, Carme Lluveras, a qui per un dia arrosseguem fora de les pistes de b�squet i les tert�lies esportives per fer gala de la seva cinef�lia. Cordeu-vos el cintur�, que ser� un programa mogudet!

Memento #193. Sigourney Weaver ha aconseguit superar el pes del m�tic escafandre de la tinent Ripley i ha constru�t una carrera ben s�lida i variada, carregada de molts altres personatges interessants, sovint dones situades en posicions de poder i autoritat. La periodista Alba Laguna, cap de premsa del Festival de Sitges i col�laboradora de "La finestra indiscreta" de Catalunya R�dio, visita el "Memento" per reivindicar el carisma i el bon criteri de Weaver a l'hora d'escollir papers.

Memento #291. Ajudat pel seu atractiu innegable, Alain Delon va convertir-se en un dels actors fonamentals del cinema europeu dels anys seixanta i setanta. Repassem algunes de les seves pel�l�cules m�s destacades, com "Rocco i els seus germans" o "El guepard", ajudats per l'actor Carlos Cuevas, que aquests dies �s al Teatre Romea amb l'espectacle "Jaur�a".

Memento #192. El cinema profundament esteticista de Wong Kar-Wai no busca tant explicar-nos una hist�ria com fer-nos viure una experi�ncia i recrear estats d'�nim. Els seus temes de fons solen ser la melangia de la solitud i l'amor vist com una q�esti� d'atzar i sincronia. De l'autor d'una obra tan immortal com �s "Desitjant estimar" ens en parla la Joana Serrat, que amb el seu �ltim disc, "Hardcore from the heart", ha recollit totes les lloances possibles i se segueix consolidant com un dels grans talents musicals del pa�s. I resulta que, a m�s, �s una cin�fila de primera.

Memento #191. Ens acompanya un actor amb una for�a esc�nica descomunal, que est� posant a prova en l'espectacle "Hamlet Aribau". Guillem Balart s'ha deixat posseir pels versos de Shakespeare i ens ofereix una gran interpretaci� del pr�ncep de Dinamarca, per� avui ens proposa viatjar una mica m�s a l'est, fins a R�ssia. Analitzem les claus del cinema po�tic i on�ric d'Andrei Tarkovsky, situat entre la nost�lgia pel parad�s perdut i la recerca del sentit de la vida. Com els Monty Python, per� m�s solemne...

Memento #190. Amb pressupostos relativament redu�ts i una est�tica pr�pia del cinema independent, Mike Cahill s'interroga sobre qui som, on anem i com hi volem anar amb hist�ries de ci�ncia-ficci� de caire filos�fic com "Another Earth". En parlem amb un aut�ntic fan del seu cinema, l'actor Marc Rodr�guez, que aquests dies podeu veure al "Pol�nia" i a la com�dia amb can�ons "T'estimo si he begut", al Teatre Poliorama.

Memento #189. L'actriu �ngela Cervantes est� nominada al Goya a la millor actriu revelaci� pel seu paper a "Chavalas", una hist�ria d'amistat entre quatre noies que van cr�ixer a la mateixa barriada i mantenen el vincle tot i que la vida adulta les comen�a a portar per camins diferents. Amb ella volem repassar altres exemples de pel�l�cules en qu� els personatges femenins no actuen com a rivals, ni estan subordinats als masculins. Digueu-li sororitat, complicitat o, senzillament, amistat.

Memento #188. No se'ns acut millor regal de Reis que dedicar-li el programa a un dels cineastes m�s taquillers de la hist�ria, el creador d'"ET", "Salvem el soldat Ryan" i tantes altres obres clau, que amb 75 anys acabats de fer ha tornat a encertar-la amb el seu remake de "West Side Story". Tot i les seves incursions en temes molt adults, l'aposta per un cinema amb vocaci� popular, en el millor sentit de la paraula, i una certa tend�ncia a mirar la vida amb la ingenu�tat i els sentiments d'un nen gran, han fet que sovint no se'l consideri com el que �s: m�s que un artes� aplicat, un autor fonamental del Hollywood dels �ltims cinquanta anys. En parlem amb un fill de la generaci� que va somiar poder tenir una bicicleta voladora, Quim Morales, director i presentador de "L'�ltima hora del mat� de Catalunya R�dio".

Memento #187. Repassem algunes de les millors hist�ries que ens han acompanyat des de diferents pantalles, com m�s grans millor, al llarg d'aquest any que ara s'acaba. Ha estat un any de moltes superproduccions que s'havien vist ajornades, de for�a cinema musical i de pel�l�cules amb segell autoral que deconstrueixen els g�neres m�s populars, especialment el western. Per fer la tria comptem amb la col�laboraci� de Marta Ferrer, l'experta en cinema i s�ries d'"El suplement" de Catalunya R�dio, i amb tretze estrelles convidades que ja han passat pel programa. No patiu, que al "Tr�iler sincer" ho compensarem analitzant una de les pel�l�cules m�s mal valorades de l'any.

Memento #186. Des que vam pujar a la nau Nostromo per primera vegada amb la tinent Ripley i la resta de la tripulaci�, ja fa m�s de 40 anys, aquest �sser d'est�tica biomec�nica anomenat Alien se'ns ha arrapat a la mem�ria igual que s'enganxava a la cara del pobre John Hurt. Repassem els moments culminants de la saga de ci�ncia-ficci� m�s terror�fica amb tota una autoritat en la mat�ria: Luis Escribano, conegut a les xarxes com a Luis Nostromo, �s un fan i col�leccionista de tota mena d'objectes relacionats amb les pel�l�cules, i ha acabat construint alguns dels decorats a escala real en el que ja s'ha convertit en el Museu Alien de Barcelona.

Memento #185. L'escriptora N�ria Bendicho ha debutat en la literatura amb una novel�la molt potent, tan s�rdida com ben escrita, "Terres mortes". Ens proposa analitzar l'obra del director austr�ac Ulrich Seidl, que des del documental o la ficci�, en obres com la trilogia "Parad�s", s'ha dedicat a retratar els elements m�s absurds, fr�gils i extravagants de la societat europea moderna, all� que normalment s'intenta ocultar sota la catifa... o al soterrani.

Memento #184. Una de les convidades m�s joves que han passat mai pel programa �s la Fiona Amarg�s, actriu i cantant, escollida nova prescriptora cultural d'iCat. Curiosament, ens proposa parlar de tota una veterana que va marcar la seva inf�ncia i la d'unes quantes generacions anteriors a la seva: Julie Andrews. Repassem la carrera d'una actriu de veu prodigiosa que tot just debutar al cinema va encadenar dos �xits tan clamorosos com "Mary Poppins" i "Somriures i ll�grimes".

Memento #183. Ens visita Carlo Padial en plena ressaca per l'�xit de la seva s�rie "Doctor Portuondo", basada en el llibre del mateix t�tol. Padial, alg� a qui li agrada jugar amb els l�mits entre realitat i ficci�, ens proposa parlar del c�mic, guionista i director Christopher Guest, una autoritat a l'hora d'introduir l'humor en hist�ries rodades com si fossin documentals, que parteixen d'una observaci� atenta de la realitat i la porten a l'extrem (o potser no tant). El seu gui� m�s recordat �s "This is Spinal Tap", un t�tol de culte dels 80 que va acabar provocant el naixement d'un grup de rock dur.

Memento #290. En uns anys de for�a sequera per al cinema catal�, Ventura Pons va estar sempre ben actiu produint-se a si mateix per poder estrenar amb una regularitat envejable pel�l�cules de registres ben diferents: documentals, com�dies, adaptacions d'obres liter�ries d'�xit i d'obres de teatre... Si tenien un tret en com�, era l'elogi de l'amistat i dels estils de vida alternatius. Li retem l'homenatge que li devem amb qui va ser actor en alguna de les seves pel�l�cules i tamb� bon amic: Mingo R�fols.

Memento #182. En les dues �ltimes d�cades, sobretot a partir de l'�xit d'"El projecte de la bruixa de Blair", un dels subg�neres terror�fics m�s fruct�fers ha estat el del metratge trobat ("found footage"), pel�l�cules que juguen amb la confusi� entre ficci� i documental a trav�s de gravacions inquietants fetes per persones que, normalment, se suposa que ja no s�n entre nosaltres. El cr�tic de cinema V�ctor Esquirol ens proposa repassar les arrels d'aquest tipus d'hist�ries, i destriar el gra de la palla en un subg�nere que ha acabat caient un p�l en la repetici�.

Memento #181 L'actriu, dramaturga i directora Lara D�ez, molt popular per les imitacions d'In�s Arrimadas o d'Anna Gabriel al "Pol�nia", tamb� �s llicenciada en Psicologia per la UOC. Avui uneix les seves dues vessants professionals per repassar un llistat extens de pel�l�cules centrades en els trastorns mentals i de personalitat. Algunes ho fan de manera ajustada als coneixements m�dics i altres, des d'un punt de vista tremendista, basat en els estereotips.

Memento #180 Ens visita Miki Esparb�, que aquests dies estrena "Tres" al cinema i "Historias para no dormir" a la televisi�. Amb ell parlem de gent que no est� sincronitzada, de ninots de ventr�loc i dels germans Jay i Mark Duplass, dos noms que estem acostumats a veure als cr�dits d'algunes de les pel�l�cules i s�ries de televisi� m�s interessants del panorama independent. Ja sigui com a actors, guionistes, productors o directors, les seves solen ser hist�ries quotidianes de relacions humanes, sustentades en interpretacions gens afectades.

Memento #179. Susan Sarandon es va convertir en estrella de cinema gaireb� per atzar. Veient-la en pel�l�cules com "Thelma i Louise", amb aquella mirada fixa i penetrant que la caracteritza, entens que estava destinada a regnar a la pantalla. L'edat i la milit�ncia pol�tica li poden haver suposat rebre menys papers de pes que als anys 90, per� sempre �s un bon moment per reivindicar-la. Ho fem amb una gran admiradora seva, l'actriu J�lia Barcel�, autora del llibre "Operaci� biquini", un manual de divulgaci� ficcionada que combat la pressi� est�tica i defensa l'alliberament corporal.

"Una vegada descartat l'impossible, el que queda, per m�s improbable que sembli, �s la veritat". Repassem les principals adaptacions al cinema (i algunes de televisives) del fam�s detectiu del 221 B de Baker Street, l'home de la l�gica implacable. �s el personatge de ficci� amb m�s versions al cinema i la televisi�: una setantena d'actors li han donat vida en m�s de 200 ocasions, que han contribu�t a fixar-ne les imatges i les expressions m�s t�piques, fins i tot les que no va escriure mai Sir Arthur Conan Doyle. Qui ens ajudar� a destriar els millors Holmes i els millors Watson �s Josep Llu�s Mart�n Berbois, historiador i membre del Cercle Holmes de Barcelona.

A Fran�a, la mort de Jean-Paul Belmondo s'ha viscut com una q�esti� d'estat. Havia estat tota una icona, un dels actors m�s taquillers al seu pa�s, capa� de combinar el cinema de guerrilla de la Nouvelle Vague amb hist�ries d'acci� carregades d'humor i per a tots els p�blics. Homenatgem com es mereix el protagonista d'"Al final de l'escapada" i "El professional" amb el cr�tic de cinema Philipp Engel, un franc�s nascut a Catalunya.

Memento #176. La seva mirada neta i carregada de determinaci� l'ha convertit en una de les estrelles joves de Hollywood amb una carrera m�s interessant. Ha sabut encarnar amb la mateixa convicci� hero�nes d'�poca i adolescents confoses del segle XXI. Repassem la filmografia de Saoirse Ronan (i aprenem a pronunciar noms ga�lics) amb la periodista cultural Adriana D�az.

Als 85 anys, Robert Redford es mantenia com un referent del Hollywood m�s progressista, defensor de la just�cia i la recerca de la veritat, i solidari amb els que tenen menys oportunitats. Molt m�s enll� del seu atractiu, ha tocat tots els pals del negoci de l'espectacle: actor, director, productor i padr� del festival de cinema independent de Sundance. Compartim amb el periodista i escriptor expert en alimentaci� saludable Adam Mart�n la seva dieta cin�fila, en qu� mai no hi pot faltar una dosi de Redford (amb unes gotes de Newman).

Ens visita l'actriu i escriptora N�ria Gago, que aquests dies ser� membre del jurat professional de la quarta edici� de l'Ohlal�!, el Festival de Cinema Franc�fon de Barcelona. Era inevitable que escoll�s parlar d'alguna icona del cinema franc�s, una actriu que ha treballat amb alguns dels directors europeus m�s personals i a la vegada ha sobreviscut a l'aventura de Hollywood. Repassem la carrera de Juliette Binoche, que acostuma a transmetre amb molta efic�cia les ferides emocionals dels seus personatges.

En contra del t�pic establert, que la gent del cinema posi la seva creativitat al servei de la televisi� no �s cap novetat. De fet, alguns dels grans directors europeus, com Ingmar Bergman o Krzysztof Kieslowski, han concebut alguna de les seves grans hist�ries per ser emesa en forma de minis�rie de pocs cap�tols, i despr�s han hagut d'allargar o condensar el gui� per fer-ne una versi� per a les sales de cinema. Aprofitem l'estrena a HBO del remake americ� de la genial "Secrets d'un matrimoni" per repassar els exemples m�s il�lustres amb Lorenzo Mejino, col�laborador de Serielizados i expert en s�ries d'arreu del m�n.

Memento #289. Tot i que era un fabulador nat, la biografia d'aquest catal� universal ja seria prou interessant sense els relats amb qu� la solia guarnir. A banda de fer-se fam�s com a director d'orquestra i introductor de ritmes llatins als Estats Units, Xavier Cugat, entestat a mostrar-se feli� a qualsevol preu, tamb� va tenir una pres�ncia destacada al cinema. En parlem amb Jordi Punt�, autor del recent Premi Sant Jordi, "Confeti".

Des de fa sis temporades, Andreu Rami representa amb �xit "Aut�nomos. El musical", que aviat podreu tornar a veure; de tant en tant, tamb� fa d'empresari teatral. Avui ve a reivindicar la carrera de Jim Carrey, estimat i odiat a parts iguals, un dels c�mics m�s importants i taquillers del cinema dels anys 90, que despr�s d'aquella d�cada ha seguit una traject�ria una mica m�s irregular, marcada per temes personals i per la seva implicaci� en els papers que aborda. Quan ha calgut, el protagonista de "La m�scara" i "El xou de Truman" tamb� ha sabut mostrar una cara m�s malenc�nica, i fins i tot sinistra. I a "Les intocables", ja que parlem de grans histrions, recordem Jerry Lewis amb "El professor guillat".

Memento # 171. Obrim la cinquena temporada del programa tirant la casa per la finestra. Aquest any l'actriu Vicky Luengo ha triomfat amb la s�rie "Antidisturbios" i acaba d'estrenar una pel�l�cula que ha estat molt ben rebuda per la cr�tica, "Chavalas", una reivindicaci� de la vida de barriada. L'hem convidat al "Memento" d'iCat per compartir la seva admiraci� per una de les actrius europees m�s importants del cinema recent, ara mateix de plena actualitat. Marion Cotillard coprotagonitza el musical "Annette", sens dubte la pel�l�cula m�s comentada de les que hi ha en cartellera, i a m�s a finals de mes rebr� el Premi Donostia al Festival de Sant Sebasti�.

Tanquem la quarta temporada de "Memento" amb un dels directors catalans amb m�s projecci� internacional, David Victori. Aquesta temporada ha triomfat als cinemes amb "No matar�s" i a la televisi� amb "Sky Rojo". Avui ens acompanya per parlar-nos d'un dels seus referents, un cineasta mexic� de projecci� internacional que no ha perdut mai les arrels: Alfonso Cuar�n, responsable de pel�l�cules de tons i intencions molt diferents per� que sempre resulten visualment fastuoses, com "Hijos de los hombres", "Gravity" i "Roma". A m�s, ara que venen dies de platja, a "Les intocables" us proposem reviure "Les vacances del Sr. Hulot".

Agn�s Jaoui �s una de les actrius, guionistes i directores m�s actives del cinema franc�s recent. Els guions de les seves hist�ries corals, escrites a quatre mans fins fa ben poc amb el desaparegut Jean-Pierre Bacri, han apuntat sempre cap als aspectes m�s c�mics, pat�tics i humans de la classe mitjana i la burgesia del seu pa�s... que tampoc �s gaire diferent del nostre. Analitzem la filmografia de l'autora de "Para todos los gustos" amb Cristina Genebat, actriu i traductora que alguna vegada ha representat alguna de les obres teatrals de Jaoui i ha donat vida al mateix tipus de personatge que ella.

Ester Pujol, directora editorial del Grup Enciclop�dia Catalana, �s una de les persones que m�s llegeixen d'aquest pa�s. Per� encara li queda temps per veure cinema i, en especial, com�dies rom�ntiques amb final feli�. Per aix� ens visita disposada a reivindicar la figura de Nora Ephron, columnista i assagista, una analista fin�ssima i �cida de les relacions entre dones i homes que va acabar aplicant la seva visi� de la vida en els guions que va escriure i les pel�l�cules que va dirigir. Si esteu enamorats de "Quan en Harry va trobar la Sally" com ho estem nosaltres, aquest �s el vostre programa.

El dia 25 de mar�, un mes abans de fer 80 anys, ens deixava Bertrand Tavernier, un cin�fil amb una cultura enciclop�dica i un cineasta que en les seves pel�l�cules solia parlar d'herois an�nims enfrontats a la burocr�cia institucional. Li retem l'homenatge que es mereix amb alg� que, a banda de con�ixer a fons el cinema de Tavernier, va ser amic personal seu: Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.

De pares espanyols, Louis de Fun�s va esdevenir un dels c�mics m�s representatius del teatre i el cinema franc�s. Va saber explotar la seva gestualitat sense l�mits i un �s molt expressiu de les onomatopeies per convertir-se en una icona de fama mundial. El seu �xit es va cuinar a foc lent, per� va acabar connectant amb el gran p�blic, ja fos disfressat de gendarme, de rab� o de ciutad� perp�tuament atribolat. Repassem la seva filmografia, i una biografia que podria donar peu a una altra pel�l�cula, amb tot un expert en biografies, l'escriptor i periodista Gen�s Sinca.

La idea que se li va acudir a Joanne Rowling en un viatge de tren de Manchester a Londres: el jove que no sap que t� poders i �s acceptat per una escola de m�gia es va convertir en una saga de set novel�les, adaptades en vuit pel�l�cules, que han marcat l'imaginari de diverses generacions adolescents. Una d'aquestes espectadores impressionades per tant d'encanteri �s l'actriu J�lia Bonjoch, protagonista del musical "Pegados". Viatgem a Hogwarts sense necessitat d'agafar l'Expr�s.

Al seu cinqu� disc en solitari, "Parc", Ferran Palau ha introdu�t algunes picades d'ullet a una de les seves passions, el cinema de terror dels anys 80, i m�s concretament, el g�nere slasher, en qu� el psic�pata assass� de torn es dedica a escorxar la poblaci�, normalment adolescents i jovenalla desprevinguda. Amb ell repassarem cl�ssics del terror dels 80 com "Divendres 13" o "Malson a Elm Street".

Des del Studio Ghibli, Hayao Miyazaki i els seus c�mplices habituals ens han regalat algunes de les pel�l�cules d'animaci� m�s importants de les �ltimes d�cades, obres carregades d'una mitologia i una imaginaci� desbordants, com "El meu ve� Totoro" o "El viatge de Chihiro". En parlem amb la cr�tica de cinema i experta en anime Mariona Borrull.

Memento #288. �s una de les cineastes europees m�s prometedores. El g�nere fant�stic li ha servit per vehicular els conflictes d'uns personatges que lluiten per definir la seva identitat, en un proc�s dolor�s, tant f�sicament com mentalment. Amb una d'aquestes hist�ries extremes, "Titane" va guanyar la Palma d'Or, i aix� nom�s �s el principi. La cr�tica Belit�Lago ens proposa analitzar el cinema pertorbador de Julia Ducournau.

Hi ha qui nom�s destaca l'Al Pacino dels anys 70, el jove actor que va fer hist�ria amb la seva participaci� en pel�l�cules com "El padr�", "Serpico" o "Tarda negra". En canvi, Ramon Madaula pensa que la voluntat d'arriscar i oferir sempre alguna cosa nova s'ha mantingut al llarg de tota la traject�ria de Pacino i arriba fins a "L'irland�s". Per aix� ens en ve a parlar, ara que est� a punt d'anar de gira per Catalunya amb "Els Brugarol", una com�dia escrita i protagonitzada per ell mateix i que est� tenint un gran �xit de p�blic.

Cineasta poli�dric i contradictori, Roberto Rossellini va passar dels films inicials de propaganda feixista a la den�ncia neorrealista de la mis�ria moral de l'Europa de postguerra, l'exploraci� de la seva relaci� sentimental amb Ingrid Bergman i una etapa final en qu� va apostar pel cinema pedag�gic en format televisiu. Es va arribar a considerar m�s mestre d'escola que artista. Hi ha molts Rossellinis, i mirarem de repassar-los tots amb Imma Colomer, actriu i directora que recentment ha estat treballant en un espectacle sobre la influ�ncia de "Solitud" de Caterina Albert en "Stromboli", una de les obres culminants del cineasta.

Rebem un ve� de la graella d'iCat, un que posa la m�sica a tot drap i ja ens est� b� que ho faci. Directament arribat d'"El celobert", ens visita Llu�s Gavald�, que aquests dies torna a estar de gira amb Els Pets. A banda de ser un dels nostres prescriptors musicals preferits, en Gavald� �s un paio culturalment molt inquiet. Avui ve a parlar-nos de cinema, i no precisament de les pel�l�cules que van fer els Beatles, sin� de la seva devoci� pel mestre del suspens, un dels grans genis de la hist�ria del cinema, responsable d'obres mestres com "Psicosi" i "Vertigen".