Explorez tous les épisodes du podcast 365 Per qu�?

La Mireia ens explica que �s monarquia. �s una forma de govern en la qual la prefectura de l'Estat recau sobre el rei, variant les seves compet�ncies i poders segons el tipus de monarquia que s'instal�li. Hi ha tres tipus de monarquia: absoluta, constitucional i parlament�ria. La successi� mon�rquica �s heredit�ria, passa del rei al seu primog�nit.

La Mireia ens explica per qu� no �s bo el consum de begudes energ�tiques. Els principals problemes del consum habitual de begudes energ�tiques s�n els efectes adversos d'un consum excessiu de cafe�na: nerviosisme, irritabilitat, insomni, n�usees, cefalea, tremolors, augment de l'ansietat... Consumir-ne regularment pot causar depend�ncia f�sica moderada i toler�ncia a la cafe�na.

La Lua t� sis anys i vol saber qu� fan els voluntaris. Per comen�ar, hem de saber que els voluntaris s�n aquelles persones que decideixen ajudar a altres de manera gratu�ta i perqu� ells ho decideixen. Les funcions varien depenent el projecte, i poden ser acompanyar persones grans o ajudar a menjadors socials, per exemple. A Catalunya i altres pa�sos existeix la llei del voluntariat, que estableix els drets i els deures dels voluntaris i de les organitzacions que reben la seva ajuda.

La Noa, de 14 anys, t� curiositat per saber l'origen de la senyera, la bandera catalana. Al segle IX, Guifr� el Pil�s va rebre un escut d'or amb barres vermelles de mans del Rei, per la seva valentia a la batalla, en el que les barres vermelles eren les ferides que Guifr� havia patit en combat. La primera mostra que existeix de l'escut, per�, �s de 1150, quan Catalunya es va unir amb la corona d'Arag� i aquest escut es va convertir en la bandera oficial de Catalunya al s. XV, durant el regnat de Pere IV d'Arag�.

La Berta d'Olesa de Montserrat t� curiositat a saber quines s�n les esportistes m�s conegudes actualment. La Mireia explica que algunes de les esportistes catalanes m�s guardonades del m�n s�n la futbolista Al�xia Putellas, la tenista Paula Badosa i la snowboarder Queralt Castellet.

La Mireia contesta al Jan que els humans al llarg de la hist�ria han aplicat el que s'anomena selecci� natural. Aix� consisteix a escollir les caracter�stiques de les verdures que m�s els interessa i reproduir-les en noves verdures, per fer-les per exemple, resistent a malalties.

La Mireia respon a l'Emma de Barcelona que la manera com se celebra Nadal arreu del m�n t� punts en com�, com reunir-se amb la fam�lia, adornar cases i locals o menjar un aliment concret. Tot i aix�, la manera de celebrar-ho �s ben diferent, com per exemple a Finl�ndia, on el m�s t�pic �s anar a la sauna acompanyat de la fam�lia.

El Pol t� curiositat sobre qu� s'ha de fer si toquem una ortiga. Doncs es deu al fet que aquesta planta cont� �cid f�rmic i histamina que �s el que provoca que apareguin els s�mptomes de co�ssor i dolor. Els p�ls de les fulles de l'ortiga s�n molt fr�gils i nom�s amb tocar-los es trenquen i desprenen aquests compostos que li serveixen a la planta de protecci� natural.

A la Paula li agradaria saber com reflecteixen la nostra imatge els miralls. D'acord, imaginem que un mirall �s com una finestra m�gica. Quan mires a trav�s d'aquesta finestra, pots veure una c�pia de tu mateix i de tot el que t'envolta, per� sembla una mica diferent.

El Leo, un nen d'onze anys, t� curiositat per entendre per qu� els nens petits solen xocar m�s sovint amb objectes. Aquest fenomen es deu al fet que, quan som petits, la nostra habilitat per coordinar els moviments encara est� madurant. A m�s, la capacitat per calcular dist�ncies i comprendre l'espai al nostre voltant tamb� est� en desenvolupament.

En Joan, un noi curi�s de vuit anys, vol saber quan es va inventar la bicicleta. La nostra recerca indica que la bicicleta va comen�ar a prendre forma a principis del segle XIX. La primera versi�, anomenada "la m�quina errant" o "celer�fer", no tenia pedals i es propulsava amb els peus del ciclista tocant a terra alternativament.

La Mina, una nena d'onze anys, est� interessada a saber quin �s l'esport m�s benefici�s per a la salut. Els esports que es comencen a practicar des de petits, com ara caminar o nedar, s�n considerats molt saludables. Entre aquests, la nataci� destaca per la seva �mplia gamma de beneficis per al cos i la ment.

El Pol, de nou anys, vol saber per qu� la benzina �s tan cara. Per resoldre el dubte del Pol ho farem a trav�s d'un exemple molt simple. Imaginem que la benzina �s com una llimonada que volem comprar a la botiga. Si de sobte tothom vol m�s llimonada, per� hi ha menys llimones disponibles per fer-ne, la botiga pot vendre la llimonada m�s cara perqu� tothom en vol i no n'hi ha prou per a tots. Aix� passa amb la benzina, per� encara amb m�s factors que s'han de tenir en compte.

La Bruna, que t� dotze anys, vol saber qui va inventar el pa amb tom�quet. Aquest plat t�pic no t� un inventor espec�fic, ja que �s el resultat d'una evoluci� culin�ria. Origin�riament, el pa amb oli era un costum est�s a tota la Mediterr�nia. El tom�quet va arribar a Europa al segle XVI, per� no es va comen�ar a afegir al pa amb oli fins a uns dos segles despr�s.

L'Aleix est� cansat de barallar-se amb el seu germ� i vol entendre per qu� passa aix�. �s com� que els germans es discuteixin, ja que passen molt de temps junts i comparteixen espais i objectes, com les joguines. A m�s, les difer�ncies de personalitat i car�cter poden provocar conflictes. En el nostre p�dcast, oferirem a l'Aleix consells per millorar la comunicaci� i la relaci� amb el seu germ�, ajudant-los a entendre's millor i a reduir les baralles.

L'Eva, que t� onze anys i viu a Barcelona, vol entendre per qu� veiem la Lluna amb diferents formes al cel. Aix� passa perqu� la Lluna gira al voltant de la Terra i, al mateix temps, la Terra gira al voltant del Sol. La llum del Sol il�lumina la Lluna, per� depenent de la seva posici� en relaci� amb la Terra i el Sol, veiem nom�s una part de la Lluna il�luminada. Aquestes diferents parts il�luminades s�n el que anomenem fases lunars.

La Marta, de Barcelona, t� la curiositat de saber per qu� la pilota de rugbi �s ovalada. El rugbi �s un esport on dos equips competeixen per fer punts portant o passant aquesta pilota ovalada fins a la zona de marca de l'equip contrari. �s important recordar que no es pot passar la pilota endavant amb les mans, nom�s cap enrere. Aquestes s�n algunes de les regles b�siques del rugbi.

L'Anna, que t� nou anys, t� una pregunta molt divertida i alhora curiosa: per qu� a vegades ens quedem en blanc? Aquest fenomen es deu al fet que els senyals el�ctrics que ajuden a recuperar la informaci� emmagatzemada al cervell no es transmeten b� a trav�s de les neurones. Aix� tendeix a passar en moments de gran tensi� emocional, quan tenim ansietat o quan estem molt cansats.

La Laura ens porta aquesta pregunta, i la Mireia ens explica com, durant 800 anys, del 711 al 1492, els �rabs van residir a la pen�nsula Ib�rica. Van entrar-hi per l'estret de Gibraltar l'any 711, derrotant els visigots a la batalla de Guadalete, i van deixar una gran empremta en ci�ncia, literatura, medicina, arquitectura i, fins i tot, el nostre vocabulari.

Aquesta pregunta tan interessant i tan divertida ens l'ha feta la Carla, de sis anys. A difer�ncia dels animals, els humans podem parlar perqu� el nostre cos t� les caracter�stiques necess�ries: una gola i boca dissenyades per articular sons, la llengua, els llavis i les cordes vocals. Els animals necessitarien molts canvis f�sics i psicol�gics per poder parlar.

La Maria, que viu a Barcelona, vol saber qu� fer en cas de trobar-se un animal salvatge al bosc. Tot i que Catalunya no �s una zona on hi hagi gaire perill amb els animals salvatges, us donem aquests consells: sempre s'ha de mantenir la dist�ncia i no c�rrer, ni cridar, ni fer moviments bruscos. Tampoc hem d'apartar la mirada de l'animal ni donar-li l'esquena.

La Leila, de dotze anys, t� una pregunta ben interessant: per qu� l'angl�s �s l'idioma internacional? La Mireia ens explica com, entre els anys 90 i els 2000, els Estats Units i el Regne Unit van passar per un molt bon moment, tant en l'�mbit pol�tic com en l'�mbit econ�mic, que va portar a una gran expansi� del seu comer�, de les seves ocupacions del territori i de la seva influ�ncia cultural.

La Marta ens porta aquesta pregunta tan�important. El racisme �s la creen�a que hi ha persones que s�n millors o pitjors per les seves caracter�stiques f�siques, color de pell o religi�. Es pot veure manifestat de moltes maneres, com ara burles, insults, amenaces, discriminacions, negaci� d'oportunitats o fins i tot atacs f�sics basats en prejudicis.

La Mireia, que �s de Cornell�, ens planteja aquesta pregunta tan divertida. Segons les dades del 2022, el nom de nena m�s popular a Catalunya �s J�lia, amb 440 nenes nascudes amb aquest nom aquest �ltim any comptabilitzat. Pel que fa a noms de nen, el m�s popular el 2022�va ser Leo, amb 433 nens amb aquest nom. Altres de molt propers en xifres s�n Ona, Martina, Nil i Marc.

La Marta, de Granollers, t� una pregunta ben curiosa: des de quan existeix el turisme? La Mireia ens explica que el seu origen �s molt lluny�: a l'antiga Gr�cia i a l'antiga Roma ja es feia turisme, fos per anar a esdeveniments, visitar llocs hist�rics o, simplement, per diversi�. A l'�poca medieval, la noblesa i la reialesa tamb� viatjaven, fos per motius religiosos, per anar de cacera, etc.

La Clara, de Palam�s, vols saber per qu� tenim DNI. El DNI �s important perqu� et permet provar la teva identitat i exercir altres drets fonamentals. Tenir el teu DNI �s el teu dret i la teva obligaci�.

Aquesta pregunta tan interessant ens la fa la J�lia, des de Cardedeu. La llet s'origina als pits de la mare quan est� embarassada i s'est� preparant per cuidar la criatura. Un cop el nad� neix, l'hormona prolactina augmenta i indica als pits que facin llet. A mesura que la criatura mama del pit de la mare, aquests senyals�augmenten i es forma llet en funci� de la demanda del nad�.

L'Ant�nia t� una pregunta que ens pot servir a tots en un moment o altre: qu� s'ha de fer quan se'n va la llum? Per comen�ar, �s una bona idea buscar un m�tode d'il�luminaci� alternatiu, com ara espelmes o una llanterna. Un cop el tinguem, podem buscar un bon m�tode d'entreteniment, com ara explicar hist�ries, jugar a jocs de taula, tenir converses amb la nostra fam�lia, etc.

El Marc ens ha plantejat una pregunta molt i molt important, i que tothom hauria de saber: per qu� �s dolent fumar? Aquesta addicci� pot portar molts problemes per a la salut, com c�ncer de pulm�, malalties del cor, malalties de la respiraci�, problemes a les dents i a les genives, etc. A m�s a m�s, el tabac cont� nicotina, la qual �s altament addictiva i dificulta el fet de deixar de fumar un cop s'ha comen�at.

La Maria ens pregunta des de Castelldefels que per a qu� serveix fer-se dutxes fredes. Aquest costum escandinau pot portar molts beneficis: des de reduir la inflamaci�, millorar la circulaci� o enfortir el nostre sistema immunitari, aquest h�bit ens aporta moltes coses bones per a la salut.

La S�nia vol saber el motiu pel qual hi ha tantes tulipes a Holanda. �s ben senzill: aquestes flors tan maques requereixen un bon s�l al qual agafar-se, una gran exposici� al sol i un clima fresc i humit, que �s just el que aquest pa�s els ofereix. Per aquesta mateixa ra�, els holandesos s�n experts a cuidar tulipes i es creu que en tenen tantes des de fa 5.000 anys.

L'Edgar t� una pregunta molt important i �s que vol saber quants tipus de fam�lies hi ha. Tot i que n'hi ha molts, i tots igual de v�lids, en parlem d'uns quants: la fam�lia nuclear, que �s la m�s tradicional; la monoparental, on nom�s hi ha un progenitor; la fam�lia estesa, on hi ha m�s membres de la fam�lia a part de pares i fills, o l'homoparental, entre altres.

La Carla t� sis anys i ens ha portat una pregunta ben curiosa: per a qu� s�n aquelles coses que veiem flotant al mar quan anem a la platja, les boies? B�, aquests objectes es fan servir com a senyals mar�tims: serveixen per marcar els l�mits per a nedadors, per senyalitzar llocs on puguin haver-hi corrents forts o roques, etc.

La Mireia vol saber qu� vol dir una de les expressions que utilitzem tan sovint. Quan li diem a alg� "ja has begut oli", vol dir que ha fet una malifeta i no es pot escapar del c�stig. Una expressi� que t� origen a l'edat mitjana, quan la Santa Inquisici� utilitzava durs c�stigs contra els enemics de l'Esgl�sia cat�lica. Un d'ells era fer beure oli calent, d'aqu� que l'expressi� tingui un significat negatiu.

La Carla vol saber si beure aigua del mar pot ser perill�s per a la salut. I s�, els experts recomanen no fer-ho per la nostra seguretat. A causa de l'alta concentraci� de sal que t� aquesta aigua, no nom�s no calma la set, sin� que pot causar problemes estomacals i tamb� empitjorar la deshidrataci�.

La Maria, de Barcelona, vol saber el motiu pel qual hi ha bessons. Aquest fenomen pot tenir dues causes diferents: o b� l'ovari deixa anar dos �vuls, que s�n fecundats per separat, o que un mateix �vul es divideixi en dos despr�s de la fecundaci�. El primer cas �s el que es coneix com a bessons fraterns i el segon, com a bessons id�ntics.

L'Arlet, que t� tretze anys i viu a Barcelona, ens planteja aquesta pregunta tan curiosa. Es podria dir que la terra �s com un gran imant que atrau tots els objectes cap a si mateixa amb una for�a, anomenada gravetat. Aquesta for�a es regeix per la llei de la gravitaci� universal, que diu que tots els objectes s'atrauen entre si depenent de la seva massa i dist�ncia.

L'Angelina vol saber de quin arbre surt aquesta fruita tan bona. Expliquem com �s l'�Ananas comosus�, de la fam�lia de les brom�lies, amb una tija central i gruixuda on creix la fruita. La pinya, a m�s, �s una fruita composta, que vol dir que est� formada per moltes flors petites que, juntes, desenvolupen el fruit.

La Jana ens fa aquesta pregunta tan maca, i �s que, encara que nosaltres estimem molt els gossos, la relaci� entre aquests animals i les persones ve de molt lluny. Prov� del Paleol�tic, quan els llops es van apropar als humans en busca de menjar i van acabar evolucionant als gossos. Ja d'aquella �poca s'han trobat tombes conjuntes d'humans i gossos, pintures rupestres que demostren que ja eren part de la vida humana en aquella �poca, etc.

A nosaltres ens pot fer f�stic, per� el Nico, de vuit anys, sap que a altres pa�sos mengen insectes, i vol saber per qu�. Tot i fer-nos ang�nia, els insectes s�n una font rica de prote�nes, greixos saludables i altres nutrients essencials, i a m�s s�n per tot arreu i molt f�cils d'aconseguir.

L'Adri ens porta una pregunta ben curiosa: vol saber qui va inventar els aliments en conserva. Primerament, el franc�s Nicolas Appert va inventar la conservaci� d'envasar al buit el menjar en pots de vidre que pr�viament escalfava per eliminar-ne els microbis. M�s endavant, el brit�nic Peter Durand va pensar que les llaunes eren m�s resistents que el vidre, i va patentar la seva idea.

La Maria, de dotze anys, t� una pregunta d'all� m�s �til: qu� cal fer si ens pica una medusa? La resposta �s ben f�cil, i fa falta saber-la: hem de sortir de l'aigua, arrencar els tentacles de la medusa de la nostra pell si en queden, esbandir la zona amb aigua salada i procurar que no li toqui el sol. Despr�s hem de buscar ajuda m�dica.

El Cristian, d'Alella, vol saber si �s realment necessari que existeixin les lleis. Aquest conjunt de normes i regles serveixen per marcar com s'ha de comportar la gent en una societat i qu� podem fer i qu� no: sense elles, aquesta societat seria un lloc ca�tic i perill�s, amb conflictes constants.

La Martina, que t� nou anys, vol saber per qu� es diu que els �ssers humans estem fets d'un 70% d'aigua. La Mireia explica per qu� l'aigua �s tan important al nostre organisme: al cos, hi aporta funcions tan necess�ries com ara la distribuci� de nutrients i minerals i la regulaci� de la temperatura mitjan�ant la suor, i afavoreix la respiraci� de les c�l�lules, etc.

La Laura t� dotze anys, i ens fa una complexa i alhora interessant pregunta: com esbrinen els GPS on som? Aquests dispositius funcionen a partir d'uns senyals que envien uns sat�l�lits que hi ha al voltant del nostre planeta: el GPS les rep i calcula la nostra ubicaci� exacta segons la dist�ncia que hi ha des d'aquests sat�l�lits.

La Laia, de Barcelona, vol saber per qu� els llamps van acompanyats d'un soroll tan fort. Expliquem que el que realment fan soroll no s�n els llamps, sin� els trons. Aquest soroll�s esclat passa perqu� la desc�rrega el�ctrica del llamp escalfa l'aire a una temperatura molt alta, que fa que es contragui i expandeixi de forma violenta i, amb aquesta explosi�, es creen les ones sonores.

La Nora, de Badalona, ens planteja aquesta pregunta. La resposta �s ben senzilla: hi ha animals que tenen instints o comportaments naturals perillosos o dif�cils de controlar, com pot ser el cas dels depredadors grans com un tigre o un puma, o que simplement tenen maneres de fer i ser que no s�n compatibles amb estar envoltats d'humans.

El Kai porta una pregunta ben curiosa: qu� �s Pangea, o m�s aviat, qu� va ser. Expliquem qu� va ser aquest supercontinent fa ja m�s de 300 milions d'anys, que agrupava tots els continents que tenim ara en un de sol. A causa dels moviments de les plaques tect�niques, Pangea es va fragmentar en els continents que tenim avui, en el que es coneix com a deriva continental.

La Mariona vol saber quantes religions hi ha al m�n. Encara que �s complicat determinar un nombre exacte a causa de la gran varietat i les m�ltiples branques dins de cada una, entre les m�s seguides trobem el cristianisme, l'islam, l'hinduisme i el budisme, que junts sumen milions de fidels arreu del m�n. A m�s, hi ha persones que no segueixen cap religi�, com els ateus i els agn�stics, que no estan segurs de la seva exist�ncia.

L'Eric vol saber qu� �s la miopia. La miopia �s un trastorn visual on els objectes llunyans es veuen borrosos mentre que els pr�xims es veuen clars. La miopia pot ser heredit�ria, i factors com passar molt de temps fent tasques de prop, com llegir o utilitzar dispositius electr�nics, i no passar prou temps a l'aire lliure poden contribuir al seu desenvolupament. A m�s de la miopia, hi ha altres problemes visuals com l'astigmatisme i la hipermetropia. Per aix�, �s essencial visitar regularment l'oftalm�leg per a una revisi� ocular i detectar aquests problemes de visi� d'hora per poder tractar-los adequadament.